Crea el teu compte
Accedeix
"La història és, en essència, una construcció narrativa: Els historiadors no sols escriuen els fets, sinó que els organitzen"
Hayden White, historiador dels EUA
ARTICLES » PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
Data de publicació: 24-04-2023  2634 lectures

Xavier Espluga

La troballa de Xavier Espluga sobre el Renaixement i Bernat d'Esplugues

En Xavier Espluga troba un manuscrit català en una biblioteca de Mòdena. Tot i que d'antuvi creia que hauria pertangut a la Bibliloteca Reial de Nàpols, un dels bressols del Renaixement, al final descobreix que prové de la de l'escrivà i notari públic de la ciutat de Barcelona, Bernat d'Esplugues. Una troballa fantàstica que posa un graó més a la tasca de la recuperació els vincles esborrats del Renaixement italià amb Catalunya

Il·lustració dels escuts dins el manuscrit.

Així ens arriba el Renaixement. Fa un temps en una biblioteca italiana vaig trobar aquest manuscrit amb les armes d’Aragó i la corona reial. Vaig pensar: ‘Mira, un altre manuscrit de la Biblioteca Reial de Nàpols’. Doncs, no.
El manuscrit, fet a Pàdua el 1420, presenta un proemi del florentí Guglielmo Tanagli, amic dels primers humanistes (Poggio Bracciolini, Bruni) que encarregà un còdex de Quintilià (el text sencer l’havia trobat Poggio a Suïssa el 1416: feia només quatre anys). Era una novetat absoluta.
Tanagli l’encarrega per a un estranger, ‘amic’ seu, de nom ‘Bernardus Spluges’, definit “orator” (‘ambaixador’, ‘llegat’) d’un príncep estranger, no mencionat. Algú havia dit que era un dignatari alemany, però les armes són les d’Aragó i el destinatari és ben conegut 'chez nous'.
Bernat d’Esplugues (+ 1433) fou escrivà i notari públic de la ciutat de Barcelona i ben conegut per la seva biblioteca. Un dels volums de l’inventari coincideix amb el nostre. Per tant, aquest manuscrit de Mòdena no ve de la biblioteca reial, sinó de la biblioteca d'En d’Esplugues.
Els tres escuts estaven destinats a les armes del Rei, de Tanagli (a la dreta) i d'En d’Esplgues (no pintades). D’Esplugues, però, no va ser ‘orator’. Tanagli no va entendre bé que el barceloní només era l’escrivà del braç reial a les Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420).
I aleshores, com es produeix el contacte? Com Tanagli coneix En d’Esplugues? Probablement, gràcies al seu germà, Joan d’Esplugues, que aleshores estudiava dret a Bolònia. Trobareu tota la història* (amb més detall) aquí. *El que no he pogut saber és com el manuscrit torna a Itàlia.

Xavier Espluga

Podeu veure el fil de tuiter original al següent enllaç: 
https://twitter.com/EsplugaXavier/status/1603652235069620225?s=20



Autor: Xavier Espluga




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3100€
    de 5000€
    Queden 23 dies

    Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    38782 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe...[+]
    Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+]
    Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]