Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 01-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
7059 lectures

La batalla de Pavia, Francesc I de França i Joan Aldana

Ens volen amagar la participació de Joan d'Aldana i els terços a la batalla de Pavia?

El 24 de febrer de 1525, durant les guerres d'Itàlia, es va fer davant de la ciutat de Pavia, a la Llombardia, la batalla que és coneguda amb aquest nom de Pavia. Fou una derrota dels francesos en la qual el seu rei Francesc I fou fet presoner personalment pel militar tortosí Joan Aldana, coronel major del terç dels italians.

L'"Enciclopedia Ilustrada del Pais Vasco" ens dóna una versió diferent. ens diu que qui el va fer presoner va ser Juan de Urbieta Berasategui i Lezo, natural de Hernani, Cavaller de la Ordre de Santiago, Capità de Cavalleria sota el comandament d'Hug de Moncada.. Aquest fet --diu-- està plenament demostrat. Posa com a prova, entre d'altres, la carta que el rei de França li va enviar demostrant-li la seva gratitud per haver-lo defensat i ajudat a salvar la vida, i diu que confirma aquest fet que Carles V li va concedir un escut d'armes a Bolonia el 20 de març de 1530, "donde se hace mérito del suceso".

Per la seva banda, Víctor Balaguer, cronista de Barcelona, ens diu a "Las calles de Barcelona":

"De que fué Aldana quien hizo prisionero al monarca francés, no cabe duda alguna. Consta así en los privilegios, el uno de Carlos V concedido al mismo Aldana, dado en el campo de Túnez a 20 de julio de 1535, i el otro de Felipe II, concedido a Marco Antonio de Aldana, hijo, en 1º de julio de 1589. Ambos privilegios son trasladados por Marcillo en su Crisi de Cataluña pág. 230."

Sembla que Aldana començà a rebre els privilegis que li corresponien, de Carles V, el 1535, durant la campanya de Tunis. Els fills lliuraren a Felip II el punyal i l'espasa de Francesc I i es quedaren amb el llibre d'hores que restà a Tortosa a la família, mentre que, com ja hem dit, el 1530 l'emperador ja li havia concedit l'escut d'armes a Urbieta.

Cal investigar més per tenir una opinió clara sobre aquests fets, però si tenim en compte que els privilegis per aquest fet se li van concedir a l'Aldana i, si afegim una cita d'En Cristòfor Despuig sobre els castellans, de la seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (p. 92), n'hi hauria prou per decantar l'opinió de la banda d'Aldana: "que tots son casi d'esta manera, que per no publicar la gloria dels espanyols que no son castellans, celen (amaguen) la veritat".

D'altra banda crida la atenció que Joan Aldana sigui coronel major del terç dels italians el 1525, quan l'Enciclopèdia Catalana ens diu que el terç és una unitat militar espanyola fundada el 1534 per tal d'agrupar les companyies d'una manera més poderosa. Recordo també que en altres llibres no es dóna per fundats el terços sinó desprès de 1530. Em pregunto si ens volen amagar la participació de Joan d'Aldana i els terços a la batalla de Pavia.

Miquel Castellvell
17.5.2007

Fonts:

  • Gran Enciclopèdia Catalana, vols. 1 i 14, 1ª Edició
  • Las Calles de Barcelona, Víctor Balaguer, vol. 1, any, 1865, pag 36
  • Los Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa, ed. Curial, 1996, pag. 92 i 122
  • Enciclopedia General Ilustrada del Pais Vasco,




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Santo Job
    09-06-2017 19:10

    Según se sabe, fueron cuatro los hombres que apresaron a Francisco de Francia, y todos ellos recibieron premios y privilegios por su servicio: Alonso Pita da Veiga (ferrolano), Diego Dávila (granadino), Juan de Urbieta (guipuzcoano), y Joan de Aldana (catalán).
    Alonso Pita da Veiga tomó como prenda del rey Francisco uno de los guanteletes, así como la banda que el rey llevaba sobre el pecho.
    Juan de Urbieta tomó el yelmo del rey.
    Joan de Aldana recibió la espada y un puñal de Francisco I.
    Diego Dávila obtuvo en prenda la tarja y el otro guantelete del monarca.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
19035 lectures
2019 INH 29 Pere Baladron/ «Similitud de cognoms entre els Colom de Barcelona i els dels Països Baixos»
2019 INH 30 Joan Casajuana/ «Orígens perduts de la guitarra i d’En Juan de la Enzina»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una...[+]