Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
ARTICLES » 20-10-2021  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
1720 lectures

La nissaga catalana dels Trastàmara i Ferran de Nàquera

En Joanjo Albinyana ens ha fet arribar un resum de la conferència que va impartir a Montblanc el 2 d’agost d’enguany en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Ha trobat evidències segons les quals la dinastia Trastàmara s’hauria originat a la Nació Catalana. Concretament al castell de Tamarit, a tocar de Tarragona.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

En aquesta conferència tractem de demostrar que la nissaga Trastàmara, que des del mon acadèmic se’ns diu que és castellana, en realitat té l’origen a Catalunya.

Però abans de començar, cal posar damunt la taula tres consideracions prèvies:

La primera: què és la dinastia castellana dels Trastàmara? És la que segons la història oficial es va iniciar a Castella després de la família Borgonya. L’hauria encetat Enric II de Castella, fill d’Alfons XI i germà de Pere I. El seu nét Ferran d’Antequera serà proclamat rei de la corona d’Aragó i hauria estat el primer rei de la nova nissaga provinent de Castella que regnarà sobre els catalans.

La segona: què és la corona d’Aragó? Per saber-ho cal acudir a les recerques de l’amic Ivan Giménez, qui ens ha fet saber que ha trobat unes dues-centes citacions on s’hi diu o se'n dedueix que la corona d’Aragó és sinònim de corona de Tarragona o de Catalunya.

I la tercera: quan es produeix un canvi de nissaga? Això s’esdevé en tres supòsits: quan una rei no té descendència, quan l’hereu neix en terres estrangeres o, finalment, quan el regne ha estat conquerit per un altre que imposarà una nova nissaga. Però en cap cas hi haurà un canvi de nissaga només pel fet de tindre un comtat ―com el comtat de Trastàmara― o per una mera decisió de l’hereu al tron quan és  a punt d’empunyar el ceptre reial. Ni els costums ni les lleis li ho permeten.

I ara sí, després d’aquestes consideracions inicials comencem.

La versió oficial ens diu que el primer rei Trastàmara va ser Enric II de Castella. Però aquest fet no és possible. I això per una senzilla raó: en ser Enric II fill d’Alfons XI, que era un rei de la casa de Borgonya, indefectiblement ell també ha de ser de la mateixa nissaga. Aleshores, Enric II continua essent un Borgonya. No pot iniciar cap nissaga nova.

Si Enric II no és el primer Trastàmara qui ho va ser?

L’etimologia del mot Trastàmara ens aportarà una mica de llum. Hi ha diferents teories sobre aquest afer:

  • La teoria gallega. Segons la teoria gallega el nom vindria del riu Tambre que en temps dels romans s’anomenava Tàmaris. “més allà del Tamaris” (Trans+Tamaris) diuen la gran majoria de textos que parlen de l’origen del mot «Trastàmara».
  • La teoria palentina. Segons aquesta teoria, el nom vindria de Tamariz de Campos, una població que pertany a la província de Palència.
  • La teoria aragonesa. Segons aquesta, Trastàmara vindria de Tamarit de Llitera (Osca), localitat on hauria nascut Joan I de Castella, fill d’Enric II. De tota manera, els historiadors no acaben de posar-se d’acord sobre la qüestió. Potser va néixer a Èpila.

En aquesta tercera teoria ja es reconeix que qui seria rei de Castella neix en terres de la corona d’Aragó, també anomenada corona de Tarragona o de Catalunya. Per tant, segons aquesta explicació, Joan I iniciaria una nissaga catalana.

Però així i tot, ¿i si els catalans tinguéssim un Tamarit en un lloc important, preeminent, ben a prop dels centres de poder catalans com Barcelona, Tarragona, València o Mallorca? ¿I si la censura ha intentat esborrar el veritable lloc d’origen de la nova nissaga Trastàmara i per això tenim tantes teories sobre el mot Tamaris que dóna nom a la nova nissaga? Doncs sí. Mireu quina meravella de monument:

És el castell de Tamarit, dintre de l’actual terme municipal de Tarragona. Està documentat des del segle XII.

Tamarit de Litera o Tamarit de Tarragona? En un simple colp d’ull ens adonem que, quan comparem els dos llocs on va poder nàixer Joan I de Castella, el fill del primer Trastàmara, no fou en una casa tan humil com la casa de Tamarit d’Osca que veiem en la foto. Sembla ben probable que ho fera a Tamarit de Tarragona. I seria ben probable perquè son pare (Enric II) es va refugiar en la cort del rei de la corona de Tarragona (Aragó o Catalunya) i es va convertir en vassall del català durant la guerra dels Peres, guerra que acabaria guanyant el nostre Pere, Pere el Cerimoniós.

Així doncs, tindríem un Joan I de Castella nascut a Tamarit de Tarragona i no pas a Tamarit de Litera a Osca. Aquest Joan I «Trastàmara» seria qui donaria nom a la nova nissaga per haver nascut fora de la corona de Castella i per haver perdut a la guerra dels dos Peres, per la qual cosa el rei català imposaria un nom de nissaga nou.

Ferran I de Catalunya

Des d’aquesta perspectiva, vegem ara la figura de Ferran I d’Aragó (Tarragona o Catalunya): oficialment, és el primer Trastàmara castellà que regnarà a Catalunya.

Joan I de Castella nascut a Tamarit de Tarragona seria, segons la nostra hipòtesi, el primer «Trastàmara». Es va casar amb Elionor d’Aragó, filla de Pere III El Cerimoniós. Elionor havia nascut al Puig de Santa Maria, a València, vila que limita amb Nàquera. I el seu fil, l’hereu al tron català pel compromís de Casp, és Ferran d’Antequera.

Nàquera versus Antequera. Em demano si Nàquera suplanta Antequera. Reforcen la meva sospita les consideracions que vénen a continuació:

  • Si resseguim la història de Nàquera ens adonarem que, a part de limitar amb el Puig de Santa Maria, té altres aspectes que la lliguen amb la vila de Tamarit. Al 1414, els seus senyors foren els Catllar. Qui són els Catllar? La vila de Catllar limita amb el castell de Tamarit. A més a més, el 1414 fou l’any en què, després del compromís de Casp, Ferran I entrà en València. Els anterior senyors de Nàquera foren els Entença. Els comtes de Prades eren els senyors d’Entença. I el comtat de Prades limita amb el camp de Tarragona.

  • L’avi de Ferran I, Enric II, perd una batalla important en la guerra dels Peres, el combat conegut com la batalla de Nàjera, en la Rioja, esdevinguda el 1367. La vila de Nàjera, ¿no té un nom molt semblant a la vila de Nàquera?. Em torne a demanar si Nájera està amagant ara la vila de Nàquera. Peguem un colp d’ull a la miniatura de Loyset Liedet sobre «la batalla de Nájera», una miniatura que va servir per il·lustrar la crònica de Jean Froissart que es conserva a Paris i està situada cronològicament al segle XV. En Froissart parla de la batalla de Nàjera al foli 312v. Allí hi ha la miniatura de Loyset Liedet on s’hi mostren els dos bàndols combatent en la famosa batalla i un poble o fortalesa, que presumiblement hauria de ser Nàjera. Oimés quan sabem que el cronista era com una mena de periodista de l’època, és a dir, molt realista en les seues descripcions. Assistia a les batalles i després les relatava amb molt de cura en els detalls. El miniaturista feia el seu disseny a partir del que trobava a les cròniques. Si comparem el paisatge de la miniatura amb Nàjera o Nàquera, queda clar que la batalla es desenvolupà en la vila de Nàquera.

Seguim avançant. L’únic retrat dels primers Trastàmara és el retaule de la Verge de la Llet, a l’Església del Tobed a Saragossa. És de Jaume de Serra. La família De Serra foren uns pintors dels quals no se’n sap la procedència, però que estaven instal·lats a Barcelona. Doncs bé, Serra és la vila que limita amb Nàquera pel nord.

Dintre del terme de Serra s’hi troba la Cartoixa de Portaceli. Coetàniament a Ferran I, foren cartoixans Bonifaci Ferrer ―germà de Vicent Ferrer i prior― i Francesc d’Aranda. ¿Tenen alguna relació els cartoixans de Serra/Nàquera amb Ferran I? Sí, són dos dels nou compromissaris en el famós compromís de Casp, compromís en el qual s’acabaria nomenant Ferran I rei de la corona d’Aragó/Tarragona/Catalunya. A més, Bonifaci i Francesc votaren a favor seu en l’esmentat compromís de Casp.

L’escut dels Trastàmara

Per acabar, l’associació de Genealogia Heràldica i Nobiliària de Galicia en una publicació de Facebook de maig de 2018  ens mostra l’escut dels Trastàmara. Té 3 barres blaves en forma d’ones. I el descriuen com l’escut Trastàmara que es troba en diversos monuments de l’antic comtat. Però quan consultem el manual d’identitat corporativa de l’Ajuntament de Tarragona observem que tenen el mateix escut. Efectivament, l’escut dels Trastàmara és l’escut de la ciutat de Tarragona.

Recapitulem:

  • Joan I de Castella és el primer Trastàmara perquè va néixer a Tamarit de Tarragona, no a Tamarit Osca.
  • El seu fill és Ferran de Nàquera, no d’Antequera. Com que és fill d’una persona nascuda a Tamarit de Tarragona, son pare és català i també ho és ell mateix perquè  havia nascut a Nàquera.
  • A la batalla de Nàjera, que observem a la miniatura de Loyset Liedet on apareix la suposada vila de Nàjera, podem veure que s’assembla molt més a Nàquera que a la Nájera riojana.
  • El quadre dels primers Trastàmara està dibuixat pel pintor Jaume de Serra.
  • L’escut dels Trastàmara és l’escut de Tarragona.

Conclusió

La nissaga Trastàmara no és castellana, sinó que neix del castell de Tamarit a Tarragona. Per tant, és catalana.

Joanjo Albinyana

Montblanc

2 d’agost de 2021




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    02-11-2021 11:25

    Però que m'estàs contant, botifler.

    Jo veig el precipici davant mateix l'edifici blanc apaïsat de l'esquerra, d'uns quaranta metres de desnivell si no vaig errat. Com també veig el camí blanc d'entrada a la població en la mateixa disposició que en la miniatura.

    Però es que Nájera..., Nájera té apegat un icònic riu, benjamí de la població o aldea, com s'aprecia aquí,

    https://www.senditur.com/es/poblacion/najera/

    , i no se'ns mostra per a res en la miniatura.



    Jo ja sé què et passa. No ho vols reconèixer perquè a Nàquera es va instal·lar el Govern de la República quan van sortir de Madriz, tros de fatxa fastigat.

  2. Hola Pepsicola
    29-10-2021 19:49

    Yo Xabi no se si estás viendo la misma imágen que yo, en Náquera no hay precipicio por ningún lado, en Nájera sí, las colinas no se parecen en nada a las de Náquera, y estoy seguro que están pintadas como fondo idealizado, que lo que le llegó al ilustrador era que Nájera estaba entre precipicios. A parte Nájera es una villa importante, como la pintan en la ilustración, Náquera es un pueblito.

  3. Xavi G.
    28-10-2021 12:01

    Bueno, lo del precipici de l'esquerra és molt interpretable.
    Jo també veig el precipici en la foto de Nàquera, a l'esquerra, a lo que cal afegir el paisatge de fons quasi idèntic, a lo que cal afegir un altre castell que s'albira al fons, darrere la muntanya central escorat a l'esquerra, que sens dubte al·ludeix al més interior castell de Serra, que queda precisament a esquenes de Nàquera ja en plena serra, a lo que cal afegir l'escut d'armes de Nàquera, que per si mateix en està dient que commemoren aquella batalla amb, increïble, les mateixes llances que surten a la miniatura tu!!

    https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Escut_de_N%C3%A0quera.svg

  4. Hola Pepsicola
    27-10-2021 14:12

    En el caso de que la ilustración no sea idealizada, que lo es, la imágen se parece mucho más a Nájera que al pueblo ese, fíjate en el precipicio de la izquierda, igual que la foto de Nájera. Está claro que en esa "precisa descripción" de palabra que sin duda recibió en ilustrador estaba un precipicio a x lado del pueblo, y ahí lo pintó. O me vas a decir que no.

  5. Xavi G.
    26-10-2021 19:16

    Collins, Petsicul'a vore, lo de La Rochelle és un cal total, una plantilla com dius, on canvien NOMÉS els colors de les banderes.

    Imatges calcades com aquesta en el cas de Nàjera no n'he trobat. La que més se li assembla entre les que he trobat paregudes és aquesta, però amb notables diferències per ser una plantilla. No són petits canvis afegits.

    https://www.meisterdrucke.es/kunstwerke/500px/Jean_Fouquet_-_Battle_of_Azincourt_(1415)_During_the_Hundred_Years_War_Henry_V_of_England_defea_-_(MeisterDrucke-1062775).jpg

    Dius que eren edificis i paisatges idealitzats, que potser, però l'autor d'aquest article diu que a Froissart se'l coneix per ser realista en les descripcions i en els detalls que relatava.

    Com una de la varies potes d'una mera hipòtesis encara serveix em sembla a mi, encara que vagi ja per la sexta copita :-D

  6. Hola Pepsicola
    26-10-2021 18:23

    Esa ilustración viene de la Crónica de Juan Froisart, todas las ilustraciones son idealizadas y eran hechas con plantillas, luego le añadían unos detalles para que no fuesen iguales y ya, pasa lo mismo con la ilustración de la batalla de La Rochelle. El que realizó esa ilustración nunca puso un pie en España, no hay más que ver como pinta los edificios, mucho menos replicar el paisaje de vuestras fantasías nacionalistas.

  7. Xavi G.
    26-10-2021 13:52

    Jo vaig cercar aquesta imatge de la batalla al cercador de google i no em va donar resultats duplicats que apuntaren a una plantilla com dius, Pepsico, Inc.

    Ara, si tu tens la prova..., doncs afebliria un tant la hipòtesis tallant-li una de les potes.

  8. Hola Pepsicola
    26-10-2021 13:39

    Veo que en la comparación de dibujos el autor ni se ha molestado en averiguar por wikipedia que en ese libro se usaron plantillas para las ilustraciones de las batallas, no representa el terreno original, es un dibujo idealizado. Está bien para una conversación en la barra del bar, pero que queráis pasar esto por académico da vergüenza ajena.

  9. Francesc D.
    26-10-2021 12:59

    Ara s'enten el mapa d'en Pedro Reinel de 1504 i el de Cantino de 1502 i d'altres on, Castella ni apareix car, és un reialme de la Corona d'aragó o de la Tarraconensis, o Catalunya si voleu. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Mapa_de_Pedro_Reinel

  10. LluísLluís
    25-10-2021 14:34

    Els Trastàmares, quin gran misteri.

    Sembla que la hipòtesi d'aquest article és bastant robusta.

    M'ha interessat molt

  11. Xavi G.
    25-10-2021 12:21

    Bé, aquesta hipòtesis fa encaixar varies peces contestant a algunes preguntes i en crea de noves que s'hauran de veure si van encaixant.

    M'agrada la hipòtesis i la veig versemblant, gran feina.

  12. Francesc D.
    22-10-2021 13:29

    Molt bé! Si tens algún argument raonable en rel.lació a la conferència d'Albinyana que rebati tot el que ell argumenta, estaré molt encantat de llegir-te. Il.luminem!

  13. Sumeri
    22-10-2021 13:02

    Ostres, ja he dit que la qüestió personal no és l'importamt. No només he fet referència a aquesta: parlo del paper dels Trastàmara ja a la Guerra dels Peres i faig valoracions sobre això d'igualar Aragó i Tarragona. D'això res? I del tema personal, ja he dit que m'ho feia dir el fet que et pensis convèncer algú, amb indicatiu i cap condicional com he citat abans amb una conferència que ja comença coixa. Deixa estar si és fanatisme o no. Cadascú que pensi el que vulgui. Ho he dit perquè pot ser una mica això i una mica altres coses que tampoc t'agradarien i m'estalvio de dir. En tot cas... Res de la qüestió central. Tot, lo personal.Tranquil!

  14. Francesc D.
    22-10-2021 09:08

    I en cap cas he dit que jo tingui raó. Simplement faig una proposta, un sugeriment ,com una possibilitat a tenir en compte, i tu em dius fanàtic. Doncs per a mi, el concepte de fanàtic és el d'aquells que no admeten més arguments que els seus propis. Salut!

  15. Francesc D.
    22-10-2021 08:47

    Els condicionals els trobaràs en els meus comentaris anteriors a la recomanació del Pepsi. Per a parlar amb propietat i no perdre el fil, cal llegir des de'l principi. És un altre recomanació, Salut!

  16. Sumeri
    22-10-2021 08:11

    A tu et convenç molt eh, el vídeo aquest? I no trobes possible que no convenci tothom. I per això arribes a afifmar que si en Pepsicola aquest el mira, veurà la llum. És això.

    "si et prends la molèstia de visualitzar el video veuràs que, la teva teoria no te cap sentit": on és el condicional?

    Què vol dir "(que vol dir moro)"?

    Deixa-ho estar. La cosa aquesta personal no té més importància. Tu mateix. He comentat algunes coses, em sembla, dels arguments de l'Albinyana.

  17. Francesc D.
    22-10-2021 07:50

    I et diré dues coses. Fer una recomanació no obliga a res i escudar-se darrera del pensament majoritari, és una qualitat d'aquells que no tenen arguments, ni criteri propi.

  18. Francesc D.
    22-10-2021 07:19

    Sumeri, en quina part del meu escrit veus fanatisme? Si t'hi fixas bé, veuras que sempre parlo en condicional," i si en Joanjo Albinyana al final no va errat"..." podria ser el Lleó de Tamarit". Sempre en condicional, ara bé( que vol dir moro) per a que et quedis tranquil, el que diu l'Albinyana no em sembla tan descabellat i ell mateix reconeix en el video que cal aprofondir més. L'Albinyana només ens mostra una serie de dades de la història oficial que trontollan i que es poden interpretar d'un altra manera. Només veieu fanatisme a on hi ha criteri propi, feu-vos-ho mirar.

  19. Sumeri
    21-10-2021 22:59

    Francesc D, com t'hi llueixes. Aquest comentari teu convidant al sr. Cola a mirar el tal vídeo només demostra (mal que pesi, mal que em pesi) el teu nivell, baixet, impregnat de fanatisme. A tu et convenç molt eh, el vídeo aquest? I no trobes possible que no convenci tothom. Molt obert, sí. Molt. Per favor. Ja d'entrada el sr. Albinyana se sobta del contrast que diu trobar entre la Guerra dels Dos Peres i que entronin un Trastàmara diu al cap de trenta tants anys... Però si aquests Trastàmara ja feien per a desbancar Pere de Castella! Aleshores totes les cites d'Aragó versus Tarragona. És el que us diuen els anomenats trolls que dieu per aquí sempre: us auto-citeu en els punts clau i això tampoc va bé. A part que, a mi que em diguin que hi ha 250 cites que fan Aragó sinònim de Tarragona..., la veritat... De quins segles dón aquestes flamants cites. Està cantat que d'època moderna o finals de l'Edat Mitjana. I les modes pseudo-etimològiques d'aleshores i d'abans i de sempre fins al s. XIX? És fals, això també? Home... Aquests mal educats que corren per aquí no valen gaire, però els trobo menys castellanistes a ells que a molts de vosaltres, la veritat.

    Francesc D, pensa-t'ho, això que fas, que des de fora... la veritat, i disculpa'm eh, però la veritat és que fa pena.

  20. Edmund Cooke
    21-10-2021 20:09



    Casals reials castellans amb presència als ports medievals del maditerrani?…Cap

    Ports castellans al mediterrani?…. Cap

    Templers castellans?…. Cap

    Heraldica castellana als trastamara?…Cap, tot tarraconensis

    Heraldica castellana als alba?…. Cap, tot de fora l'estepa, tot aquita, occità i català

    Castells a la heraldica trastamara i alba?… Cap ni un….

    ??


  21. Francesc D.
    21-10-2021 19:17

    Hola Pepsicola, ja se que no miras propaganda indepe, com dius tu però, si et prends la molèstia de visualitzar el video veuràs que, la teva teoria no te cap sentit. https://www.inh.cat/arxiu/vid/8a-Universitat-Nova-Historia/Joanjo-Albinyana-La-nissaga-catalana-dels-TRastamara-i-Ferran-I-de-Naquera

  22. Hola Pepsicola
    21-10-2021 18:35

    No Andreu, tras Támara significa detrás del Támara, que es la castellanización del río gallego Tambre, del latín Tamaris. Aquí se ve el "cherripicking" extremo del que os servís, eliminando los factores que os contradicen. Como significa tras de x río y el escudo se parece a este otro pues tienen que estar relacionados. ¿Y el topónimo qué? ¿Nos lo fumamos o qué?

  23. Edmund Cooke
    21-10-2021 18:25

    Exacte Andreu!...

    I la Casa d'Alba, segons l'academia oficial, té el seu origen a la noblesa castillana mitjançant els Álvarez de Toledo!...sí, els mateixos Alvarez de Toledo que es van apropiar de la baronia d'Erill, tal i com ja us he apuntat aquest matí en el meu primer comentari....per això l'escut actual dels Alba, inclou escaquer (urgell) Blanc i Blau (Tarraconnenssis) i Lleo Rampant ( Erill )...Els lleons aquitans i les flors de lis, que també llueixen a un dels quarts, provenen d'aquitania i d'Anjou....ni rastre de CASTILLA....tot és de fora de l'estepa senyors!!....i a sobre tenen les penques de dir que els seus origens son castellans....

  24. Andreu Marfull
    21-10-2021 15:33

    Ah, i l'escut blau amb ones dels Tras-Tamara significa qui creua el riu, una gualba. Els Gualbes. Ells tenen aquest escut. I són, probablement, els Alba.

  25. Andreu Marfull
    21-10-2021 15:29

    Missatge per en Juanjo, i els qui volgueu refer la història més enllà de la catalana.
    El poder que arriba a Tarragona, Xàtiva i Gandia es diu Lascaris Comnè, i ells provenen del poder de l'Imperi Romà de Geòrgia que acabarà a Trebisonda i creant l'Imperi de Nicea, que té l'escut dels Habsburg que neix i es fa fort a Borgonya amb el Toisó d'Or.

    Aquest poder prové de TAMARA de Geòrgia, i d'Ibèria - https://ca.wikipedia.org/wiki/Tamara_de_Ge%C3%B2rgia

  26. Francesc D.
    21-10-2021 15:02

    Si en el mapa de Cantino de 1502, apareixen banderas quarterades amb pals i uns Lleóns negres, també en el mapa d'en Bartomeu Olives de 1580, al de Guillem le Testu de 1556 i al de Baptista Boazzio de 1589 i també a les banderas que porten les naus d'en Colom a les primeres lletres que anuncian el descobriment, "De Insulis Nuper in Mari Indico Repertis" vull pensar que aquests Lleóns i Pals no son a l'atzar i volen representar els senyorius o les possesións del monarca. Per part dels pals queda clar que es tracta de Catalunya, o si voleu de la Corona d'Aragó però, en el cas del Lleó no te cap sentit que sigui el del regne de Lleó però, si tindria una mica més de sentit que fos el Lleó dels Aragó, o dels Tamarit si, en Joanjo Albinyana no va errat i finalment Trastàmara amaga Tamarit de Tarragona. Salut i Donec Perficiam!

  27. Francesc 2
    21-10-2021 14:33

    Resulta molt impactant que l'escut dels Trastàmara sigui el de la ciutat de Tarragona.

  28. Bernal Francés
    21-10-2021 13:28

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  29. Bernal Francés
    21-10-2021 13:26

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  30. Edmund Cooke
    21-10-2021 12:23

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  31. Edmund Cooke
    21-10-2021 12:22

    Exacte sense costa…. Als segles X i XI, l'atlantic, l'ocea atlantic no existia a cap mapa tros de llondro!….
    Nomes es coneixia pels mapes el mediterrani, a on es definien els equilibris mondials de llavors… creuades, terra santa, reconquesta….cap mestre ni gran mestre templer castellà, cap creuat castella….tots occitans, catalans, teutons, francs i normands….

  32. Bernal Francés
    21-10-2021 11:34

    Y dale con "sense costa”. San Vicente, Comillas, Santander, Noja, Santoña, Laredo, Castro… ya eran CASTILLA cuando Tarragona aún no era catalana. Por mucho que te empeñes y patalees, jamás podrás pasar por alto la geografía. Y el centro del poder de los reinos atlánticos estaba (¡oh, sorpresa!) en el ATLÁNTICO.

  33. Edmund Cooke
    21-10-2021 09:56

    Fernando de Castilla, segons l'academia ofical, era fill de Alfonso VII de Castilla i de Elionor Plantagenet. Aquesta senyora era filla del rei angles Enric II i de la reina Aquitana Elionor i per tant era REINA i germana de Ricar Cor de Lleó, mentre que l'Alfonso VII, per la branca del pare s'ens diu que era descendent dels reis de castilla y leon del casal de Borgonya i dels comtes de Barcelona, i per part de la branca materna s'ens diu que descendien dels reis de pamplona i de rodrigo diaz de vivar....i resulta que mentre tot el rovell de l'ou en aquells temps se situava a les rives del mediterrani tant orientals com accidentals per tal de fer fora als musulmans, la monarquia anglesa casa els seus reis amb personatges com ara aquest Alfons VII de castella, suposat monarca d'un subreialme sense costa, ni ports, ni marina mecant, ni marina militar,,,?...a no ser és clar, que Ricard cor de lleo, elionor plantagenet i el seu pare enric II d'anglaterra tinguessin una bola de vidre i al segle XII ja sapiguesin que el futur i mèrits de la Hispoania Tarraconensis seria tot per castilla....

    ....es simplement delirant.... del tot inversemblant!

  34. Edmund Cooke
    21-10-2021 09:24

    La baronia d'erill té com a simbol heraldic un lleo rampant, documentat des del segle IX….els Erill van ser una de les nissagues de cavallers gots catalans més rellevants a la reconquesta….en la actualitat el títol de comte d'Erill recau en Alberto alvarez de toledo y mencos….segons l'academia oficial aquesta nissaga són grans d'espanya per merits propis i per la seva vinculació i parentiu amb el casal borgonyò del que va sorgir en Fernando de Castiella i tot el subreialme de Llió des de Soria a SaMora…Tamarit i La Mora són dues places tarragonenques medievals amb castells, documentat des del segle XI, des de les quals es varen iniciar les campanyes navals per reconquerir les balears….
    Llavors no es pot afirmar que res tenen a veure amb Tamarit, el seu castell i la nissaga trastamara, oi?….

  35. Francesc D.
    21-10-2021 07:03

    L'escut d'armes de Tamarit és un Lleó rampant, com el Lleó que representa als aragó i que surt dibuixat en les banderes de les naus d'en Colom, en les primeres lletres que anuncian el descobriment. Podria ser aquest lleó el símbol que identifica als Trastamaras?https://www.armoria.info/libro_de_armoria/tamarit.html

  36. Valentí Sànchez
    21-10-2021 00:21

    La dinastia castellana dels Trastàmara, diuen. Bé. Jo demanaria: i per què castellana? Aquell senyor, no era fill de mare catalana? No era un Barcelona, un Aragó? I de fet extenc el dubte: això de les cases, que algú m'ho expliqui. Diem Urgell, però devia poder ser tan un Urgell, com un Aragó, com diem Borbó, o Anjou o... i tots són Aragó, no, al capdavall? Doncs apa.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27733 lectures
Montse Montesinos - La creu de Sant Jordi, armes del Principat de Catalunya
Manel Capdevila - Manipulació i censura a la Wikipèdia: casos i evidències
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]
Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]
La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+]