Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 20-11-2017  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
374

L’Institut Nova Història organitza a Arenys de Munt el 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya

El diari digital Vilaweb s’ha fet ressò del 17è simposi sobre la Història Censurada de Catalunya que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana (divendres 17 i dissabte 18 de novembre del 2017).

Algunes de les ponències giren entorn la figura de Miguel de Cervantes

Trenta-set ponents exposaran casos en els quals diuen que s'ha volgut ocultar la catalanitat de personalitats i fets

L’Institut Nova Història fa avui a Arenys de Munt el 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Trenta-set ponents de l’àmbit de la historiografia, la química, la filologia i l’enginyeria, entre més, exposaran casos en els quals diuen que s’ha volgut ocultar la catalanitat de personalitats i fets al llarg de la història.

‘Aquesta és la història que ens ha arribat. La història que, a ulls clucs, sense revisionisme crític, profund i rigorós, hem acabat acceptant des de totes les instàncies oficials. Com si explicar la nostra història fos explicar innocentment i infantil la història construïda durant tants segles per la Inquisició i la censura d’Estat. Com si tornar a llegir fos un acte vil de traïdoria intel·lectual i, sovint, política. I no ho podem acceptar’, escriu Jordi Bilbeny, fundador de l’Institut Nova Història.

‘S’han manipulat centenars de noms d’autors desconeguts de la literatura catalana’, explica Bilbeny a VilaWeb. ‘Sí que es pot dir, gairebé amb tota contundència, que una gran part de la literatura castellana del segle d’or són traduccions maldestres del català’, diu.

En aquest sentit, Pep Comajuncosa –que intervé a les vuit del vespre– explica que Cervantes no sabia escriure en castellà. ‘El màxim escriptor de les lletres hispàniques no sabia fer el subjuntiu en castellà, fet que ha estat denunciat per altres eminències, però ells no hi troben el desllorigador’, diu Bilbeny, que apunta que el motiu és que el traductor no el sabia fer.

‘La realitat és que cada vegada hi ha més gent conscient que una part impressionant del nostre passat ha estat tergiversat i esborrat. N’han quedat molts rastres i els ponents simplement els recullen’, explica el fundador de l’Institut Nova Història.

Cada ponència de les que es fan al simposi dura tan sols deu minuts, però Bilbeny confia que d’aquestes primeres recerques es puguin fer estudis profunds. ‘El problema és que d’aquest petit tastet de les evidències que han vist a fer-ne un estudi hi ha un abisme. A mesura que es vagin integrant en biografies i recerques particularitzades en cadascun d’aquests personatges, ho anirem veient’, diu.

El simposi es va inaugurar ahir amb les intervencions d’Albert Codinas, president de l’INH; Joan Rabasseda, batlle d’Arenys de Munt; Jordi Bilbeny, escriptor i investigador; i Joan-Pere Le Bihan, ex-director general de l’escola la Bressola.

Per: Redacció
17.11.2017  22:00
CULTURA
https://www.vilaweb.cat/noticies/linstitut-nova-historia-celebrara-a-arenys-de-munt-el-17e-simposi-sobre-la-historia-censurada-de-catalunya/




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    22-11-2017 15:34

    Paciènciaaa, company!!!!

  2. Santo Job
    21-11-2017 23:21

    Me habría gustado acudir, pero uno no siempre puede estar en todos los congresos o simposios que querría
    ¿Qué edición o ediciones se ha tomado parala fijación del texto lazarillesco? Tomar las de 1554 como referencia es un error, aunque son necesarias para los tratados del fraile de la Merced y el buldero. Para todo lo demás, hay que guiarse por Sánchez y Velasco. ¿Se tomó en consideración la Segunda Parte (Amberes 1555, Guillermo Simón y Martín Nucio)?

  3. Francesc 2
    21-11-2017 22:22

    Santo, en fi. Gosaria demanar-te com està a hores d'ara el subjuntiu. Lazarillo. Tot arribarà i veuràs que no hi ha dubte possible sobre quina llengua hi subjau. És llastima que no haguessis vingut al Simposi. Ho dic sincerament, perquè em sembla que tens prou amplària de mides, formació i tarannà per seguir el contingut de les comunicacions.

  4. Santo Job
    21-11-2017 16:22

    Francesc: el presente de subjuntivo, depende de la zona de España en que se estuviese, se hacía igual que el indicativo o distinto. Me remito a Nebrija, Villalón, y Gravio en cuanto a gramáticas, y a autores como Arce de Otálora, Francisco de Enzinas, Eugenio de Salazar, y Sebastián de Horozco como testimonios de esas formas subjuntivas.
    A todo esto, ¿Qué se dijo del Lazarillo y qué indices se consideraban como elementos de catalanidad? No pude seguir las charlas por el streaming que soléis hacer por problemas particulares del router.
    Si saco algo en claro de la edición de Valencia de 1601, te digo algo. Una pena que no haya ejemplares de Valencia 1589 (Miquel Borràs) ni Tarragona 1586 (Felipe Roberto, naturalmente).

  5. Francesc 2
    21-11-2017 15:21

    ja és gros que el màxim escriptor de les lletres hispàniques no sabés fer el subjuntiu en castellà, i que això hagi estat denunciat per eminències,i que no hi trobin el desllorigador!

  6. Francesc 2
    20-11-2017 23:41

    En efecte,, cada ponència --millor dir-ne comunicació-- obre àmbits d'estudi impressionants. Un altre gran simposi. L'enhorabona a tothom!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19519
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]
Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article...[+]
El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot...[+]