Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 31-03-2019  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
765 lectures

Quatre dies per Almeria

En Leandre Martí ha visitat Andalusia i ens fa cinc cèntims de les restes de catalanitat que hi ha trobat.

Mentre viatjava per Almeria,  a la regió d'Andalusia, em va venir a la memòria que a la província de Granada hi ha un antic llogaret de pescadors que porta el nom de Castell de Ferro, a prop d’una cala que es diu Cambriles. Això em va fer pensar en una presència catalana a la zona en temps passats. Hi rumio quan sóc en un indret que porta per nom La Isleta del Moro, que és un petit nucli urbà de pescadors. A tocar hi ha un altre indret anomenat Los Escullos. Los Escullos té un passat magmàtic que atreu bussejadors pel seu fons rocós ple de posidònies i amb molta presència de peixos. I tot es troba dins del Parc Natural del cap de Gata, a Níjar.

Hi ha qui diu que el nom Los Escullos vindria del castellà «escolleras». Ara bé, una «escollera» és una obra humana. I aquest no és el cas. Penso que el mot ve del català «escull», ja que, per definició, un «escull» és una roca o grup de roques a la superfície de l'aigua o a molt poca profunditat. Aquesta és la seva realitat morfològica.

Aprofitant el viatge, també voldria comentar una altra curiositat. Una dona d'Almeria em fa saber que els pescadors de Roquetas de Mar anomenen «boria» a la «boira».



I, finalment, un tercer i últim apunt. M'assabento que al cor de la ciutat d'Almeria hi ha una casa-palau d'una família que anomenen «Puche». Encuriosit, cerco informació i trobo això: després de la reconquesta de la ciutat, al 1489, Onofre Puche (Puig), personatge que forma part de la guàrdia personal del rei Ferran, rep cases i terres en el repartiment i dóna origen a una saga familiar. Se sap que, a les seves propietats, la família hi tenia una ermita dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.

Curiosament, aquest fet no és esmentat  en el relat oficial. I ho comento aquí, per si algú ho volia investigar.

Leandre Martí




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Leandre Martí
    02-04-2019 16:09

    CescT, tens raó l'origen del nom era per la presència de l'Àgata, els aficionats a col•leccionar minerals no han deixat res, està documentat.

  2. CescT
    02-04-2019 09:26

    A Almeria hi ha força noms d'origen català.
    A Almeria hi ha un barri que es diu - Castell del Rei -. No sé d' on ve el nom compost, però el substantiu - castell - si que se d' on ve. Vaig llegir fa temps que hi ha, o hi havia una torre o castell derruït. ( Amaguen el castell )

    Si pugeu al - Cap de Gata - (hi ha una muntanyeta i un far) veureu la vista àmplia i magnífica del mediterrani que es pot contemplar des d'allà dalt. Es fan un embolic a l'hora de trobar un significat etimològic (diuen que el nom – Gata – potser és degut a que hi havia moltes àgates, o potser ve de l'àrab). Jo penso que és versemblant pensar que el nom de - cabo de gata - vol dir - Cap de guaita - (sense la lletra -u- i sense la lletra -i-)

    Justament a Níjar sota el - Cap de gata - hi trobem - La playa de los Genoveses - (ho dic per la possible confusió entre genovesos i catalans). A Almeria als torrents i rieres els anomenen – rambles- . Al blat de moro en diuen – panizo - , com a Lleida que en diuen – panís - o a l'Aragó que també en diuen – panizo - El terme castellà - agacharse- a Almeria és - amagarse - .

    Hi ha un munt de paraules i de noms de pobles que recorden el català, per exemple els pobles - Ventarique - ; - Illar-; - Canjayar -; - Padules-...........

  3. JordiB
    01-04-2019 11:23

    També tinc entès que, entre altres mots d'origen català, a les terres d'Almeria, de "triar” se'n diu –no sé si per a totes les accepcions del mot—"estriar”
    Ho sé pel meu fill gran, que ha tingut de companya una almerienca.

  4. Leandre Martí
    01-04-2019 10:45

    Podeu trobar més dades interessants a la xarxa si cercleu "Acción por Almeria" i aquesta adreça de facebook trobareu un article molt interessant.
    https://m.facebook.com/almeriensista/photos/a.1015414718485813.1073741853.122233407803953/1086947884665829

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 2550€
de 4000€
Queden 4 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
15606 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una...[+]
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]