Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 01-05-2010  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
5470

La batalla de Pavia, Francesc I de França i Joan Aldana

Ens volen amagar la participació de Joan d'Aldana i els terços a la batalla de Pavia?

El 24 de febrer de 1525, durant les guerres d'Itàlia, es va fer davant de la ciutat de Pavia, a la Llombardia, la batalla que es coneguda amb aquest nom de Pavia. Fou una derrota dels francesos en la qual el seu rei Francesc I, fou fet presoner personalment pel militar tortosí Joan Aldana, coronel major del terç dels italians.

La "Enciclopedia Ilustrada del Pais Vasco" ens dona una versió diferent, ens diu que qui el va fer presoner va ser Juan de Urbieta Berasategui i Lezo, natural de Hernani, Cavaller de la Ordre de Santiago, Capità de Cavalleria sota el comandament de Hug de Moncada... Aquest fet diu, està plenament demostrat. Posa com a prova entre d'altres la carta que el rei de França li va enviar demostrant-li la seva gratitud per haver-lo defensat i ajudat a salvar la vida, i diu que confirma aquest fet que Carles V li va concedir un escut d'armes a Bolonia el 20 de març de 1530, "donde se hace mérito del suceso".

Per la seva banda Víctor Balaguer, cronista de Barcelona, ens diu a "Las calles de Barcelona":

"De que fué Aldana quien hizo prisionero al monarca francés, no cabe duda alguna. Consta así en los privilegios, el uno de Carlos V concedido al mismo Aldana, dado en el campo de Túnez a 20 de julio de 1535, i el otro de Felipe II, concedido a Marco Antonio de Aldana, hijo, en 1º de julio de 1589. Ambos privilegios son trasladados por Marcillo en su Crisi de Cataluña pág. 230."

Sembla que Aldana començà a rebre els privilegis que li corresponien, de Carles V, el 1535 durant la campanya de Tunis. Els fills lliuraren a Felip II el punyal i l'espasa de Francesc I i es quedaren amb el llibre d'hores que restà a Tortosa a la família, mentrestant, com ja hem dit, el 1530 l'emperador ja li havia concedit l'escut d'armes a Urbieta.

Cal investigar més per tenir una opinió clara sobre aquests fets, però si tenim en compte que els privilegis per aquest fet se li van concedir a en Aldana i, si afegim una cita d'en Cristòfor Despuig, sobre els castellans, de la seva obra, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, (pag. 92) n'hi hauria prou per decantar l'opinió de la banda d'Aldana: "que tots son casi d'esta manera, que per no publicar la gloria dels espanyols que no son castellans, celen (amaguen) la veritat".

D'altra banda crida la atenció que Joan Aldana sigui coronel major del terç dels italians el 1525, quant l'Enciclopèdia Catalana ens diu que el terç es una unitat militar espanyola fundada el 1534 per tal d'agrupar les companyies d'una manera més poderosa. Recordo també que en altres llibres no es dona per fundats el terços sinó desprès de 1530. Em pregunto si ens volen amagar la participació de Joan d'Aldana i els terços a la batalla de Pavia.

Miquel Castellvell
17.5.2007

Fonts:

  • Gran Enciclopèdia Catalana, vols. 1 i 14, 1ª Edició
  • Las Calles de Barcelona, Víctor Balaguer, vol. 1, any, 1865, pag 36
  • Los Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa, ed. Curial, 1996, pag. 92 i 122
  • Enciclopedia General Ilustrada del Pais Vasco,




versió per imprimir

  1. Santo Job
    09-06-2017 19:10

    Según se sabe, fueron cuatro los hombres que apresaron a Francisco de Francia, y todos ellos recibieron premios y privilegios por su servicio: Alonso Pita da Veiga (ferrolano), Diego Dávila (granadino), Juan de Urbieta (guipuzcoano), y Joan de Aldana (catalán).
    Alonso Pita da Veiga tomó como prenda del rey Francisco uno de los guanteletes, así como la banda que el rey llevaba sobre el pecho.
    Juan de Urbieta tomó el yelmo del rey.
    Joan de Aldana recibió la espada y un puñal de Francisco I.
    Diego Dávila obtuvo en prenda la tarja y el otro guantelete del monarca.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19529
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
Si els primers navegants a creurar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans els seus intruments havien també de...[+]