ARTICLES » 07-10-2014 | LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
 8929
|
Les primeres traduccions de La Celestina i el sobtat començament de l'obra
Les edicions castellanes i les traduccions de La Celestina estan plenes de controvèrsia. Les divergències entre elles ens confirmen la possibilitat d'un original en català.
Ja diversos estudiosos han mencionat que l'original de La Celestina seria català. Tant en Jordi Bilbeny com l'Àlex Sendra1 han apuntat diverses expressions que semblen mals calcs del parlar català corrent, i que sonen ben estranyes en castellà. També han analitzat les escenes, i situen l'acció al Regne de València2, refermant la versemblança que hi hagués un text català original. En Jordi Bilbeny també ha presentat documents del segle XV i XVI que apunten directament a una autoria catalana3. Reforcen aquesta idea les primeres traduccions de La Celestina a d'altres llengües?
Comencem per introduir les primeres edicions castellanes conegudes. Amb colofó de 14994 tenim una edició anònima sense portada de Burgos que comença directament al primer acte i que inclou setze actes. Amb colofó del 1500 tenim una nova edició a Toledo, que respecte a la del 1499 inclou uns versos a l'inici i una carta d'introducció, i titula l'obra com a comèdia. Aquests versos declaren el nom de qui va acabar l'obra, Fernando de Rojas. Després tenim amb colofó del 1502, quatre edicions a Sevilla, Toledo i Salamanca amb 21 actes, arreu ja reconegudes per posteriors5, del 1511 i 1518, en comptes del 1502. Amb aquests cinc actes afegits, de caràcter tràgic, l'obra passa a anomenar-se tragicomèdia. Llavors tenim una edició del 1507 de Saragossa, la primera castellana coneguda amb els 21 actes, i llavors la del 1514 de València6 de la qual han derivat la majoria d'edicions posteriors. Aquesta última, però, inclou a la portada la nota revista y emmendada con adicion de los argumentos de cada un auto en principio. Un fet sospitós, perquè totes les edicions suposadament anteriors que coneixem, fins i tot la del 1499, ja tenen un resum de cada acte al seu inici. Alhora, aquesta edició duu un colofó de València i 1514, però inclou uns versos finals, com els de les edicions del 1500 i 1502, que denoten una impressió de Salamanca del 1500, desconeguda.
Les primeres traduccions
Les traduccions de La Celestina tenen certes peculiaritats. La primera traducció italiana coneguda seria, segons En Menéndez Pelayo7, d'Alfonso Ordóñez, del 1506 a Roma8, on trobem a la portada: novamente traducta de spagnolo in italiano idioma. A l'interior, semblant, hi veiem: de lingua casteliana in Italiana novamente per lo sopra dicto traducta. Diversos entesos apunten que en italià novamente pot voler dir per primera vegada, com a novetat, però també tenim la traducció italiana editada el 1519 que duu el subtítol novamente tradocta de lingua castigliana in italiano idioma, i acaba amb “tradocta de lingua spagnola in italiano idioma, novamente correcta & da ogni error castigata”. ¿Com quadra aquí, doncs, aquesta interpretació del significat de novamente, si ho duen les edicions del 1506 i 1519, fetes de diferents traductors? Un possible aclariment pot venir de les diverses mencions, sovint obviades, d'una edició italiana del 1505, de Venècia: per una banda, un article del 2005 de l'Emilio Fernández González n'esmenta un rastre9, i també la trobem mencionada amb rotunditat per En Vicent Salvà el 1826, on ens afirma: The Celestina was also published in italian at Venice in the year 1505-15-19-25-31 and 35 [...] editions, the existence of which cannot be doubted [“La Celestina va ser publicada en italià a Venècia l'any 1505-15-19-25-31 i 35 [...], l'existència de les quals edicions no pot ser posada en dubte”]10. Tanmateix, aquesta edició romandria avui dia desconeguda. Per últim, val la pena remarcar que En Miguel Pérez Rosado, recordant que les edicions castellanes del 1502 semblen força posteriors, considera que la primera edició coneguda de la tragicomèdia de 21 actes no seria cap edició castellana, sinó la italiana del 150611. També ens corrobora aquesta posició l'Ottavio Di Camillo, recordant-nos que tenim la tragicomèdia sense editio princeps castellana coneguda i, fins i tot, sospita, per diverses lectiones singulares, que l'exemplar italià procediria d'una família d'edicions de moment desconegudes12.
La primera traducció francesa coneguda és del 152713 i En Menéndez Pelayo la considera raríssima14, i duu a la portada: translate dytalien en françois. Semblaria una traducció indirecta, però En Deco Prados i En Garcia Martín15, analitzant l'obra, ens diuen: el cotejo textual demuestra fehacientemente que el traductor de 1527 utilizó una edición española como texto base y sólo ocasionalmente se sirvió de la edición italiana. Aquest fet podria quadrar amb una edició italiana perduda, prèvia a la del 1506. Per afegir-hi més confusió, al 1873 En Germond de Lavigne, de l'Acadèmia Espanyola, presenta una nova traducció16, amb un text introductori que diu: quatre traductions françaises parurent en 1524, 1527, 1529 et 1542 à Lyon et à Paris, aclarint també que la del 1527 és feta des de la italiana. Pel que he trobat, només aquest autor menciona una traducció del 1524, i, per tant, podria ser una edició coneguda només vora el segle XIX, o bé una errada estranya d'En Germond de Lavigne. Com en el cas italià, tenim mencions d'una traducció francesa prèvia a l'acadèmicament acceptada del 1527.
La primera traducció alemanya apareix el 152017, a Augsburg, de la mà d'En Marx Wirsung. En Menéndez Pelayo ens diu que és una edició de molt poca repercussió18. La part més curiosa és que la segona traducció alemanya és del 153419, també a Augsburg i d'En Marx Wirsung, essent un dels pocs casos on un mateix traductor tornaria a traduir i editar sencera una obra. Els dos textos són prou diferents20, i aquest últim sí que s'hauria publicat en gran quantitat.
En el cas de les traduccions angleses, vora 1530 trobem una traducció anònima en vers només dels primers quatre actes, sense arguments de resum21. En Menéndez Pelayo apunta que es tracta d'una adaptació en pésimos versos22, però que converteix La Celestina en el primer llibre espanyol traduït a l'anglès, aunque en detestables condiciones, i la considera feta sobre l'edició italiana d'Ordóñez. Aquesta té certs detalls peculiars com que el primer acte comença amb un parlament de la Melibea, pel qual exposa les seves preocupacions d'amor. Aquest parlament desapareix a totes les altres edicions que coneixem, tot i que fa que l'obra comenci d'una manera menys sobtada. Potser un original català tenia aquest parlament? I per mencionar un detall lliure més d'aquesta traducció, hi podem trobar una frase de salutació com Dew gard my lord, que també ens fa arrufar les celles, i no hi veiem altra explicació que una mala traducció de Deu vos guard.
Insistint amb les traduccions angleses, ens fixem especialment en una traducció del 1631 d'En James Mabbe23, The Spanish Bawd. Aquesta té força divergències del text castellà i alhora és molt aclaridora de passatges que a les edicions castellanes ens costen d'entendre. Les divergències apunten a un text més picant, directe, planer, modern i coherent. Per exemple, quan en Sempronio parla d'una prostituta amb qui té relacions, la trobem presentada com: tenia el mesmo criado una enamorada llamada Elicia. En Mabbe ens diu: his servant kept a wench, to whom he made love, called Elicia (el seu criat hi tenia una fresca amb qui feia l'amor anomenada Elicia). No creiem que sigui creativitat de l'autor, ja que aquest mateix diu al pròleg: For though I do speak like Celestina, yet come I short of her; for she is so concisely significant, and indeed so differing is the idiom of the Spanish from the English, that I may imitate it, but not come near it. Yet have I made it as natural, as our language will give leave, and have more beaten my brains about it in some places than a man would beat a flint to get fire (tot i que parlo com la Celestina, em quedo curt; car ella és de significat tan concís, i de fet és tan diferent l'idioma espanyol de l'anglès, que el puc imitar, però no m'hi puc acostar. Tot i que ho he fet tan natural com el nostre idioma ens permet, i m'hi he trencat el cap en alguns passatges tant com hom colpejaria una pedra per obtenir-ne foc).
Per últim, mencionarem que l'edició holandesa del 155024 ha estat anotada amb detall per Behiels i Kish25, que també han trobat importants desavinences amb els textos castellans coneguts.
El falcó i l'horta
Un cop hem vist la poca claredat que hi ha al voltant dels primers textos i traduccions m'agradaria fer només un cop d'ull al bell començament de l'obra, que em sembla ben poc normal. El resum del primer acte comença així:
Entrando Calisto una huerta empos de un falcon suyo fallo y a Melibea de cuyo amor preso començole de hablar (...)
I el primer diàleg:
Calisto – en esto veo Melibea la grandeza de Dios
Melibea – en que calisto
La conversa comença de cop a mig diàleg entre els enamorats, i l'única pista que tenim de com s'ha arribat a aquest diàleg és al resum de l'acte. Recordem, però, que l'edició de València del 1514 se'ns presenta com si aquests resums acabessin de ser afegits i, per tant, és lícit imaginar que no sempre hi han estat. Començava realment tan brusca l'obra?
La primera traducció anglesa de vora 1530 és l'única que tenim que no inclou els resums, i l'única en què el diàleg no comença tan brusc. En aquesta traducció, Melibea és la que enceta l'escena amb un petit monòleg, que serà contestat per en Calisto tal com veiem començar la resta d'edicions conegudes. Tot això ens fa sospitar que part del diàleg inicial de l'obra pot haver estat simplement esborrat a la resta d'edicions que se'ns han conservat.
En Calisto diu que entra en una horta darrere d'un falcó seu. L'únic passatge on tornem a trobar la menció a l'horta és al segon acte:
Parmeno – Señor, porque perderse el otro dia el neblí, fue causa de tu entrada en la huerta de Melibea á le buscar; la entrada causa de la ver y hablar; la habla engendro amor
Novament, les traduccions alemanyes del 1520 i 1534 ens parlen de l'horta d'en Pleberio (gartenn Pleberij, el pare de la Melibea) i no de la Melibea. La traducció anglesa del 1631, en aquest cas, ens parla de into the garden where Melibea was, sense indicar de qui era l'hort. La primera traducció anglesa de vora 1530 no inclou cap referència a cap horta, i de fet, no hi podem trobar aquest passatge d'en Parmeno. En Miguel Garci-Gómez, copsant el començament sobtat, ens anota: acertadamente notó Rojas que el antiguo autor no había explicado como era debido el cómo y dónde se habían encontrado Calisto y Melibea, quienes de repente se nos aparecen dialogando, i considera el recordatori d'en Parmeno un afegit26 de Fernando de Rojas sobre l'antic autor, basant-se en l'acabament del text el autor a un su amigo:
y porque conoscays donde comiençan mis mal doladas razones acorde que todo lo del antiguo autor : fuese sin division en un auto: o cena incluso hasta el segundo auto donde dize. Hermanos mios &c.
Anant al falcó, és interessant perquè el trobem anomenat, a més, en un punt del primer acte. Quan en Calisto es troba en Sempronio, li pregunta què hi fa fora de casa, i en Sempronio li respon:
Sempronio – Abatiose el girifalte é vínele á endereçar en el alcándara.
Seguidament, en Calisto renega d'ell. Les tres mencions es fan amb nom diferent al text castellà: falcon / girifalte / neblí. En neerlandès hi ha cert dubte, perquè ens el presenta primer com Valk oft Sperwer (falcó o esparver), després Sperwer, i finalment havik (una altra mena de falcó). La francesa del 1527 opta per utilitzar sempre gerfault, l'italiana utilitza falcone / girifalco / falcone i les alemanyes sempre falck. En tot cas, en Calisto no sembla prestar gens d'atenció al falcó, tot i que el resum ens deia que anava darrera seu.
Si ens fixem en les traduccions angleses, la primera de vora 1530 no menciona cap falcó, però la resposta d'en Sempronio és interessant: for I have been about your business / to order such thing as were convenient / your house and horse and all thing was to dress. Tot s'havia d'endreçar, però no menciona haver d'endreçar cap falcó (al text castellà, endereçar). I si mirem la traducció d'En Mabbe, veurem que en Sempronio respon parlant d'un gyrfalc, en Parmeno menciona un hawk, però el resum del primer acte diu: Calisto entering into a garden after his usual manner. Com pot haver confós el traductor falcó amb manera? Una possible explicació és que l'autor hagués interpretat la paraula catalana faiçó, bé per la semblança gràfica o bé perquè és la paraula que es va trobar escrita. Que el text sigui tan confús en anomenar l'au, tant en traduccions com en castellà, i que, a més, la traducció de vora 1530 no l'inclogui, ens podria fer pensar que aquesta au va ser afegida posteriorment.
Hem vist que totes les traduccions estan plenes de controvèrsia i, només mirant les primeres paraules, a les traduccions angleses ja hi podem trobar certs detalls que ens fan pensar en un text original català. Les grolleries de la traducció d'En Mabbe també ens fan sospitar en una situació en què els censors inquisitorials haguessin rebaixat molt aquest llenguatge i En Mabbe, tot i fer-ho més de cent anys més tard (en un moment prou contemporani a la publicació de les traduccions d'El Quixot), hauria basat la seva traducció en un text primigeni més directe, planer, modern i, possiblement, català. Queda pendent fer-ne una anàlisi completa, a la faisó de quixot.cat, que deixo per més endavant.
Podem concloure que aquestes discrepàncies de les traduccions ens permeten continuar sospitant que hi ha hagut un text català primigeni i en certa circulació, una censura inquisitorial no només religiosia, sino també fent l'obra castellana, i una imposició sobre les traduccions que, per molt que aquestes es basessin en el text català, se n'intentés fer esborrar tot rastre. Un últim exemple, per il·lustrar la magnitud de la destrucció d'exemplars de l'obra a Espanya, el podem veure a través de l'anotació que fa En Vicent Salvà de l'edició de La Celestina de Madrid, 1822, on diu: From the excessive rigour with which this work has been suppressed in Spain, copies even of this edition are extremely scarce [“atès l'excessiu rigor amb què s'ha suprimit aquesta obra a Espanya, fins i tot les còpies d'aquesta edició són extremadament escasses”]27. Per sort, sembla que l'esborrat no seria complet. Altrament, no estaríem discutint el possible origen català de La Celestina, ni altres estudiosos no haurien trobat indicis que apunten cap aquesta mateixa direcció.
Lluís Batlle
13 de juliol del 2014
Anotacions
1 ÀLEX SENDRA, La Celestina i la llengua catalana; Histocat, 2007, https://www.inh.cat/data/files/files/asendra_07.pdf
2 ÀLEX SENDRA, A quina ciutat es desenvolupa l'acció de la Celestina 3; Histocat, 2007- https://www.inh.cat/data/files/files/celestina3.pdf
3 MANEL CAPDEVILA, L'original català perdut de La Celestina. Resum de la conferència d'En Jordi Bilbeny del 29 de novembre del 2008. http://www.inh.cat/articles/L%27original-catala-perdut-de-la-Celestina
4 [ANÒNIM] Comedia de Calixto y Melibea; Burgos, 1499 (per alguns, feta entre 1500 i 1502), http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12584960823477162109435/index.htm
5 Mª LUISA & LÓPEZ VIDRIERO, PEDRO Mª CATEDRA, El libro antiguo español; Salamanca, Europa Artes Gráficas, 1992, vol. 2, p. 256.
6 FERNANDO DE ROJAS, Tragicomedia de Calisto y Melibea; Valencia, Juan Joffre, 1514. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34696280982381641354679/index.htm
7 MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, La Celestina: Razones para tratar de esta obra dramática en la historia de la novela española; Buenos Aires, Espasa-Calpe, 1947. Faig notar una possible desavinença, ja que en aquesta obra Menéndez Pelayo ens menciona que l'edició de Roma de 1506 acaba amb uns versos del traductor on aquest dóna a conèixer el seu nom. En el suposat exemplar de la BDH que he pogut consultar d'aquesta edició aquests versos no hi són, i el traductor es dóna a conèixer abans del seu pròleg.
8 FERNANDO DE ROJAS, Tragicomedia di Calisto e Melibea, traducció d'Alphonso Hordognez; Roma, 1506. http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000011584&page=1
9 EMILIO FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, La Celestina en alemán: un ejemplar único en España de la Biblioteca Histórica de la Universidad Complutense; Pecia Complutense, 2005. Any 2. Num 2. pp 1-8. http://eprints.ucm.es/6144/1/2-1A.pdf
10 VINCENT SALVÁ, A Catalogue of Spanish and Portuguese books, with occasional Literary and Bibliographical remarks; London, 1826. p. 35.
11 D. MIGUEL PEREZ ROSADO, La Celestina; http://www.spanisharts.com/books/literature/celestin.htm
12 OTTAVIO DI CAMILLO, Algunas consideraciones sobre La Celestina italiana; http://www.academia.edu/2332985/Algunas_consideraciones_sobre_La_Celestina_italiana
13 [ANÒNIM], Celestine; Paris, 1527. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b86263586
14 M. MENÉNDEZ PELAYO, op. cit.
15 FRANCISCO J. DECO PRADOS, JOSÉ MARÍA GARCÍA MARTÍN, El vocabulario de la descripción del valor intelectual en la primera traducción francesa de La Celestina (1527). bases para un estudio de lexicologia comparada; Estudios de lengua y literatura francesas, núm. 5, 1991.
16 A. GERMOND DE LAVIGNE, La Célestine; París, 1873, p. xxix.
17 [ANÒNIM], Ain hipsche Tragedia von zwaien liebhabenden Mentschen..., traducció de Marx Wirsung; Aupsburg, 1520. http://alfama.sim.ucm.es/dioscorides/consulta_libro_b.asp?ref=i26424228
18 M. MENÉNDEZ PELAYO, op. cit.
19 [ANÒNIM], Ainn recht liepliches buechlin unnd gleich ain traurige..,.traducció de Marx Wirsung; Aupsburg, 1534. http://nbn-resolving.org/urn:nbn:de:gbv:3:1-132712
20 FERNANDO DE ROJAS, La Celestina; con el Estudio Crítico de La Celestina nuevamente corregido y aumentado del excmo. Señor D. Marcelino Menéndez y Pelayo. Vigo, Librería de Eugenio Kraff, 1900. Tom 2, pàg lxxxvi.
21 [ANÒNIM], The beauty and good properties of women, otherwise Calisto and Melibœa c, 1530, Facsimil; London, 1909. https://archive.org/details/cu31924013324144
22 M. MENÉNDEZ PELAYO, op. cit.
23 [ANÒNIM], The Spanish Bawd, traducció de James Mabbe; London, 1631. http://aix1.uottawa.ca/~jmruano/bawd.pdf
24 LIEVE BEHIELS & KATHLEEN V. KISH, Celestina, An annotated edition of the first Dutch translation (Antwerp, 1550); Universitaire Pers Leuven, Lovaina, 2005.
25 Ídem.
26 MIGUEL GARCI-GÓMEZ, Calisto: soñador y altanero; Teatro del Siglo de Oro. Estudios de Literatura-23, Kurt und Roswitha Reichenberger, Kassel, 1994; p. 134.
27 V. SALVÁ, op. cit.
Autor: Lluís Batlle
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
A veure si un dia et llegeixes els articles que critiques.
Perdó, la Celestina de Palacio va ser trobada 1989. Al segle XX van sorgir moltes de les actualment considerades primeres Celestines.
Per afegir uns exemplars dels que no havia parlat, m'agradaria assenyalar que el 1998 es va trobar en un convent una Celestina impresa marcada de Saragossa, 1507. Actualment se la considera l'edició més antiga en castellà de la Tragicomèdia. L'any 2000 es va trobar també un tros de Celestina manuscrit que anomenen "La Celestina de Palacio". Curiosament, consideren que és un escrit de la segona meitat del XVI, però interpreten que el contingut és una còpia d'un text anterior al que consideren imprès de 1499. També hi ha dues impressions més de la Comèdia, 1500 i 1501, trobades al s.XX, que també actualment donen per bones. Aquestes tenen una "Carta a un su amigo" i versos diferents a la resta de conegudes. Per quadrar els textos de les diferents edicions no tenen més remei que imaginar que hi ha una colla d'edicions perdudes, dels primers anys.
Me gusta como jugais a ser heroes gastando el dinero público...
aquest tal JOJOJO ja fa venir tronxades de riure només que escriu un comentari. Segur que és la quota deficient dels postergats Torquemada, o un amic del vilbeny que ajuda a posicionar el web amb comentaris neopseudosurrealistes
Lluís, enhorabona pel treball. Pedreta a pedreta...
La traducció "malparlada" del Mabbe representa tota una tradició de la literatura catalana de València. Llegint "La Celestina" en clau valenciana, un respira l'aroma dels tarongers i se n'adona d'immediat que segueix la mateixa corrent del "Tirant lo Blanch" i ambdues recorden, a mi m'ho recorden, a la més recent, popular i afamada "El Virgo de Vicenteta", autor que la va signar sota el pseudònim 'Una musa més puta que les gallines' i que li "feren fer una versió suau de l'obra..., i del pseudònim.
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_virgo_de_Vicenteta
Ah Trol, el que et passa és que els indicis que tenim no et semblen suficients. Això ja ho entenc més. Però primer m'has acusat d'amagar una traducció, després m'has acusat de mentir molt, i al final acabes dient que vols MÉS proves. Això ho anirem solucinant xino xano. I no pot ser tot subjecte a trobar l'exemplar, perquè això és garantir la victòria de la censura, i en aquest parany només hi cauran els curts de mires.
Per cert, per mi el resum de l'acte no és "En Calisto entra en un hort darrera d'un falcó i hi troba la Melibea", sino "En Calisto es fica en un hort a la seva manera estant amb la Melibea". A l'acte en Calisto no entra a cap hort ni va darrera de cap falcó, i per tant, no pot formar part del resum. Ja no seria un resum, sinó la introducció de l'acte. Per altra banda, el que fa en Calisto parlant amb la Melibea és "ficar-se en un hort", buscar-se problemes quan no en tenia. I "a la seva manera" coincideix amb la traducció d'en Mabbe. Això sí que encaixaria en un *resum*.
Algunes obres mencionades semblen desaparegudes força després de l'abolició de la Inquisició. La màquinària aquesta encara dura, diria jo. Però vaja, ves a saber on són els originals. De moment ni els tenim nosaltres ni els tenen els acadèmics que consideren La Scelestina obra castellana.
Bones;
No podria ser que la inquisició hagués guardat els exemplars originals en algun archiu secret?
Si llegiu l'article d'El Pais sobre el "descobriment" del port de Palos de la Frontera, veureu com indiquen que han descobert "gran parte de lo que constituye" el port de Palos. Resulta que el 1992 van trobar "estructures portuarias", i ara que hi tornen a excavar, són forns per fer terrissa i una "lota" o llotja del peix on diuen textualment que "donde se localizan claramente los espacios de una taberna, una fonda y almacenes para guardar la mercancia". On és el port?
Em sap greu que excavin subjectivament. Hi veuen Colom conversant a la taverna que creuen haver descobert.
Poc rigor científic i professional.
Tot i que entenc que necessiten crear un ambient colombí per fer-hi un COLONVEGAS i que per tant, necessiten finançament. Han de vendre's.
Sr. Lluís Batlle, m'ha semblat un bon article. Jo el felicito. Per a un no entès en la matèria, resulta clarificador i senzill. Gràcies.
Veient el cas del Tirant, una obra molt famosa, no explícitament perseguida per la inquisició, i amb només 3 exemplars conservats i tots a l'estranger, veiem que l'argumentació de "no és català perquè no s'ha trobat el llibre en català" no pot tenir cap pes. Amb la censura que creiem que hi ha hagut, el primer que cal repensar és quines proves tenen pes i quines no. Negar la catalanitat de l'obra per falta del text català no pot ser cap raó de pes. Per tant, ho hem de valorar tot respecte altres tipus d'indicis per a esbrinar-ne l'originalitat. En el cas de La Celestina, a més, hi ha un bon reconeixement de la manca d'originals castellans també, i un cert reconeixement de que algunes primeres traduccions semblen desaparegudes, fins i tot recentment. Com diu al Quixot: sembla que aquí n'hi ha que "no se duermen en las pajas".
Eduard: de les naus, em sembla que només han trobat un forn on coure rajols, però no m'hi he fixat gaire. Deixo el tema per altres. Respecte als textos censurats i exemplars eliminats... bé, crec que de moment hem de treballar amb el que tenim, i no només esperar que algú trobi algun original. Treballar respecte textos tan conegudament remenats exigeix cura. De moment, val la pena senyalar que d'aquests textos no hi ha ni un pam de net.
Comentareu alguna cosa a tomb de la notícia que va aparèixer ahir en referència de les troballes arqueològiques del suposat port de Palos de la Frontera? Pot ser que la notícia i de retruc l'impuls de la recerca arqueològica en si mateixa, siguin una "resposta" a les teories de la impostura i la censura castellanes defensades des de l'INH? Diuen fins i tot que volen posar-hi les rèpliques de les naus per demostrar que hi havia prou calat per navegar-hi.
Pel que fa a l'article, queda clar que l'original de l'obra va escassejar ja des de bon principi, i que ja cap als anys vint del XVI ja era del tot inexistent, raó per la qual totes les edicions conegudes són còpia de còpia de còpia o de traducció i que costa saber quin exemplar pot ser el més fidel a l'original. Queda clar, doncs, que va ser una obra censurada, perseguida, mutilada, reescrita i refundada. D'això ja se'n mig dedueix que l'original podria ser una obra catalana amb una sort semblant a la que va patir el Tirant lo Blanc i tantes d'altres obres. Quin altre motiu podria haver-hi per ser una obra mereixedora de censura? El llenguatge fort o l'amoralitat de l'argument podrien ser-ho, per bé que una cosa no treu l'altra. La meva impressió és que Castella censurava l'èxit. Tota obra que tingués èxit popular feia por, i l'èxit de la Celestina o del Quixot o el Tirant era per la seva literatura, per la moral dels seus arguments, precisament. Però el que feia por era l'èxit en si mateix. Per què? perquè eren obres catalanes, que eren les que se censuraven sistemàticament. Quan tenien èxit calia eradicar-les del tot, fins i tot les traduïdes. Això penso jo. La teoria de la catalanitat, tant del Quixot com de la Celestina són ben possibles i creïbles. Fem bé de denunciar-ho i d'exposar-ne arguments. Però només ho podrem concloure amb proves definitives; amb pàgines originals dels llibres, tant de l'un com de l'altre. I si és el llibre sencer, millor, encara que només sigui pel plaer de gaudir de la lectura de l'original. Amb en Colom passa el mateix: quina ràbia no poder llegir els relats del descobriment amb la seva prosa original, fos quina fos la llengua, (encara que entre nosaltres ja sapiguem que és el català). Són manuscrits o incunables que algun dia poden aparèixer d'algun arxiu o biblioteca perduda. Jo sempre penso que al Vaticà hi és tot, o si més no, les proves de la veritat oculta.