Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 19-12-2013  |  PROJECTE COLOM
5221

Morir de barra

L'obra Selected Letters of Christopher Columbus de R.H. Major, editada a Londres al 1870, ens intenta demostrar que cap de les cartes d'En Colom no és original. A més a més, en una d'aquestes lletres En Lluís Batlle troba una expressió que no existeix en cap llengua llevat de la catalana.

Les biblioteques electròniques tenen molts exemplars interessants per aquells qui volem fer un tast de les aventures dels investigadors de l'Institut Nova Història. És així com vaig ensopegar amb un llibre interessant sobre les primeres cartes d'En Colom: Selected Letters of Christopher Columbus, with other original documents, relating to his four voyages to the new world (R. H. Major, etc., segona edició, 1870).

El llibre inclou diversos documents tant transcrits com traduïts a l'anglès, com els textos en castellà i en llatí de les cartes del seu primer viatge, i les analitza per les seves diferències. En tot moment, l'autor sembla estar en estat de xoc quan s'adona que hi ha tantes errades i incoherències.

Ja a la introducció, apareix la sorpresa d'un dels autors, G. S., quan, després de descriure la inscripció que hi ha a la tomba d'En Ferran Colom al paviment de la catedral de Sevilla, admet (p. lxxxii): "Al llarg de tota Espanya, no conec cap altra inscripció a la memòria d'En Colom. A Valladolid, on va morir, i on hi va haver el cos per uns quants anys, no n'hi ha cap que hagi pogut trobar, ni n'hi ha cap rastre a la Cartuja, vora Sevilla, on van traslladar després el seu cos, i on el seu germà va ser cremat". El llibre és previ a la construcció del monument a En Colom del moll de Barcelona.

A la introducció, ens ofereix la seva visió dels fets d'En Colom, amb alguns apunts interessants com una referència (p. liii) a un possible enllaç d'En Cristòfor Colom a Christofer Colyns, que apareix a The History of England During the Middle Ages (1825) vora 1488.

Una altra aportació interessant que ens fa l'autor és que creu que cap de les cartes conservades no pot ser fidel a l'original, i dedica força línies a donar suport a aquesta conclusió (p. cxv): "He confrontat amb cura els tres documents i el resultat és una conclusió certa que ni l'una ni l'altra no són una transcripció correcta de la carta original. Les bases per aquesta conclusió són que, mentre cap d'elles coincideix completament amb les altres, cadascuna exhibeix certs errors especials que, com demostraré, no podien haver estat a l'original".

La tesi exposada al llibre no s'allunya gaire de les teories genoveses, i alguns dels arguments que utilitza sonen especialment xocants a gent que conegui l'aproximació als textos pensant en En Colom català. Quan rellegim els documents originals amb la perspectiva de l'INH, fem raonaments completament diferents als qui no la consideren. Per exemple, al llibre trobem aquesta argumentació (p. cxvii): "La carta original en castellà d'En Colom va ser enviada al Tresorer Reial. Però, perquè una carta sigui enviada, ha de dur una adreça, i si En Colom va inserir en aquesta adreça el nom del Tresorer, ell, que sabia castellà tan bé, no hagués insultat aquell dignatari convertint-li el cognom de Sánchez en Sanxís, o el seu nom cristià de Gabriel en Raphael". Un insult molt greu, i tant.

I per acabar, el punt de vista dels anglesos ens fa una aportació especial: una possible expressió catalana s'hauria escolat al quart viatge d'En Colom. A la pàgina 200, mentre tradueix a l'anglès, es troba amb l'expressió: "De muchas maneras animalias se hubo, mas todas mueren de barra. Gallinas muy grandes y la pluma como lana vide hartas. Leones, ciervos, corzos otro tanto, y así aves". I ens acompanya la paraula barra de la nota següent: "aquesta és una malaltia no descrita a cap diccionari". De què podien morir els animals que havien agafat?

El Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover-Moll ens ho pot solucionar:

barra | 6. Gana de menjar (Ross., Ripoll, Empordà, Valls, Mall.); cast. Apetito. «Tenir barra» o «tenir bona barra» és esser molt menjador;—«tenir mala barra» és no tenir gana de menjar (Mall.). «Fa una temporada que he perdut sa barra, i tot lo que menj ho menj per força» (Manacor).

Una malaltia que no era única dels animals de les Índies, sinó més comuna del que es podia pensar l'autor anglès del llibre en qüestió. Sembla una nova catalanada, que R. H. Major no ha pogut interpretar per molts diccionaris de llengua castellana que ha consultat, i que ens dóna encara més suport a la catalanitat d'En Colom.


Lluís Batlle

3 de setembre del 2013




versió per imprimir

  1. Santo Job
    09-03-2018 12:29

    Corrección: el manuscrito de Ramírez de Prado se devolvió a la Universidad de Salamanca en algún momento. Lo tienen en la biblioteca histórica con signatura Ms. 2327, y título "Declaratio chartae novae navigatoriae domini almirantis".
    La carta está en los folios 14 recto a 26 recto.
    Está digitalizado aquí
    https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/129724/1/Ms.%202327.pdf
    Paso el enlace por Bitly
    http://bit.ly/2G8GlIU

    El texto transcrito correspondiente al pasaje que nos ocupa se encuentra en el folio 22 vuelto (página 50 del pdf) y dice así:

    "De muchas maneras de animalias se uvo, mas todas mueren de barra: Gallinas mui grandes, i la pluma como lana uide hartas. Leones, cierbos, corços otros tantos i assi aves".

  2. Santo Job
    09-03-2018 11:34

    Lo que pone en el libro copiador, que según Rumeu de Armas es la versión más fiable de los textos, es:

    "De muchas maneras alimañas se ovo, mas todas mueren de coraje; gallinas muy grandes y la pluma como lana bide hartas; leones y çierbos, corças otro tanto, y ansy aves."

    Cita a partir de la transcripción del libro copiador, edición de Rumeu de Armas, 1988, página 587.
    La transcripción es perfectamente fiel al texto del volumen, que está editado en facsímil y acompaña al estudio de Rumeu de Armas. En el códice o su facsímil el texto está en el folio 37 vuelto.
    Adjunto foto del fragmento de la página. No constituye infracción de copyright por ceñirse al derecho de cita.
    https://imgur.com/a/tiSWu

  3. Santo Job
    07-03-2018 18:58

    Me acabo de tropezar con este artículo, y me parece que lo de "mueren de barra" es un error de transmisión.

    Lo que transcribe Navarrete (1825, tomo I, pág. 307), a partir del manuscrito presente en la Biblioteca del Palacio Real, es:
    "De muchas maneras de animalias se hubo, mas todas mueren de barra. Gallinas muy grandes y la pluma como lana vide hartas. Leones, ciervos, corzos, otro tanto, y así aves".

    El manuscrito en cuestión es una copia de mediados del siglo XVI, aproximadamente, que perteneció al licenciado Ramírez de Prado, que la donó al Colegio Mayor de Cuenca (de la Universidad de Salamanca) y que acabó encuadernado en el volumen "Papeles varios de Indias".

    Contrastando con la traducción italiana (Venecia, 1505), conservada en la Biblioteca Nazionale Marciana, signatura RARI, 769, tenemos esto en el folio 5v:

    "De molte form di animali anchora vi erano ma tutti morono di diverse malathie. Visti animali di piu sorte assai: leoni: cervi: et altri animali: scorzi quasi rasomiglianti: et cussi augelli volanti. Viste galline molto grande che le plume loro erano como lana, ni piu ni mancho.”

    El texto es prácticamente idéntico aunque hay algo de desorden con estas dos frases. Mañana contrastaré con el ejemplar del Libro copiador, a ver qué pone ahí.
    Lo que puedo conjeturar a partir del texto italiano es que en el impreso de 1503 lo que ponía es "todas mueren de varia”, que Navarrete habría interpretado como "de varra” y habría transcrito "de barra”.

  4. Lluís
    21-12-2014 17:20

    Estava mirant la traducció a l'italià de l'Alfonso de Ulloa de les notes de l'almirant fetes per Ferran Colom (publicat quan l'Ulloa era mort a la presó, quatre anys després de que fos condemnat per crim polític i els seus llibres impresos fossin requisats). Diu clarament que Colom va morir a Valladolid i per ordres del Rei Catòlic va ser enterrat a Sevilla amb "funebre pompa", amb un epitafi del "A Castilla y a León, nuevo mundo ". Just és el que buscava R.H. Major, i enlloc no hi va trobar RES.

  5. Nopasareu
    21-01-2014 01:16

    ¡AQUI BRAVO CHARLIE, AQUI BRAVO CHARLIE, SARGENTO ARENSIBIA CORTO Y SIERRO ! Perdó, per un moment he cregut ser-hi a "Historias de la puta mili"...lo dit sou la TIA. No passareu

  6. Lluís
    20-01-2014 13:51

    Nopasareu: no he entès res del teu comentari. :) Ni la part del Quixot. Hi estic treballant, en el Quixot. És un tema llaminer.

  7. Trol
    20-01-2014 11:34

    I tant que pasarem!, estimado contertulio de foro. ¿Sabes lo que pasa con Mortadelo y Filemón de Francisco Ibáñez? Que llevan sello 100% catalán, cosa que me parece muy respetable. Sobre el Quijote y Sancho, y eso de que el libro "ho van comprar els enemics de la corona castellana"; hombre, sentido del humor si tienes. El Quijote no se leyó en la Castilla de Fray Luís de Granada, Sta Teresa de Jesús, Lope de Vega, el Inca Garcilaso, y como no, la obra del propio Cervantes. Los castellanos eran unos catetos, "el Estado más pobre de Europa", según uno de vuestros interesantes artículos. Era imposible que leyeran una obra así.

  8. Nopasareu
    19-01-2014 23:39

    Poli bo, poli dolent; Lluís i Trol, ja ho diuen que el C.N.I no és la C.I.A. ÉS LA T.I.A.!. Sou feliços eh? aquest any hi ha nou lliurament dels vostres ídols Mortadelo i Filemón. Enteneu ara perquè el Quixot ho van comprar els enemics de la corona castellana, Quijote i Sancho?.

  9. Trol
    17-01-2014 19:39

    Je, je, je... Tens raó!

  10. Lluís
    17-01-2014 14:57

    Per acabar de vestir la meva pel·lícula, penso que una cosa era tenir menjar, i l'altra, menjar que aquells animals volguessin. Entre que devien apurar el menjar que devien haver agafat, i que no devien saber què menjaven... em quedo amb el tema de la fam de moment.

  11. Lluís
    17-01-2014 14:31

    Ep, sóc el senyor Batlle; ben trobat això de barra, però no em lliga gaire. No és que hi entengui especilament, clar.
    Em falta entendre perquè just els animals d'allà morien d'escorbut, i no altres animals que duien (per a alimentar-se els mateixos mariners). Per la durada del viatge, penso que potser l'escorbut no hauria tingut temps d'aparèixer. L'escorbut afectava mariners, perquè ells sí que estaven a alta mar en múltiples viatges, i podien estar llargues temporades sense aportació de vitamines. Però els animals que havia de dur En Colom només havien d'arribar d'amèrica a Barcelona, havent estat ben alimentats previ al viatge.
    Hi ha gent que fa experiments de menjar exclusivament de MacDonalds durant un mes, i no té escorbut. Bé, potser la cocacola porta vitamina C. :)

  12. Trol
    15-01-2014 18:34

    Creo poder solucionar el origen de la palabra "barra". He consultado bastantes diccionarios de lengua española, alguno de ellos etimológicos (como el del maestro Corominas), pero no he encontrado una respuesta satisfactoria alguna. Pero tras mucho pensar, y al leer el texto otra vez, y ver que sólo se refiere a animales, pensé en consultar un diccionario de... veterinaria on-line (Vocabulario de morfología, anatomía y citología veterinaria- 2008, enlace: http://www.lexicool.com/diccionario.asp?ID=DH1ZL312405). Al consultar la acepción número 228: "Barras", te remite directamente a su sentido morfológico: "extremidades". Mí gozo en un pozo, pero justo he visto la palabra anterior, "bárbula", y dos palabras por debajo, he encontrado la palabra "barra". A continuación paso a transcribir lo que pone en dicho diccionario: "Vid.- diastema". La pregunta que me hice a continuación fue: ¿qué narices es una diastema? Acudí al DRAE, puse la palabra en su buscador ("http://lema.rae.es/drae/?val=diastema), y salió lo siguiente: "Espacio más o menos ancho en la encía de muchos mamíferos, como los roedores, los equinos o los rumiantes, que separa grupos de piezas dentarias". La palabra "encía" y "viaje marítimo" me hace pensar en una enfermedad característica de los viajes transoceánicos, provocados por la falta de vitamina-C. Me refiero al escorbuto. Consulté de nuevo el significado de la palabra "escorbuto" en el DRAE (http://lema.rae.es/drae/?val=escorbuto), y apareció una única acepción: "1. m. Med. Enfermedad general, producida por la escasez o ausencia en la alimentación de determinados principios vitamínicos, y caracterizada por hemorragias cutáneas y musculares, por una alteración especial de las encías y por fenómenos de debilidad general". En base a esto, no lo puedo afirmar con rotundidad, pero si con bastante seguridad, puedo decir que "morir de barra", era el equivalente humano a "morir de escorbuto". Recordemos que hasta mediados del s. XIX el escorbuto era fatal para miles de tripulantes que recorrían los mares y Océnanos de un lado para otro. Si el ser humano se infectava, ¿los animales que llevaban consiguo no lo harían también? Me gustaria conocer la opinión del Sr. Batlle. Gracias.

  13. Lluís
    11-01-2014 22:19

    Ep Guerau, collonut! Per aquí dalt, jo no l'he sentida mai. Som un país molt gran! :) Sort en tenim del diccionari del mossèn.

  14. Guerau
    30-12-2013 16:49

    Si al País valencià aquesta expressió quina barra tens!! en significat quina gana de menjar és ben viva com d'altres expressions del Quixot i el lazarillo, com Belitre (apareix al quixot), i alçar les coses en significat de desar (apareix al lazarillo) però tenen raó els que diuen un mantram sense ni pensar-hi. El poder a la península al segle XVI passa de la corona d'Aragó a la de Castella, això ho diu la història oficial i ténen raó, però això significa, i aqui els historiadors no se n'adonen que el poder el retenia Catalunya-Aragó abans que Castella...de quin poder estem parlant? doncs evident el poder de l'imperi, cosa que no admeten mai, i per tant aquesta frase-mamtram queda buit de significat i enteniment.

  15. Lluís
    30-12-2013 14:12

    Francesc, el llibre està enllaçat a l'article, cada cop que en menciono una pàgina :)

  16. Francesc
    29-12-2013 19:50

    Sí, Lluís, això del camaleó es deia. Malgrat tot, suposo que no cal recórrer a aquesta explicació per entendre el paràgraf. Si tinguéssim el text complet potser veuríem que ja té ple sentit per si sol. Suposo que es deu referir a que van fer provisió de diversos animals per dur-los cap aquí, però morien durant el viatge. A veure si aconsegueixo el llibre...

  17. Lluís
    29-12-2013 12:23

    Francesc, llegint un text sobre Don Quixot de ~1650, em trobo: "but the Don had no maw to victuals, having not yet digested his Feast of fresh aire, which almost turned him into a Camælion". Lliga amb el que expliques!

  18. Lort Trol
    24-12-2013 12:34

    Lluís, como bien sabrás, el DRAE es muy reacio a introducir de buenas a primeras palabras "novedosas". No tengo contacto directo con el Director de la RAE, el aragonés, aunque criado en Cataluña, José Manuel Blecua. Si tienes contacto con el ex-vicerrector de la UAB, ¡házmelo saber! Buenas Fiestas. Y por favor, seguid durante el 2014 subiendo artículos tan divertidos y entrenidos como lo habéis hecho hasta ahora.

  19. Lluís
    23-12-2013 20:13

    Lort Trol: ràpid, avisa als del DRAE, que afegeixin 'barra' amb aquest significat. :)

  20. Lort Trol
    23-12-2013 10:53

    Señores, se agarran ustedes a un clavo ardiendo para justificar lo injustificable. Aceptamos el mamut como animal acuático. Au, vinga. Quina vergonya!

  21. Francesc
    20-12-2013 12:59

    Enhorabona per l'article. Algú podria objectar que no té sentit dir que els animals americans moren de gana, perquè la resta d'animals també poden morir de gana, naturalment, i per tant sembla un comentari absurd. Però és possible que ho digui perquè com a mínim un animal absent a Amèrica, el camaleó (conegut pels catalans perquè n'hi ha al sector sud del Mediterrani, inclosa la costa meridional ibèrica), a l'edat mitjana es deia que vivia de l'aire, sense necessitat de menjar res.

  22. Manel
    20-12-2013 02:08

    Molt bo Lluis i molt bona la teva intuïció de que podia tenir un sentit en català, i durant 520 anys no se li podia haver acudit a algú cercar-ho? .. jo diria més fins 1714 els catalans que ho llegien ho entenien perfectament..llavors va venir el que va venir i desprès..que voleu que us digui!.. queda tot dit amb la frase d'un bon patriota com l'Antoni de Campmany que ho va escriure tot en castellà.. i considerà la llengua catalana "un idioma provincial muerto hoy para la república de las letras", encara que enyorà la seva esplendor com a llengua oficial de la cort.. O el cas de l'Aribau que va haver de demanar que li corregissin (pràcticament traduïssin..) la seva "Oda a la Pàtria"..Siau!

  23. Guerau
    19-12-2013 18:01

    exacte el diccionari català valencià balear és l'eina més poderosa per desenmascarar l'ocultació de la història catalana si fas proves de males traduccions del català al castellà en la toponímia a amèrica les pots trobar a aquest diccionari...

  24. uri
    19-12-2013 18:00

    Una altra prova d'adulteració de textos exposada per investigadors aliens a l'independentisme català. Sembla que els fets tenen molt més pes que l'origen dels investigadors. Bona feina, endavant!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24085
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+]