Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
NOTICIES » 02-03-2012
6439 lectures

Les Drassanes Reials de Barcelona són de finals del segle XVI

Les peces van encaixant. Segons recents troballes arqueològiques, les Drassanes Reials de Barcelona són del segle XVI i no anteriors, com es pensava, fet que contradiu la teoria oficial de la decadència catalana durant aquesta època.

Restauració de les Drassanes Reials de Barcelona

Les obres de reforma integral de les Drassanes Reials de Barcelona, seu del Museu Marítim que renaixerà totalment renovat el 2014, han destapat el veritable origen de les esveltes naus considerades fins avui una joia de l'època gòtica. 
Segons els nous descobriments, les Drassanes són gòtiques, sí, però seria més pertinent dir que van ser construïdes en estil gòtic, ja que l'estructura que veiem avui dia es va construir a finals del segle XVI, a sobre dels fonaments de les antigues drassanes del segle XIII, que en part van ser enderrocades.

La troballa no només té valor arqueològic i artístic, sinó també històric, perquè contradiu la teoria oficial de la decadència catalana durant aquesta època i posa de manifest que més de 300 anys després de la creació dels primers tallers de construcció de galeres per a la Corona Catalano-Aragonesa, durant el regnat de Felip II, Barcelona era un bastió molt important en l'estratègia de la política exterior i militar. 

El nou edifici va ampliar-se amb naus més amples i altes, que permetien construir vaixells més grans d'acord amb l'evolució de la navegació. El fet que els pilars de les estructures medievals no coincideixin amb els pilars actuals ha donat la clau als arqueòlegs sobre l'important canvi de datació.

La troballa obligarà a reescriure la història del monument. Segons el director del Museu Marítim, Roger Marcet, que les Drassanes ja no siguin medievals "no devalua la importància de l'edifici sinó que l'enriqueix" amb nous descobriments sobre una construcció que va fer de drassana fins que al segle XVIII va esdevenir una manufactura d'artilleria fins al 1935.

A més a més,les excavacions, que s'han fet amb motiu de les obres de remodelació del museu, han donat més fruits. Al subsòl de les Drassanes, i en alguna part a només gairebé dos pams de terra, s'ha trobat una necròpoli romana (entre els segles I i VI), fins ara no documentada, amb 36 enterraments i onze urnes de ceràmica i vidre molt ben conservades. Tenint en compte que els romans enterraven els seus morts a la vora de les vies, la necròpoli de les Drassanes demostra l'existència de la via marítima que connectava Montjuïc amb Bàrcino. La via aniria paral·lela al mar i seria una de les entrades a la ciutat, que en aquella època estava allunyada de l'actual ubicació de les Drassanes.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Àngel Daniel
    26-03-2012 16:30

    Viatges de Francis Drake: Fixeu-vos en el fons quatribarrat d'algunes banderes de Sant Jordi. El repintat ho tapa bastant. http://150.216.68.249/hakluyt/atlas/Boazio%20Map%205%20-%20Cartagena.jpg http://150.216.68.249/hakluyt/view.aspx?p=Drake&id=1452 http://150.216.68.249/hakluyt/atlas/Boazio%20Map%204%20-%20S.%20Domingo.jpg http://150.216.68.249/hakluyt/view.aspx?p=Drake&id=1451 http://150.216.68.249/hakluyt/view.aspx?p=Drake&id=1455

  2. Àngel Daniel
    20-03-2012 16:10

    Algú sap quines banderes són aquestes. Catalanes, espanyoles, holandeses? I les aspades? És un gravat de Salvador (Brasil). http://www.wdl.org/es/item/219/zoom/

  3. Àngel Daniel
    20-03-2012 13:09

    Mateix gravat, diferents reimpressions i repintades: Galera amb bandera (X) http://www.swaen.com/antique-map-image-of.php?id=12264&referer=item.php ----> Galera amb bandera (Y) http://www.swaen.com/antique-map-image-of.php?id=5659&referer=item.php

  4. Àngel Daniel
    20-03-2012 12:10

    EXEMPLE DE MANIPULACIÓ: Fixeu-vos en la repintada de banderes del mateix gravat de Sant Agustí de La Florida: Gravat 1 http://www.wdl.org/es/item/3936/zoom/ Gravat 2 http://www.wdl.org/es/item/202/zoom/#q=florida&view_type=gallery&time_periods=1500-1699&search_page=1&qla=es

  5. Àngel Daniel
    20-03-2012 12:00

    Tema La Florida: Em pregunto si hi ha diferències entre l'urbanisme colonitzador castellà, francès i anglès versus el català. Un assentament català seguia la retícula de Francesc Eiximenis, oi? La resta també? Els primers poblats eren de pedra com al Mediterrani o de fusta com a Europa del Nord? Les costums urbanístiques induïdes per costums i lleis importades d'Europa podrien dir-nos quins foren els primers re/pobladors. Com amb La Celestina, que se sap que els cementiris no podien ser de Castella per temes legals.

  6. Àngel Daniel
    20-03-2012 11:52

    Hola Jordi Grau, vaig estar llegint sobre Sant Agustí i La Florida i parla de que la fundaren "espanyols" i que aquest gravat representa l'atac del pirata Francis Drake. Seria bo estirar el fil i saber més dels primers exploradors, conqueridors i repobladors de La Florida; eren tots catalans? Alguna cosa deuen saber/intuir els historiadors locals, algun mapa que els hi sembli inexplicable, com aquest.

  7. Jordi Grau
    19-03-2012 23:47

    Al mapa de la Florida http://www.wdl.org/es/item/3936/zoom/ hi han banderes amb la creu de St Jordi i senyers catalanes reials i de l amarina de guerra i un tou de naus amb la creu de St Jordi

  8. Guerau
    15-03-2012 01:41

    I aquí una carta de hidalguía a Nova Espanya d'un tal Ferran Martines http://www.wdl.org/es/item/517/zoom/#group=1&page=8

  9. Àngel Daniel
    11-03-2012 19:23

    Al no saber on escriure el meu dubte perdoneu-me si l'escric aquí. He trobat aquest mapa de La Florida i no tinc clar quines banderes estic veient. Són les que jo crec o són angleses? http://www.wdl.org/es/item/3936/zoom/

  10. Shardana
    07-03-2012 01:19

    Com que es creia que les drassanes eren d'una època i ara diuen que son d'una altra, entenc que no hi ha cap documentació que ens parli d'aquest tema. No ha deixat de sobtar-me, ja que tres segles abans, sabem que Pere II va començar les velles, suposo que per alguna crònica o document. Ës possible que d'aquesta nova construcció, que sembla tan impostant, no n'hi hagi cap rastre conegut?

  11. cesc
    05-03-2012 17:18

    Ahir vaig veure el programa Sota Terra. Van excavar a les Dressanes Reials de Barcelona. Perquè no fan una excavació a Pals?, ja que hi ha indicis d'un port de mar, segons tinc entès

  12. Francesc
    04-03-2012 01:33

    Gràcies, Leixerit, pel teu comentari tan interessant.

  13. Leixerit
    02-03-2012 18:15

    Per al Francesc: l'arquitecte Battista Antonelli (Gatteo 1545-Madrid 1616), molt actiu a Alacant, és el dissenyador de les muralles de Cartagena d'Indies. Van ser construides pel seu nebot Cristobal de Roda (Gatteo 1561-Cartagena 1631), jo crec que aquest ha de ser fill d'algú d'Alacant, ja que el nom Roda és corrent allí. La història oficial diu que el seu pare és Antonio Rota, però no concorda amb que el seu fill es diu Cristobal de Roda.

  14. Francesc
    02-03-2012 17:28

    Aquestes drassanes són d'estil gòtic, però de finals del XVI. Penso en la immensa catedral de Sevilla, d'estil gòtic. Potser d'un estil gòtic moooolt tardà, també? De finals del XVI i començaments del XVII o mitjan XVII? Potser hi ha altres catedrals gòtiques castellanes de finals del XVI,començaments o mitjans del XVII.... Burgos, Toledo, León, bastides amb l'or d'Amèrica quan Felip II va fer el cop d'estat a favor del regne de Castella? És només una pregunta.... Si la resposta fos afirmativa explicaria moltes coses Que ningú se'm llanci al damunt, si us plau. És només una pregunta llançada a l'aire

  15. Francesc
    02-03-2012 17:17

    Per a en Joan Ferran, jo em demano si aquest Juanello i Antonelli són de debò d'algun dels estats italians....

  16. El teu nom
    02-03-2012 12:56

    Si es va fer aquest edifici reial el cinc-cents per a una activitat comercial, és que no estavem en decadència i que necessitavem moltes naus catalanes, per a què? per a les necessitats de la gran potencia marítima que erem, i per a navegar cap a l'imperi, ara que no niguin a dir-nos que no teniem imperi i que no comptavem per a res, on són les dressanes castellanes del cinc-cents i sis-cents? qui feia els galions i les galeres? Els catalans.

  17. Joan Ferran
    02-03-2012 12:50

    El Pantano de Tibi, construido entre 1579 y 1594, fue iniciado por Juanello - arquitecto de Felipe II - y terminado por Antonelli. Es el mas antiguo en funcionamiento existente en Europa y cuyas características de construcción de piedra tallada a mano, lo constituyen en presa de gravedad. Con un dique de 46 metros de altura y un embalse original de 3.700.000 metros cubicos, hacen interesante la visita a esta monumental obra de piedra enclavada entre dos impresionantes vertientes rocosas, La Cresta y el Mos del Bou. La construcción del pantano fue aprobada por el Consejo de la Ciudad de Alicante en sesión de 7 de agosto de 1597, pidiéndose al Rey de las Españas permiso y ayuda para su construcción. (http://www.pahiscul.com/pantatibi.htm) Sabem que aquest pantà va ser aprovat pel Consell de la ciutat d'Alacant i el "Rey de las Españas" va donar el seu permís i ajuda. ¿Tenim constancia escrita del permís reial per l'ampliació de les drassanes de barcelona? Hi ha documents de les institucions catalanes que ho reflecteixen? Tot fa pensar que, fins aquesta descoberta, no s'ha trobat cap prova documental que ho indiqués. Han desaparegut? no ens sona?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17310 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]
Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article...[+]