Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, la història de la cacera glorificarà sempre el caçador”"
Chinua Achebe
ARTICLES » 17-12-2014  |  ALTRES FIGURES CATALANES
9529

La taula catalana misteriosa

Bartomeu Balutxo investiga la taula de Santa Caterina d'Alexandria, que es conserva a la Biblioteca d'Alexandria

Imatge de la taula catalana. Font: Etziba Balutxo.

La taula catalana que hi ha a la Biblioteca del Sinaí, possiblement relacionada amb Mallorca, constitueix una joia artística d’altíssim nivell i brinda uns enigmes, especialment el referit a l’autoria, que conviden a la investigació.

La revetlla de Sant Bartomeu de 2001, ja ha plogut molt d’aquell dia ençà, vaig pujar de nit al cim del Sinaí per gaudir de l’espectacle de veure eixir el sol. Una experiència, en el meu cas, gens mística però poètica. El matí de dia 24 d’agost, en davallar a la falda de la muntanya, quan la calor del desert feia recular la frescor de la nit més estelada que he vist mai a la vida, vaig visitar el monestir on se suposa que hi ha Caterina d’Alexandria. En aquell espai, protegit al llarg de la història per les més diverses religions i cultures, es mostra als turistes l’esbarzer ardent des d’on, segons l’Èxode, Déu il·luminà i parlà a Moisès i, encara ara, als que s’ho volen creure. L’antiguitat de la murada embadaleix el viatger, però l’enriqueix molt més fer un tast a la famosa biblioteca i a la capella. Allà, entre dotzenes d’icones bizantines, sense protecció física ni tèrmica, destaca una taula gòtica que fa 1,28 m. És una pintura a l’oli de gran qualitat que destaca per la seva bellesa. Mostra Santa Caterina dreta, coronada, amb la palma de màrtir a una mà i la roda del suplici a l’altra. Als peus, hi ha un escut amb una llegenda que, a l’alçada que estava penjada, em resultà il·legible. A l’angle superior esquerre hi ha l’emblema del rei d’Aragó i, al dret, un altre que sembla el de la Universitat de Mallorca. La sorpresa de trobar tan lluny una imatge tan propera, de la qual no en sabia noves perquè els llibres no en parlen, va ser majúscula. A la sortida, vaig comprar una partida de postals amb aquella imatge. El monjo que despatxava va agafar un llibre per atendre, lacònic, la meva consulta: “Regal de Jaume II. Això és tot el que diu”. De retorn a Mallorca, vaig mirar d’esbrinar l’origen. No vaig aclarir res. Ni Jaume II de Mallorca, ni el d’Aragó, ni el d’Urgell… Cap notícia ni rastre de la taula. La postal va romandre més de tres anys al calaix dels enigmes.

L’any 2004, vaig veure l’anunci de l’exposició a Barcelona de “Mediterraneum. L’esplendor de la Mediterrània Medieval. S. XIII-XV”. La imatge del cartell m’era familiar i, en contrastar-la, vaig verificar que era un fragment d’aquella taula misteriosa. Vaig anar a l’exposició pensant que aclariria la procedència i la vinculació amb Mallorca. No vaig aclarir pràcticament res. Tot i ampliar la informació, el misteri perdura. La llegenda de baix diu que la taula es va fer l’any 1387 per encàrrec de Bernat Maresa, cònsol dels catalans a Damasc, a qui pertany l’escut inferior. Els historiadors Daniel Duran i Xavier Barral creuen que l’escut superior dret pot ser el de la ciutat de Mallorca, tot i que en els quadrants corresponents només hi ha restes de pigment blau, però no es veuen els castells. El cònsol de Damasc el designaven els consellers de Barcelona. Com així no hi ha l’escut de la ciutat comtal? Quina relació existia amb Mallorca? Era una llicència del pintor? Un error? Però encara apareix un nou misteri. En el dors de la taula, figura el nom de l’autor: Martinus de Vilanova, del qual no se sap res ni es coneixen més obres. La recerca, almenys fins ara, només m’ha mostrat dos Martí de Vilanova: un és cavaller i veguer de Girona el 1348, l’altre, procedent de Nàpols, passa per Poblet quan fa el camí cap a Sant Jaume de Galícia durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387). Potser un dels dos era aquell magnífic pintor d’una sola obra coneguda?

Se sap que els reis d’Aragó Jaume II (1267-1327) i Alfons V (1396-1458) varen ser protectors de diversos temples. L’església de Betlem i Santa Maria de Sion són dos bons exemples de l’empremta catalana que, en aquells indrets, delaten les quatre barres que s’hi poden veure a les pintures. També se sap que la darreria del S. XIV i primeria del XV, Barcelona competia amb Venècia com a port d’embarcament cap a Terra Santa. I Mallorca? Els vaixells devien fer escala a Palma, perquè molts de mallorquins anaven en peregrinació al santuari del Sinaí com fa patent la cartografia de l’època. L’antroponímia, amb un dels noms de dona més corrents a Mallorca, certifica la devoció a Santa Caterina, a la qual es dedicaren capelles a Sant Miquel (1324), Port de Sóller (1360), Santa Creu (?), Sant Francesc (1426), Llucmajor (1448) i Selva (1479), entre d’altres. El cas més clar de vinculació és un retaule del Puig de Pollença, avui a l’església de la Concepció de Palma, que porta la llegenda inequívoca de “Santa Caterina del Munt Sinay” i mostra la santa que emergeix de les murades d’aquell monestir. L’autor, Francesc Comes, va pintar a Mallorca entre 1392 i 1415, amb un estil radicalment distint al gòtic tardà de l’escola italiana de la taula misteriosa.

Les dades són poques i el túnel del temps fa inconnexes moltes de baules. El franciscà Noe Bianchi va publicar l’any 1690, a Bolonya, la crònica del seu viatge al Sinaí. L’única pintura que destaca és, precisament, la taula catalana. Des d’aleshores, silenci i oblit. Es perd la pista i no es coneix cap altra referència durant més de dos segles. Quan Josep Pijoan publica l’any 1907 la descripció del monestir, no fa cap esment a la taula. Per això, l’abril de 1909 va causar impacte i es presentà com un gran descobriment la troballa que va fer J. Couyaut-Barthoux, publicada a l’anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (“Sur une peinture catalane du XIV siecle, trouvée au monastere du Sinai”). D’aquell redescobriment han passat cent anys i 625 d’ençà de la pintura. L’autoria i la procedència de la taula conviden a la investigació. Als llibres sobre el gòtic mallorquí de Gabriel Llompart no he trobat cap notícia, referència o esment a la taula. Quina relació té amb Mallorca? Potser el departament d’Història de la UIB podria esvair els dubtes que romanen oberts. Els ho vaig fer avinent l’any 2009 (amb correus personalitzats al professorat d’Art i de Moderna) i no vaig rebre cap resposta. Estic segur que, d’aquesta taula, altres cultures en farien bandera! Oblidar el patrimoni d’un poble és, també, oblidar els seus signes d’identitat, la seva història i els seus orígens. La negligència o, si més no, la desídia són còmplices de la desmemòria. A qui correspon corregir l’abandó cultural de la nostra història?

Bartomeu Balutxo



Autor: Bartomeu Balutxo




versió per imprimir

  1. Andreu Marfull-Pujadas
    11-01-2015 22:07

    Segons tinc entès, un dels fills de Jaume II el Just, en Joan (1304-1334), fou Patriarca d'Alexandria entre 1328 i 1334, un títol equivalent al Papa, però a Egipte, de cristianisme ortodox. Aquest personatge és molt interessant, ja que abans fou el Primer Arquebisbe de Toledo (1319-1328) i després Arquebisbe de Tarragona, (1327-1334), càrrec que compartí amb el de Patriarca d'Alexandria.
    Si a això li afegim que Caterina d'Alexandria es situa al segle IV, en ple assentament del cristianisme però ortodox, 1.000 anys abans dels fets de Jaume II el Just, ja tenim més dades en clau Fomenko que situen el catolicisme de l'Edat Mitjana entre interrogants, i els mites del segle IV deu segles més tard. I el que és potser més interessant, que situen la família reial catalana al centre de l'autoritat política i religiosa del segle XIV, també dins la península ibèrica.
    No sé si aclareixo massa coses, però m'ha semblat d'interès.
    Salutacions cordials, Andreu

  2. Pep Magraner
    01-01-2015 01:50

    Per a qui vulgui endinsar-s'hi una miqueta més:

    -http://www.iemed.org/dossiers/dossiers-iemed/accio-cultural/mediterraneum-1/documentacio/ecaterina.pdf

    -DURAN, Daniel.: "La Corona de Aragón y el Sinaí en la Edad Media: a propósito del retablo de Santa Catalina de bernat Maresa, cónsul catalán en Damasco", en ERYTHEIA nº 32 (2011). Article online.

  3. Xavier
    29-12-2014 21:25

    Molt bona notícia, Pelegrí.

  4. Jordi el Pelegrí
    24-12-2014 23:30

    Sé que no va amb el tema, però crec que us pot interesar. Sobretot a Bilbeny pel tema de la colonització. Moneda Mallorquina de Jaume II a les Canàries.

    http://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/moneda-presencia-mallorquina-navegantes-Canarias-conquista_0_338066859.html

  5. Flatron
    18-12-2014 11:13

    Mallarach, en que quedem que el monestir ha estat protegit o no?

  6. Josep M.Mallarach
    18-12-2014 09:36

    Soprèn que l'autor parli del monestir de Santa Caterina del Sinaí com d'un "espai, protegit al llarg de la història per les més diverses religions i cultures". Soprèn, perquè el monestir de Santa Caterina és un dels monestirs cristians (ortodoxes) més antics del món, amb activitat ininterrompuda des de la seva fundació, l'any 331, per ordre de l'emperadriu Helena, mare de Constantí. El que sí és cert és que el monestir ha estat protegit per l'islam des de fa tretze segles, concretament des del l'any 641, i que una tribu de beduins, Gebaliya, té cura de la comunitat monàstica greco-ortodoxa, des de fa més d'un mil·lenni. Per al seu ús, es va construir una mesquita dins de les muralles del mateix monestir, un bon exemple, poc conegut, de sinèrgia positiva multisecular entre el cristianisme i l'islam.

  7. Pere
    18-12-2014 00:54

    Ja em disculpareu però no m'ha quedat clar on és la Taula! A un monestir del Sinaí? A la Biblioteca del Sinaí? A la Biblioteca d'Alexandria?

  8. Xavier
    17-12-2014 21:55

    Dispensi Balutxo, però quin és el nom de l'autor, Martinus o Marcus?

  9. Balutxo
    17-12-2014 21:34

    En parlar dels reis ho faig dels TRES Jaume II. El d'Aragó, el d'Urgell i el de Mallorca. Crec que està prou clar. Jaume II de Mallorca, per exemple, només era rei de Mallorca. La generalització que fa Arnau Mir de Tost no és aplicable en molts de casos. Altra cosa és que, amb la perspectiva d'avui, es vindiqui la pertinença nacional catalana de tots els reis dels diversos regnes. En tot cas, de Jaume II n'hem tingut tres. Si, com em va dir el monjo, tenen catalogat que la taula misteriosa va ser un obsequi de Jaume II, la preguna és qui va ser dels tres reis?

  10. Mercè
    17-12-2014 19:56

    Bonaventura Ubach, en el seu viatge al Sinaí del 1910, també va adonar-se de l'existència d'aquest retaule i en relata la descoberta en el llibre del viatge, El Sinaí, recentment reeditat, pags 219 i ss. A les notes a peu de plana esmenta l'article del l'IES que dieu com el més complet i també d'altres.

  11. Xavier
    17-12-2014 17:32

    A l'article del Couyaut s'hi diu que a l'autor li diuen MARCUS i no Martino.

  12. Xavier
    17-12-2014 17:05

    Doncs Marquesito, l'article francès no treu llum al misteri. Qui va ser el tal Vilanova?

    Jo afegeixo com Flatron, una dada per si aclareix alguna cosa: L'escut superior esquerre no és el de Catalunya, es el dels Rodríguez de las Varillas.

  13. Flatron
    17-12-2014 15:31

    Afegeixo la pàgina: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102%5C00000014.pdf

  14. Marquesito
    17-12-2014 14:14

    Vale, acabo de leer el artículo francés mencionado en el artículo y no parece haber ninguna clase de misterio. Todo bastante clarito, ignorad mi primer comentario.

  15. Lluís
    17-12-2014 13:54

    Pel que hi ha al peu de la imatge, l'article és bàsicament extret del bloc d'en Balutxo. El missatge sobre els Reis Catalans entenc que hauria d'anar per ell. :)

  16. Marquesito
    17-12-2014 13:38

    No toméis mi palabra al peso, pero la tabla tiene toda la pinta de ser de escuela italiana con influencia bizantina:el fondo dorado plano caracteriza siempre la influencia bizantina en otras escuelas pictóricas, sobre todo en Italia (Giotto o Duccio di Buoninsegna).
    Diría que el tal Martí de Vilanova debe ser el donante más que el pintor, aunque siendo el napolitano podría ser.
    El escudo de abajo no se ve muy bien, pero el pájaro puede ser una grajilla, lo que indicaría algún Gralla como comitente en nombre del rey de Aragón o de Sicilia, tal vez como regalo diplomático. Insisto en que estoy conjeturando porque no se ve muy bien.
    Yo me quedo con esta idea: regalo diplomático, pintor italiano, un Gralla como comitente, Martí de Vilanova como entregante.
    Probad a investigar sobre estas conjeturas, que se ven plausibles.

  17. Arnau Mir de Tost
    17-12-2014 09:45

    Interessantíssima exposició !. Només goso demanar que, tal i com des de l'Institut Nova Història aneu mantenint, us referíssiu als "Reis Catalans" i no als Reis d'Aragó, doncs és exactament aixi com s'han d'entendre els diversos títols: els Reis, que eren catalans, eren Reis d'Aragó, i de Mallorca, i de València, i de Nàpols......i comtes de Barcelona i...........És a dir, no era específicament el Rei d'Aragó qui feia tal o qual cosa, sinó justament un Rei, de nació catalana, que tenia aquest i d'altres títols. Ajudem entre tots a clarificar la història !.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34990
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]