Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 10-02-2022  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
3812 lectures

L’Antoni de Nebrixa i la llengua que acompanya l'imperi

Quan diem i rediem que «siempre la lengua fue compañera del imperio», nosaltres pensem que ens referim a la llengua castellana. Però, En Nebrixa, realment, a quina llengua feia referència? En Bilbeny ens ho explica tot seguit.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Avui dia és sabut de tot estudiós solvent que la llengua catalana va acompanyar les conquestes dels catalans arreu on aquests, als segles XIII, XIV i XV, van guanyar noves terres i hi van construir el seu imperi. Ja ho sabíem que la llengua era la gran companya de l’Imperi. Sempre que aquesta llengua fos la catalana. I l’imperi també.

Ara bé i, per contra, quan l’Antoni de Nebrixa escrivia allò de «siempre la lengua fue compañera del imperio i de tal manera lo siguio»[1], aquí tothom corre a interpretar, sense cap mena d’embuts i amb una seguretat incombustible, que és la llengua castellana la que s’expandeix amb les conquestes de Castella. Però, atès que això En Nebrixa ho escrivia abans del 1492, quan Castella no tenia encara cap imperi conegut, perquè tan sols era un regne dins la monarquia espanyola, cal inferir-ne que, ultra el ja extint llatí, el seu referent immediat havia de ser la llengua catalana, que ja feia ben bé dos segles que s’anava escampant arreu d’Europa i de la Mediterrània, acompanyant les gestes militars dels catalans.

D’aquí n’infereixo, per tant, que el text d’En Nebrixa que acabo de citar ha de ser una traducció. No pot ser que algú abans del 1492 tingui en ment un imperi castellà europeu, amb la llengua castellana com a companya de tots els militars que han materialitzat aquelles conquestes. Perquè no hi va haver conquestes castellanes a Europa als segles XIV i XV. Les conquestes van ser únicament catalanes.

Que el llibre d’En Nebrixa seria una traducció ho podria indicar també el colofó del llibre, que diu que «acabose este tratado de grammatica que nueva mente hizo el maestro Antonio de lebrixa»[2]. És a dir, que el llibre s’ha fet de nou. I això acostuma a revelar una nova redacció i, tot sovint, una traducció.

Que som davant d’una traducció ho sembla indicar novament En Joan de Valdès poc abans del 1535, en adverar-nos, al seu Diàleg de la Llengua, que «hombres imbidiosos por afrontar al autor an gastado el libro»[3]. Que és una manera de dir que el llibre ha estat retocat pels envejosos censors. Aleshores, atès que En Valdés també ens assegura que En Nebrixa «no [era] castellà»[4]; i, com que no es coneix cap gramàtica seva anterior, podem conjecturar que, com de costum, es podria tractar d’una traducció d’una Gramàtica Catalana reversionada i traduïda al castellà. Hi ha prou traces intertextuals i lingüístiques, a més a més del context històric que acabo de glossar, que m’ajuden a interpretar-ho així i que espero tenir temps d’evidenciar en un estudi futur.

Quan s’editava la Grammatica nebrixenca, al 1492, la llengua catalana ja havia tocat sostre i tot just començava a ser l’ull de les persecucions dels censors i dels inquisidors. Per això, quan tot seguit En Nebrixa escriu que «por estar ia nuestra lengua tanto en la cumbre que mas se puede temer el decendimiento della: que esperar la subida»[5], la realitat descrita no pot fer referència a Castella, on la llengua amb prou feines no s’havia mogut de la Península i no havia esdevingut cap referent de cultura internacional. En canvi, el que ens diu En Nebrixa, sobretot si som conscients que la Inquisició havia segrestat i esborrat del mapa una part molt important dels clàssics catalans, o els havia fet traduir al castellà, canviant-ne el nom de l’autor, reflecteix amb exactesa mil·limètrica la realitat de la llengua catalana, estesa arreu i encimbellada en el punt més àlgid de la seva història. Per això, doncs, volia aquesta gramàtica: perquè la tinguin a l’abast «los vizcainos, navarros, franceses, italianos, i todos los otros que tienen algun trato i conversacion en España i necessidad de nuestra lengua»[6]. Per la qual cosa afegia que «si no vienen desde niños a la deprender por uso: podran la mas aina saber por esta mi obra»[7], on al traductor se li escapa l’encara avui vivíssim valencianisme «aïna» —prest, fàcilment—, tan comú en textos castellans traduïts del català.

Efectivament: si mai la llengua ha sigut la companya d’un imperi, abans del 1492, aquesta només ha pogut ser la llengua catalana. Però no només això. La frase, a més a més, traeix una ment catalana, pròpia d’un català orgullós del seu passat i de l’interès que la seva llengua suscitava entre les nacions d’Europa. Traeix també una personalitat catalana, la de l’Antoni de Nebrixa, que caldria continuar estudiant a fons a fi de restituir-li, més enllà de la distorsió premeditada de la censura d’estat, la seva vera personalitat i la seva autèntica nacionalitat.

Jordi Bilbeny


Notes bibliogràfiques:

[1] ANTONIO DE NEBRIXA, Grammatica de la lengua castellana; Salamanca, mil i ccccxcij, foli a.ii [recte].

[2] Ídem, colofó, foli s/n.

[3] JUAN DE VALDÉS, Diálogo de la lengua; edició de Cristina Barbolani, Letras Hispánicas-153, Ediciones Cátedra, S.A.; Madrid, 1982, p. 124.

[4] Ídem.

[5] A. DE NEBRIXA, ob. cit., foli a.iiii [recte].

[6] Ídem, foli a.iiii [vers].

[7] Ídem.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Antoni Abat
    03-04-2022 08:32

    "Aína" se documenta en textos castellanos ya en 1250.

    "Deprender" se documenta por escrito la primera vez en castellano en 1528. En catalán la primera noticia aparece en Valencia ("deprendre") en 1687.

    Tanto "aína" como "deprender" son habituales HOY en el habla popular de una buena parte del ámbito del castellano, pero sobre todo del asturleonés.

    Pretender apropiarse de Nebrija para hacerlo pasar por catalán es sobrepasar más (si cabe) cualquier límite de la seriedad y el rigor metodológico. Delirium tremens.

  2. Edmund Cooke
    15-02-2022 01:03

    Marieta de l'ull viu!… saps llegir?

    Rus vol dir de Russia….no de catalunya….

    Historia mundial vol dir historia del mon, no historia de catalunya….

    Matemàtics vol dir llicenciats en ciéncies exactes….no historiadors de catalunya….

    Moscú es la capital de Russia, no la capital de catalunya….

    En resum, crec que la sopa de llimacs no l'estàs paint be, i la teva dissonància et fa veure la paraula "catalunya” massa vegades…. Pren-te un alkacerser…i viatja com Ramiro el rodamon!…. Aquí estàs de més fins que aprenguis a llegir

  3. Maria Garcia
    14-02-2022 20:50

    Dos matemáticos rusos,,,,, si lo que pretendeis es ridiculizar la historia de Cataluña,,,, lo estáis consiguiendo,, dos matemáticos rusos,,,,, dios mío, como están las cabezas

  4. Edmund Cooke
    14-02-2022 20:04

    " Enhorabuena, a mi plim”…. Bon argument Maria….

    La gent abans d'afrontar la disonància cognitiva que tota aquesta manipulació històrica els provoca són capaços d'empassar-se una sopa de llimacs….Sembla que en Putin ja ha donat instruccions per que en preparin a granel…

  5. Edmund Cooke
    14-02-2022 19:52

    " La cronologia del món antic i medieval, creada finalment al segle XVI d.C. i acceptada avui en dia, evidentment conté errors.
    Molts científics destacats ho han entès i ho han discutit durant un llarg període de temps. Però sembla una tasca difícil construir un nou concepte, no contradictori, de la cronologia.
    A partir de 1975 un grup de matemàtics, principalment de la Universitat Estatal de Moscou, treballa en el desenvolupament d'aquest problema. Interessants resultats han estat rebuts i publicats tant en forma impresa en publicacions científiques periòdiques com en monografies separades. Subratllem, que el nou concepte de la cronologia es basa, fonamentalment, en l'anàlisi de les fonts històriques amb els mètodes moderns de la matemàtica estadística i els grans càlculs fets per ordinador.
    La tasca de la cronologia és posar en ordre els esdeveniments de forma adient en una escala temporal basada en la informació disponible. Aquesta tasca s'adapta de forma natural al camp de les aplicacions de l'estadística matemàtica moderna, la teoria de la informació. Els mètodes de les humanitats, un dels quals és la història, no són suficients per a resoldre els problemes cronològics. La Nova Cronologia imposa un altre quadre psicològic de la percepció de l'antigor. Ara la paraula "antigor" ha de ser referida als segles XV-XVII d.C., i es refereix per tant a uns esdeveniments distants en 300-400 anys. L'expressió "gran antigor" ara ha d'estar relacionada amb els segles XIII-XIV d.C. i "la més remota antigor" es refereix als segles XI-XII d.C. Abans dels segles X-XI d.C. és l'època del silenci dels documents escrits.
    La nostra anàlisi de la cronologia i la història ha obert una circumstància sorprenent. Basant-se en els mètodes matemàtics aplicats per nosaltres s'ha comprovat que la cronologia de J. J. Scaliger, i per tant també la història scaligeriana de l'"antigor" i l'Edat Mitjana, és totalment errònia. Així mateix, sembla que la història fins a la fi del segle XVI ha estat falsificada conscientment al llarg dels segles XVII-XVIII.”

    A.T.Fomenko, G.V.Nosovskiy

    Aquests dos científics i matemàtics rusos i els seus equips d'investigació, sostenen que tota la historia mundial, tota, està manipulada ….

    …..arriben a aquesta conclusió en base al mètode científic després d'anys d'investigació..,, imvestigació que continua el seu proces constant de revisió, tal com dicta el propi mètode científic….

    Maria Garcia, estaràs preparada per assumir les conclusions a les que arribin aquests científics o també pensaràs que fan el ridícul?…. Per si et serveix d'ajut, crec que en Putin sí que se'ls creu….

    Desperta Ferro!

  6. Maria Garcia
    14-02-2022 19:49

    Enhorabuena, a mi plim,,,,, os doy la razón, y ademas el siglo de oro es catalán,,,,, todo es vuestro,,,,,, todo,,,todo,,,,, suerte

  7. Xavi G.
    14-02-2022 19:29

    La primera obra impresa de Nebrixa, una gramàtica llatina, ja va estar impresa en català...

    "Su primer libro impreso fue Introductiones latinae (Salamanca, 1481), un auténtico best-seller europeo, impreso y editado más de un centenar de veces en vida de Nebrija, no solo en la península ibérica (en español y catalán)..."

    Quina va ser la primera (i el original), la edició castellana o la catalana??

    LA PANYOLA!!!

  8. Maria Garcia
    14-02-2022 17:36

    De ignorantes es decir que A. N era catalán cuando existen centenares de documentos que avalan donde nació, donde estudió, sus ascendientes y sus descendientes, y de mayor ignorancia es pensar que se puede traducir una gramática para hacerla pasar por la de otro idioma!!!!, Cataluña tiene una riquísima historia, y ustedes la ridiculizais,,,, el nacionalismo, tanto catalán como español,,,, se cura viajando,,,,,, "Lebrija en honor y gloria de su insigne hijo".... Por favor no hagan más el ridículo, por favor

  9. LluísLluís
    14-02-2022 16:52

    No acostumo a jugar, però avui apostaré que darrera la sra. Maria G, hi trobariem en Ramiro Ramero, transvestit, per continuar mostrant-nos la seva ignorància

  10. LluísLluís
    14-02-2022 16:50

    Sembla que la sra. Maria Garcia no entén gairebé el català i s'inventa un motiu per indignar-se.

    Ningú ha dit que que el primer document en castellà sigui del 1716.

    A veure qui hi haurà darrera aquest nom?


  11. Maria Garcia
    14-02-2022 13:12

    Pero hablais en serio,,,,,,, o sea hasta 1716 no hubo documentos totalmente en castellano?????.... Pero de verdad hablais en serio, de verdad???...... Pero,,,,,, de verdad hablais en serio???... Antonio de nebrija nació en lebrija,,,, cientos de documentos en los archivos de lebrija, Sevilla, Andalucía, Alcalá de henares etc etc, lo atestiguan, su padre y su madre eran agricultores acomodados, el mismo lo dice, y creó una gramática castellana,,,,, esto lo saben en todas las cátedras de historia medieval del Mundo!!!!,,,, pero COMO PUEDE DECIR ALGUIEN QUE NO HUBO ESCRITOS TOTALMENTE EN CASTELLANO HASTA 1716??????,PERO es que no tenéis sentido del ridículo????????

  12. Edmund Cooke
    13-02-2022 15:44

    ...doncs mal per mal, més mal ha fet en Prim que en Fabra, no creus primo?

  13. Edmund Cooke
    13-02-2022 15:42

    De ben segur Francesc... i quin era l'imperi espanyol mediterrani als segles xi a xvi al que aludeix en Nebrixa ?.....

    El de Don pelaio?..... no.... amb prou feines sabia conduir ramats i espantar llops, com tot bon pastoret...

    El de Na Peronella?.... no.... amb prou feines debia saber parlar, com qualsevol altre nadó....

    Els grans Alfonsos castellans?.... no... castella no tenia costa mediterranea fins ben entrar el segle xvi, i despres aquesta costa ha passat als andalusos.... és a dir, castella és la nació hispànica que de totes menys temps ha tingut costes mediterranies....

    Els grans reis portuguesos?.... no.... portugal mai ha tingut costa mediterranea....

    Llavors, en Nebrixa deu referir-se, per lògica cartesiana, a l'imperi mediterrani català.... o com en diuen ara els castillans, a la corona aragonesa.... l'invent d'en RBIV, recordeu?... i quina llengua comuna debien fer a aquest imperi mediterrani?....el castellà?..... el LAPAO?.... l'aranés?.... l'aragones?....el sard?.... el cors?.... el sicilià?....el napolità?....el grec?...l'occità....el llemosí...l'àrab?.... l'hebreu?....l'arameu?....el sirià?....doncs no...era el català...





  14. Francesc 2
    13-02-2022 13:54

    Àlvaro, el que és molt estrany és que aquestes valencianades o catalanades que trobem en els textos castellans despareixen de cop i volta desl textos escrits en castellà l'endemà de la guerra de Successió. Gairebé estic per dir que el primer document conservat que està inequívocament escrit originàriament en castellà des del començament fins al final són... els decrets de Nova Planta. Exigero, però no gaire, crec.

  15. Alvaro Prim
    13-02-2022 12:02

    Todo muy logico Lluis. Unos genios, capaces de no solo traducir una supuesta gramatica del catalán si no que además la traducción se convierte en una gramatica del castellano.

    Y de nuevo, nos encontramos a los expertos de valenciano del siglo xx que no tienen ni idea del castellano del sigo XVI. Cuanto daño ha hecho Pompeu Fabra

  16. MontserratC
    12-02-2022 13:33

    Totalment d'acord. Dius que en l'afirmació d'en Nebrixa hi ha el valencianisme "aïna", plenament vigent en l'actual valencià. Però el verb "deprender", amb el significat d'aprendre, també és un mot català o valencià, vigent pel cap baix en el parlar de la Plana Alta i en els de transició del nord al sud-occidental. El fet que en català la preposició 'de' s'apostrofi i en castellà no en reforçaria l'argument.

  17. Edmund Cooke
    11-02-2022 21:12

    ...i resulta molt revelador el fet reconegut per la pròpia versió academista oficial que al 1505, en Nebrixa, tot i ser un personatge de la màxima confiança de Ferran el Catòlic, va ser processat per la Inquisició i condemnat, únicament per la seva dissidència en la traducció de la bíblia arcaica en grec i hebreu al "llatí modern"... Li van confiscar totes les seves obres, reconegut oficialment....i tothom sap que si això hom va fer legalment i oficial, què no devien fer extraoficialment?.... ....apropiació patrimonial i cultural, extorsió, privació de llibertat, tortura, suplantació històrica, genocidi lingüístic....tot i més...hi havia barra lliure...tal com ara.....

  18. Pere Baladron
    11-02-2022 19:08

    La gramàtica de Nebrixa sempre n'he hagut duptes, els motius són la llengua arcaica castellana del segle XV, quant a Catalunya ja teniem un diccionari Català-Alemany l'any 1502 , no podia ser que Castella hagués una gramàtica abans que França i altres estats europeus, en definitiva jo sempre ho he trobat rar.

  19. Pere Baladron
    11-02-2022 19:03

    La

  20. Marc Vicent Adell
    11-02-2022 14:04

    Bon dia a totes i a tots. Avui estic inspirat. Només vull donar la meua conformitat a les opinions d'en Jordi BIlbeny i d'en Lluís Batlle sobre la gramàtica de Nebrixa. És fa difícil creure la veracitat d'un text castellà que parla de l'impreri espanyol abans del segle XVI, així com també del cim de la llengua castellana abans del seu suposat "Siglo de Oro" que comença al XVI com tots sabem.
    Jo imaginao que som davant uns textos catalans que parlen en realitat sobre l'imperi català de l'Edat Mitajana i sobe les excel·lències de la llengua catalana en tots els aspectes, durant el nostre Segle d'Or, tetxos que probablement han estat traduïts sense retocar determinats comentaris en aquest cas.
    Us faig avinent, de pas, la sospita que tinc sobre altres textos que crec retocas i traduïts de manera fraudulenta i encoberta: totes les obres del Marquès de Santillana, especialment la traducció castellana de l'Eneida; les obres de la Maria de Zayas, mal escrites i amb catalanismes, l'Amadís de Gaula en el qual hi vaig descobrint errors de traducció del català al castellà; l'edició sencera, la prínceps, dels poemes de Boscà i Garcilaso, que inclou les introduccions i dedicatòries, infumablement editades i escrites, com explicaré en un article proper, cosa que fa pensar en una traducció encoberta, com acabao d'explicar.
    En fi, si algú vol estirar el fil dels problemes d'aquestes obres...

  21. Lluís2
    10-02-2022 22:49

    Al "Sota l'estora del segle d'or castellà" (pàg 76) ja comento això que la gramàtica fos una traducció en el context del pic del Segle d'Or valencià. La gramàtica diu:
    "que fuemos los primeros inventores de obra tan necessaria. lo qual hezimos en el tiempo mas oportuno que nunca fue hasta aquí. por estar ia nuestra lengua tanto en la cumbre que mas se puede temer el decendimiento della: que esperar la subida."

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
30334 lectures

9a-UNH

Víctor Cucurull - Gelmir, el misteriós bisbe fundador de Santiago de Compostel·la
Montse Camps - La primera carta d’En Colom demostra que era català
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]