ARTICLES » 10-07-2023 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 1850
|
Quan i qui comença la persecució del català?
La Inquisició, com a policia política i com a aparell judicial del règim hispànic, seria la iniciadora de la persecució.
Castell de Triana. Sevilla. Seu central de la Inquisició hispànica, any 1560. Fa 463 anys. Fernando de Valdés y Salas, arquebisbe de Sevilla i inquisidor general de la monarquia hispànica; decretava l’obligació de redactar tota la documentació inquisitorial en castellà. La Inquisició, instaurada pels Reis Catòlics el 1478, era el primer i l’únic organisme supranacional de la monarquia hispànica. Per tant, aquell decret tenia un abast i un propòsit que anava molt més enllà dels límits de la Corona castellanolleonesa. I una prova la tenim quan, poc després (1561), aquella interdicció es reforçaria amb la prohibició expressa d’utilitzar el català en qualsevol àmbit inquisitorial. Les primeres maniobres unificadores hispàniques ja tenien com a bandera la imposició de la llengua castellana i la persecució a la dissidència politicoreligiosa.
El castell de Triana o de San Jorge, seu de la Inquisició hispànica (segle XVII). Font Universitat de Sevilla.
Per què els Reis Catòlics van instaurar la Inquisició?
La unió dinàstica de les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa no tenia, inicialment, un propòsit unificador. Les negociacions i els acords de Cervera (1468), que van culminar amb el casament secret de Ferran i d’Isabel a Dueñas (1469); garantien la independència de tots els estats que formarien aquell edifici polític i que, únicament, compartirien la figura del sobirà. Però, des del primer moment, les temptacions uniformistes van ser presents en la política dels Catòlics. Ferran, el gran polític de la seva època, era un rei preabsolutista; que contemplava la composició plurinacional de l’edifici polític hispànic com un gran obstacle a la seva personal ambició de poder. La Inquisició, dotada per funcionar com la policia política del règim hispanocatòlic, jugaria el paper de primer graó d’una llarga escala.
La inoculació de la Inquisició a Catalunya
La Inquisició va ser instaurada, en primera instància, a la Corona castellanolleonesa, l’1 de novembre de 1478. Aquesta fita és molt significativa, perquè revela que Isabel va instaurar aquest organisme en plena Guerra Civil castellana (1475-1479) i amb un abast limitat a la zona que tenia sota control. Amb la fi de la guerra (1479), Isabel, guanyadora del conflicte, ordenaria l’expansió de la Inquisició arreu de la Corona castellanolleonesa. I Ferran, que aquell mateix any (1479) havia heretat el tron de Barcelona, poc després faria el mateix als seus dominis. El 17 d’octubre de 1483, nomenava Torquemada, que ja era inquisidor general de la Corona castellanolleonesa, com a inquisidor general del Principat de Catalunya. L’inquisidor Torquemada es convertia en el tercer personatge més poderós de la monarquia hispànica.
La Verge dels Reis. Ferran, Isabel i Joan i Torquemada darrera Ferran. Font Museu del Prado.
La Inquisició a Catalunya
El flamant inquisidor general, nomenat a dit pel rei, es va plantificar a Catalunya com un sobirà: pretenia que els consellers de Barcelona (el govern municipal) i els representants de la Generalitat (les Corts permanents) li juressin fidelitat. Les fonts documentals revelen que durant la seva curta i accidentada estada va donar mostres d’un autoritarisme desenfrenat. Sempre en rigorós castellà. Però aquell joc de tensions no passaria de la categoria de tronada entre dues faccions victorioses del mateix bàndol. Per una banda, el rei Ferran; que, després de la victòria reialista a la Guerra Civil catalana (1472); somiava, secretament, amb enderrocar el sistema institucional català. I, per l’altra, l’aliat més valuós de la corona: les classes mercantils urbanes; que, des de la victòria de Ferran i per primera vegada, tenien el control de les històriques institucions del país.
La Inquisició al País Valencià
En canvi, al País Valencià va ser molt diferent. Passat mig segle de la Revolució Remença catalana, València cap-i-casal, amb cent mil habitants, era una de les grans urbs d’Europa i la principal concentració catalanoparlant del món. Però el paisatge polític valencià era radicalment diferent del català. La Revolució de les Germanies (1521) havia estat derrotada. I el règim hispànic, representat pel funcionariat foraster (militar i castellà) i per la noblesa local (latifundista i rendista); havia perpetuat un paisatge de repressió amb l’objectiu posat, sobretot, en la castellanització de les elits valencianes. Les extraordinàries generacions intel·lectuals i artístiques del Segle d’Or valencià van desaparèixer perseguides i assassinades per la Inquisició hispànica (com la família de Joan Lluís Vives) i van ser suplantades per una nebulosa de mediocritat castellana.
Representació d'un Auto de Fe inquisitorial. Madrid (segle XVII). Font Wikimedia Commons.
Els dominics a València
Aquest retrat del paisatge valencià és molt oportú per mostrar que, a València, la ideologia del règim hispànic havia fabricat un eix que associava llengua catalana amb revolució i dissidència al règim. Després de la derrota de les Germanies (1521), la persecució contra els revolucionaris agermanats (les classes populars i mercantils que aspiraven a la constitució d’una República valenciana); i contra el català (la llengua i el senyal d’identitat d’aquella societat en general i dels revolucionaris en particular) van anar junts. La Inquisició va cobrir la capital demogràfica de la llengua i cultura catalana amb una inquietant i amenaçadora tenebra. Va escampar centenars de rabiüts dominics castellans pel Cap-i-Casal, que obligaven la gent a confessar-se pels carrers i l’obligaven a barbotejar en l’escàs castellà que podien conèixer.
Una primera idea d’Espanya
Espanya, com a realitat política, no va existir fins després de 1714. Però des del segle XV es gesta una primera idea d’Espanya, que era de fàbrica catalana. Les potents classes mercantils catalanes i valencianes no havien conduït el castellaníssim Trastàmara al tron de Barcelona (Casp, 1412) només perquè sí. Però aquella idea va canviar de mans. Ferran i el seu net i successor Carles la van usurpar i es van servir de l’aristocràcia castellano-andalusa (militar i rendista) i de la Inquisició (religiosa, policial i judicial), per convertir-la en el nervi ideològic del règim. Des de llavors, la idea d’Espanya és exclusivament castellana; i rabiosament hostil amb la llengua i cultura catalanes, perquè una Catalunya catalana és contemplada com la principal amenaça d’Espanya i de les seves classes extractives. Des de la instauració de la Inquisició.
Marc Pons
Podeu llegir l'article original en el següent enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/cultura/comenca-persecucio-catala-marc-pons_1054521_102.html
Autor: Marc Pons
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Fernando, anava en forma d'acudit, no t'ho prenguis a la tremenda.
El que sí que denoto és que tens una barra que te la xafes. "Vidilla" diu... No siguis tan egòlatra, que a banda de tu i l'Antoni Abat, i jo mateix, hi ha més gent per aquí comentant com el propi Mir de Tost, Francesc D., Xavier Pasqual, l'Edmund Cooke i més, i cada un de nosaltres comentem i aportem el que bé sabem.
És cert que noto a faltar al Guerau darrerament.
També tiro molt en falta a en Francesc B.. I al Manel, a l'Ivàn, Lluís2, etc.
I com no, al Pep Mayolas i al Jordi Bilbeny, que són l'ànima de l'Institut i ja no participen mai per aquí.
Tros de Cabra!!!
Bueno hombre encima que le damos vidilla a esto.
Cert, tenim molt poca vergonya tots plegats.
Seríeu tots tan amables de deixar d'inflar aquest espai amb comentaris que ja no tenen a veure amb l'article original ? Les moderadors són massa generosos......
A veure, Fernando, potser tens una miqueta de raó en que s'han malbarat recursos, però com que no dius exactament en què o què serveis públics sobren, t'he de dir que malbaratar han malbaratat tots.
Però és que tal com ho pintes, no és el que ha passat en aquest país els darrers quaranta anys.
Deute, tots els països tenen deute.
L'alternança no ha estat tan matemàticament cíclica com dius.
Potser els darrers 15 anys sí que s'ajusten una mica més al panorama que dibuixes, des de l'esclafit de la bombolla immobiliària creada i promocionada per la dreta espanyola, que va crear un deute desmesurat, va fer que el país entrara en fallida i fóssim intervinguts per Europa des de llavors, i així continuem, intervinguts per Europa econòmicament, rebent ajudes per tots el costats i recolzant el deute per mantenir-nos a flot perquè, m'imagino, que fer caure a Espanya és la fi la Unió Europea o el principi del final.
Aquí tenim aquestos dos gràfics interactius del deute espanyol.
https://datosmacro.expansion.com/deuda/espana
A primera vista confirma el que dius tu, però analitzat-ho una mica amb més detall veure'm que el deute el darrer any de Felipe González era d'un 65%, totalment assumible i dins dels paràmetres de normalitat de qualsevol país. És veritat que amb l'entrada d'Aznar aquest dèficit va retallant-se significativament, però té trampa, es va fer a base de vendre totes les empreses públiques estratègiques i possiblement no amb el principal objectiu de reduir el deute (deute que, ja dic, per a mi fins ahí totalment assumible i normal), sinó per repartir aquest golós pastís entre els seus acòlits.
És a partir de l'esclafit de la bombolla de la rajola (agost 2007) quan tot és descontrola, entrem en quebra i el deute es dispara desproporcionadament i es fa insostenible, sinó fos per Europa..., i tant amb l'esquerra com amb la dreta, que a dures penes el va poder reduir una misèria en els darrers anys de Rajoy, trajectòria descendent que va continuar amb Sánchez fins l'arribada de la nova catàstrofe sanitària fantasma que la va tornar a trastornar, però que sembla que està a la baixa i controlada..., CONTROLADA PER EUROPA!!
Ara tenim en marxa una nova catàstrofe en forma de guerra a Europa que haurà trastocat de nou el deute, i encara arrastrem la catàstrofe del 2007!!!
En fi, que vivim en la Glòria i no sé pa' què volem morir... No us moriu mai, us ho suplico!!
@Xavi la política es cíclica, la izquierda gana 2 legislaturas y la derecha otras 2, y así continuamente. Es como la paradoja del huevo y la gallina. España está en estado de ruina continua ya que vivimos muy por encima de nuestras posibilidades, por lo que siempre arrastramos deuda a nuestras espaldas. Por ende cuando gobierna la izquierda, la cual basa sus políticas en el despilfarro del patrimonio público en ofrecer servicios que no podemos pagar, lo que empeora la economía. Como empeora la economía los ciudadanos se empobrecen y entonces votan a la derecha. La derecha se dedica a recortar para intentar acotar el déficit y frenar la deuda, entonces la izquierda empieza a manifestarse por los recortes acusando a la derecha de atentar contra el bienestar. Y así continuamente en un bucle infinito de mediocridad patética.
Es el sistema perfecto donde los únicos que no pierden son los políticos. Mientras estás leyendo esto te estás empobreciendo gracias a la inflación, tus ahorros valen cada vez menos pero te preocupas de si Pepito es facha, de que si la abuela fuma en pipa. Así es imposible salir del bache.
Lo primero, te suplico que no me vuelvas a llamar facha. A pesar de bromear y vacilar constantemente, me ofende en lo más hondo del alma.
Con respecto al asunto lingüístico, me temo que el peligro es real y persistente. Para contener esto, desde hace 40 años las lenguas que no son el castellano deberían haber tenido una presencia más decidida fuera de sus territorios, no sé, igual haber insistido más en la importancia de su conocimiento, aunque fuera superficial, incluyéndolas en los planes de estudio desde la escuela primaria. Es verdaderamente catastrófico lo que va a suceder a partir de ahora tanto en Valencia como en las islas, relegando la lengua propia a poco menos que un asunto folklórico.
Comparto al 100% vuestra preocupación al respecto, de modo que no me vuelvas a incluir en el pozo donde habitan la FAES y sus satélites.
De la Melelérita solo te diré que cuando veo un tricornio me escondo por si las moscas.
Encara que així i tot, amb el tema de la llengua crec que estem venuts aquí a València i a Ses Illes.
Com no sigui que facin des de el Congreso una llei que ampliï lo del 25% que volen fer al Principat (que entenc que s'hi estigui en contra allí), a la resta de comunitats històriques amb llengua pròpia, que a nosaltres sí que ens vindria de perles, ho veig negre.
Seria tot un puntaço, però em temo que somio truites.
Osti tu, terra traga'm, és que no n'he encertat ni una!!
Espero que al govern estatal no passi el mateix i actuï com a contrapès i fre. Almenys l'abstenció entre l'esquerra que es va donar a les municipals i autonòmiques aquesta vegada penso que no es repetirà.
Hijo mío, estás tú peor que yo en cuentas. Son 21 años de gobiernos de izquierdas por 20 de derechas. Pero ahora en Valencia con Vox cada mes contará como una década (de retroceso a los abismos). Mira, podemos vacilarnos mutuamente todo lo que queramos, pero la que se nos viene encima a catalanes, valencianos, castellanos o cualquier tipo de animales de compañía no es ninguna broma. Se avecina un espanto de cuya dimensión aún no somos conscientes.
Aiiii Antoni que gracia que em fas quan veig que se te donen tan mal els números, hahahaaa.
Aquí a València portem 16 anys de governs d'esquerres per 14 de dretes. Xucla't eixa, hahaaha.
I no em xafes més acudits i..., ràbia rabiüt, que tots sabem que no ets d'esquerres, sinó un fatxa que treballa per la Guàrdia Civil, hahaaa.
Em va cridar l'atenció que coincidiren dos de nom maçó alhora, això és tot amic. Però sí, que m'ho prengui un poc a broma no vol dir que no sigui preocupant. Veure'm com evoluciona la cosa.
Ya me gustaría a mí que Valencia fuese mayoritariamente más roja que la sangre, pero tengo por costumbre no confundir mis deseos con realidades, algo que le vendría de perlas a unos que yo me sé.
La realidad es que tanto en Cataluña como en Valencia como en Baleares siempre ha arrasado (electoralmente) la derecha, vestida del disfraz que sea, pero derechona de toda la vida. No hay más que rascar.
Con respecto a lo de Llanos, a una persona del siglo XXI que sea nacida en Albacete o en Manchuria no tendría por qué preocuparle, a menos que adolezca de xenofobia o racismo recalcitrantes. A mí lo que me espeluzna es el infumable fascismo que supura. Y por otra parte, a todas las María de los Llanos que conozco en Albacete (es la patrona de la ciudad) las llaman Llanos por lo común.
Un consejo: lo de creer en la trascendencia mágica de las palabras cayó en desuso allá por el siglo XVIII. Hay que ponerse un poco al día (lo digo por el simbolismo oculto que rastreáis hasta en los apellidos).
La nova presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, ara resulta que no és valenciana, és d'Albacete, de quan el marquesat de Villena suposo. Dominica que va passar al bisbat de Sogorb i s'hi va quedar. El seu nom és María de los Llanos, però ella es fa dir "Llanos" i s'ha llevat el "Maria", segons diuen les males llengües, perquè li semblava un nom massa liberal, com de prostituta.
Ah, sí, Antoni, això penses, que no ha estat cosa de una abstenció mitjanament significativa entre l'esquerra??
Doncs d'aquí dues setmanes fes de nou el recompte, noi...
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
No us escarrasseu: Abat i d'altres trols, cobrant de la FAES i similars, només intenten que perdem el temps amb ells (ells ho tenen de sobre, el temps, els paguen per fer això): son els mateixos que, ara mateix, diuen defensar la "llibertat" prohibint revistes en català (o valencià, que és el mateix) a Borriana, autoritzant que els xiquets tinguin la "llibertat" d'anar un espectacle circense condemnat per tots els estaments culturals, fins i tot internacionals, com son la tortura i assassinat dels toros o els pares tinguin la "llibertat" de renunciar a que els seus fill vagen a escola en l'idioma propi del País Valencià on, com tothom sap, els castellà està amenaçat, com arreu del món, pel potent idioma català.
D'on no n'hi ha no en raja......ni que ho cerquis a l'Arxiu Reial de Barcelona (vols dir que no et tustaran el cap per usar el nom autèntic d'això que es van treure de la màniga com "Archivo de la Corona de Aragón" ?)
No m'ho invento, Henry Kamen dixit, "según Henry Kamen, «los obispos y los tribunales eclesiásticos se habían bastado más que de sobras para reprimir cualquier herejía».12"
https://es.wikipedia.org/wiki/Inquisici%C3%B3n_pontificia
Potser ho he historiat una miqueta.
Però és que tu barreges les coses. Comences a parlar de la inquisició pontifícia catalana i ara passes als jueus. He mirat la catalanísima inquisició pontifícia i a cap lloc apareixen els jueus. Que jo recorde, la persecució als jueus va començar a Sevilla a finals del XIV, i des d'allí es va estendre per la resta de la península. Per tant, la primerenca virulència contra els jueus és d'arrel castellana.
Això de "viejo catalanote" li ho deien els carcamals castellans. Aquí ni idea d'això, aquí el coneixíem com a "l'aragonès acastellanat dels collons".
Te acabas de marcar un Feijóo com una casa de pagès inventándote los datos a calzón quitao. Así no hay manera.
De hecho, tanto la inquisición como la expulsión de los judíos son dos "brillantes” aportaciones del "viejo catalanote”, muy preocupado por la pureza racial, a la variopinta, multilingüe y trirreligiosa Castilla de la época.
Xucla-t eixa
Antoni Abat,
I molt abans que en la corona catalanoaragonesa, s'havia implantat la inquisició episcopal en els territoris de la corona castellanolleonesa, on funcionava a les mil meravelles, mentre que a Europa, i a la corona catalanoaragonesa com a part d'Europa, aquesta s'havia tornat laxa i no funcionava com li agradava al papat.
Aleshores el papat crea aquesta altra inquisició a Europa sota el seu comandament, la pontifícia, per millorar la seva eficàcia. A Castella no feia falta, perquè els seus bisbes, com ara, eren més papistes que el papa i els resultats inquisitorials sempre havien estat molt per sobre de l'estandard europeu de llavors, amb el fervorós beneplàcit del papat.
És aquesta vetusta i obscura, però força eficaç inquisició episcopal de secular i única tradició castellana, la que finalment s'instaurarà també a finals del s.XV en la corona catalanoaragonesa de la mà dels reis castellans i/o acastellanats, sumint a aquesta florida terra en la fastigosa i freda penombra messetària.
Els documents custodiats a l'Arxiu Rèial de Barcelona. Ho sap qualsevol persona formada en Història.
A. Abad: qui i on ho diu això de la inquisició pontifícia ?
Els dominics són un clar precedent de la Gestapo.
Ya empezamos con las trolas descaradas. Mucho antes que en Castilla, se había instaurado en los territorios de la Corona de Aragón la inquisición pontificia.