Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
ARTICLES » 02-04-2017  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
4714

L’arrel catalana de Nova Orleans

L’investigador Miquel Llauradó descobreix les arrels catalanes de Nova Orleans. Article d’En Marc Pons a El Nacional.Cat.

Nova Orleans cap al 1800.

Tal dia com avui, el 20 de desembre del 1803, és a dir, fa 213 anys, es protocol·litzava el traspàs del domini de la colònia de Louisiana. Aquest acte cerimonial es va portar a terme al Palau del Cabildo de Nova Orleans –la capital de la colònia– i era conseqüència de l'acord de compravenda entre París i Washington. França estava immersa en un procés postrevolucionari –la proclamació de la República–, que havia desembocat en l'imperi napoleònic i estava en situació de fallida. I els Estats Units –que s'havien independitzat dues dècades abans– tenien una política d'expansió territorial molt ambiciosa, que amb la compra de Louisiana els va projectar cap a l'oest americà.

L'any 1803 Nova Orleans era una petita ciutat colonial d'uns 8.000 habitants. Poc més o menys, el mateix volum de població que Lleida, Tarragona o Girona. S'estima que la meitat de la població eren negres esclaus. I que l'altra meitat estava composta per colons francesos i catalans. L’historiador Miquel Llauradó –estudiós del tema– ha calculat que la colònia catalana estaria formada per un contingent de 1.000 a 2.000 persones,  els quals representarien entre el 25% i el 50% de la població blanca de la ciutat. Aquests colons catalans eren bàsicament comerciants importadors de vi català i pescadors que feinejaven al delta del Mississipí.

En aquells anys Reus era la segona ciutat del Principat i la gran capital de la indústria de l'alcohol català. Per la qual cosa –tot i no disposar encara de fonts que ho confirmin– tot apunta que una part dels catalans de Nova Orleans procedien del Camp de Tarragona. En la mateixa època, la zona costanera de l'Empordà havia conegut una explosió demogràfica que havia impulsat colònies de pescadors i saladors catalans a Andalusia, a Galícia i al Carib. També tot apunta que part d'aquest col·lectiu d'origen empordanès es va instal·lar a Nova Orleans. Amb la nova dominació nord-americana els catalans de Nova Orleans van quedar diluïts en la realitat sociocultural anglòfona i el seu testimoni va desaparèixer completament.

Marc Pons, 20 de desembre del 2016

Enllaç original:

http://www.elnacional.cat/ca/efemerides/arrel-catalana-nova-orleans_127206_102.html



Autor: Marc Pons.




versió per imprimir

  1. Joaquimet
    02-04-2017 23:29

    Cony Arturo, ben trobat!

    Fent un cop d'ull;

    Ferré, Farre, Ferrer, Palau, Jun Cadella (molt revelador) Tio, Fité, Sauri, Huguet, Bosch, Garrigou, Vilaseca, Jorda, Gilibert, Amorós, Catalan, Esteve, Asteve, Gali, Domingo, Camponell, Roig, Millet, Villamill, Gros, Comadelle, Dou, Fones, Ferrell...

  2. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 22:48

    Si a alguien le apetece contrastar los datos, el censo de 1805 está digitalizado y disponible en este enlace.
    http://cdm16313.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p16313coll51/id/2474
    El censo en cuestión está organizado por calles, y está dividido en tres categorías fundamentales: habitantes blancos, personas de color libres, y esclavos.
    Tampoco permite conocer todos los datos, los nombres que aparecen en los laterales de las hojas son los de los propietarios de las casas, pisos, o edificios, así que la información puede ser un poco limitada, pero no por ello menos relevante.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35164
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]