Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 01-09-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1192 lectures

Palma pretén recuperar les 'Claus' del Regne

L'Institut Nova Història es complau a mostrar dues magnífiques peces d'orfebreria mallorquina. Es tracta de les 'Claus del Regne', que els Agermanats mallorquins van voler oferir a l'Emperador Carles I perquè s'avingués a les seves demandes. Article d'A. Pol per a l'edició del 30 d'agost del diari 'Ultima hora'.

Joanot Colom, líder dels Agermanats mallorquins

Fixeu-vos en les imatges que acompanyen aquest article. Són les Claus del Regne de Mallorca, la joia amb què els agermanants pretenien simbolitzar la seva rendició i mostrar la seva fidelitat a Carles V quan la seva derrota era ja inevitable. El més probable és que el lector mai no hagi vist aquestes obres de l'orfebreria gòtica i renaixentista mallorquina, ja que van desaparèixer de l'illa al segle XIX i només uns pocs historiadors en coneixien l'existència. A més, no hi ha certeses sobre llur parador exacte. L’Ajuntament de Palma vol ara recuperar-les (temporalment) per commemorar la Germania, de la qual el 2021 se'n compleix el 500 aniversari.

Na Maria Margalida Perelló, historiadora especialitzada en la Germania mallorquina, explica que hi ha dos articles científics que es refereixen a les claus. L’un és d’En Gabriel Llompart i es va publicar en les Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics el 2007. L'altre és de N'Eulàlia Duran i va ser publicat el 1983 a la revista Serra d'Or. D'aquest darrer treball en procedeixen les imatges que acompanyen aquest article.


Una 'clau' del Regne de Mallorca. Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge


L'altra 'clau' del Regne de Mallorca. Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge.

Les Claus són dues peces d'or, esmaltades i pintades. Una és gòtica i mesura 18,5 centímetres; l'altra és renaixentista i en mesura 23,5. Incorporen dues inscripcions en llatí: «No tenim altre rei sinó Carles. Sigui Déu propici al nostre emperador i rei », diu l’una. L'altra fa: «A la sacra, cesària, catòlica i reial Majestat; heus aquí les claus del vostre regne de Mallorca, les quals, el magistrat i els pares de la república, juntament amb els habitants d'aquest vostre regne, presenten a la vostra Majestat com a mostra de fidelitat ». «No és gens estrany que els agermanats volguessin lliurar aquestes claus a Carles V. Era molt habitual a l'època », assenyala Perelló.

L'article d’En Duran exposa que els revoltats van tractar de lliurar les claus a l'emperador a través del mercader Bartomeu Ventallol , però que En Carles V les va rebutjar, i que posteriorment —una vegada els agermanats van haver capitulat— van ser entregades al lloctinent Miquel de Gurrea. L'emperador va provar de recuperar-les, però no ho va aconseguir. Després d'uns segles sense notícies de les Claus, En Duran documenta que al segle XIX un expert antiquari i agent de la família Rothschild —la família judeoalemana lligada a la banca— hauria pogut aconseguir les claus. Després, gràcies a un tercer que les havia vistes a París, En Duran va saber que pertanyien a Madame Bethsabé de Rotschild i que es trobaven a Tel Aviv.

El passat 11 d'agost, l’historiador Romà Piña Homs va publicar un article en aquest diari explicant que pertanyen a la família Rothschild, que estan en un museu de Jerusalem i que al 2007 va intentar que En Jaume Matas les canviés, sense èxit, pels rimmonims de la Seu.

El regidor de Memòria de la Ciutat, En Llorenç Carrió, explica que volen recuperar les Claus per al 500 aniversari, però admet dubtes sobre el seu parador. «Fem una crida a demanar més informació sobre les claus per negociar i portar-les a Palma».

Redacció local
A. Pol
Ultima Hora
Palma
2020-08-30
https://www.ultimahora.es/noticias/local/2020/08/28/1192347/palma-pretende-recuperar-claus-del-regne.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    27115 lectures
    Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
    Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+]
    Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]
    Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]
    Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]