Quan i qui comença la persecució del català?

Castell de Triana. Sevilla. Seu central de la Inquisició hispànica, any 1560. Fa 463 anys. Fernando de Valdés y Salas, arquebisbe de Sevilla i inquisidor general de la monarquia hispànica; decretava l’obligació de redactar tota la documentació inquisitorial en castellà. La Inquisició, instaurada pels Reis Catòlics el 1478, era el primer i l’únic organisme supranacional de la monarquia hispànica. Per tant, aquell decret tenia un abast i un propòsit que anava molt més enllà dels límits de la Corona castellanolleonesa. I una prova la tenim quan, poc després (1561), aquella interdicció es reforçaria amb la prohibició expressa d’utilitzar el català en qualsevol àmbit inquisitorial. Les primeres maniobres unificadores hispàniques ja tenien com a bandera la imposició de la llengua castellana i la persecució a la dissidència politicoreligiosa.


El castell de Triana o de San Jorge, seu de la Inquisició hispànica (segle XVII). Font Universitat de Sevilla.

Per què els Reis Catòlics van instaurar la Inquisició?

La unió dinàstica de les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa no tenia, inicialment, un propòsit unificador. Les negociacions i els acords de Cervera (1468), que van culminar amb el casament secret de Ferran i d’Isabel a Dueñas (1469); garantien la independència de tots els estats que formarien aquell edifici polític i que, únicament, compartirien la figura del sobirà. Però, des del primer moment, les temptacions uniformistes van ser presents en la política dels Catòlics. Ferran, el gran polític de la seva època, era un rei preabsolutista; que contemplava la composició plurinacional de l’edifici polític hispànic com un gran obstacle a la seva personal ambició de poder. La Inquisició, dotada per funcionar com la policia política del règim hispanocatòlic, jugaria el paper de primer graó d’una llarga escala.

La inoculació de la Inquisició a Catalunya

La Inquisició va ser instaurada, en primera instància, a la Corona castellanolleonesa, l’1 de novembre de 1478. Aquesta fita és molt significativa, perquè revela que Isabel va instaurar aquest organisme en plena Guerra Civil castellana (1475-1479) i amb un abast limitat a la zona que tenia sota control. Amb la fi de la guerra (1479), Isabel, guanyadora del conflicte, ordenaria l’expansió de la Inquisició arreu de la Corona castellanolleonesa. I Ferran, que aquell mateix any (1479) havia heretat el tron de Barcelona, poc després faria el mateix als seus dominis. El 17 d’octubre de 1483, nomenava Torquemada, que ja era inquisidor general de la Corona castellanolleonesa, com a inquisidor general del Principat de Catalunya. L’inquisidor Torquemada es convertia en el tercer personatge més poderós de la monarquia hispànica.