Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 19-11-2021  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
2095 lectures

Parlament d’En Jordi Bilbeny a l’obertura del 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya

Paraules d'En Jordi Bilbeny amb què ha inaugurat avui 19 de novembre el 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

Bon vespre, amics i amigues. Benvinguts, benvingudes:

Al 1988 els psicòlegs Wilkes i Leatherbarrow van dur a terme un experiment a fi de comprendre l’eficàcia emocional de les mentides. Així, van reunir un grup de voluntaris i els van explicar amb tot detall la història de l`incendi d’un edifici. Segons la narració, el foc va començar al soterrani, provocat per unes llaunes de pintura altament inflamable que hi eren emmagatzemades. Quan la sessió era a punt d’acabar, els impulsors de l’experiment van comunicar als assistents que acabaven de rebre una informació nova que desmentia el que els havien exposat: en una inspecció posterior, feta amb més rigor, un equip tècnic va comprovar que a l’edifici no hi havia cap llauna de pintura. Van aportar aquest detall revelador, però a la nova versió no se’ls va oferir cap explicació alternativa sobre l’origen de l`incendi. Al cap d’uns dies es va tornar a citar els voluntaris i se’ls va demanar sobre la causa de l`incendi. El resultat va ser sorprenent: aproximadament la meitat dels participants, tot i recordar perfectament que la informació havia estat degudament desmentida, van respondre que la causa del foc havia estat unes llaunes de pintura que hi havia al soterrani.

Trec la informació d’un article fantàstic del filòsof Joan Garcia del Muro, intitulat «El segrests de la veritat» i publicat al número 224 dels Quaderns de Cristianisme i Justícia, on l’autor reflexiona profundament sobre la transcendència que té als nostres dies dir la veritat i els malabarismes psicològics que fem servir per treure profit de la seva ocultació.

En Garcia del Muro, en ressenyar l’exemple de l’incendi de l’edifici, ens diu: «Curiós de debò, el funcionament de la ment humana: tot i saber perfectament que [la versió exposada] és falsa, preferim mantenir una explicació errònia a no tenir-ne cap». Segons ell, «després de Wilkes i Leatherbarrow, l’experiment s’ha repetit en circumstàncies diverses i amb narracions diferents, però els resultats han estat molt similars: pràcticament el cinquanta per cent dels participants han preferit mantenir una explicació que sabien que era falsa a quedar-se sense saber què dir».

I afegia: «Vet aquí el poder i l’eficàcia terrible de les mentides. I l’experiment és encara més inquietant si el llegim des del nostre món de la postveritat. És que són ximples aquests polítics que governen el món? És que potser no s’adonen que els fets desmenteixen un cop i un altre les seves mentides?». I ell mateix es responia: «Potser no en són tant, de ximples; potser els ximples som nosaltres per no donar-hi la importància que té. Quan els grans protagonistes de la postveritat menteixen sense cap vergonya són conscients que, fins i tot en el cas que als seus oients els arribés, més tard, la demostració que el que havien sentit era fals, gairebé la meitat es quedarien amb la mentida, si això representava tenir resposta a un problema. Es creurien la mentida si això els proporcionava una explicació simple i convincent a alguna qüestió massa complexa».

I, tot seguit, rubricava, com a colofó i moralitat: «Tant se val que després s’acumulin evidències que la desmenteixin, el poder destructiu de la mentida és immens: un cop l’has acceptat com l’explicació que et convenç, és molt difícil desfer-se’n».

No és pot ser més clar ni més transparent. La reflexió d’En Garcia del Muro, toca de ple l’essència de tot ésser lliure, de tot ésser amb voluntat de llibertat: de llibertat de pensament i de llibertat d’acció. Més enllà d’un àmbit sobre la reflexió de mentida i la veritat, jo crec que interpel·la la nostra forma de comprendre la realitat i de comprendre’ns a nosaltres mateixos. Perquè, si el que veiem ho malinterpretem, qui ens assegura que no ens malinterpretarem també a nosaltres mateixos? I, anant un pas més endavant, si no volem creure el que veiem, si no som capaços d’assumir la realitat tal com és, llavors, ¿com hi podrem construir un espai tangible i concret per viure-hi? Com podrem bastir-hi la casa dels nostres somnis? O, en el llarg procés cap a la llibertat política que ens ocupa i que tant ens preocupa, com serem capaços d’elaborar un camí i una estratègia correcta, si ens pensem que els paranys són inexistents i que l’Estat espanyol és una ONG? Com ens en podrem desempallegar si  no fem res més que crear-hi vincles, ponts aeris i submissions covardes?

No serà que ens volem creure el discurs oficial dels fets per no perjudicar els nostres interessos de partit i la nostra seguretat personal? Perquè cal tenir en compte una cosa més: En Garcia del Muro arribava a la conclusió, com hem vist, que, en general, els humans accepten la mentida si «això representava tenir resposta a un problema. Es creurien la mentida si això els proporcionava una explicació simple i convincent a alguna qüestió massa complexa». Però, en el cas concret de la nostra història, i en el cas precís de la mentida que ens ha inoculat la Inquisició i la raó d’estat, la versió falsa i perversa dels fets no ens proporciona cap explicació convincent, ans totalment deformada, grotesca i impossible, de tot en tot, d’empassar. Sí que ens proporciona una resposta. És clar. Però és una resposta que ens fa morir de riure mentre ens sulfura i ens indigna de tan inversemblant com és i de com pot arribar ser de destructiva pel nostre psiquisme i la nostra autoestima.

La història del nostre Poble inventada per la censura d’estat no és un relat casual. Gens casual. Porten segles escrivint-lo, polint-lo, reescrivint-lo i tornant-lo a escriure. No han deixat res a l’atzar. O més ben dit: quasi res. N’han deixat petites engrunes, sovint insignificants i molt difícils de detectar. Però les detectem, les analitzem, les contrastem amb d’altres fragments del nostre passat que han quedat oblidats en llibres, quadres, escultures i tota menar de papers i paperots. I les donem a conèixer. I en construïm un nou relat. És allò de l’Evangeli de Mateu: «La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici». Però, ara que som aquí, és també allò de la Primera Consulta d’Arenys de Munt, que després es va escampar arreu, perquè tothom ho va entendre: tots els qui no teníem ni veu ni vot ens vam convertir en els protagonistes i els forjadors autèntics del nostre propi destí. De les pedres silenciades en vam començar a construir la catedral de la nostra llibertat. D’una llibertat que no pot esdevenir un eslògan, ni un marca. Perquè el nostre somni no és una bossa de patates fregides ni un refresc. El nostre somni és l’autorealització com a éssers lliures i com a poble lliure. I per això ens cal entendre la història, per això ens cal comprendre la realitat: per no equivocar-nos mai més de camí. Per no estimbar-nos mai més. Per no incendiar els boscos dels nostres símbols per tal d’escalfar un plat de llenties. Per no vendre el nostre futur a canvi d’aquestes mateixes llenties. No ens podem tornar a equivocar. I per això som un any més aquí. Per continuar pensant, per continuar treballant, per no perdre el camí de la recerca ni la il·lusió de trobar noves peces de veritat que posin llum a tants segles d’obscurantisme volgut. Per això som aquí, un any més, per dreçar-nos de nou dempeus i continuar fidels al nostre somni. Sense defallença, sense vergonya, sense por. Fidels a nosaltres mateixos, al pensament, a la raó, a la justícia i a la llibertat, que és el mateix que dir fidels per sempre a la vida.

Moltes gràcies a tots i a totes per fer-nos costat. Moltes gràcies per ser-hi.

Jordi Bilbeny

19 de novembre del 2021




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Franquinspain
    29-11-2021 09:07

    Goital els AMORRATS DIA I NIT.

    1. Queraltet tu empastifes sempre AMORRAT als nostre darreres fins a les altes hores de la matinada.


    2. Tu queraltonet, justificaves aquesta obsessió, dient que eres de ciutat, i que eren hores suposadament normals, a diferència de la gent de poble com jo.

    3. Dies després deies que si et conectaves dia i nit fins més enllà de les tres de la matinada, era per que eres de EEUU, i es clar el canvi hora i tal i tal.

    4. Ara és en PEpsi cola qui es conecta fins a més enllà de les 3 de la matinada. Tú ja no fas tant.


    5. POdria ser que en COla fos....no se de Colombia? o de La india? o també és molt de ciutat?

    6. o és que ets tu Queraltonet, qeu et fas passar per un altre?


    DORM!

  2. Guillem Caralt
    27-11-2021 01:43

    Francesc esta' eliminant els meus comentaris.



    La censura.



    Ara Francesc s'adona que Jordi Bilbeny ha enganyat a tots, pero' no ho vol admetre.

  3. Guillem Caralt
    27-11-2021 01:41

    "el poder destructiu de la mentida és immens: un cop l'has acceptat com l'explicació que et convenç, és molt difícil desfer-se'n"



    El secret de Jordi Bilbeny, revelat en aquest "parlament"...

  4. Leandre2
    22-11-2021 22:37

    A Guillem Caralt de Manhattan:
    En sembla que tens dificultats de Lectura trol.

  5. Leandre2
    22-11-2021 19:28

    A Guillem Caralt de Manhattan:
    Els fets, els de 1714?
    La llei, quina llei?, vols dir la d'Alí Babà i els quaranta. Reconeguda? Per Turquia, per exemple. Quina fila, nen. No baixis a dormir tard, que després et lleves fatal.

  6. Edmund Cooke
    22-11-2021 14:49

    Doncs sí, tot un personatge aquest highface….els seus gemecs puerils fan riure…. Com ara ell mateix…..

    Un ciutadà del mon, com en rodamon, que pensa en castellà, angles, frances i italia, pero s'expressa en català… que diu tenir un cognom català castellanitzat, pura i palmària prova de la seva mesquindat…que diu ser de Manhattan i tenir 4.500.000 proves que vinculant sirvent amb madrid….que va ser present davant tots els fets historics que van donar lloc a aquestes proves…. 4,5 millions justes, ni una mes ni una menys…. Que ha estat l'unica persona en tota la historia de la humanitat que ha estat i revisat totes les biblioteques i documents historics originals que hi ha a tot el planeta…..que es pensa que tot el que diu es dogma de fe i no permet ni enten cap desviació dels fets tal com ens els regulgita….. En resum, no serà que aquest sòmines es creu Deu?…. Omnipotent i omnipresent com ara els estats (espana, italia, frança i vaticà) que ens burxen?…

    Aquest carallot forma part de l'aparell d'estat contra catalunya, el que passa es que com està molt, però que molt fotut i es un poruc de primera divisió com ara en goebels, l'han possat a fer el que tots sabem…..el paiaso, tal com fa el representant de vox al nostre parlament milenari usurpat….

    Aquests llondros nomes serveixen per fer-nos riure senyors, així que tractem-los com els buffons que són i deixem que les seves foteses surin al xat com les fulles tardenques….son proves de la seva ignorancia, intransigència, supervia i prepotencia….

  7. Franquinspain
    22-11-2021 13:19

    Jesus!!! Maria Santissima!!!


    Queralt que no tens vida nano!!!!


    Porto dies desconectat i ara comprovo que no surts ni un segon de l'INH



    com n'estàs de boig!!!


    Dorm una miqueta!!!!


    La resta, no li feu ni cas, és un boig que no dorm!!!


    Ara diu que és dels EEUU,


    per justificar i amagar que es AMORRAT per aquests pecals



    fins a altes hores de la matinada!!!!!


    Insultant a Catedràtics, Universitats i a qui faci falta.


    Necessita medicació!!!



    Jo també trobo molt interessant el que diu :



    https://www.agenciasinc.es/Entrevistas/No-se-si-la-cronologia-aceptada-es-correcta


  8. Leandre2
    22-11-2021 11:28

    A Guillem Caralt de Manhattan:
    Hi ha dos significats d'Espanyol, un és el que fa referència als habitants de la península Ibèrica, que els fenicis van anomenar Hispània i l'imperi Romà va dividir en Hispània Citerior i Ulterior i posteriorment a Hispània Tarraconenses, Hispània Bètica i Hispània Lusitània.
    Segons aquesta divisió podíem reconèixer-nos com a Hispans Tarraconenses?
    (Avui en una Europa moderna la idea d'espanyol queda com en localisme, cada cop més arcaic.)
    I l'altre significat és la prostitució d'ESPANYOL, sinònim de castellà. (Significat recollit a la Constitució Imperial).
    Si no s'aclareix el terme, és legítim i normal no reconèixer-se espanyol.
    De quin terme en parlés?
    Recorda que l'important i principal és català i l'altre un secundari genèric.

  9. Edmund Cooke
    22-11-2021 10:49

    Doncs sí que és un plom!…. Deixem que continui bordant i lluint la seva catalanofobia, tot fent el rudicul i el pallús….es un espectacle, esperpentic i digne d'estudi psicopatològic….i com tots els ploms, tard o d'hora, caurà pel seu propi pes….

  10. Albert Fortuny
    22-11-2021 08:13

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. S.Llopis
    21-11-2021 22:52

    Ignoro qui ets, Caralt. I en poquíssimes ocasions, aquesta n'és una, la ignorància esdevé virtut.
    Possiblement siguis un academicista de la Història, o de qualsevol altre cosa, doncs:
    - Moltes rèpliques i cap argument.
    - Menyspreus i insults.
    - Estil fatxenda, amb els paràgrafs en blanc.
    - Dius que ets de Manhattan on, possiblement t'hi va portar un genovès.
    - I ets molt plom.

  12. Leandre2
    21-11-2021 19:47

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  13. Guerau
    21-11-2021 19:16

    La plandèmia ens ha fet veure fins a quin punt està el podrit el sistema.

  14. Frede
    21-11-2021 17:21

    Avui no penso perdre el temps responent al carallot d'en Caralt (*), però sí afegir a l'article una informació una mica antiga però molt interessant i que lliga amb la mentida per raó d'estat que ens parla Bilbeny.

    https://www.agenciasinc.es/Entrevistas/No-se-si-la-cronologia-aceptada-es-correcta

    (*) Veig que segueixes amb la mania de separar fins a l'infinit els diferents paràgrafs. O canvia d'ordinador o la CPU del teu cervell. Que pesat, per Déu!

  15. Guerau
    21-11-2021 15:16

    divideix i venceràs! i continua divindint i guanyaran encara més.

  16. Guerau
    21-11-2021 03:29

    I la prova que es una gran mentida la teniu davant dels nassos. La plandèmia.

  17. Guerau
    20-11-2021 21:25

    Tota la història és una gran mentida.

  18. Xevimataró
    19-11-2021 23:17

    Perdoneu que m'inmiscuexi en aquesta demostració d'erudició d'aquest senyor i, essent conscient de que no té res a veure amb el tema... Algú sap res dels imminents resultats (fa uns mesos) d'adn dels suposats ossos d'en Colom?

  19. Franquinspain
    19-11-2021 22:00

    Un ciutadà lliure és una persona capaç d'entendre les idees dels altres

    i de comunicar-ne les pròpies,

    oralment i per escrit.

    Les nostres paraules reflecteixen com som

    i quin grau de consideració ens mereixen aquells a qui ens dirigim.

    Un text mal escrit és una manca de respecte.

    Queralt, dorm!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27732 lectures
Montse Montesinos - La creu de Sant Jordi, armes del Principat de Catalunya
Manel Capdevila - Manipulació i censura a la Wikipèdia: casos i evidències
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]
Tot i que Vilanova de Sixena, el lloc on la història oficial fa néixer En Miquel Servet, és una població...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
En Pep Mayolas és un mestre del detall i de la feina ben feta, tant que sempre ens sorprèn amb una visió...[+]