Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 15-05-2021  |  PROJECTE CIèNCIA CATALANA
1554 lectures

Miquel Servet era valencià segons l’Antonio de Fuenmayor

En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.

Portada de la 1a edició de la 'Vida y hechos de Pio 5. Pontifice Romano'

A la 1a edició de la Vida y hechos de Pio 5. Pontifice Romano, diuidida en seis libros; con algunos notables sucessos de la Christiandad del tiempo de su Pontificado (Madrid, 1595), Antonio de Fuenmayor afirma que En Miguel Serbeto és valencià[1]. No hi ha cap dubte que parla d’En Miquel Servet, car En Serbeto va acabar els seus dies exactament com En Servet: va ser empresonat a Ginebra, on va ser-hi cremat viu.

A la 2a edició d’aquesta obra (Saragossa, 1633) no hi ha cap canvi: segueix essent En Miguel Serbeto valenciano[2].


1 edició: «Miguel Serbeto valenciano»


Portada de la segona edició.


2a edició: «Miguel Serbeto valenciano».

A la 3a edició (Madrid, 1639), continua essent valencià. Tot i que se li canvia el cognom en «Serberto» al text, torna a ser «Serveto» al final del llibre: a la Tabla de las vozes y cosas mas notables de que se haze mencion en estos libros de la vida de Pio V [3]:


Portada de la 3a edició.


3a edició, «Miguel Serberto valenciano».


Tabla de Vozes 3a edició; «Miguel Serveto».

Actualment, d’En Servet, ningú en reclama la valencianitat. En canvi, s’afirma que era aragonès, encara que també s’havia arribat a defensar que era navarrès[4].

El mateix Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet, malgrat assegurar «que la familia de Servet era oriunda de Villanueva está fehacientemente probado», també admet que «no disponemos de ningún documento auténtico que pruebe directamente el lugar de su nacimiento»[5].

En Raimon Balagué ja ens relata en un article en aquest web com «l'arquebisbe de Viena del Delfinat, Pierre Paulmier, protector i amic personal d'En Servet, no només el tenia per català, sinó que, a més, se servia d'ell a l'hora de tractar amb els senyors i els prelats de la Provença, Narbona i Perpinyà, «perquè ell era instruït en aquesta bella llengua i la parlava meravellosament»[6].

Aquestes clares referències a la valencianitat de Miquel Servet que fa Antonio de Fuenmayor explicarien que dominés la llengua catalana: el català era, simplement, la seva llengua materna.

Pau Mora

Fonts:

[1]:https://books.google.com/books?id=C1Lu-6bw62cC&pg=PA101#v=onepage&q&f=false

[2]:https://books.google.com/books?id=isl8N7eM5nUC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

[3]:https://books.google.com/books?id=p1LijkDVsMoC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false

[4]:https://michaelservetuscenter.org/la-disputa-sobre-el-origen-de-servet/

[5]:https://www.miguelservet.org/home/content/25/biografia

[6]:https://www.inh.cat/articles/Miquel-Servet,-catala-universal i ell de POMPEU GENER, Servet: Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo; Ed. Maucci, Barcelona, 1911, p. 23.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Antoni Ferrer de Coca-cola
    17-05-2021 23:22

    Diuen que era de Sixena.

    Xixona on tenim tota la saga dels Servent es deia Sexona.

  2. Pau Mora
    16-05-2021 15:21

    Hola Lluís, no, malauradament només hi ha el que veus a les captures.

    S'ha de dir que la 1a edició de Madrid al 1595 és només quatre dècades després que en Servet fos cremat viu a Ginebra el 1553.

    També és estrany que si en Servet fos natural del regne d'Aragó a la 2a edició de Saragossa del 1633 cap revisor no hagués reparat en aquest suposat error.

  3. LluísLluís
    16-05-2021 12:12

    Bona troballa. En aquestes edicions hi ha alguna referència al seu lloc de naixement o família?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
25761 lectures
2019 INH 33 Pere Alzina/ «100 mots maltesos d’origen català»
2019 INH 34 Cesc Garrido/ «L’església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a “St. Iuste”»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]