Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
ARTICLES » 15-03-2024  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
761

La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a Olot

La guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.

Una làpida que explica la història d'una comunitat jueva, a Olot X.V.

Una comunitat de jueus formada per, aproximadament, 200 persones va arribar a Olot el 1209 i s'hi van establir. Provinents de Besiers, prop de Narbona, els jueus fugien de la primera Guerra Càtara. Segons la historiadora Carme Grau, a Olot, van viure entre l'església del Tura i el riu Fluvià. En una habitació de les cases van fer una petita sinagoga. Per marcar el centre de culte hi van posar una làpida de marbre que explica les causes de l'arribada de la comunitat a Olot.

Vuit-cents anys després, Carme Grau va contactar amb el rabí de Besiers, el qual amb molta facilitat va traduir el text gravat al marbre i va descobrir una història diferent de la que fins al moment es creia. «Ara, gràcies a la comunitat jueva de Besiers, el seu ajut, els seus documents i bibliografia sabem part de la seva història real i la importància que té per la ciutat d'Olot», ha explicat Carme Grau.

La historiadora ha apuntat que la documentació de la comunitat jueva de Besiers encara pot aportar noves dades i desvelar incògnites sobre la presència jueva a Olot. Grau ha apuntat que part des jueus que van viure a Olot van tornar a Besiers entre el 1214 i el 1215. A Besiers, els jueus que s'hi havien quedat havien estat massacrats en l'àmbit d'una persecució religiosa que, a més de càtars, abastava les altres creences. Així, doncs, gràcies al fet d'haver-se pogut refugiar a Olot, la comunitat va poder sobreviure fins als nostres dies.

La làpida ha arribat fins als nostres dies perquè va fer la funció de pedra d'altar. El 1936, es va descobrir la inscripció hebrea i va ser traslladada al museu bíblic de Girona. Des dels anys cinquanta, està dipositada al Museu-Tresor de Sant Esteve, a Olot.

Ara Olot i la comunitat jueva de Besiers celebraran un acte de presentació de la làpida sinagogal i la seva història. L'acte està programat pel pròxim dia 27 de març a l'església de Sant Esteve, en el museu de la qual s'exposa la làpida.

Xavier Valeri

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/03/21/traduccio-d-lapida-descobreix-comunitat-48843929.html



Autor: Xavier Valeri



versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35175

    Aconseguits 1800€
    de 8000€
    Queden 20 dies

    Més informació
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]
    Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
    Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  De la Inquisició al 155
    2.  Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
    3.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
    4.  Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
    5.  La persecució de la religió catalana al segle XIV
    6.  El català, llengua de Sardenya
    7.  Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll
    8.  Els Cabot penedesencs medievals
    9.  Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília
    10.  La finalitat última de la Història
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  Nostra Senyora de Montserrat a Portugal
    2.  Conangla i Fontanilles
    3.  Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
    4.  Una altra història de les Drassanes de Barcelona
    5.  De la Inquisició al 155
    6.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
    7.  Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?
    8.  Els Cabot penedesencs medievals
    9.  Avança l'ocupació
    10.  La llengua 'castellana' s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    2.  Miquel Servet, català universal
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Cervantes, català
    5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
    8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla