Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La intel·liència és la capacitat de canviar d'opinió quan se't presenta informació precisa que contradiu les teves creences"
Vala Afshar
ARTICLES » 13-07-2015  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
9324

La citació interessada dels «Col·loquis»

En Lluís Batlle fa notar que l'historiador Ricard García Cárcel desfigura una citació bo i adaptant-la als seus interessos.

Ricard García Cárcel. Font: La Vanguardia (amb motiu de rebre el Premio Nacional de Història)

Tot sovint veiem acusacions contra l'Institut Nova Història d'escollir interessadament fragments de textos i de recopilar i ensenyar només la informació que dóna suport a les seves tesis. Aquestes tesis —reescriptura de la Història atribuint les gestes catalanes a Castella i d'altres regnes— són prou contràries a la Història Oficial perquè no n'haguéssim de trobar ni mica d'informació que hi donés suport. A més, els investigadors de l'Institut Nova Història es troben amb una tasca enorme al seu davant: fer una recopilació de dades que en general no ha fet ningú fins ara, i amb el greuge d'anar a contracorrent. Aquesta situació impedeix a molta gent de fer un judici imparcial entre les proves aportades per l'INH i les del discurs encara dominant, el qual gaudeix clarament de l'avantatge d'anys de dedicació.

M'ha semblat bo, doncs, mostrar un exemple de com historiadors reputats dels nostres temps fan una recerca també ben interessada en els seus objectius, fins al punt que arriben a citar paràgrafs de manera que el sentit de l'original quedi completament alterat cap al seu costat. L'exemple fa referència a un paràgraf de tots ben conegut d'En Cristòfol Despuig, als seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa1. Fa així:

[...]; y la jornada de les Yndies del mar Océano, que Christòfol Colom, genovés, començà y aprés acabaren Ferrando Cortés y Francisco Pissarro, ab pròspera fortuna del mateix rey Don Fernando de Aragó, per manament y ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a castellans.

Aquest és el paràgraf tal com el trobem al manuscrit B-20 de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Actualment, aquest és l'únic manuscrit que coneixem dels Col·loquis, i segons l'Eulàlia Duran, aquest seria de començaments del s.XVIII, segurament copiat de l'original2. Ara bé, al 1877 En Fidel Fita va editar els Col·loquis, fins llavors inèdits. Els text d'aquesta edició és lleugerament diferent d'aquell del manuscrit B-20, i això fa pensar que En Fidel Fita disposava d'un manuscrit diferent avui desaparegut3. En tot cas, podem dir que només disposem de dues còpies del text, cap d'anterior al s. XVIII. Podem veure, concretament, el paràgraf en qüestió segons el text d'En Fidel Fita4:

[...] y la jornada de les Indies del mar Occéano, que Christófol Colom, genovés, comen y aprés acabaren Ferrando Cortés y Francisco Pizarro à la próspera fortuna del mateix rey D. Fernando de Aragó per manament y orde del qual se comensase á de atribuir no gens als castellans.

Vegem ara com en Ricard García Cárcel, catedràtic en Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, es refereix a aquest paràgraf, tant en el seu segon volum de Historia de Cataluña, Siglos XVI-XVII5, com en l'article Fernando el Católico y Cataluña6, que tot seguit citem. Veurem que el text ja no parla d'una descoberta castellana d'Amèrica, i per això el reprodueixo en bona part, però cal comparar la citació parcial que fa de Los col·loquis amb els textos complets que coneixem:

El estudio realizado por Manzano de los años previos al descubrimiento desde la llegada de Colón a la Rábida en 1484 obliga a revisar el mito del exclusivo apoyo castellano a Colón. Son los reyes, no sólo la reina, los que lo reciben en las diversas audiencias. El rey Fernando tendrá la intervención decisiva al encomendar a dos personas, en el último momento, el proyecto de Colón: a fray Hernando de Talavera y a fray Diego de Deza. El propio Fernando se ufanaba de su decisión. En 1508, dirigiéndose al capítulo general de la Orden de San Francisco reunido en Barcelona, hizo constar «haber sido yo la principal cabeza de que aquellas islas se hayan descubierto». Unos años más tarde, Cristòfol Despuig escribía en sus Col·loquis: «La jornada de las Indias del Mar Océano que Cristóbal Colón genovés comensà y aprés acabaren Fernando Cortes y Francisco Pizarro, a la próspera fortuna del rey Fernando de Aragón, por manament y ordre del qual se comensa se ha d'atribuir». Si importantes valedores tuvo Colón en Castilla, también los tuvo en la Corona de Aragón, como fray Diego de Deza, Juan Cabrero, Juan de Coloma y Luis de Santángel. La gestión administrativa y económica del descubrimiento hay que adjudicársela a la Corona de Aragón.

Efectivament, com veiem, fa desaparèixer l'expressió segons la qual la gesta no s'ha d'atribuir «gens a castellans», així com castellanitza el nom de Cristòfor Colom, entre d'altres. Potser en Ricard García Cárcel no va mirar cap dels textos coneguts d'En Cristòfor Despuig i va simplement citar-lo a partir d'un article d'un altre historiador reputat. En tot cas, qualsevol que s'interessi per esbrinar la història del nostre país ha de saber que li cal anar amb peus de plom. No només el relat dels historiadors d'ofici és fet a mida del que més els convé explicar, sinó que aquests fins i tot han passat el ribot a les citacions com més els ha convingut.

Lluís Batlle i Rossell

8 de juliol del 2015

ANOTACIONS

1 DESPUIG, CRISTÒFOL, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Edició, introducció i traducció a cura de Joan Antoni González. Ehumanista/IVITRA 1 (2012), p. 245-451. https://www.inh.cat/data/files/files/120723144121271.pdf (pàg. 281). Enllaç obtingut de l'article d'en Carles Ibáñez on menciona aquest paràgraf dels Col·loquis: http://www.inh.cat/articles/El-tortosi-Cristofor-Despuig-assegurava-a-mitjan-segle-XVI-que-els-castellans-no-van-participar-de-cap-manera-a-la-descoberta-d

2 GONZÁLEZ, JOAN ANTONI, La transmissió de Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, i altres notes sobre l'obra. Recerca, 14 (2012). p. 315-318. http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/viewFile/276759/364686

3 Ibid.

4 DESPUIG, CRISTÒFOL, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. 1557. La renaixensa, 1877. Pròleg d'En Fidel Fita. Pàg. 47. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/llibimps19/id/4747/rec/1

5 GARCÍA CÁRCEl, RICARDO, Historia de Cataluña Siglos XVI~XVII, La trayectoria histórica. Editorial Ariel, 1985.

6 GARCÍA CÁRCEL, RICARDO, Fernando el Católico y Cataluña. 2006. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/fernando-el-catlico-y-catalua-0/html/00ebc326-82b2-11df-acc7-002185ce6064_6.html



Autor: Lluís Batlle




versió per imprimir

  1. De Pere.
    24-07-2015 17:50

    Tot mantenidor de l'obra i objectiu feixiste, ho es.

  2. Pere Gotere
    23-07-2015 11:07

    Jo el vaig tenir de profe a la UAB i em va semblar molt bo

    Evidentment no es gens seguidor d'aquesta web i per tant ja esta marcat amb una x de feixista y nazi espanyolista pels comentaristes de barri..

    Bon dia tingueu amics

  3. Lluís
    22-07-2015 09:23

    Sí, ja tens raó. Mira, pel costat positiu, així queden documentades per la posteritat. Com més porqueria d'aquesta escrigui, més s'haurà de cuidar de mantenir l'anonimat. A veure si això li acaba fent un bon mal de ventre.

  4. Lluís
    19-07-2015 10:07

    Va, com si el feixisme (C's) fos una posició política com qualsevol altra. Au ves. Ara vindràs tu a explicar-me el que ens convé. Quin paio. Que crees que me mamo el dedo?

  5. Lluís
    18-07-2015 21:30

    L'Alfred Bosch no parla als seus fills en català. No sé on voleu arribar amb els d'ERC.

  6. Lluís
    18-07-2015 19:54

    En Junqueras també demana el castellà oficial a la Catalunya independent. Un altre que s'ha cregut masses rondalles.

  7. PAolo
    18-07-2015 14:01

    fins i tot alguns dels historiadors més seriosos poden demostrar un ridícul més espantós, per omplir les biografies dels personatges que estudien, un cop més sense tenir la més mínima prova... Erasme no tenia cap llibre, tot s'ho aprenia de memòria, la historieta de sempre, era un geni... of course...

  8. Eduard Baró
    17-07-2015 13:29

    Mita'l ell de ciutadanos havia de ser. Lògic. Molt objectiu tot ell.

  9. Lluís
    16-07-2015 19:42

    No ho he mencionat a l'article per a no entrar en més política, però val la pena recordar que aquest eminent catedràtic d'història de la UAB és un dels fundadors de C's: enllaç a la foto/viquipèdia.

  10. Eduard Baró
    16-07-2015 12:09

    Sense llegir cap intervenció de provocadors i desviadors, és a dir de mixetes i mixons, evidencio que hi ha, qui insisteixen a intentar un debat amb animalons diversos. Jo no ho faria. Tanmateix, llegint les PERSONES, que no els animalons, que encara que graciosos, no s'hi pot enraonar, els felicito.

  11. Guerau
    15-07-2015 15:13

    La història d'Espanya actualment es la història feixista d'Espanya manipulada durant les dues dictadures feixistes a espanya al segle XX. La tímida obertura del relat històric fet a la transició ha acabat amb un fracàs rotund.

  12. Francesc
    14-07-2015 21:45

    Aymeric Despuig no surt en els Col.loquis. No sé d'on ho has tret. En aquest articlet que reprodueix les paraules de Cristòfor Despuig hi veig la citació "genovès" tres vegades. És a dir, no s'ha tret ni s'ha amagat res.

  13. Guerau
    14-07-2015 17:16

    el 1469????? hi havia Joan II de Catalunya i Aragó. La nació castellana i la francesa deu ser la més mentidera d'Europa i el món. Perquè si analitzarem la història de frança en duríem moltes sorpreses de la gran mentida feta per la cort de París igual que la cort de Madrid. Ambdues amb la inquisició catòlica com a arma.

  14. Lluís
    14-07-2015 16:46

    Em sembla que afegir "genovès" després de "Cristòfol Colom" va ser un clàssic. Algun dia ja ensenyaré com ho afegeixen a més obres, en un altre article.

    Per altra banda, he volgut assenyalar ben clar que no hi ha cap Col·loquis conegut anterior al s. XVIII. Sovint se cita aquest text com de 1557, i ningú diu que no es té cap text de data propera a l'original.

  15. Francesc
    14-07-2015 15:28

    Aquests dos estats, Agor, que tu dius. Existeixen des del 1714-1715. És a dir, quan el Consell de Castella passa a governar "manu militari" els estats de la Nació Catalana i resten abolits les institucions governamentals pròpies. A Catalunya: la Generalitat i Consell de Cent, les Constitucions de Catalunya,la Reial Audiència, les Vegueries i les Corts. Al Regne de València: Corts Valencianes, Generalitat Valenciana, Governador General, Batle General, Justícia del Regne de València, Consell General, Mestre Racional, Arxiu del Regne de València, Síndic del Regne de València, Jurats de la Ciutat de València. Al Regne d'Aragó: Corts d'Aragó, Generalitat Aragonesa, Furs d'Aragó, Justícia d'Aragó. Al regne de Mallorques: el Gran e General Consell, els Jurats i l'Audiència.

  16. Francesc
    14-07-2015 13:52

    La cosa curiosa del cas és que ha suprimit -- jo diria que d'una manera molt conscient-- aquest "no gens a castellans".

  17. Guerau
    14-07-2015 13:40

    S,i els historiadors oficials que treballen per l'imperi espanyol, ja diuen que l'organització administrativa i econòmica del descobriment d'Amèrica era feta per la Corona d'Aragó però que aquests treballaven sota la bandera de la Corona de Castella i a ella li va donar les Índies. Cas únic al món un estat treballa per un altre. Això com s'explica? no tenen explicació racional,

  18. Cesc
    14-07-2015 09:32

    Fa anys vaig estar matriculat a Història a la UAB i em vaig adonar que s'aprovava fent treballs que estiguessin en consonància ideològica amb el professor de torn, es a dir, si un professor era marxista havies de fer els treballs donant un enfocament marxista a l'assignatura, si un professor era andalús però establert a Barcelona i era professor de història medieval, doncs li ficaves uns quants herois andalusos tipus González Fernández de Còrdova i endavant. Els importava bastant poc la història, entre ells hi havia una lluita de "egos" . Alló que els importava realment era influenciar, a algún d'ells també lligar.
    Els professors d' història saben perfectament que allò que queda escrit per un professional es tindrà en compte i cadascun d'ells afexeig el seu granet de sorra a la confusió. A mi em sembla bé posar-los en evidència. Gràcies Lluís per la feina feta.

  19. Eduard Baró
    13-07-2015 22:18

    Bingo! Felicitats i bona feina! Ara mireu d'ignorar les mixetes i els mixons.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]