Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 05-12-2014  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
5894

La quimera substituint la Història

Àngel Casals, Doctor en Història Moderna, sense tenir en compte el paper de l'estat, de la censura reial, la inquisició, el control d'impremtes, la confiscació de biblioteques, la persecució intel·lectual i la crema de llibres, opina que els investigadors del nostre Institut s'inventen la Història.

Fotomuntatge de Carles Ribas

El 1927 es publicava una traducció catalana de Cristòfor Colom fou català (La veritable gènesi del Descobriment), de l’estudiós peruà Luis Ulloa; en els cercles catalanistes reprimits per la dictadura de Primo de Rivera, l’efecte del text va ser fulminant, i Ulloa va ser convidat a Barcelona diverses vegades. Però l’entusiasme que despertà en els cercles polititzats no va tenir correspondència entre els historiadors de l’època, que van mantenir sempre un distanciament —com en el cas de Ferran Soldevila o d’Antoni Rovira i Virgili— que no volia pas dir una condemna oberta de les teories d’Ulloa.

No ha estat l’únic cas de proposta d’un origen alternatiu per al descobridor. Des del segle XIX s’han anat proposant possibles pàtries colombines arreu d’Europa —Galícia, Extremadura, Euskadi, Castella, França, Anglaterra, Polònia, Noruega, Itàlia (i no només Gènova)— i, fins i tot, el famós caçador de nazis Simon Wiesenthal defensava que era jueu. Podem parlar, doncs, d’un subgènere colombí ben actiu. Hi ha una Casa Museo Colón a Poio (Pontevedra) i la localitat de Calvi (Còrsega) s’anuncia com la vila nadiua del descobridor... I no són pas els únics casos.

La vida de Cristòfor Colom té molts punts que ell mateix va enfosquir, també el seu origen. La hipòtesi més acceptada —la genovesa— ha tingut més èxit que la resta per dues raons: l’Estat italià de Mussolini va fer una veritable aposta per guanyar Colom per a la pàtria i, això és molt important, bona part de les iniciatives atlàntiques fetes des de Portugal o Andalusia el segle XV tenien l’empremta genovesa.

Cap de les teories presentades fins ara han aconseguit el consens de la comunitat historiogràfica internacional: massa buits, massa contradiccions en la documentació per satisfer una anàlisi rigorosa. Però l’origen de Colom és un tema menor, molt menor: si no hagués estat Colom, ben segur que hauria estat algun altre abans —hi ha també una teoria del predescobriment— o després, però és indiscutible la paternitat mediterrània de l’empresa americana.

La teoria catalana

Un grup de seguidors de les teories d’Ulloa van constituir el 1989, i a l’escalf d’Òmnium Cultural, el Centre d’Estudis Colombins (CEC) amb l’objectiu de resoldre el gran interrogant que el seu inspirador va deixar sense resposta: si Colom era català, qui era exactament?

La tasca del CEC ha seguit sempre el mètode de la recerca històrica. Ha erosionat molt la hipòtesi genovesa, ha tret a la llum informació valuosa sobre el trànsit de Barcelona entre els segles XV i XVI i ha reconegut, també, que fins ara no ha pogut identificar el català Cristòfor Colom.

A partir de la dècada dels noranta, els treballs de Jordi Bilbeny van donar un nou impuls a aquest tema, però sobre una base teòrica diferent: la documentació de la història catalana hauria estat sistemàticament falsificada per l’Estat espanyol per robar a Catalunya el seu passat i la seva identitat. Per tant, l’investigador esdevé més aviat detectiu: buscar les proves d’aquesta titànica tasca d’ocultació de la veritat i restituir-la.

Bilbeny va identificar Joan Colom Bertran, un membre de la petita noblesa barcelonina que havia participat en la guerra civil catalana de 1462-1472, amb l’almirall. Malgrat el gruixut volum que li dedicà el 2006, els errors sobre el context històric del personatge i les proves documentals que apunten que ja era mort en 1477 li han impedit presentar-lo com la resposta definitiva que pretenia.

Un altre punt important de la nova teoria colombina seria la sortida de la primera expedició des de Pals de l’Empordà, i no pas Palos de Moguer, que neix de la confusió en la catalanització en els documents de topònims i noms de persones (Pals / Palos; Pinson / Pinzón) i en l’ús forçat d’imatges i referències, tot i no existir cap prova fefaent d’un port a la localitat empordanesa.

I més enllà de Colom

La idea d’una gegantina manipulació històrica que només demana enginy per descobrir-la és una llaminadura temptadora per a ments inquietes. Trobar contradiccions, dobles significats, punts foscos que delatin la imperfecció del crim s’ha convertit en la missió de diverses associacions: la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya (2004), l’Institut Nova Història (2007) i el Cercle Català d’Història (2008).

Han catalanitzat personalitats històriques com Cervantes (esdevingut Sirvent), Vespuci (esdevingut Despuig), Hernán Cortés (esdevingut Ferran Cortés), Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus) o Magallanes (Magalló), entre molts d’altres. La base comuna de tots ells és, com ja s’ha dit, la idea de la falsificació documental feta de manera sistemàtica per Espanya des de temps de Felip II: una tasca de segles, de reescriure documents i eliminar-ne altres arreu del món. Com passa amb totes les teories conspiratives, si s’accepta la premissa és impossible la discussió: l’absència de proves es converteix en la millor prova que s’han eliminat les proves. I el que això porta afegit: fa impossible el coneixement cert a partir dels documents i cal fiar-ho tot a la intuïció i la deducció.

Quan hom llegeix els diversos treballs dels socis d’aquestes entitats, és fàcil comprovar que molts desconeixen els contextos històrics i la bibliografia general. Molt pocs d’ells tenen formació d’historiador. Dir, per exemple, que la finalitat de Colom era crear una nova Catalunya a Amèrica amb els catalans que havien lluitat contra els Trastàmara és, simplement, no saber res de la guerra civil del 1462.

Han creat una història pròpia en la qual Catalunya mai va patir una crisi el XIV, va recuperar-se amb facilitat de deu anys de guerra civil el XV, i va ser la primera potència mundial, com demostraria la llarga estada de l’emperador Carles V el 1519 —identificat en una de les jornades d’Arenys amb “l’Imperi Universal Català”—. En aquesta realitat paral·lela les grans gestes culturals o militars atribuïdes a Castella són, en realitat, obra de catalans.

El vessant polític

Els membres d’aquestes entitats denuncien atacs, repressions i intents de callar-los. Però és fàcil veure’ls en mitjans informatius, llibreries i fins i tot cinemes. Els documentals inspirats en les idees de Bilbeny L’apropiació del Descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?, (2003), L’enigma Cervantes (2006) i Colom i la Casa Reial Catalana (2011) han estat emesos en la televisió pública catalana. Potser perquè han barrejat la seva feina amb la causa independentista, personalitats del món de la cultura, la política i el periodisme com David Bassa, Patrícia Gabancho, Vicent Partal o Josep-Lluís Carod-Rovira no han dubtat a participar en algun dels seus actes o donar-los suport públicament.

Aquesta és la part més preocupant del fenomen. La incultura històrica de la nostra societat se sublima en els mitjans informatius i polítics. En tota disciplina científica, i la història ho és, hi ha marcs teòrics i un mètode per aconseguir coneixements. La història no és el refugi de la simple opinió o de la suposició. Menysprear la recerca acadèmica i rigorosa que fan centenars —i no només des de la universitat!— d’historiadors catalans per substituir-la per teories més o menys pintoresques per difondre-les sense cap mena de contrast només serveix per desacreditar culturalment un país. Un luxe que Catalunya mai s’ha pogut permetre.

Àngel Casals és professor del Departament de Història Moderna de la Universitat de Barcelona i responsable del Àrea d’Història de la Universitat Catalana d’Estiu.

Article original a El País




versió per imprimir

  1. Sergio
    11-10-2015 13:33

    Hombre!! que os inventáis la historia lo "creemos" no, lo sabemos todos.

  2. barbaroja
    11-12-2014 21:33

    CORRECIÓN: con relación CIERTA de todo lo que había visto, y de aquí se origino el total descubrimiento de aquel mundo nuevo.

  3. barbaroja
    11-12-2014 20:43

    JUAN SANCHEZ DE HUELVA, DE OFICIO DESCUBRIDOR.
    En el LIBRO titulado "Antigüedades, y Principado de la ilustrísima ciudad de Sevilla? Autor Rodrigo Caro año 1634 en la pág. 208 escribe: Fue así mismo natural de Huelva el primer hombre, que descubrió las Indias de Poniente, llamado Juan Sánchez de Huelva, el cual llevando con un barco grande mercaderías a Canaria, llegando cerca de aquella isla, fue arrebatado con un viento tan deshecho, que en diez y siete días le puso en las Indias; y habiendo tomado tierra, y considerado aquel no conocido mundo, ni visto hasta entonces, volvió a embarcarse, y otro viento deshecho lo volvió a Canaria en otros diez y siete días, pero tan mal tratado de los trabajos que había padecido, que luego enfermo mortalmente: mas siendo tratado, y regalado benignamente de Cristóbal Colon, que a la sazón se hallaba en aquella isla, le pago el hospedaje, con relación cierra de todo lo que había visto, y de aquí se origino el total descubrimiento de aquel mundo nuevo.
    POSDATA: FLIPAR CATEDRATICOS.

  4. Joan Padró
    11-12-2014 19:15

    Barbarroja diu:
    "En el LIBRO titulado "Antigüedades, y Principado de la ilustrísima ciudad de Sevilla? Autor Rodrigo Caro año 1634 en la pág. 89 escribe:
    El otro rio bien cercano a este, se llama Rio Tinto, o del Azige, nace cerca de la aldea de Rio Tinto, de una tierra muy áspera; y desde que nace hasta más de legua y media de su fuente, que se mezclan con las otras riberas, corre de color de azige, o del mismo color, que es un topacio; quaxa las arenas, por donde pasa, y las hace piedra muy firme: no nace en el cosa viva, antes mata las que echan en su agua, siendo pequeñas, porque las abrasa, y consume hasta las hiervas y arboles, que está en su ribera, poniendo todo de su color: dan esta agua a los ganados, cuando tienen lombrices, para que las mate, y pienso que por estas propiedades le llamaron los Romanos Vrium,?".
    Si no recordo malament els de Palos de la Frontera diuen que el pare dels Yanes Pinzón era bucejador i especialment buscador de corall.
    Com podia buscar corall a la desembocadura del riu Tinto? u riu d'aigues infectes.
    Per contra a les Illes Medes trobem el millor corall vermell de la costa mediterrània. I a Pals hi havia la millor sardina de Catalunya. El tema d'ona per un article complert.

  5. barbaroja
    11-12-2014 18:35

    RIO TINTO, PUERTO DE PALOS
    En el LIBRO titulado "Antigüedades, y Principado de la ilustrísima ciudad de Sevilla? Autor Rodrigo Caro año 1634 en la pág. 89 escribe:
    El otro rio bien cercano a este, se llama Rio Tinto, o del Azige, nace cerca de la aldea de Rio Tinto, de una tierra muy áspera; y desde que nace hasta más de legua y media de su fuente, que se mezclan con las otras riberas, corre de color de azige, o del mismo color, que es un topacio; quaxa las arenas, por donde pasa, y las hace piedra muy firme: no nace en el cosa viva, antes mata las que echan en su agua, siendo pequeñas, porque las abrasa, y consume hasta las hiervas y arboles, que está en su ribera, poniendo todo de su color: dan esta agua a los ganados, cuando tienen lombrices, para que las mate, y pienso que por estas propiedades le llamaron los Romanos Vrium,?
    POSDATA: Rio ideal para pescar salmón verde.

  6. barbaroja
    11-12-2014 11:02

    El Doctor Àngel Casals Professor de Història de la Universitat de Barcelona, ESCRIBE:
    Un altre punt important de la nova teoria colombina seria la sortida de la primera expedició des de Pals de l'Empordà, i no pas Palos de Moguer, que neix de la confusió en la catalanització en els documents de topònims i noms de persones (Pals / Palos; Pinson / Pinzón) i en l'ús forçat d'imatges i referències, tot i no existir cap prova fefaent d'un port a la localitat empordanesa.
    Lo que está en cuestión no es fundamentalmente si salió de Pals sino de Palos. Hay que haber estado en Palos para ver "n situ? el fangal. Cualquier persona normal se haría cruces de pensar que en esta villa estaban los grandes navegantes. ¿Y cartógrafos, quizás una escuela mundialmente conocida, como la de Sagres o la Mallorquina y no me refiero a la casa de las mantas, quizás había unas atarazanas donde construían los barcos y "Mestres d'Aixa? quizás los construían de memoria y sobre la marcha según reza un plafón del lugar?
    Bajo la influencia de la historia oficial, El Cartógrafo y marino D. José Montojo y Salcedo (1864-1876) propone la posibilidad de una derrota en línea recta por el centro del rio para salir por detrás de la isla de Saltes y el doctor Juan Antonio Morales del Grupo de Geología Costera de la Universidad de Huelva, propone una derrota en zigzag y una salida a través de la barra de Saltes. Esto pone en evidencia la dificultad de navegación del Tinto por ni decir la imposibilidad.
    En un mapa de 1755 de la villa de Huelva donde se incluye el rio Tinto y la villa de Palos se señala como actividad del lugar olivos y viñas ni rastro de actividad pesquera.
    CONTINUARA?

  7. barbaroja
    10-12-2014 20:05

    Marquet/Troll, no sera que habéis pasado más tiempo con la Tuna que estudiando, vaya par de tunantes.

  8. Maria
    10-12-2014 02:42

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Isidre
    10-12-2014 00:13

    en aquest web es dedica massa esforços a contestar i intentar neutralitzar personatges camuflats a qui el coneixement els importa ben poc. Només pretenen provocar i malintencionar respostes per desviar el tema. Aquí es mostra exemples, elements, analítiques i comparatives que, fins ara, mai havien traspassat l'anècdota. Els hi molesta..., ells sabran. Els qüestiona a ells?? No pas, es qüestiona un relat que ha imperat durant segles i que, mica en mica, anem desgranant i desmuntant.

  10. barbaroja
    09-12-2014 20:43

    El Doctor Àngel Casals Professor de Història de la Universitat de Barcelona, ESCRIBE:
    Han catalanitzat personalitats històriques com Cervantes (esdevingut Sirvent), Vespuci (esdevingut Despuig), Hernán Cortés (esdevingut Ferran Cortés), Bartolomé de las Casas (Bartomeu Casaus) o Magallanes (Magalló), entre molts d'altres.
    RESPUESTA: Si a Ud. Le llaman Ángel Casas, seguro que pondrá el grito en el cielo y dirá oiga que yo firmo Casals por si no lo sabe. Pero Ud. no tiene ningún problema para llamar Casas a una persona que firma Casaus.
    No solo firma, sino que cuatrocientos años después en el INDICE de los Libros Prohibidos consta lo siguiente: Casaus, ó de la Case (D.Bartolomé). Su lib. Historia ó brevísima relación de la distribución de la India oriental, en todo idioma.
    Pero como Catedrático no tiene ni p? idea de censura a si le va.
    Otra cuestión Hernán Cortés, Nacido en Medellín (Badajoz). ¿Es Ud. Capaz de detallar y explicar con detalle el escudo de armas del personaje?-
    FIN DE LA TERCERA PARTE

  11. Jaume Marquet
    09-12-2014 12:52

    "Ya que eres un catedrático ocioso, deberías ofrecerte como corrector de estilo de forma altruista, para aportar algo útil. Y de esta manera evitaras ser un "sapastre? social."

    Em sembla que no has anat gaire a la universitat, si fas catedràtic qualsevol que hi hagi passat. Pel que fa a l'altruisme, em sap greu dir-te que la meva feina la cobro, com qualsevol altre professional. Ara, a tu no et corregiré res, que no em dedico professionalment a llengües estrangeres.

  12. Jaume Marquet
    09-12-2014 12:42

    Per continent vols dir la Catalunya nord, oi? Ja et pots imaginar quina altra llengua fa que es mantingui. Ara, és igual, que tu no n'ets, de la Catalunya nord. Si em dius que no tinc raó i que al teu poble és una construcció corrent, digues-me de seguida d'on ets que hi vindré a comprovar-ho.

    Mira, a mi m'agrada molt "ser" com a auxiliar de verbs inacusatius, i voldria que els avis del poble fessin anar "Ja sóc arribat" sense caure en la facècia, però no és així, tant si m'hi poso bé com si no. Ara al Principat és mort (o agonitza), i no em sembla que hàgim de dedicar els esforços a ressuscitar res, sinó a salvar el que encara és viu. Torno al relatiu. Oi que es pot salvar? Doncs som-hi.

    Molts de nosaltres no ens sentim espanyols i voldríem tenir un estat propi encara que Espanya fos moderna i pròspera. Per desgràcia, els qui faran decantar la balança de les votacions són els qui s'han fet independentistes perquè Espanya és un desastre que no s'aguanta per enlloc. La majoria d'aquests votants, si els ensabonessin una mica, acceptaria qualsevol proposta de l'Estat. És a dir, que ens convé, i molt, que Espanya no pari de fer el ridícul, de dir bestieses i de fer propostes humiliants.

    Aquest web té molta traça a l'hora de detectar incoherències en la historiografia oficial. Fins aquí, res a dir. Ara bé, patinen de mala manera a l'hora d'interpretar-ho, perquè fan un salt mortal que els porta, sense proves, de la incoherència a la conclusió. Vist des d'un punt de vista acadèmic, els falla la metodologia per tot arreu, i això invalida qualsevol cosa que diguin, fins i tot si l'encerten.

    No et demano pas que em creguis. Només rumia un moment per què no han publicat a cap revista seriosa. T'asseguro que si poguessin demostrar res, tindrien totes les revistes de prestigi (i moltes altres coses) davant la porta, amatents a publicar-los-ho tot. I en comptes d'articles en revistes de prestigi, el Bilbeny se'n va a "Misteris", programa que reflecteix la vàlua real de l'INH.

  13. barbaroja
    09-12-2014 12:23

    CATEDRATICO Jaime Marquesina, purista del lenguaje.
    Te han echado de tu casa de Alcorcón por fantasma y no sabes dónde ir a tocar los albaricoques. Has ido a petar a la web de INH, y en tu "boira? mental estás convencido que es una web de literatura. ¿Has aportado algo útil a la sociedad que valga un céntimo? ¿Dinos si has escrito algo que valga la pena? Y podrem riure una estona. Una persona normal hace una crítica constructiva de los artículos, señala los puntos en que no está de acuerdo o bien aporta información para ampliar conocimiento.
    No sé si has dormido en el balcón, y este es el motivo que estés todo el día con cara de perro. Te recomiendo una actitud positiva. Ya que eres un catedrático ocioso, deberías ofrecerte como corrector de estilo de forma altruista, para aportar algo útil. Y de esta manera evitaras ser un "sapastre? social.

  14. Joan
    09-12-2014 11:24

    Buf, quina cansera d'En Jaume Marquet!

  15. David
    09-12-2014 10:01

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  16. Jaume Marquet
    09-12-2014 07:48

    Jana, preciosa, et sembla de mala educació, que et diguin que no en tens ni idea, d'escriure en català? La noieta no sap ni fer anar els accents, que s'aprenen a quart de primària... Au, que si em reconeixes que tens deu anys, t'enviaré una llibreta amb exercicis rudimentaris d'ortografia. Si fins i tot el Jaume Marquet de debò en sap més que tu!

    No demanaria mai a ningú de ciències que escrigués bé. Ara, qualsevol que hagi fet una llicenciatura relacionada amb les humanitats no es pot permetre indecències lingüístiques com les teves, si vol que el prenguin seriosament.

    Com goses comparar els estudis dels nazis amb els de l'INH? Per raons tan òbvies que no cal ni explicar, les contribucions a la ciència d'aquells feixistes (sobretot si es basen en investigacions repugnantment inhumanes) es van mirar d'amagar, igual que es va ocultar que força científics nazis van refugiar-se als EUA després de la guerra i van treballar en projectes secrets de l'exèrcit americà. Quina relació hi té, l'INH? Qui us silencia? La Casa Blanca? El Bilbenyski? La vaca cega? El club Bilderberg? La Monyos? No fotem! Si arribéssiu a creure-us el que dieu, ja hauríeu enviat aquests articles tan "sensacionals" a revistes internacionals de prestigi. Que en comptes de fer-ho em vinguis amb aquestes collonades que només serveixen per a remenar la troca demostra que no sou tan rucs com sembla: sou els primers de saber que les vostres investigacions són bones per a llençar.

  17. Jan Renard
    09-12-2014 06:05

    "Si l'INH pogués provar res del que diu, totes les revistes internacionals d'història, d'història de la literatura i d'història de l'art (entre d'altres), es barallarien per publicar-ne els articles, i els investigadors de l'INH serien tan famosos com Champollion, en comptes d'anar a fer l'enze a "Misteris", amb Sebastià d'Arbó. "

    Tranquil Jaume Mariconet, tot arribara. Mentrestant, estic admirat i et dono l'enhorabona per escriure tan rebe, i sense fer cap incorreccio, pero - males noticies - , aixo no et fa mes espabilat. A mes, com ja vaig dir-li al becario David, corregir faltes d'ortografia i fixar-se en minucies semblants ho trobo de mala educacio quan aquests son comentaris en un forum i no documents de caire oficial ni cartells de "Se Bende' o 'ay carchofas', i quan a tots ens interessa endinsar-nos en coses mes importants. Si us plau, deixa aquest paper de senyoreta que tracta amb nens petits, ho trobo insuportablement snob i no contribueix en res a aquest forum.

    En el mon real que habitem uns quants, s'han donat casos en que veritats molt grosses, han trobar l'absolut silenci per resposta. Benno Müller-Hill va escriure un llibre al 1998 (Murderous Science) on es descriu el suport de cientifics alemanys i dels instituts de psiquiatria i antropologia als camps d'extermini. Molts dels articles que es van publicar (un d'ells director d'en Josef Mengele, von Verschuer), basats en experiments fets amb cervells de nens jueus passats pels camps d'extermini, estan avui perfectament catalogats i ningu en diu res. Despres de publicar en seu llibre, basat en dades amagades en un arxiu, tot documents oficials, Benno Müller-Hill va rebre per resposta l'absolut silenci dels medis alemanys. Ni una entrevista, ni un article. Si aixo ha passat fa pocs anys amb aquest tema tan greu, que et pots esperar de fets passats fa 500 anys. I la feinada que hi haura per re-escriure tants llibres... E normal que sigui dificil acceptar-ho, pero al final passara.

  18. Jan Renard
    09-12-2014 05:29

    No, si al final el becari David tindra sentit de l'humor i tot. Indicis de males traduccions nomes son una part de la questio, en Bilbeny ha anat molt mes lluny que aixo, i ho saps molt be. Es tan tipic de volsaltres que quan us enganxen amb una mentida us agafeu a petits detalls.. Pero es que les males traduccions fan que ens estem divertint de valent veient com us cauen els idols a trossos, res mes. Aixo ho admeto.

  19. David
    09-12-2014 04:26

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  20. barbaroja
    08-12-2014 21:13

    El Doctor Àngel Casals Professor de Història de la Universitat de Barcelona, ESCRIBE UN ARTICULO EN EL PAÍS.
    SEGUNDA PARTE:
    CONTINUACIÓN: vamos a ver lo que escriben estos especialistas con la bendición del Ministerio de Educación:
    Libro tituló: Enciclopedia Escolar, primer grado, Editorial Luis Vives S. A. Zaragoza año 1952 pagina 191
    48- Para realizar este grandioso proyecto necesitaban hombres y barcos. Se dirigió a este fin a los reyes católicos, después de haber acudido sin resultado a otras potencias. Isabel acogió esta idea con entusiasmo y suministró a Colón tres carabelas: la Santa María, la Pinta y la Niña.-
    Libro tituló: "HISTORIA Moderna y Contemporánea? cuarto año de Bachillerato, Editorial Luis Vives S. A. Zaragoza año 1957 pagina 19.
    31. Primer viaje de Colón.- Después de largos preparativos quedaron equipadas tres carabelas. La mayor, llamada Santa María. Propiedad del famoso piloto y cartógrafo Juan de la Cosa, iría mandada por el Almirante, La Pinta y la Niña, por Martín Alonso Pinzón y Vicente Yánez Pinzón, respectivamente. La tripulación total la componían unos ciento veinte hombres.
    POSDATA: En qué quedamos, los barcos los suministro la Pantoja o los propietarios.
    FIN DE LA SEGUNDA PARTE.

  21. barbaroja
    08-12-2014 20:10

    El Doctor Àngel Casals Professor de Història de la Universitat de Barcelona, ESCRIBE:
    El 1927 es publicava una traducció catalana de Cristòfor Colom fou català (La veritable gènesi del Descobriment), de l'estudiós peruà Luis Ulloa; en els cercles catalanistes reprimits per la dictadura de Primo de Rivera, l'efecte del text va ser fulminant, i Ulloa va ser convidat a Barcelona diverses vegades. Però l'entusiasme que despertà en els cercles polititzats no va tenir correspondència entre els historiadors de l'època, que van mantenir sempre un distanciament ?com en el cas de Ferran Soldevila o d'Antoni Rovira i Virgili? que no volia pas dir una condemna oberta de les teories d'Ulloa.
    RESPUESTA: Esta afirmación contrasta con las conferencias que dan académicos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, por cierto con un gran éxito de asistencia.
    En el LIBRO que lleva por titulo, "Noves proves de la catalanitat de Colom? El autor en la dedicatoria escribe: Els mateixos treballs i aportacions dels senyors Carreras i Candi i Ramón D. Perès, ja esmentats, els senyors Valls i Taberner, Ferran Soldevilla, Maspons i Anglassell, Carreras i Valls, G. de Reparaz i altres, alguns dels quals esmento en les pàgines que segueixen, molt suscitament, constitueixen ja a hores d'ara, una prova suficient de la plena veritat de la tesi catalana.
    I això que no li fotien cas.
    Y CONTINUA EL GUAJE (dixo: Troll): La vida de Cristòfor Colom té molts punts que ell mateix va enfosquir, també el seu origen.
    Según el catedrático, Colom jugaba al escondite, ni por un momento se le ocurre pensar que existe una cosa que se llama censura que ejerce un control férreo sobre las imprentas. Esta afirmación es tan estúpida como decir que una persona que exige ser virrey por activa y por pasiva, quiera pasar a la historia como un fantasma.
    Y SIGUE EL CATEDRÁTICO: els errors sobre el context històric del personatge i les proves documentals que apunten que ja era mort en 1477 li han impedit presentar-lo com la resposta definitiva que pretenia.
    ALUCINA lo poco leído que es el artista, esto demuestra que solo sé a fijado en los títulos de los artículos, en caso contrario se hubiera dado cuenta de que este punto ya está contestado.
    AHORA vamos a ver lo que escriben estos especialistas con la bendición del Ministerio de Educación:
    Libro tituló: Geografía e Historia, segundo grado, Editorial Luis Vives S. A. Zaragoza año 1950 pagina 213 apartados 123
    Colón. Su patria. Su proyecto,-Nació Cristóbal Colón, probablemente, en Génova el año 1451, y desde los veinte años se dedicó a la navegación. Nada sabemos de su infancia y muy poco de su juventud. Hacia el año 1476 llegó a Portugal, donde se casó con la hija de un marino genovés que le puso en relación con navegantes portugueses, pudiendo tomar parte en las expediciones que estos hacían a la costa de África.
    MISMO LIBRO, PAGINA 219
    Muchos han querido deslucir la gloria de España lanzando a la cara de los que la cantaban, el hecho- indudablemente fuera de toda discusión- de que Colón era genovés. Sí efectivamente, lo fue, pero no quita ni un miligramo de mérito y de atribución de la gloria a la a los navegantes españoles. Colón hijo de un cardador de lana y comerciante de vinos genovés, es un inquieto muchacho que ayuda al negocio paterno llevando mercancías por los mares del Mediterráneo.
    POSDATA: En qué quedamos, ¿nació en Génova o probablemente?
    Y NO ME EXTIENDO CON MAS EJEMPLOS PARA NO CANSAR AL PERSONAL.
    FIN DE LA PRIMERA PARTE.

  22. Xavier
    08-12-2014 17:44

    Hola Jan!

  23. Jan Renard
    08-12-2014 16:54

    Jo no sóc cap purista-si algú s'ha referit a mi-, nomès he dit que el becario David és monolingue. Diu que sap català/valencià però que no el parla ni escriu mai. El mateix que els passa als de la ultradreta de València. I el mateix que em passa a mi amb l'àrab i el xinès.

  24. David
    08-12-2014 10:22

    Cuando uno lee "todo lo que se ha escrito (o "publicado") sobre Erasmo", por ejemplo, significa "todo lo que que se ha publicado en revistas de erudición o por editoriales académicas". No incluye los trabajos de ESO. Tampoco incluye lo que escriben los pseudoinvestigadores del INH. Lo que hacéis vosotros no es publicar. Como diría Woody a Buzz Lightyear, es "fotocopiar con estilo".

  25. Joan
    08-12-2014 09:07

    El que valen són els arguments i les discussions no els puristes lingüístics i trolls disfressats que corren per aquí. I és clar s'hauria de plantejar la proposta d'una revista de recerca formal i indexada amb ISSN, DOJ, etc., per entrar ja de ple en la recerca internacional de la història de l'estat històric de Catalunya i Aragó.

  26. Jaume Marquet
    08-12-2014 01:56

    Jo, no ho sé pas, si aquest paio parla català. Respecte dels (en català, "respecte de/a") requisits lingüístics, el mínim deu ser entendre el català escrit, que suposo que compleix. Si ens hi posem una mica primmirats, t'asseguro, pels vídeos del web, que molts dels investigadors de l'INH tenen un català desastrós, cosa que es pot corroborar fàcilment llegint-ne els comentaris. És a dir, que si haguéssim de demanar un nivell lingüístic decent per dedicar-se a la història, l'INH hauria de plegar, començant per l'"umil" cap d'investigació, de retòrica tronada.

  27. David
    08-12-2014 01:50

    JO. Hablo catalán. Pero es igual. Incluso sin hablar catalán, podría comentar la historia de Cataluña. Hablas genovés, JO? Así que no puedes comentar la genovesitat de Colón, verdad? JO, tus argumentos son fáciles de rebatir. Sabes por qué? Pues te doy una pista: son gilipolleces.


    Lluís: para rebatir una teoría aceptada, hay que leer todo lo que se ha escrito sobre el tema y rebatirlo sistematicamente. Pero Pep no está haciendo nada parecido a eso. Como dijiste tú mismo en tus inmortales palabras, "Es completamente normal que Pep no haya leído todo sobre Erasmo." Por qué estudiar las cosas a fondo? Sólo complica todo. Más fácil afirmar que Quixot vol dir Toxic, no?

  28. Jan Renard
    07-12-2014 14:06

    Angel Casals és un sociata i escriu habitualment a el Pais, la biblia sociata i pseudoprogre espanyola. Teories històriques guiades per prejudici polític. Ai perdó, que això era l'inh...

  29. Jan Renard
    07-12-2014 13:50

    La reverència amb què el monolingue David, amargat de guàrdia d'aquest web a sou del ministerio, tracta els 'experts' i 'professors' per sol fet de ser-ho, indica que o bé no ha anat mai a la universitat, o bé va aprofitar-la poc. El just per trobar aquesta feina que fa, tot el dia en pijama insultant la gent que treballa...ah, i Àngels si us plau, posa't una mica al dia perquè s'ha descobert recentment que PALS ERA UN PORT.

  30. David
    07-12-2014 03:53

    Debes hablar, primero, con un experto. Si después no estás de acuerdo con lo que dice, puedes intentar rebatir la teoría aceptada. Pero tienes que empezar así.

  31. Pep
    07-12-2014 03:19

    David, tu penses que jo sóc incompetent com a investigador, i jo penso que tu ets incompetent com a crític d'investigadors. Amb aquestes bases, la nostra conversa no té cap mena de futur. De manera que farem bé de centrar-nos cadascun en la seva feina, o en allò que ens agrada. Ara mateix, estic interessat a esbrinar el "misteri" del principat de Girona. Si Catalunya era un principat al segle XV -com llegim sovint en els llibres dels acadèmics-, com és que el 1414 Ferran I crea el principat de Girona per al seu primogènit? Podia existir un principat dins un principat? Era com a Castella, que tot eren reinos (de León, de Murcia, de Toledo...) però en realitat tots estaven dins el Reyno de Castilla? Era una simple distinció honorífica per a l'hereu del tron, com ho ha estat fins fa poc per a l'actual rei d'Espanya? O tenia la funció de procurar unes rendes per contribuir a la manutenció del príncep? I si era així, quin territori abraçava, el principat de Girona? Segur que era un principat? Va començar sent un ducat el 1351, un "dalfinat" entre 1387 i 1388 i a partir del 1414, un principat, diuen. I si era un principat, és senyal que Catalunya era un regne? O potser el principat de Girona és la tapadora d'un altre territori que no volen que veiem?

    Si pots aportar-me alguna clarícia sobre el tema, David, estaré encantat de xerrar amb tu. Si només busques entonar la cantarella del "ridículo", "incompetente"... em sap greu, però no et contestaré.

  32. David
    07-12-2014 03:08

    Joan Padró, es curioso que utilices el lenguage de la liberación comunista. Los catalanes, en su conjunto, son uno de los pueblos más conservadores de europa occidental; desde la transición han elegido un govern conservador tras otro (la excepción fue el gobierno del castellano Montilla). Es España, mucho más progresista, que permitió (por ejemplo) el matrimonio homosexual.

    También es irónico que un "moviment de baix" sistematicamente niegue la utilidad de los pobres, y que reafirme la supeioridd de los nobles que, según el INH, siempre han sido los únicos catalanes útiles.

    En cuanto a Ulloa como historia serio....RIDICULO. No tenía ni idea. Y es más--aparte de creer que Colón fue catalán, sus teorías (como las de Merrill y Irizarry) no tienen nada que ver con las de Bilbeny.

    Siento despertarte, pero todo lo que dices no es más que un sueño nacionalista. No tiene nada ue ver con la realidad.

  33. Guerau
    07-12-2014 00:40

    si que van anar milers i milers d'andalusos i extremenys però a partir de les bancarrotes de Felip II (l'imprudent i el que s'ho gastava tot en festes i bacanals, res de pietós i catòlic) a partir de 1560-70 i van anar com a emigrants fugint de la fam de la seua terra, però no abans, de la mateixa manera que ho van fer als anys 60 i 70 i fan ara a Europa una altra vegada... les bancarrotes castellanes són històriques, això si que es veritat històrica.

  34. Joan Padró
    06-12-2014 23:43

    Que Àngel Casals, tot un Doctor en Història Moderna critiqui la nostra creuada no ens ha de fer perdre el son. No cal ser historiador per comprendre la nostra història, només cal un xic de lògica una mica de intel·ligència i visió crítica. Si sospesem les probes que presenten les alternatives del Colom català, són clarament minses i poc creïbles. Les probes que presenta Jordin Bilbeny són cada vegada de més pes, de més calat i molt més nombroses que qualsevol de les altres teories, inclosa la genovesa.
    Estem davant d'un moviment revisionista que prové de baix, del poble, dels investigadors particulars, de la gent. Que va contra la història oficial, la dels burgesos, els historiadors que no volen el canvi i es basen sols en documents. Estem davant un moviment revisionista que quedarà com una revolució sorgida del poble en contra del poder imposat per les estructures de l'estat i amb el silenci o oposició del món acadèmic. Ells s'ho perden.
    Que tot un historiador seriós com Lluis Ulloa defensés la tesi catalana, hauria de ser una lliçó pels historiadors catalans.

  35. David
    06-12-2014 22:41

    Exactamente, Pep. A lo largo de la historia siempre han sido los pobres que han arriesgado sus vidas en pos de una fortuna, no los ricos. Vuestra obsesión con atribuir todo a los catalanes ya es ridículo; atribuirlo todo a catalanes NOBLES llega a ser RIDICULO.

    Y muchas veces veo una pareja...un feo, gordo, tonto y pobre con una guapa, delgada, inteligente y rica. Es una manipulación, Pep? A veces alguien sale con una persona poco adecuada. A veces alguien va a vivir en un sitio, y no en otro, por motivos muy personales. No entiendo cómo pretendes decir que es imposible que tal mujer haya ido a vivir en Castilla, sobre todo si se sabe tan poco--o nada--de si vida personal. Y si tenía un amante castellano? Y si alguien le había amenazado de muerte si volviera a Cataluña? Y si tenía problemas con los pronombres débiles?

  36. Pep
    06-12-2014 21:50

    David, la teva forma de criticar aquest web és pròpia d'un maníac obsessiu o d'un becari de la FAES. Si creus que amb les teves reiterades intervencions amb múltiples pseudònims has demostrat alguna cosa, estàs molt equivocat. No t'ho dic com un insult: jo tampoc sóc competent com a taxista, ni lampista, ni informàtic, ni veterinari. I tu no ets competent com a crític d'investigadors.

    "Te sorprende que Nosequién fue a vivir nosedónde? Pues una pregunta: te parece lógica que los grandes nobles cultos COLOM y CABOT y MAGALLA y DESPUIG, en lugar de vivr como reyes en sus palacios de Barcelona, fueran a arriesgar sus vidas cruzando el oceano? No sé cuánto sabes de las condiciones a bordo de una nave del s. XV, pero te aseguro que era incluso peor que vivir en Castilla".
    "De lo cual se deduce que los hidalgos extremeños y andaluces con ganas de huir de la inhóspita Castilla serían los más llamados a navegar en pos de lo desconocido".
    Només t'ha faltat dir això.

  37. Marc
    06-12-2014 20:06

    David, no sé perquè insisteixes a fer el ridícul. Deu anar amb l'ultranacionalisme, això.

    (Ara?)

  38. David
    06-12-2014 18:02

    Pep, tu forma de citar obras académicas es propia de un chico de 13 años. Si crees que has demostrado alguna mena de erudición o competencia con unas frases descontextualizadas, estás muy equivocado. No lo digo como insulto; no soy competente ni como taxista ni como fontanero ni como informático ni como veterinario. Y tú tampoco eres competente como investigador.

    Te sorprende que Nosequién fue a vivir nosedónde? Pues una pregunta: te parece lógica que los grandes nobles cultos COLOM y CABOT y MAGALLA y DESPUIG, en lugar de vivr como reyes en sus palacios de Barcelona, fueran a arriesgar sus vidas cruzando el oceano? No sé cuánto sabes de las condiciones a bordo de una nave del s. XV, pero te aseguro que era incluso peor que vivir en Castilla.

  39. Marc
    06-12-2014 15:35

    Pep, moltes gràcies. Extraordinari. :)

  40. Pep
    06-12-2014 15:20

    Començo per la 2a, Marc. Em baso sobretot en dues publicacions de l'Ernest Belenguer, mestre de l'Àngel Casals: l'una com a curador i introductor de l'obra del MARQUÈS DE CRUÏLLES, "Germana de Foix, última reina de Aragón", Universitat de València, 2007, i l'altra com a autor, E. BELENGUER, Ferran el Catòlic, Ed. 62, BCN, 1999. També, però, en el clàssic castellà MANUEL FERNÁNDEZ ALVAREZ, "Carlos V, el César y el hombre", a qui el biògraf canònic de Felip II, GEOFFREY PARKER, no deixa massa bé (PARKER, "Felipe II, la biografía definitiva", Ed. Planeta, BCN, 2013, p. 21). La majoria d'historiadors dels Reis Catòlics, però, amb més o menys detall, diuen el mateix: casament per poders a Blois el 19 d'octubre de 1505 i casament presencial a Dueñas el 22 de març de 1506.

    La dada surrealista, i que també repeteixen tots, és que Germana marxi a viure a Castella un cop vídua de Ferran (1516). Si Ferran fou un regent de Castella menyspreat pels castellans (PERE CATALÀ i ROCA, "Ferran el Catòlic, vidu i catalanote" Rafael Dalmau ed., BCN, 2003); si tenim documentades les queixes dels castellans davant els abusos dels funcionaris reials "aragonesos" a Castella sota la regència de Ferran (E. BELENGUER, "Ferran el Catòlic", p. 276); si "en cap altra zona d'Europa occidental [que a Castella] eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l'Església més propietària i senyora d cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos" (GARRET MATTINGLY, "Catalina de Aragón" Ed. Sudamericana, Buenos Aires, 1942, p. 17); si, parlant de Castella, hom en destaca "la miserable condició del poble i la total carència de totes les arts útils" (WILLIAM H. PRESCOTT, "Ha. del Reinado de los Reyes Católicos", Círculo de Amigos de la Historia, 1973); si "qualsevol que fos el pes global de Castella al 1500, és impossible deixar de veure l'avenç tècnic de l'Espanya mediterrània", fins al punt que creu que "Castella fou una colònia de l'Espanya mediterrània" (PIERRE CHAUNU, "La España de Carlos V", Ed. 62, Península, 2005, p.240); si, en definitiva, Germana era estrangera a Castella, era l'esposa del regent els oficials reials del qual cometien abusos a Castella (i ara desprotegida de l'autoritat del regent desaparegut), i els pobres castellans n'estaven fins al capdamunt; podent triar entre ser la reina vídua del gran rei Ferran, idolatrat per les elits valencianes, a València, o ser la vídua del catalanote a Castella, on Germana no és ningú (i si és algú, és la substituta en mala hora de la immortal Isabel la Catòlica)... què fa Germana marxant a viure a Castella?? És surrealista. Però calla, potser ho va fer pel clima: podent gaudir dels hiverns de Valladolid, qui es passaria la vida a València?

    Com pots veure, em refio de fonts acadèmiques acreditades, però me les crec fins allà on me les puc creure. Quan veig que EL RELAT que aquestes fonts -els historiadors actuals- repeteixen acríticament m'intenta aixecar la camisa, em pregunto per què me l'haurien d'aixecar, i la resposta que hi encaixa sempre és la mateixa: S'intenta fer-nos veure que Castella tenia un paper rellevant en la història que, en realitat, no tenia, perquè els fets, fossin quins fossin, estaven tenint lloc a les ribes de la Mediterrània. No sé si t'he contestat.

  41. Guerau
    06-12-2014 13:53

    Exacte aquest historiadors oficials pensen que al segle XV-XVI hi havia democràcia, transparència i comissions d'investigació de la "possible" corrupció oficial, i que no hi ha haver crema de llibres, documents, saqueig de biblioteques, que la inquisició castellana era una institució transparent i democràtica, ni hi va haver mai guerres entre la Corona de Catalunya-Aragó i la Corona de Castella i per suposat pensen que Catalunya-Aragó estava en bancarrota durant 500 anys i que la indústria, comerç, ciència i cultura internacional del "mundo mundial" de Castella va salvar els estats de catalunya-aragó en ruïna i delmats per la pesta (de fet la pesta només tocava els catalans no als altres que eren més "Hidalgos" i amb "poderío")

  42. Arnau Mir de Tost
    06-12-2014 13:43

    Que l'INH publiqui aquest article l'honora, doncs demostra la capacitat d'acceptar opinions d'altres que no combreguen amb el que diu l'INH; i ens il·lustra de l'escassa capacitat dels historiadors oficials que, evidentment, deuen el sou a l'acceptació acrítica de les tesis de l'acadèmia "oficial"; i que evidentment sustenten la seva història en paràmetres, documents i evidències que no resistirien les mateixes proves de consistència que exigeixen als investigadors de l'INH. Naturalment aquests historiadors "oficials" sustenten les seves opinions sobre l'INH únicament i exclusiva en els titulars dels estudis i recerques: dubto en absolut que s'hagin llegit, sobre qualssevol tema, el gruix dels escrits presentats. És clar que, posats a suposar, què passaria si tota la història que ells defensen fos falsa ?: doncs que no podríen seguir ensenyant història, que caldria tornar a fer la carrera per saber el que no saben i, es clar, això és molt difícil. Que els Colom catalans són coneguts des del segle XIII, que foren banquers, nobles, navegants, cònsols, ambaixadors, cartògrafs, almiralls, bisbes, presidents de la Generalitat, que un dels seus membres està documentat arreu com a navegant i explorador i emparentat amb la casa reial portuguesa ?.............és més fiable, segons aquests historiadors oficials, que el document que certifica l'existència d'un Colombo genovès, analfabet i comercial de llanes, mostra que fou ell l'autor de l'empresa de la descoberta. Naturalment, aquest historiador oficial és dels qui hauria defensat, fins a que es va descobrir l'original català del Tirant, que el Tirante era castellà, i que Franco, mentre va durar, era certament Caudillo por la gràcia de Dios; ara, simplement, defensa el seu sou.

  43. Marc
    06-12-2014 04:01

    Pep, pots explicar el perquè d'aquest surrealisme? I Pots fer explícites les fonts en què et bases, si et plau?

  44. Pep
    06-12-2014 02:48

    Totes dues viquipèdies són imprecises, si més no respecte a les dades més repetides per la història oficial. Ferran II es va casar per poders amb Germana el 19 d'octubre de 1505 no pas a Dueñas, sinó al castell de Blois (curiosament, el 19 d'octubre -de 1469- també era el dia que s'havia casat en cerimònia pública amb Isabel la Catòlica) representat pel possible mallorquí Tomàs de Malferit (Regent de Cancelleria), pel valencià Joan d'Énguera (teòleg i inquisidor del Principat de Catalunya) i per l'ambaixador Juan (o Fernando, segons la font) da Silva, comte de Cifuentes, que prengué el paper del Rei Catòlic en l'intercanvi de paraules de present.

    El 22 de març de 1506 (i no 1505, com diu la wiki alemanya), es casarien presencialment a Dènia. Després, totes dues enciclopèdies afirmen que, un cop mort Ferran, la reina vídua d'Aragó Germana marxà a viure a Castella. La dada és surrealista, però és així com ens ho serveix la catxonda història oficial. Al cap d'un any (1517), la bona senyora s'allotjarà en una petita casa molt propera al palau de Valladolid on s'esperava que arribés l'hereu Carles d'Àustria. Mentrestant, per a la manutenció de la seva casa reial, Germana -plena del sentit de l'humor navarrès que la caracteritzava- demana els senyorius que foren d'Isabel la Catòlica: Arévalo i Olmedo! I Carles, des de Flandes, i com si tot fos una ensucrada producció de Disney, li ho concedeix, amb gran ofensa i disconformitat per part dels vassalls de la inoblidable Isabel. Sort que en Cisneros acaba posant-hi pau i fent complir les disposicions de l'emperador. Quin mal cap, aquesta Germana: podent ser la reina vídua del gran Rei Catòlic als reialmes d'Aragó, se'n va a Castella, on no és ningú. I a sobre els provoca. No és estrany que la mateixa historiografia que ens explica tot això, la faci acabar golafre, gorda i lletja. S'ho mereixia, no?

  45. Jaume Marquet
    06-12-2014 02:43

    Coi, avui hi ha un article interessant al web! És el millor que heu publicat, sens dubte. Continueu per aquest camí, si us plau, i feu una mica de cas del bon home que l'ha escrit.

  46. Lluís
    06-12-2014 01:42

    La viquipèdia alemanya cita dues fonts: geneall.net i geneanet.org. No les conec, però totes dues diuen Dènia pel casament.

  47. David
    06-12-2014 00:12

    Sí, Josep Maria...sois los mejores historiadores y filólogos...sois los grandes expertos...jugáis a fútbol mejor que Messi...y ahora te doy tu medicación....

  48. Josep Maria Vila
    05-12-2014 23:33

    Sobre el petit Àngel Casals: Poseu-vos en la pell de qualsevol persona que, en allò que se suposa que hauria de ser el millor, o dels millors, com suposadament ha de ser un professor universitari en història amb relació a la història, doncs resutla que es va fent palès que de fet és dels més dolents de tots en el seu tema; això és el que li passa al Sr. Àngel Casals. Penseu què ha de ser per un suposat entès que surti a la llum tot el que ha sortit a la llum, és la prova que d'entés no en té res i, per tant, posa en evidència la seva incapacitat. Posa de relleu que en realitat el tal professor és només un farol, una ment petita en el seu camp. És clar que no pot acceptar tota la recerca que està apareixent, acceptar-la seria acceptar que ell mateix és un negat per a la història, és acceptar que no ha sapigut veure quelcom que de fet s'està mostrant tan evident. Es acceptar que de fet ell mateix no té rigor. És acceptar que no es bon, és acceptar que no és detectiu, que no és intel·ligent, que no és lògic. És acceptar que l'únic que ha fet és una tesi doctoral mediocre acrítica, sense valor, i un seguit d'anys venen el farol en què s'ha convertit com a professor. Sou conscients del mal moral que ha de sentir un suposat entès davant un fet que posa en evidència que en realitat allò que venia aparentant era només això, aparença? Després de tants anys de farol, sabeu què seria que tal persona hagués de reconèixer lo dolent que arriba de ser en allò que suposadament havia de ser el millor?

  49. Guerau
    05-12-2014 23:31

    a la wikipedia s'hi reflexen les teories de Pep Mayolas sobre (Dueñas-Dénia) (Valladolid-València) Dueñas pels ejpañoles Dénia per a altres registres històrics. Serà contrari a la constitución ejpañola posar Dénia en comptes de Dueñas?


    "El 19 de octubre de 1505, a los 18 años de edad, se casó por poderes en la localidad palentina de Dueñas con Fernando II de Aragón, de 53 años, viudo de Isabel la Católica desde hacía casi un año."

    http://es.wikipedia.org/wiki/Germana_de_Foix

    "Ferdinand hatte Einwände gegen den Regierungsstil Philipps und heiratete am 22. März 1505 in Denia die wesentlich jüngere Germaine de Foix in der Hoffnung auf einen Erben, der in der Thronfolge von Aragón vor seiner Tochter Johanna stehen würde.[1][2]"

    http://de.wikipedia.org/wiki/Germaine_de_Foix

  50. Siurana
    05-12-2014 23:23

    Y también para Guerao decirte que no intentes buscar conflictos entre Valencia y el resto de España, que no lo vas a conseguir, los valencianos somos y nos sentimos españoles el 99% de la población y lo único que estáis consiguiendo con todo el rollo de los países catalanes(que nunca han existido ni existirán) es que le estemos cogiendo manía al catalán que hablamos aquí en Valencia y que la gente no quiera hablarlo por el uso político que hacéis en Cataluña de la lengua.

  51. Siurana
    05-12-2014 23:12

    Guerao tu eres tonto verdad? ¿desde cuando la wikipedia es una fuente?

  52. Guerau
    05-12-2014 23:02

    Aqui teniu a la wikipèdia en alemany Ferran el Catòlic i Germana de Foix es casen a Dénia (Regne de València), no a Valladolid com diuen els Catedràtics de la no-recerca espanyola. Que passa que els registres històrics d'altres països tenen versions diferents de l'oficial ejpañola?. Són bilbenyistes els alemanys i anglesos?

    http://de.wikipedia.org/wiki/Germaine_de_Foix

    "Ferdinand hatte Einwände gegen den Regierungsstil Philipps und heiratete am 22. März 1505 in Denia die wesentlich jüngere Germaine de Foix in der Hoffnung auf einen Erben, der in der Thronfolge von Aragón vor seiner Tochter Johanna stehen würde.[1][2]"

  53. Xavier
    05-12-2014 21:08

    Collins Guerau!

    FARCIT!!! ;-)

  54. Xavier
  55. Guerau
    05-12-2014 20:52

    I perquè li deien a Lluís de Santàngel (escrivà de ració de València i personatge unit al descobriment d'Amèrica) també "Luís de Santander" té alguna cosa a veure la proximitat de Santangel-Santander? és un Intent dels historiadors oficials d'amagar el personatge valencià?

    http://fr.wikipedia.org/wiki/Louis_de_Santangel

    I perquè en webs angleses diuen que Ferran el catòlic i Germana de Foix es casen a Dénia i no a Valladolid?

  56. Marc
    05-12-2014 20:41

    Per cert, això que diu del document que certifica la mort de Joan Colom... Vosaltres n'heu descobert un altre que el contradiu, ho podrieu explicar?

  57. Xavier
    05-12-2014 20:18

    Bé, no tinc molt a dir respecte a l'article del Casals: són les típiques crítiques que es fan des del academicisme, res de nou. En algun petit detall potser tingui raó però, rebutjar-ho tot perquè és fruit d'una visió conspiranòïca i que per tant, ni tan sols cal contemplar-la, també és una manera molt facilona de deixar de banda el que aquí s'hi diu. I tot açò sense adonar-se, sembla, de la gran quantitat, centenars i centenars, de contradiccions que s'hi troben en la història acceptada, Guerau treu a la llum la darrera, de tantes i tantes, de milers de MILERS!!!).
    Una crítica que sí se li por fer, i que penso que li la faria qualsevol "oficialista" entès en el tema, és que enumeri a alguns dels personatges "que esdevenen" catalanitzats i citi precisament a Bartomeu Casaus, quan està comprovat, quan és de tots conegut que signava així!


    I ara em pregunto que, com que l'Àngel s'ha passejat per la web, qui serà d'entre els trolls que per aquí es mouen?
    Dubto entre el Manu i el Ciencia i documentos, HAAHAHAAAAAAAAA!!!

  58. Pep
    05-12-2014 19:29

    Guerau, em volta pel cap un Juan de Olid aragonès a cavall entre els segles XIV-XV, no recordo bé si a la cort de Maria de Luna, l'esposa aragonesa de Martí l'Humà, o a la del rei mateix. Fa temps m'ho vaig apuntar en alguna banda -ara no sé on: ja ho trobaré-, perquè era el mateix cognom que el presumpte rebel a Cortès, el Cristóbal de Olid que serveix d'excusa per fer perdre el conquistador de Mèxic dos anys per la selva centreamericana... Per si et serveix.

  59. Lluís
    05-12-2014 16:17

    Guerau: en Hugh Thomas també diu tranquil·lament que en Llorenç Vidal és embaixador valencià de Carles V. I arreu el trobaràs com al flamenc Laurent Vital.

  60. Cesc
    05-12-2014 16:14

    Ara pensava en el tema que ha sortit avui a la premsa que diu que Bankia va falsejar els comptes per entrar a borsa, sembla també que han estat conxorxats el Banc d'Espanya, els auditors i l'equip de Rodrigo Rato. Suposo que el professor Angel Casals no havia tingut cap sospita que el consell d'administració de Bankia eren una colla de corruptes. És clar, es natural com ell no és professor d'economia .......... El que s'ha de llegir a la premsa escrit per professors universitaris. Em sembla que si puguessin ens prohibirien opinar

  61. Guerau
    05-12-2014 16:05

    Cristóbal de Olid, conqueridor de Mèxic, aragonès o andalús? Segons la wiki anglesa és aragonés, segons la wiki ejpañola andalús. en què quedem?

    http://en.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B3bal_de_Olid

    http://es.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B3bal_de_Olid

  62. David
    05-12-2014 16:00

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  63. Guerau
    05-12-2014 15:50

    Si el principi del dubte no existeix pels historiadors oficials de càtedres catalans és perquè són del sistema universitari espanyol on un catedràtic ho és no per mèrit, sinó per llagoteig al poder corrupte de la no-recerca espanyola.

  64. Cesc
    05-12-2014 15:27

    Això ho saben fer molt bé des de Madrid, busquen un català perquè descatalanitzi. No ho fa un profesor de la complutense, ho fa un de Barcelona. Angels Casals, memorizaré seu nom per no assistir a cap de les seves conferències ni a cap de les seves classes

  65. Bruixot Tramuntanot
    05-12-2014 15:23

    Que els de l'INH son uns empestats a les Càtedres Universitàries ja ho sabiem, però que el prestigiós PhD Historiador i Lingüista americà Charles Merrill tampoc tingui cap mena de credibilitat és ja VOMITIU i ESCANDALÓS!

    "Colom of Catalonia, Origins of Christopher Columbus revealed."
    http://books.google.es/books/about/Colom_of_Catalonia.html?id=TggNAQAAMAAJ&redir_esc=y

    Càtedres Inquisitorials i Obscurantistes a les universitats, quina pena i quina llàstima!

    Quin País!

  66. David
    05-12-2014 14:11

    "Menysprear la recerca acadèmica i rigorosa que fan centenars ?i no només des de la universitat!? d'historiadors catalans per substituir-la per teories més o menys pintoresques per difondre-les sense cap mena de contrast només serveix per desacreditar culturalment un país. Un luxe que Catalunya mai s'ha pogut permetre."



    Amén.

  67. David
    05-12-2014 14:09

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19529
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
Josep Maria Vall Comaposada ens parla sobre l'origen de la bandera...[+]
Una nova expressió del Quixot, incomprensible del tot en castellà, porta En Lluís Batlle a trobar-hi un...[+]