Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 21-04-2015  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
4658

L’absència de Tordesillas en una història de Castella

L’Ivan Giménez s’estranya i treu conclusions molt valuoses del fet que la vila de Tordesillas, tan important per a la història de Castella, no aparegui en un llibre de geografia espanyola del 1548 i reeditat el 1566, i que sí que ho faci en una reedició del 1599

Monument de Tordesillas a la reina Joana (foto: lugaresconhistoria.com)

Ens diuen que En Pedro de Medina va néixer probablement a Sevilla cap a l’any 1493 i finà el 1567 a l’edat de 74 anys. És l’autor de l’obra universal El arte de navegar, editada a Valladolid l’any 1545. Aquesta obra va circular ràpidament per Europa després de ser traduïda a diversos idiomes. En Medina també va escriure dues obres històriques, les quals no van transcendir tant com les de matèria matemàtica i naval. Amb tot i això, són considerades també de gran valor. En aquets cas, d’un gran valor històric. La primera, a la qual pararem atenció, fou Las grandezas y cosas memorables de España (1548). La segona, la Cronica de los duques de Medina Sidonia (1561).

En Pedro de Medina, a Las grandezas y cosas memorables de España, fa un recull de les ciutats i viles més importants de la Península. Allí hi descriu els orígens i els fets més rellevants de cadascuna. Ara bé, se’n va deixar una: Tordesillas. La intenció del nostre escrit és, precisament, remarcar aquesta estranya absència dins l’obra de la vila val·lisoletana de Tordesillas. Una absència que es posa de manifest tant en una primera edició de 1548, com en una segona de 1566. Una absència molt anòmala, perquè, segons la història oficial, a Tordesillas s’esdevingueren fets transcendentals de la història de Castella. I és que, si fem memòria, Tordesillas va ser l’indret on es va signar el 1494 el famós tractat gràcies al qual el món fou dividit entre Castella i Portugal. I no només això, sinó que allí havia tingut lloc, durant el regnat de Joan II de Castella (1406-1454), el també transcendental cop de Tordesillas (1420). Però és que, a més a més, allí hi ocorregueren encara més fets destacables. Nosaltres, però, només en volem remarcar un: el que va introduir per sempre el nom de Tordesillas a la història. És el següent: segons la història oficial, la reina Joana anomenada “la Boja” hi va restar empresonada des de l’any 1509 fins al dia de la seva defunció, ocorreguda el 1555. Hi va viure, doncs, un total de 46 anys. Així doncs, és ben clar que Tordesillas no havia de ser precisament, per a la història oficial, una vila qualsevol.

Hem començat situant l’època en què visqué En Pedro de Medina (1493-1567) per subratllar que fou contemporani de Joana “la Boja”. El compendi de Las grandezas y cosas memorables de España es publicà, recordem-ho, l’any 1548. O sigui, quan la reina ja feia 39 anys que era reclosa a la vila val·lisoletana. Ens sorprèn que el senyor de Medina no esmenti Tordesillas, el lloc de captiveri d’una monarca tan important i l’indret on s’esdevingueren el conjunt dels tan transcendents esdeveniments històrics citats i d’altres que no hem mencionat. El senyor de Medina era un testimoni directe de la situació de la reina Joana. Però, per què no en diu res? Però és que, a més a més, com hem dit, a l’edició de 1566 tampoc no hi surt esmentada la població. Amb Joana “la Boja” morta i enterrada, hi trobem a faltar que la vila sigui citada, almenys com a indret on aquesta reina va viure confinada tants anys.

L’any 1595 el catedràtic Diego Pérez de Mesa va fer una nova edició de Las Grandezas y cosas memorables de España. Li havia canviat una mica el títol. La va anomenar La primera y segunda parte de las grandezas y cosas notables de España. També la va corregir i la va engrandir amb nous passatges. En efecte, En Pérez de Mesa, a l’apartat de les descripcions de les ciutats del regne de Castella i Lleó, afegeix dotze capítols respecte a l’original d’En Pedro de Medina. I entre aquests capítols nous sí que en trobem un de dedicat a Tordesillas. Per fi la vila castellana ocupava el lloc preeminent que li pertoca a la història. Tot fa pensar que, l’oblit d’En Medina, calia que algú el corregís com pertocava.

A la seva descripció, doncs, En Pérez de Mesa sí que ens explica l’origen de Tordesillas. Ens informa, aixi mateix, d’altres aspectes: l’etimologia del nom, de la fertilitat de les seves terres... A més, fa referència a un únic fet històric, que no és cap dels anteriors: la revolución de las Comunidades de l’any 1520. Per tant, no fa cap mena d’esment dels altres que hem citat unes línies més amunt. I, sorprenentment, tampoc no diu res de l’empresonament de la reina. Transcrivim diferents fragments del text on parla de la revolta comunera:

El año mil y quinientos y veynte, siendo Rey de España y Emperador de Alemania el invictisimo Cesar Carlos Quinto, padre del Rey don Philippe segundo nro Señor, y estando el mismo Emperador ocupado en Alemania, se levantaron con poca consideracion, y tomaron armas contra su Rey, y Señor algunos pueblos de Castilla [que] llaman en España, a este leuantamiento y guerra, comunidades. El origen dellas dizen que fue aver sido quitado un regimiento a don Fernando de Avalos para dallo a un estrangero, [siendo] don Fernando desdeñado. Desto començo a tratar con sus parientes: como hazer vengança desta injuria, para el qual efecto hallo presto muchos muy conformes a su voluntad. También dizen que ayudo a esta la demasiada cudicia y avaricia de Mosiur de Cheures, que, ſiendo muy fauorecido del Emperador, sacaua mucha moneda de España y mediante su auctoridad se dauan muchos oficios a estrangeros. Determinados los comuneros, començaron a apellidar libertad y, juntando con gran presteça vn exercito de gente de a pie y de a caballo, dieron con tanta breuedad en Valladolid, que sin hallar resistencia prendieron a la Reyna Doña Juana, y a los del Consejo, y pusieronlos en esta villa de Tordesillas”.

Com pot ser que l’any 1520 l’exèrcit dels comuneros entrés a la ciutat de Valladolid i prengués la reina Joana i els del seu Consell si la reina, segons el relat historiogràfic més repetit, ja era presonera a Tordesillas des de l’any 1509? Aquesta dada no és l’única que contradiu la versió oficial sobre el tancament de Joana. L’autor acabarà els fets referents a la reina d’aquesta manera:

“Y, llegando a esta villa de Tordesillas, donde estavan hechos fuertes los comuneros, la cercaron, y despues a cinco dias de Diziembre la batieron, durando la bateria cinco horas. Diose luego el assalto, que fue muy rezio, haziendo los de dentro gran resistencia. Pero al fin la villa fue tomada por fuerça de armas en la qual murieron gran numero de los rebeldes, y fue puesta en libertad la Reyna Doña Juana”.

Així, doncs, ¿Joana estava en llibertat a Valladolid el 1520? I si disposava d’un Consell reial —que també és capturat pels revoltats—, vol dir això que exercia tasques de govern? A continuació, en el mateix 1520, esclafat l’exèrcit rebel, veiem que la reina és posada en llibertat. Com es pot comprovar de tot plegat, som davant d’un xoc frontal entre la versió clàssica del relat sobre la Reina Joana i la versió sobre ella que podem extreure d’aquest llibre. D’una banda, el relat d’una Joana reclosa —pel seu pare— a Tordesillas des del 1509 fins al 1555, any de la seva mort, i, per l’altra, el relat del doctor Pérez de Mesa, segons el qual Joana és capturada a Valladolid i duta circumstancialment a Tordesillas pels insurgents, d’on serà alliberada al cap de poc per les tropes reials.

En definitiva, d’una banda ens crida l’atenció que En Pedro de Medina, contemporani, com hem dit, de la reina Joana, no citi a la seva obra aquesta vila ni com a indret remarcable que va ser per a la història de Castella, ni com a residència de la famosa reina “boja”, i, de l’altra, que, en canvi, a la fi del segle XVI, En Pérez de Mesa, quan amplia i corregeix l’obra d’En Medina, sí que citi i incorpori Tordesillas a l’obra i ens narri el captiveri de Joana no pas per la seva condició de “boja”, sinó com un fet purament circumstancial de la revolta de les Comunitats.

Acabem. L’obra d’En Medina no és l’única obra on es deixa de banda i no es fa cap esment de la hipotètica importància històrica de Tordesillas i on s’amaga qualsevulla referència al presumpte captiveri de Joana. Tot plegat, ens fa dubtar de si és veritat que la reina Joana va patir realment alguna mena de trastorn emocional o mental, com pretén la història —un trastorn que fos la causa del seu empresonament—. En el cas que finalment es demostrés que va ser així, no podem deixar de preguntar-nos si aquest captiveri tingué lloc, en realitat, a la vila castellana de Tordesillas.

Ivan Gimenez

BIBLIOGRAFIA

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA ESPAÑOLA, Colección de documentos inéditos para la historia de España, Volumen 39, Madrid, 1861, p. 5 fins p.15

DON ELEUTERIO FERNÁNDEZ TORRES, Historia de Tordesillas, Imp. y Lib. De Andrés Martínez Sánchez, segona edició, Valladolid, 1914, Cap. XVI, p. 124.

PEDRO DE MEDINA, Libro de grandezas y cosas memorables de España, Sevilla, 1548, foli LXXIX. Hi observem l’absència de Tordesillas al llarg de les descripcions de les principals ciutats de Castella i Lleó.

DIEGO PÉREZ DE MESA, Primera y segunda parte de las Grandezas y cosas notables de España, Alcalá de Henares, 1595, Cap. CXVI, p. 254.




versió per imprimir

  1. Joan2
    24-05-2017 14:30

    Interessant la descripció que fa de l'origen de les quatre barres aquest "Libro de las grandezas..." pàg. 341, 342 i 343 http://www.bibliotecavirtualdeandalucia.es/catalogo/consulta/registro.cmd?id=7815
    Caldrà veure la pel·lícula sobre Otger Cataló

  2. Lluís
    23-04-2015 20:33

    Molt ben contestat. Ptorian, el que escrius denota no haver entès gaire res del que s'exposa en aquest i d'altres articles. Hauries de demanar assistència, colze a colze, d'algú que t'expliqués el que s'hi diu. De moment, només convides a que t'ho tornem a explicar tot. Salut!

  3. Ivan Gimenez
    23-04-2015 19:43

    Pitorian: Estàs disculpat. Et posaré un exemple:

    Un dia entro en un "blog? hispano-americà on hi ha un article, escrit en anglès, i faig un comentari, en castellà, que la teoria que estan dient no té ni cap ni peus, que no sé que, i no sé que més... Em responen el meu comentari, en anglès, i acte seguit, el meu següent comentari dic, això si, educadament, que em tradueixin al castellà la resposta que m'han donat. Primer; si no sé anglès com puc criticar l'article exposat, i segon; com puc respondre a qui m'ha respost el meu anterior comentari. I a més a més, per exemple, els hi dic, que no és James I, és Jaume I el conqueridor!!

    En fi, aquest article no té la finalitat de demostrar res de Valladolid-València. Ni polititzar res.

    Salut!

  4. pitorian
    23-04-2015 18:32

    Ivan Gimenez, para empezar, la reina se llamaba Juana, no Joana. Segundo la teoria de la reina Juana en Valencia no tiene ningun sentido, los castellanos jamas habrian dejado a su reina en la Corona de Aragon.
    A parte de que encima toda esta teoria de que la reina Juana no estuvo en Tordesillas es porque en un libro de la epoca no se dice nada sobre Tordesillas, eso no es decir nada. A parte de que por lo que he mirado un poco, simplemente en wikipedia, ya decian que hasta el propio Felipe II se puso a borrar todas las pruebas posibles de que la reina Juana estuvo metida en prision.
    En referencia a la Germanias, nada tienen que ver la germanias con la reina Juana, mientras que los comuneros basan todo el movimiento, en juntarse con la reina para que esta asegurara sus derechos y se reunen con ella en Tordesillas.
    No entiendo el interes de esta pagina por cargarse la historia e inventarse otra nueva afin de sus intereses politicos. Por dios Torre de Sillas con Tordesillas, todo por intentar probar algo que tiene muy poco sentido, ademas hoy que es el dia de la caida de los comuneros.

  5. pitorian
    23-04-2015 18:15

    Ivan Giemenez te agrdeceria que me lo tadujeras al castellano lo que me has dicho, porque no se catalan, ruego me disculpe.

  6. Ivan Gimenez
    23-04-2015 16:44

    Pitorian: Crec que en cap moment a l'escrit dic que Valladolid és València i Tordesillas sigui Torre de Silla. En tot moment, centro l'escrit en l'obra de Pedro de Medina i la posterior correcció i ampliació d'aquesta realitzada per en Pérez de Mesa.

    Un altra tema és la teoria que tenim (sobretot en Pep Mayolas) que Valladolid, en aquesta reescriptura de la història, substitueixi en els documents, algunes vegades, a València. I en aquest hipotètic empresonament de Joana, a la vila de Tordesillas, aquesta hagi pogut ser substituïda per Silla (València), i l'enclavament on fou presonera la reina fos la Torre de Silla. És a dir, que seria feta presonera a València i duta a la Torre de Silla. Alhora també coincideix en el temps la revolta de les germanies, a València, amb la revolta de los comuneros.

    Allà on dius:

    Primero ese texto, esta escrito por alguien que ensalza la figura del rey de la epoca, a parte de que curiosamente la historia grafia moderna, dice que muchos de los documentos al respecto, sobre el aprisionamiento de juana fueron borrados o destruidos. Todas las pruebas al respecto se intentaron hacer desaparecer, porque si se descubria que la reina estaba presa, tanto Fernando de Aragon, como Carlos V habrian tenido problemas para gobernar.

    Bé, no sé que vols dir exactament amb que "ensalzan la figura del rey de la epoca?, ja que en aquesta obra en concret no té sentit. Respecte la documentació esborrada i destruïda, m'agradaria saber qui ho diu per anotar-me la referència. Hi ha diverses obres contemporànies on descriuen els fets de l'empresonament de Joana a Tordesillas des de 1509. No era cap secret.

    Aleshores, quin motiu té en Pérez de Mesa quan amplia i corregeix l'obra d'en Pedro de Medina per inventar-se la història que he reflectit a l'escrit? És més fàcil no ampliar en el capítol Tordesillas... que ampliar-la i inventar-te la història. O si amplies la vila de Tordesillas esmentar un altre fet històric...

    Salut!

  7. pitorian
    23-04-2015 13:51

    Es curioso, que se utilice un texto que diga que la reina Juana, estaba en Valladolid, para decir que estaba en Valencia. En todo caso lo que probaria dicho documento es que estaba en Valladolid y no en Valencia, eso para empezar.
    Sin embargo si bien puede que los castellanos de la epoca fueran capaces de dejar a su reina encerrada, jamas dejarian que la encerraran en un reino que por el momento era extranjero.
    Estos argumentos no se sostienen por ningun lado, si la reina hubiera estado en Valencia, como aparece luego en Tordesillas?
    Primero ese texto, esta escrito por alguien que ensalza la figura del rey de la epoca, a parte de que curiosamente la historia grafia moderna, dice que muchos de los documentos al respecto, sobre el aprisionamiento de juana fueron borrados o destruidos. Todas las pruebas al respecto se intentaron hacer desaparecer, porque si se descubria que la reina estaba presa, tanto Fernando de Aragon, como Carlos V habrian tenido problemas para gobernar.

  8. pitorian
    23-04-2015 13:42

  9. VICTOR
    23-04-2015 10:47

    Lo que hay que oir, esto como ese memorable vídeo de sr. cucurull diciendo eso de "vas bajando y dices, americo vespuccio, americo despuccio, americo despuche, americ... ahhhhh....despuig!!, Aimeric Despuig (el cosmógrafo de Colón)
    Juguemos a tergiversar utilizando palabras que por similitud deriven en la que nos interesa a efectos separatistas, vespuccio con despuig, tordesillas con torre de silla, tartessos con Tortosa, etc
    juasjuas es que me parto, cada vez que leo o veo al gran cucurull cojo un bol de palomitas y a disfrutar.
    De verdad no os da siquiera un poquito de vergüenza decir esas cosas y quedaros tan panchos??? y es más, creéroslas?
    Todos sabemos que sois catalanes de dált a baix, la nació más antigua del mundo, la más democrática, las más justa, la más flower, sin vosotros roma habría sido RES, .... sólo os falta dos cositas para petarlo y el mundo quedará a vuestros pies, "Un poquito de por favor y sentido común"
    Ahora, tanta radicalitat democràtica que tenéis desde el 2700 a.c. (error de + - 4715 años), vais y cascáis este comentario.
    Un saludo a todos

  10. Gerard de Sarrià
    22-04-2015 18:23

    Espagna manipula? Què va.....Fa pocs dies es varen veure obligat a dir que Franco era un Dictador. Més de 30 anys, en plena democràcia intentat donar gat per llebre....gent encantadora i honesta, sobretot durant l'Edat Mitjana amb Mr Torquemada al capdavant...

  11. Xavier
    22-04-2015 13:36

    Si algú sospita que una població ha agafat renom per coses que no li pertoquen és lògic cercar llibres d'època que continguin les grandeses i coses memorables del país en qüestió. Que en un d'aquests llibres no aparegui aquesta població potser no provi res definitiu, però si a d'açò n'afegim que a la tercera edició sí que hi surt i que l'autor "s'inventa" una història rocambolesca de dita vila sí que ens ha de fer pensar, almenys, que alguna cosa estranya passa amb Tordesillas i invita a continuar amb la recerca.

    Felicitats per la troballa i per la perseverància, Ivan.

  12. Lluís
    22-04-2015 01:21

    Exacte. Molt ben explicat. :)

  13. Lluís
    21-04-2015 22:29

    Bé, així estem d'acord en com funciona la historiografia, no? No hi veus cap problema en aquest mètode, pel que veig. Vens a dir que ara hi ha més documents ordenats del XVI que no pas hi havia al XVI. Doncs ja estem d'acord. :)

  14. toledan
    21-04-2015 17:34

    victor, el que diu l'article en relaciø als textos és que els sollevats veien en les tasques de Joana un impediment per les seues pretensions. Trauen Joana de ciutat de Valènxia i la porten a Silla.

  15. Ivan Gimenez
    21-04-2015 15:04

    Joan: Doncs, bé, ja ho sabem tot. No té sentit el que dius a no ser que t'expliquis millor. Gràcies per comentar.

    Victor: El tema que queda clar resseguint aquesta obra, és que hi ha un xoc frontal irreconciliable entre la història repetida de Joana tancada des de 1509 a Tordesillas fins la seva mort, i el que ens descriu en De Mesa. A més a més, tenim algunes obres addicionals, com per exemple, crec recordar, la de Juan de Marieta, Tratado de la fundaciones... (1595?), on tampoc descriu la vila de Tordesillas...etc...

    Salut!

  16. Joan
    21-04-2015 14:26

    Ivan...no sé...hauries d'estudiar una mica l'evolució de la historiogafia...veuras que els estudis sistematics no existien al segle XVI...i que realment no has trobat res. El problema és que vosaltres ja sabeu tot....

  17. Víctor Cucurull Mirall
    21-04-2015 10:21

    La notícia que en dóna en Diego Pérez de Mesa, 75 anys després, concorda més aviat amb l'aixecament dels Agermanats a València, que mostra una implicació molt directa de les classes urbanes amb suports molt significatius de part de la noblesa i, qui sap, si de la mateixa reina Joana, potser alliberada pels revoltats del seu captiveri a la Torre de Silla. Seguim.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23811
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'historiador Jordi Bilbeny reivindica la catalanitat del descobridor d'Amèrica amb una ruta per...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]