ARTICLES » 02-09-2014 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 10051 lectures
|
Pere el Gran fou rei de Xipre i de Jerusalem?
A partir de coincidències en les dates i en els noms d'alguns reis hispànics, l'Ivan Giménez creu que Pere el Gran podria haver estat també rei de Xipre i Jerusalem
El primer rei de Xipre a intitular-se rei de Jerusalem fou Hug III, un sobirà que presenta un paral·lelisme cronològic evident amb el rei català Pere II. Un paral·lelisme que es mantindrà i es farà més evident en els seus descendents, tal com veurem a continuació:
|
Hug III de Xipre Naixement 1239 Mort 1284 Primer a intitular-se rei de Xipre i Jerusalem |
Pere II de Catalunya III d’Aragó Naixement 1240 Mort 1285 |
Si parem atenció a l’any de naixença i de traspàs de cadascun dels reis, podem observar com el monarca català està desplaçat un any respecte el seu homòleg xipriota.
I si fem el mateix amb els seus successors,
|
Joan I de Xipre Naixement 1259 Mort 1285 Fill d’Hugh III |
Alfons II de Catalunya III d’Aragó Naixement 1265 Mort 1291 Fill de Pere II |
veurem com Joan I de Xipre i Alfons II de Catalunya, igual que passava amb els seus progenitors, estan desplaçats, en aquest cas sis anys, tant en l’any de naixença com en el de traspàs. Justament a l’any de defunció del rei català Alfons II, ocorreguda el 1291, la ciutat d’Acre, últim bastió de la cristiandat al regne de Jerusalem, cau a mans dels mamelucs. La coincidència és curiosa, ja que el possible desdoblat d’Alfons II seria Joan I de Xipre, rei de Jerusalem.
|
Enric II de Xipre Naixement 1270 Mort 1324 Fill d’Hug III, germà de Joan I |
Jaume II de Catalunya i Aragó Naixement 1267 Mort 1327 Fill de Pere I, germà d’Alfons II |
En els sis monarques que fins ara hem comparat, hi detectem que s’estableix un patró numèric a l’hora de néixer i morir. En aquesta ocasió, Enric II de Xipre està dintre de l’interval de vida de Jaume II de Catalunya, ja que neix tres anys després i mor tres anys abans que el rei català. I una altra coincidència que va més enllà de les dates: tant l’un com l’altre succeeixen els seus germans respectius.
Com que Enric II de Xipre va morir sense descendència, va ocupar el tron xipriota el seu nebot, que es coronaria com a Hug IV. Per poder continuar amb la hipòtesi dels desdoblaments, el que hem de fer és cercar un nebot de Jaume II de Catalunya que compleixi el patró numèric. Anem a pams. Sabem que Hug IV de Xipre només tenia una germana; per tant, hem de localitzar un nebot del rei català que només tingui també una germana, i que alhora hi coincideixi cronològicament. Missió impossible, si no tinguéssim raó. Doncs bé, la germana de Jaume II, Elisabeth o Isabel, reina consort de Portugal, tindrà de la seva unió amb el rei Dionís la infanta Constança i el futur rei Alfons IV de Portugal. És a dir, ja hem localitzat el nebot de Jaume II de Catalunya que només té una germana, com el nebot del rei xipriota. Ara bé, compleix els requisits numèrics?
|
Hug IV de Xipre Naixement 1293 Mort 1359 Nebot d’Enric II |
Alfons IV de Portugal Naixement 1291 Mort 1357 Nebot de Jaume II |
Efectivament. Tant Hug IV de Xipre com Alfons IV de Portugal, a més a més de coincidir que tenen una única germana, també estan desplaçats dos anys, tant en la naixença com en el traspàs, com en els casos anteriors. Podria ser una casualitat? Ens costa molt de creure que sigui purament fruit de l’atzar. Però això és tot, o n’hi ha més?
|
Pere I de Xipre Naixement 1328 Mort 1369 Fill d’Hug IV |
Pere I de Portugal Naixement 1320 Mort 1367 Fill d’Alfons IV |
Fixem-nos que tant al regne de Xipre com al regne de Portugal, els successors d’Hug IV i d’Alfons IV ja s’anomenen igual: Pere. Alhora, veiem que Pere I de Xipre traspassà l’any 1369, justament deu anys després que ho fes el seu pare el 1359. Però Pere I de Portugal, que finà el 1367, també presenta una diferència de deu anys exactes respecte a la defunció del seu pare, succeïda el 1357. Coincidència simptomàtica.
I encara podem afegir un apunt més a l’última comparativa. El rei Pere I de Xipre fou assassinat a mans del seu germà Joan, o per ordre d’aquest. Arribem a un punt on comencen a manifestar-se uns paral·lelismes sorprenents entre els monarques dels grans regnes peninsulars (Portugal, Castella i Corona Catalana). Així, el mateix 1369, Pere I de Castella traspassava, com el seu homòleg i homònim xipriota, a mans del seu germanastre Enric, o per ordres directes d’aquest. És a dir: ara conflueixen la coincidència cronològica, el nom dels sobirans i el relat històric que els afecta personalment. Examinem els germans de Pere de Xipre i de Pere de Castella:
|
Joan de Lusignan Naixement 1330 Mort 1375 |
Enric de Trastàmara Naixement 1334 Mort 1379 |
Altre cop observem un desplaçament —en aquest cas, de quatre anys— en les dates de naixement i de defunció de Joan de Lusignan i d’Enric (futur Enric II de Castella). La coincidència en el patró numèric torna a ser prou remarcable.
Comptat i debatut, si aquest seguit de paral·lelismes no és producte de la casualitat, sinó el resultat d’un desdoblament de personatges fet a consciència, tindríem elements per sospitar que, tal vegada, Alfons el Magnànim no va ser el primer comte-rei català que incorporaria el títol de rei de Jerusalem —un títol nominal que avui encara manté Felip VI d’Espanya—, sinó que aquesta titulació es podria remuntar, com a mínim, al temps de Pere el Gran.
Ivan Giménez
Autor: Ivan Giménez
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
IVAN, ETS UN CRAC!... ET RECOMANO QUE NO PERDIS EL TEMPS AMB MISERABLES D'ESPERIT I MALA GENT... TÚ JA M'ENTENS....
Durant els anys d'universitat, cursant història, ja em vaig endur algunes sorpreses, no només d'Estadística, sinó de les altres assignatures. Defenso el coneixement, i defenso les proves que, ni que siguin per un moment, qüestionen qualsevol relat en base al coneixement. Tu parles en base a un coneixement. I ridiculitzes el que escrivim i mostrem. I? Vull dir que, val, d'acord, et prestem atenció, descarreguem adrenalina, i tu i nosaltres tornem a les nostres coses. Però, quin mal et fa que, davant evidències, elements que farien saltar qualsevol teoria sobre evolució humana, expansió de l'univers, reacció química d'expansió hidràulica, o de la teoria de les cordes -en quàntica-, per exemple, a tu et ve de gust ridiculitzar-nos, però, sense mai apuntar on és el problema de la prova aprotada, i com s'ubica -impossible, oi?- dins de la teoria oficial. I dic impossible descobrint per als navegants de l'INH, que per a la majoria dels lletraferits del món, és preferible l'opció destructiva, que entrar dins del vagó de la discussió, el dubte, i l'acceptació o no.
Et deixo amb la lectura senzilla vikipèdica d'en Kuhn, Thomas: no és suficient per a la caracterització de la ciència l'exclusiva atenció al context de justificació, i la impossibilitat d'un llenguatge observacional neutre. El terme 'paradigma' designa tots els compromisos compartits per una comunitat de científics. D'una banda, els teòrics, ontològics, i de creences i, per un altre, els quals fan referència a l'aplicació de la teoria i als models de solucions de problemes. Els paradigmes són, per tant, una mica més que un conjunt d'axiomes. La revolució científica suposa per tant un canvi de paradigma. Distingeix diferents fases en aquesta evolució: la ciència normal és la més acceptada durant un període donat, la que segueix el paradigma dominant. Poden sorgir paradigmes alternatius (la denominada ciència marginal), però fins que el dominant no entra en crisi per falles explicatives, no es consideren com a models potencialment valuosos. Aleshores els defensors de cada paradigma entren en confrontació fins que s'imposa un; si és diferent al primer i s'accepta entre la comunitat científica, s'ha produït una revolució científica.
Ui, ui, uiiiiii!
Mireu-vos el vídeo del Lawrence Taylor aquest. El repertori de "sacks" i "forced fumbles" és impressionant. Contra aquest home qualsevol quarterback s'ha de treure la pilota de sobre tan de pressa com pugui.
Ara mateix no em cal, Tigre, però gràcies: demà segurament sí. :-)
Sí, Tigre. aquest escriptor és, de esser, un gran jugador de rugby. De fe t no sé si gran o no, però se que jugava o juga, no crec, ara, per l'avaçada seva edat, mufló!, gran ho és en corpuñlència, però amb un cap petit, sí . sí, amb un cap petit, ell sap massa qui soc, li reto a un enfrontament cos a cos, bou a bou, a un prat de la riba del Tet.
Sí Tigre, vaig coincidir amb el Bessoboff a Prada i s'en feia riota de mi, no ser si aquest article comté ironia o no, el que si que et puc dir és, de ser, que putsé quasi l'ofegfo al parral de l'aiguera, així tan gran i putent, que es creu, l'haguera oi iestic dispusat a rebguntar-lo quan ell dispose a convenir, li rebentari el cap, ABM RUGBY AL DAVANT O SENSE, AIXÒ SÍ, després de ventilar-me a les dues noies de la barra, l'occipital. ah, I M'IMPOTA UNS UIVOLS, ALS QUE TOTS LAGENT DE NBON PAREIXER TINDRÀ A BON SABRE NPO PODER ENTENDREM, A JMI.
Extremeño torpón:
Totes les qüestions que realitzes també me les he realitzat amb més menys èxit de resposta. Bo i així, intentaré de manera simplista donar explicació.
Si agafem la possibilitat que fossin els mateixos personatges:
El tema dels noms, una possibilitat seria que en cada territori hi tindria un nom diferent. És a dir, a Catalunya/Aragó Pere i a Xipre Hug...i així successivament. Exemples: Peronella/Urraca, filla de Ramir II. Un altre Ramón/Alfons, fill de Ramon Berenguer IV. A Escòcia Robert II/Joan fill de Robert I... etc.
---- Y me pregunto, ¿cómo tuvieron tiempo para llevar esa doble vida? Guerreando aquí, pactando allá, legislando acullá... ¡Un verdadero maratón. oiga!
Per què té que guerrejar el Rei/Emperador? Pot enviar els seus súbdits, o fills... Les legislacions realitzades pels seus escrivans, com la gran majoria de documents són escrits per escrivans...etc
---- Más aún, ¿como sobrellevaron su vida familiar? Hug-Pere tuvo casi una docena de hijos con su esposa, mientras que Pere-Hug tuvo dos con su esposa y varios con sus amiguitas. ¿Cómo lo hizo Hug-Pere/Pere-Hug? ¿Eran la misma esposa? ¿Eran la misma esposa y la misma querida? ¿Era bígamo y, además, infiel a sus dos esposas? ¿Cómo aplicamos el patrón numérico a las esposas y a las amantes? ¿Y a la catorcena de hijos?
Si són un mateix personatge les esposes també. Pensa que el patró no és només quan un personatge està desplaçat o dins de l'interval de vida. Hi ha, com he dit en altres ocasions, dos variants més: quan mor un personatge relacionat neix un altre. I sumant l'any de naixença a l'any de defunció. Aquestes quatre variants són les que he detectat.
---- Y si seguimos con Joan-Alfons y Enric-Jaume el lío es monumental: conquistas, matrimonios, documentos, incluso tumbas...
El cas de les tombes ho solucionen tot amb les profanacions durant la guerra amb els francesos. Sí, és un embolic però com vaig dir... qui té feina a intentar demostrar això sóc jo.
Per cert, si continues interessat... fes una pregunta concreta i contestaré més àmpliament.
Salut!
Quan en Losantos parla de l'INH (o com diuen últimament, l'ANC) també el publiquem aquí. :) Aquests ganàpies ens fan propaganda, tal com els discursos dels membres del PP fan independentistes. Herois Indepes!
Ivan, el tema de Felip VI i els formatges és humor.
Jo, de vegades, aquest to desagradable i directe que té el Tigre li ho passo perquè soc conscient que és la manera de ser de la gent anglo-saxona-normanda-yorkesa.
Estic segur que a la vida diària que fa al país, s'haurà endut més d'un ensurt per la forma tan directa d'expressar-se.
Amb l'Alvaro de Bazan, 1r. marqués de Sta. Cruz (1526-1588) i el Francesc I de Montcada i Cardona, 1r. marqués d'Aitona (1532-1594) passa el mateix, 6 anys desplaçats en nàixer i finir.
Tigre:
Saps que el cas Lincoln/Kennedy no té res a veure amb el que t'he exposat.
El tema del rei Felip VI no ho sé per que ho has dit, sincerament.
Respecte a los "quesos extremeños? simplement que són tan bons i rics com la gent d'allà. Espectacular.
I acte seguit no ho sé perquè faig això, potser és que m'agrada donar-me contra una paret (negació absoluta), però a veure si el que exposaré també és casualitat.
Perquè penso que gran part està relacionat amb el Casal de Barcelona:
Agafem els comtes/reis des de l'any 1076.
Del 1076 quan mor Ramon Berenguer I fins els 1276 són 200 anys que quadren a la perfecció amb el ducat de Borgonya. Aquest tema el deixarem per un altre ocasió.
A partir de 1276 quan mor Jaume I:
1276-1285----->Pere el Gran (9 anys regnant)
1285-1291----->Alfons el Franc (6 anys regnant)
1291-1327----->Jaume el Just (36 anys regnant)
1327-1336----->Alfons el Benigne (9 anys regnant)
1336-1387----->Pere el Cerimoniós (51 anys regnant)
1387-1396----->Joan el Caçador (9 anys regnant)
Ho deixaré en aquí.
Suma 60 anys al 1276 quan comença a regnar Pere el Gran i anem a parar al 1336, mort d'Alfons el Benigne.
Suma 60 anys al 1327 quan comença a regnar Alfons el Benigne i anem a parar al 1387, mort de Pere el Cerimoniós.
Aquí acabem el cicle. Suma 60 anys al 1336 quan comença a regnar Pere el Cerimoniós anem a parar al 1396, mort de Joan el Caçador.
Puntualitzar: L'any 1416 mor Ferran I que es du una diferència exacte de 100 anys respecte a la mor de Ferran II succeïda l'any 1516. El mateix passa quan mor Alfons el Magnànim l'any 1458 respecte a Carles V, qui finà el 1558.
Aquestes curiositats només les he trobades a la dinastia del casal de Barcelona.
Salut!
Extremeño torpón : Intentaré d'una manera resumida i entenedora donar resposta a les qüestions plantejades.
On dius:
A ver si lo he entendido bien:
Entonces ¿Hug III era Pere II? ¿Y Joan I era Alfons II? ¿Y Enric II era Jaume II?
¿Y de todo esto resulta que Pere II era rey de Chipre?
Una de les possibilitats és precisament aquesta; que fossin els mateixos personatges. Per què? Doncs perquè en d'altres personatges que estan subjectes a un possible desdoblament tenen el denominador comú que es pot usar el patró numèric. Exemples ja publicats (per no anar-nos ara amb nous):
Cristóbal Colón (1436 -segons Bernaldez- finà 1506) el seu possible desdoblat, com defensa Ulloa, Bilbeny etc... seria Joan Colom i Bertran (1414-1484 -el famós quòndam-). Tots dos personatges estan desplaçats en el temps en vint-i-dos anys al néixer i morir.
Hernán Cortés (1484-1547) el seu possible desdoblat seria Alfons VII de Ribagorça (1487-1550), tornem a veure que estan desplaçats en el temps tres anys al néixer i finà.
Martín Cortés (1533-1589), fill d'Hernán Cortés, el seu possible desdoblat seria Martí de Gurrea (1525-1581),fill d'Alfons VII de Ribagorça. Observem que a part d'anomenar-se igual tornem a veure el patró numèric: estan separats a l'hora de néixer i finà en vuit anys.
Ferran d'Aragó i Gurrea (1546-1592), fill de Martí I de Ribagorça, el seu possible desdoblat seria precisament el fill de Martín Cortés... Fernando Cortés (????-????), curiosament altre vegada s'anomenen igual. En aquest cas no es pot utilitzar el patró numèric ja que no he pogut trobar els anys de naixença i defunció de Fernando. Cap dels dos tindrà descendència i seran succeïts pels seus respectius germans.
Bé, tornem a l'escrit comparatiu dels reis catalans i xipriotes i comparem-ho amb els Cortés i els Ribagorça. Les dues comparatives estan separades en el temps aproximadament 300 anys i tot i així es pot usar el patró numèric i observar altres punts comparatius sense relació amb els números.
Pere el Gran (1240-1285) el seu possible desdoblat seria Hug III de Xipre (1239-1284). Pere està desplaçat a l'hora de néixer i morir en un any respecte Hug.
Alfons II de Catalunya (1265-1291) el seu possible desdoblat seria Joan I de Xipre (1259-1285). Tots dos són fills dels anteriors i tornen a estar desplaçats a l'hora de néixer i finà en 6 anys.
Coincidència SENSE CAP RELACIÓ NUMÈRICA: Tant Alfons com Joan són succeïts pels seus respectius germans perquè no tenen descendència. Al igual que passava amb els Cortés
i Ribagorça.
Aquí pararé de moment el comentari i preguntaré...Casualitat?
Ho hem vist amb el Cortés i Ribagorça....ho estem veient amb els xipriotes i catalans..,
Si encara estàs interessat en la resposta segueixo. Entenc que es pot fer feixuc.
Salut!
No ,no per favor el dia 11 no isques de casa... per l'amor de Déu!!
Extremeño: Si realment t'interessa et contesto. Si? O seguiràs amb el tema d'Andorra que no té res a veure amb l'escrit? Salut!
Bé, la història oficial feta i manipulada pels poderosos utilitzen la simbologia numèrica, com una eina de transmissió simbòlica d'alguna mena de codi. La Primera guerra mundial es va acabar oficialment a les 11 del matí del dia 11 del mes 11 de 1918, i això algú ho ha triat amb intenció per coincidir xifres i comunicar alguna mena de codi. el número 11 s'ha utilitzat repetidament en fets tràgics i importants al llarg de molts segles.. Torres Bessones, Capitulació de Barcelona, etc..
Tigre: Enganxo comentari on ja et vaig contestar sobre el tema que em dius manipulador:
Comentari del 02-09-2014
Home! Tigre, que tal? Tinc la torta extremenya que em vas demanar, meitat per tu i l'altra meitat per en Xavier.
Al tema: No he manipulat res de res. No m'he inventat cap data de naixement. D'altra banda, per això està el fòrum obert en els articles, pregunta i et contestaré dins les meves possibilitats.
Si això fos així tots el llibres d'història manipulen. Perquè uns ens donen una data de naixement uns altres una altra etc...
Jo ho he dit obertament perquè si comencem ha afegir una altra variant del patró numèric és per tornar-se ximple.
Però com he dit uns comentaris més avall, el patró numèric només és un recolzament. Com expliques en aquesta comparativa totes aquestes coincidències i d'altres que no he posat (manipulador que sóc), ja que les reservo per un treball mes ampli i referenciat?
A continuació explicaré la variant que no he volgut exposar en aquest treball i m'ho reservava per un de més ampli i amb referències.
A part de la variant del patró numèric on un o diversos personatges estan separats o dins de l'interval de vida en un nombre d'anys exactes a l'hora de néixer i finà, també vaig observar al començament de tot plegat (ja fa vora els dos anys), com, quan mor un rei el mateix any de defunció neix un altre. Tot seguit exemples (de memòria):
Ramon Berenguer II finà al 1082 ------------------Ramon Berenguer III neix el 1082.
Alfons VII de Castella finà el 1157 ---------------- Alfons el Cast neix el 1157 (la data més probable)
Alfons IV de Portugal mor l'any 1357-------------- Joan I de Portugal neix el 1357.
Joan I de Catalunya finà el 1396---------------------- Alfons el Magnànim neix el 1396.
Bé, podria continuar però ara em centraré amb els de l'article en qüestió:
Joan I, l'altra data de naixement és l'any 1267 justament quan finà Hug II de Xipre.
Enric II, l'altra data de naixement és l'any 1271 quan mor Hug IV de Borgonya.
Hug IV, l'altra data de naixement és 1295 quan finà Sanç IV de Castella.
etc...etc...etc...
I si tens paciència veuràs com el relat històric sembla que ens estiguin explicant el mateix en diferents territoris.
D'altra banda torno a preguntar. Enganxo de nou un comentari de l'altre dia ja que mai contestes...
Tigre: L'article no va de Cervantes. Em pots explicar per què tantes coincidències?
Recordatori de personatges sota el patró numèric (ja publicats):
http://www.inh.cat/articles/Coincidencies-numeriques-entre-Cristobal-Colon-genoves-i-Joan-
Colom-i-Bertran-barceloni-
http://www.inh.cat/articles/Hernan-Cortes:-%3Cem%3Ehidalgo%3C-em%3E-extremeny-o-descendent-de-sang-reial-catalana-
Tigre, estaràs d'acord amb mi de que no és el mateix els exemples que t'estic exposant; amb l'exemple que m'has dit del "tallant ferro?. El que tu m'has dit de la Mancha no és cap patró numèric, simplement és una coincidència. En canvi, durant 150 anys aproximadament he utilitzat el patró numèric en dotze personatges, a més a més d'altres coincidències que van més enllà dels números. Addicionalment, també s'hi pot utilitzar el patró numèric amb Hernan Cortés i Alfons VII de Ribagorça i els seus respectius descendents, com també amb Colon (Genovès) i Joan Colom i Bertran. Tots tenen el denominador comú que estan desplaçats (o dins de l'interval de vida) a l'hora de néixer i morir en un nombre d'anys exactes.
Com expliques això? Que també succeeixi amb les dinasties? Enganxo el missatge d'avall:
Portugal-Castella-Catalunya/Aragó
Portugal inicia la dinastia borgonyona l'any 1112 i la finalitzà el 1383/85.
Castella inicia la dinastia borgonyona l'any 1126 i la finalitzà el 1369.
Catalunya/Aragó inicia el 1137 i finalitzà el 1410.
Encetem la comparació:
Castella respecte a Portugal esta dintre de l'interval dinàstic en 14 anys al iniciar-se i 14 anys
al finalitzar. 1126-1112= 14 anys //// 1383-1369=14anys.
El bloc Castella/Portugal esta desplaçat en el temps respecte Catalunya/Aragó en 25 anys exactes tant al iniciar com al finalitzar. 1137-1112= 25 anys //// 1410-1385= 25 anys.
Si us plau, jo també necessito respostes. Diguem quelcom lògic per a que pensi que només és casualitat i de BEN SEGUR que ho deixaré!
Salut!
Tigre: L'article no va de Cervantes. Em pots explicar per què tantes coincidències?
Recordatori de personatges sota el patró numèric (ja publicats):
http://www.inh.cat/articles/Coincidencies-numeriques-entre-Cristobal-Colon-genoves-i-Joan-
Colom-i-Bertran-barceloni-
http://www.inh.cat/articles/Hernan-Cortes:-%3Cem%3Ehidalgo%3C-em%3E-extremeny-o-descendent-de-sang-reial-catalana-
Tigre, estaràs d'acord amb mi de que no és el mateix els exemples que t'estic exposant; amb l'exemple que m'has dit del "tallant ferro?. El que tu m'has dit de la Mancha no és cap patró numèric, simplement és una coincidència. En canvi, durant 150 anys aproximadament he utilitzat el patró numèric en dotze personatges, a més a més d'altres coincidències que van més enllà dels números. Addicionalment, també s'hi pot utilitzar el patró numèric amb Hernan Cortés i Alfons VII de Ribagorça i els seus respectius descendents, com també amb Colon (Genovès) i Joan Colom i Bertran. Tots tenen el denominador comú que estan desplaçats (o dins de l'interval de vida) a l'hora de néixer i morir en un nombre d'anys exactes.
Com expliques això? Que també succeeixi amb les dinasties? Enganxo el missatge d'avall:
Portugal-Castella-Catalunya/Aragó
Portugal inicia la dinastia borgonyona l'any 1112 i la finalitzà el 1383/85.
Castella inicia la dinastia borgonyona l'any 1126 i la finalitzà el 1369.
Catalunya/Aragó inicia el 1137 i finalitzà el 1410.
Encetem la comparació:
Castella respecte a Portugal esta dintre de l'interval dinàstic en 14 anys al iniciar-se i 14 anys
al finalitzar. 1126-1112= 14 anys //// 1383-1369=14anys.
El bloc Castella/Portugal esta desplaçat en el temps respecte Catalunya/Aragó en 25 anys exactes tant al iniciar com al finalitzar. 1137-1112= 25 anys //// 1410-1385= 25 anys.
Si us plau, jo també necessito respostes. Diguem quelcom lògic per a que pensi que només és casualitat i de BEN SEGUR que ho deixaré!
Salut!
Bona pregunta RFA. Qui seria Pere, anomenat el Gran. Doncs bé, continua tot en relació. Fixa't que Lluís IX tindrà a Felip l'Ardit, neix l'any 1245 i finà al 1285, el mateix any de defunció de Pere el Gran, fill de Jaume I. Tots dos progenitors, és a dir, Jaume I i Lluís IX, primerament tenen un primogènit que tots dos moriran abans que els seus respectius pares i el successor al regne seran Pere a Catalunya i Felip a França. Respecte a Borgonya ens ho relacionen amb Jaume II de Mallorca i Robert II de Borgonya. Jaume II neix el 1243 i traspassà el 1311, comparat amb Robert II, duc de Borgonya, aquest està dins de l'interval de vida de Jaume II en cinc anys al néixer i morir. Hi ha molt més en quant a relat històric i en les relacions numèriques. Però a la qüestió que fas: Qui era Pere el Gran, doncs, no ho sé. De moment no sé el significat del patró numèric. Tinc les meves opinions com deia uns comentaris avall, espero que continuant treballant en aquesta direcció finalment es pugui interpretar, si hi ha quelcom de veritat en aquest patró numèric, la relació de tot plegat. Salut!
Ivan, en un altre article relacionaves numèricament Jaume I, Lluís IX de França, Alfons X de Castella i Hug IV de Borgonya. Suposo que vols dir que et sembla que tres dels quatre personatges són inventats, i Jaume I, de naixement llegendari, n'ha de ser un. Llavors, si penses que Jaume I no existir, qui era, Pere el Gran?
Ja sóc aquí!
Toni: Totes aquestes relacions de dates i dades, no ho sé cap a quina direcció hi van. Tinc les meves opinions i el que sé, de moment no hi he anat més enllà, aquestes coincidències abracen un període des de "Don Pelayo? fins l'època dels Reis Catòlics. I està implicada tota Europa. A dia d'avui, no sé tampoc, el significat de quan un personatge està separat en un nombre d'anys exactes al néixer i morir, o quan un personatge està dintre de l'interval de vida d'un altre. Aquest fet també passa amb les dinasties, per exemple:
Portugal-Castella-Catalunya/Aragó
Portugal inicia la dinastia borgonyona l'any 1112 i la finalitzà el 1383/85.
Castella inicia la dinastia borgonyona l'any 1126 i la finalitzà el 1369.
Catalunya/Aragó inicia el 1137 i finalitzà el 1410.
Encetem la comparació:
Castella respecte a Portugal esta dintre de l'interval dinàstic en 14 anys al iniciar-se i 14 anys
al finalitzar. 1126-1112= 14 anys //// 1383-1369=14anys.
El bloc Castella/Portugal esta desplaçat en el temps respecte Catalunya/Aragó en 25 anys exactes tant al iniciar com al finalitzar. 1137-1112= 25 anys //// 1410-1385= 25 anys.
Tot plegat esta relacionat. Espero que més menys et facis una idea.
Salut!
Moltes gràcies per recordar-te'n, Ivan! Demà al matí passo a per la meva... meitat! Hahaahaaaa!
Agraït, no obstant: tot un detall!!!
I molt bona. Tots el llibres que mostren dades diferents d'alguna persona, manipulen la història, menteixen, són uns covards i alguna cosa més.
Redéu, Toni!, qui és aquest "Jugó iv". Hahaahaaaa! Ets la reòstia!!! Costa menys escriure-ho bé, que com ho has fet tu. :-)))
Home! Tigre, que tal? Tinc la torta extremenya que em vas demanar, meitat per tu i l'altra meitat per en Xavier.
Al tema: No he manipulat res de res. No m'he inventat cap data de naixement. D'altra banda, per això està el fòrum obert en els articles, pregunta i et contestaré dins les meves possibilitats.
Si això fos així tots el llibres d'història manipulen. Perquè uns ens donen una data de naixement uns altres una altra etc...
Jo ho he dit obertament perquè si comencem ha afegir una altra variant del patró numèric és per tornar-se ximple.
Però com he dit uns comentaris més avall, el patró numèric només és un recolzament. Com expliques en aquesta comparativa totes aquestes coincidències i d'altres que no he posat (manipulador que sóc), ja que les reservo per un treball mes ampli i referenciat?
Toni: Precisament per això esta el fòrum obert, per preguntar. Després et respondre que ara no puc. On dius "no entiendo donde quieres ir a parar."
Salut!
Ivan, lamento haberte metido en este brete, no era mi intención. Tal y como has apuntado, los datos que he dado los he sacado de wikipedia y no los he contrastado. Por lo tanto, si quieres borrar mi mensaje anterior, tienes mi permiso.
Sinceramente has hecho un gran trabajo, aunque no entiendo donde quieres ir a parar.
Quiero que sepas que no ha sido un ataque contra ti, que siempre me has respondido con rapidez, cortesía, argumentos e imparcialidad. Simplemente he querido comprobar los datos (me ha picado el gusanillo).
Un saludo y mis disculpas.
https://www.youtube.com/watch?v=yVaLK99QrBM sobre orígens de la bandera de Catalunya
Lluís, la qüestió és: sempre es dóna la possibilitat, entre les dates de naixement i defunció més probables, de poder utilitzar el patró numèric. Alhora, el patró només és un recolzament, fixa't que al llarg d'aproximadament cent-cinquanta anys (1235/40 neix Hug III fins 1379 mor d'Enric II de Castella) hem pogut utilitzar el patró numèric, a més a més de relacionar les coincidències numèriques amb el relat històric. Aquest punt final crec és el més rellevant. Salut!
Merci Ivan. Sí, als articles sempre has de decidir què hi poses i què no, del que saps. I si hi ha preguntes, ja les pots contestar apart. :) En Fomenko, pels seus estudis, va agafar totes les dates d'un sol llibre amb taules d'anys de regències, per exemple. Doncs en part vols dir que, de les diverses fonts de dates que coneixes, a l'article has fet servir les que t'han coincidit més. Ho entenc bé? Però que per altres fonts, també pots trobar coincidències semblants.
Lluís: Les dades de naixement les he extret així;
Hug III:
HUGUES of Antioch, son of HENRI of Antioch & his wife Isabelle of Cyprus (before 1240-Tyre 24 or 27 Mar 1284, bur Nicosia St Sophia). Entenent que neix abans del 1240 i després de 1235 i en el llibre de la història Universal de no recordo qui ara mateix, però ja ho buscaré, hi deia l'any 1239.
Font: http://fmg.ac/Projects/MedLands/CYPRUS.htm#_ftn270
Joan II:
John II of Jerusalem (1259 or ca. 1267 ? Nicosia, 20 May 1285)
Font: http://en.wikipedia.org/wiki/John_II_of_Jerusalem
Enric II:
Henry II (June 1270 ? 31 March1324)
Enrique II de Lusignan (junio de 1270 ? Strovolos, 31 de marzo de 1324)
Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Henry_II_of_Jerusalem
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_II_de_Chipre
Hug IV:
HUGUES of Cyprus, son of GUY of Cyprus, Constable of Cyprus & his wife Eschiva Ibelin ([1293/96]-Nicosia 10 Oct 1359).
Font: http://fmg.ac/Projects/MedLands/CYPRUS.htm#_ftn270
Pere I no fa falta, ja que hi ha unanimitat a la data de naixement.
Joan (germà de Pere I de Xipre):
JEAN of Cyprus ([1329/30]-murdered Nicosia 1375).
Font: http://fmg.ac/Projects/MedLands/CYPRUS.htm#_ftn270
Ja ho vaig comentar si posar totes les possibles dates de naixement i anar explicant les diferents variants del patró numèric o només posar les que quadraven per no embolicar encara més el tema i vam decidir la segona opció.
Salut!
Ivan: d'on has tret les teves dates de naixement? Com entens que no quadrin amb les que diu en Toni?
Toni: No miris només la WIkipedia espanyola. Salut!
Hugo iii nace en 1235, ,Juan i en 1267, Enrique ii en 1271 y Jugó iv en 1295
Les casualitats, a la història, tenen un límit racional evident. Però, si es creuen en els contes de fades que la oficialitat ens ha embotit, la mostra de les dades i la reflexió que fa l'Ivan també podrien ser el "nostre" conte de fades.... ;-) Aii Trols, que es gira feina al taller