Crea el teu compte
Accedeix
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
NOTICIES » PROJECTE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
Data de publicació: 15-03-2024  2026

Xavier Valeri

La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a Olot

La guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.

Una làpida que explica la història d'una comunitat jueva, a Olot X.V.

Una comunitat de jueus formada per, aproximadament, 200 persones va arribar a Olot el 1209 i s'hi van establir. Provinents de Besiers, prop de Narbona, els jueus fugien de la primera Guerra Càtara. Segons la historiadora Carme Grau, a Olot, van viure entre l'església del Tura i el riu Fluvià. En una habitació de les cases van fer una petita sinagoga. Per marcar el centre de culte hi van posar una làpida de marbre que explica les causes de l'arribada de la comunitat a Olot.

Vuit-cents anys després, Carme Grau va contactar amb el rabí de Besiers, el qual amb molta facilitat va traduir el text gravat al marbre i va descobrir una història diferent de la que fins al moment es creia. «Ara, gràcies a la comunitat jueva de Besiers, el seu ajut, els seus documents i bibliografia sabem part de la seva història real i la importància que té per la ciutat d'Olot», ha explicat Carme Grau.

La historiadora ha apuntat que la documentació de la comunitat jueva de Besiers encara pot aportar noves dades i desvelar incògnites sobre la presència jueva a Olot. Grau ha apuntat que part des jueus que van viure a Olot van tornar a Besiers entre el 1214 i el 1215. A Besiers, els jueus que s'hi havien quedat havien estat massacrats en l'àmbit d'una persecució religiosa que, a més de càtars, abastava les altres creences. Així, doncs, gràcies al fet d'haver-se pogut refugiar a Olot, la comunitat va poder sobreviure fins als nostres dies.

La làpida ha arribat fins als nostres dies perquè va fer la funció de pedra d'altar. El 1936, es va descobrir la inscripció hebrea i va ser traslladada al museu bíblic de Girona. Des dels anys cinquanta, està dipositada al Museu-Tresor de Sant Esteve, a Olot.

Ara Olot i la comunitat jueva de Besiers celebraran un acte de presentació de la làpida sinagogal i la seva història. L'acte està programat pel pròxim dia 27 de març a l'església de Sant Esteve, en el museu de la qual s'exposa la làpida.

Xavier Valeri

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/03/21/traduccio-d-lapida-descobreix-comunitat-48843929.html



Redacció: Xavier Valeri




Descarregar PDF de l'article

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    39478
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    un treball de recerca de l'escola FREDERIC MISTRAL, fet pels alumnes Daniel de la Orden i Roger...[+]
    Durant segles, la Marededeu de Montserrat va ser la gran patrona espiritual de la monarquia hispànica. Des de...[+]
    En Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva...[+]
    A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]