Accediu  |  Registreu-vos-hi
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»
ARTICLES » 24-10-2018  |  COLOM, CATALà
4898

Quatre generacions d’una família «Colom» als Països Baixos

En Pere Baladron ha trobat a Holanda quatre generacions d’una família «Colom» que durant el segle XVII van exercir de llibreters, geògrafs i cartògrafs. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.

Un diccionari biogràfic holandès amb els cognoms Bosch i Colom
Un dia, bo i fent recerca, vaig topar amb un llibre anomenat Nieuw Nederlandsch biografisch Woordenboek o Nou diccionari biogràfic Holandès. Aquest diccionari consta de 10 volums. Mentre els fullejava, em vaig trobar que al tom número 9 hi surten personalitats amb els cognoms Colom i Bosch. Uns cognoms indubitablement catalans. Sobretot el primer. La primera pregunta que em vaig formular, en localitzar-los, és òbvia: què hi fan uns Colom i uns Bosch als Països Baixos? La investigació sobre el segon la deixo per a més endavant.

Del primer, en canvi, n’he aïllat, a partir del Diccionari, quatre biografies que se succeeixen generacionalment. I doncs, quatre generacions directes de vides de persones que duen aquest llinatge Colom.

Primera generació. En Jacob Aertz I Colom (1599-1673)
La primera generació la tenim registrada en una persona nascuda l’any 1599. Efectivament, en aquest  any el Nou diccionari hi fa néixer En Jacob Aertz Colom. És el primer Colom holandès. Va morir l’any 1673. Dues coses d’ell  em van cridar de seguida l’atenció. La primera, que fos impressor, editor, llibreter, geògraf, cartògraf i poeta. La segona, que el nostre diccionari biogràfic ens indiqués que se’n desconeix la provinença. En vaig quedar sorprès, de tot això. ¿Com és possible que, d’una persona amb aquest currículum i que està immortalitzada en un diccionari nacional se n’afirmi que no se sap res de res dels seus avantpassats, com si En Jacob Aertz Colom hagués caigut de cop i volta del cel?

El fet de cognomenar-se Colom, el de pertànyer a una família els avantpassats de la qual són desconeguts a Holanda i el fet d’exercir els oficis que exercia em van fer pensar que aquesta persona podia tenir alguna mena de relació amb el descobridor Joan Colom i Bertran. Tal vegada, fins i tot, n’era descendent. Em va refermar en aquesta creença el seu nom: Jacob. I tothom sap que Jacob fa en català Jaume, i Jaume es deia el fill gran d’En Joan-Cristòfor Colom i Bertran. A més a més, aquest nom és repeteix en cadascuna de les 4 generacions dels Colom de les quals parlo.

D’altra banda, és sabut de tothom que la família barcelonina del descobridor Colom va ésser perseguida i que va haver d’exiliar-se després de la guerra civil entre la Generalitat de Catalunya i el seu propi rei, En Joan II. En Joan Colom i Bertran ho va fer a Portugal, fins que, segons la lectura oficial, apareix de nou a la Corona de Castella. O a la Corona de Catalunya i Aragó, com els membres de l’INH defensem.

Així doncs, seria probable que algun familiar dels Colom barcelonins s’exiliés a Holanda, talment com ho van fer milers de famílies jueves de Portugal perseguides per la Inquisició d’aquest país.

El cas és que al 1599 neix a Holanda un Colom que es guanya la vida amb alguns dels oficis que tenien En Joan Colom i Bertran i alguns dels seus germans: els citats d’impressor, editor, llibreter, geògraf i cartògraf. Recordem, així mateix, que En Ferran Colom, el segon fill del navegant, era, també, un gran amant dels llibres: havia arribat a tenir la biblioteca més gran del seu temps.

Com dic, doncs, he trobat en aquest diccionari 4 generacions amb la denominació Colom, les quals fins ara no he pogut lligar amb el nostre Joan Cristòfor Colom, per bé que pel cognom, noms i oficis ben bé podríem estar parlant de descendents d’algun membre dels Colom de Barcelona.

De la vida del primer Aertz-Colom ―en Jacob o Jaume― ja n’he especificat més amunt alguns detalls prou importants.  Només afegir que va comprar una casa després d’haver-se casat i que va fundar una llibreria que  va ser anomenada “Vueyrighe Colom”, denominació que surt en els seus treballs d’impremta. Així ho constatem, per exemple, en el primer mapa d’Holanda. Aquest constava de 40 fulls. En aquell temps aquest mapa va ser considerat el més gran mapa del país: les Set Províncies.


Portada d'un llibre de la «Vyerighe Colom»


Mapa d'En Jacob A. Colom I (1599-1673) «Belgium sive inferior Germania»

Segona generació. El primer fill d’En Jacob Aertz Colom I: En Johannes Colom (1623-1654)
En Jacob o Jaume Aertz Colom va engendrar dos fills i tres filles. Vet aquí llurs noms: En Johannes o Joan Colom (1623-54), l’Arnold Colom (1624-68), la Johanna o Joana Colom(1629-62) la Welmoet Colom i, a la fi, la Rijckge Colom. Parem atenció al fet  ―significatiu a parer meu― que el primogènit és diu Joan, així com l’Almirall Joan Cristòfor Colom, i que també hi ha una Joana, la versió femenina de Joan.

El primer fill d’En Jacob Colom va ser anomenat Johannes o Joan. Va néixer al 1623 i va morir al 1654. Va fer de llibreter com el seu pare i va escriure un almanak. Després de finar, la seva vídua va continuar el negoci fins a la seva mort, esdevinguda deu anys després: el’1664. En Johannes, al seu torn va tenir un únic fill, també anomenat Jacob: En Jacob Jansz Colom II, que era nét d’En Jacob Aertz Colom I. Va morir l’any 1675. D’aquella personalitat, el diccionari no ens en diu res més.


Johannes Colom, com es pot llegir al peu de la pàgina esquerra, el primer fill de Jacob Colom I,
fou llibreter
a la “lichtende Colom” de l’avinguda Dam d’Amsterdam 1650)

Segona generació. El segon fill d’En Jacob Aertz Colom I: l’Arnold Colom I (1624-1668)
El segon fill d’En Jacob A. Colom es deia Arnold. I d’ell el diccionari ens diu el següent: nascut l’any 1624 a Amsterdam, enterrat a la mateixa ciutat el 24.d’octubre del 1668, va fer també feina de llibreter, geògraf, cartògraf, etc. Hi ha moltíssims mapes i globus terraquis que porten el seu nom. L’he localitzat també, mercès a la qualitat dels seus treballs, a The Librery of Congres's Geographical Atlases, de la Universitat de Califòrnia.


Mapa del Mar del Nord de l'Arnold Colom I (1624-1668)


Globus terraqui confegit per l’Arnold Colom I (1624-1668) a l’any 1658

Tercera generació. El fill de l’Arnold Colom I: En Jacob Colom III (1652-±1699)
Un fill d’aquest Arnold Colom va ser l’anomenat Jacob Colom. Aquest membre de la família va ser, per tant, nét d’En Jacob Aertz Colom (I599-1673). Hom el va batejar a la nova església d’Amsterdam el 7 de maig.del 1652 i va morir abans del 1699. També va exercir de llibreter. A més, després de la mort del seu avi Jacob Aerzt Colom, va ser escollit al 25 de gener del 1674 membre del gremi de llibreters d’Amsterdam. És el darrer membre de la nisssaga Colom que va treballar de llibreter. La seva llibreria sembla que va tancar portes molt aviat. Més endavant, aquest Jacob Colom apareix com a ‘viatger’ (varentman).

Quarta generació: l'Arnold II i Jacob IV
En Jacob Colom (1652-±1699) va tenir dos fills: un fill anomenat Arnold, que va ser treballador de catifes (tapijtwerker) i un altre que es deia, una vegada més, Jacob, que es va dedicar a la pintura.

Conclusió final
El fet que hi hagi quatre generacions amb el cognom  Colom a Holanda i els noms  Jaume i Joan no pot ser una casualitat, com tampoc que siguin llibreters,geògrafs  i cartògrafs com els membres de la familia del descobridor. Continuaré investigant per veure si puc arribar a resultats més concrets.

Segons el llibre consultat, el Nieuw Nederlandsch Biografisch Woordenboek, familiars d’aquests últims encara vivien al segle XVIII a Amsterdam. Molts d’ells eren impressors, editors llibreters, geògrafs, cartògrafs, etc..

Pere Baladron
Panningen / Països Baixos
Novembre del 2017
__________

Nota:
La família  Colom d’Holanda en el Diccionari

  • Primera generació

Jacob I Aertsz Colom (1599–1673)

  • Segona generació: 2 fills i 3 filles

Johannes Colom (1623-54)
Arnold Colom I (1624-68)
Johanna (1629-62)
Welmoet (1645-?)
Rijckge 1649-?)

  • Tercera generació

Jacob Jansz Colom II (?-1675), fill d’En Johannes
Jacob Aertsz Colom III (1652-1699)
Gijsberta (1654-?)
Cornelius (1656-?)

  • Quarta generació

Arnoldus II (?-?), fill d’En Jacob Aertz Colom II (1652-1699)
Jacob Colom IV (?-?), fill d’En Jacob Aertz Colom II (1652-1699)



Autor: Pere Baladron




versió per imprimir

  1. Guillem Caralt
    21-11-2021 17:02

    Que' raru que sortin cognoms holandesos en holanda.

  2. Santo Job
    01-11-2018 18:42

    Me remito a algunos estudios muy ilustrativos, particularmente los de Raymond Fagel, catedrático de la Universidad de Leiden y magnífico comunicador, con el que he tenido el gusto de coincidir en un par de ocasiones:

    "Los mercaderes españoles en Flandes y la Corte: poder económico y poder político en dos redes de intermediarios":
    https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/1119/16922_A9M.pdf

    "De Hispano-Vlaamse wereld. De contacten tussen Spanjaarden en Nederlanders, 1496-1555":
    https://repository.ubn.ru.nl/handle/2066/146233

    "Spanish merchants in the Low Countries: Stabilitas loci or peregrinatio?"
    https://www.academia.edu/1997679/Spanish_merchants_in_the_Low_Countries_stabilitas_loci_or_peregrinatio

    Sin olvidarnos del título clásico de referencia: "Étude sur les colonies marchandes méridionales à Anvers de 1488 à 1567", de J-A Goris.

  3. Santo Job
    01-11-2018 18:26

    IM, esta investigación está exenta de todo rigor. Simplemente se da un caso de homonimia casual siendo que "Colom" (o Calom, o Colomne) es la forma en neerlandés medio de Kolom, que significa columna. Por si no estuviese bastante claro, el hecho de que Jacob Aertsen usase como marca una columna es categórico, así como que sus descendientes mantuviesen la referencia a la columna como nombre de su imprenta y ocasional librería.
    En cuanto a Flandes (Amberes, Gante, Brujas), lo que va a encontrar es que la presencia catalana es mínima, particularmente en comparación con la castellana. Recordemos que eran los castellanos los más interesados en los negocios de Flandes por causa de la exportación de la lana. Esto se puede constatar muy fácilmente en los archivos municipales de Brujas y Amberes, donde se conservan los documentos del "consulado de España", pues así le llamaban los flamencos. Los nombres más relevantes que aparecen asociados en tanto que ocuparon cargos en el consulado, son los Enzinas, Santa Cruz, Salamanca, y Cartagena, linajes todos ellos burgaleses y todos ellos de ascendencia conversa.

  4. IM
    01-11-2018 11:41

    Molt interessant. Animo l'autor a prosseguir les seves recerques del costat de Flandes (Antwerpen, Ghent, Brugge...) on la implantació i descendència Catalana és més palesa. Promet!

  5. Antón Martín
    28-10-2018 13:53

    Bueno, si es por eso, he de decir que he estado viendo un vídeo de una charla de Ivan y me parece un tipo bastante atractivo. O sexy, si prefieres, para que no de lugar a malentendidos. Para que no te resulte todo tan agrio, hombre.

  6. Francesc 2
    28-10-2018 13:31

    Mira, noi, sempre amb un to agre. Sempre. I això dóna sempre mal gust de boca. Ja n'hi ha prou, home! Ja n'hi ha prou. Desqualificant a tort ia dret. Què, d'aquí a deu minuts la teva resposta desqualficadora, com sempre?

  7. Antón Martín
    28-10-2018 13:23

    A ver, Francesc. Cuando uno se lanza a elaborar teorías imaginativas sin ningún método homologado por la comunidad científica internacional, se arriesga o a que lo crucifiquen (simbólicamente) o a, como mínimo, cierta sorna. De momento, yo no he insultado a nadie ni a nada, pero se ve que la mera discusión ya hace saltar todas tus alarmas. Créeme, una de las primeras cosas que debe resistir cualquiera que pretenda dedicarse a investigar es a la controversia, que en el ambiente académico suele ser descarnada. Esto no funciona como la misa, donde hay que aceptar todo a pies juntillas sin cuestionar ningún asunto de fe. Y lo que hace Ivan con los 'patrones numéricos' es numerología de manual, te pongas como te pongas. Lo mismo que ponerse a discutir de ortografía histórica sin haber tenido un documento original en las manos, cosa al alcance de cualquier ciudadano en cualquiera de los archivos históricos PÚBLICOS, por ley recogida en la mismísima Constitución. Dicho esto, borra los comentarios míos que consideres oportuno, pero ya ves que así te pones en evidencia a cada paso, como te han llegado a señalar en otro artículo. No me extraña que penséis que todo el mundo manipula y censura, ya conoces el refrán.

  8. Francesc 2
    28-10-2018 12:57

    Sempre, sempre amb aquesta mala geia, Antón. Sempre. Potser ja n'hi ha prou, no?

  9. Antón Martín
    28-10-2018 10:16

    Al margen de este asunto concreto de Aragón que tú mismo has puesto sobre el tapete en este hilo, no es que sea para mí la perrona por mi cara bonita, es que la numerología no está reconocida como método científico ni aquí ni en la Cochinchina.

  10. Ivan Gimenez
    27-10-2018 18:34

    Antón,
    Homofonia només no! Si els mateixos aragonesos desconeixen el nom del riu Aragó en ple segle XIV i de la seva existència...
    Punt final doncs... no discutirem. Tampoc contestaré més respecte d'aquest tema en aquest article.
    Pa'ti la burra Antón.
    Salut.

  11. Antón Martín
    27-10-2018 07:08

    Lo siento, la etimología-ficción no se presta al debate. Si no estamos dispuestos a admitir que existe un método científico aplicable al estudio del origen de los topónimos, no hay nada que discutir. La homofonía es irrelevante en este campo, y parece ser el único aspecto tenido en cuenta en estas estrambóticas propuestas.

  12. Ivan Gimenez
    26-10-2018 22:53

    Antón,

    Si et sembla bé, per no desviar els comentaris de l'article podem continuar la discussió respecte d'Aragó/Tarraco als següents articles:

    https://www.inh.cat/articles/Teories-i-opinions-respecte-a-l'origen-del-nom-Arago-.-Breu-recorregut-historiografic

    https://www.inh.cat/articles/Breu-recull-d'autors-que-anomenen-al-rei-i-regne-d'Arago-com-Tarragona

    Salut.

  13. Antón Martín
    26-10-2018 08:29

    El debate intenso a lo largo de siglos acerca de la etimología de Aragón es comparable al de la búsqueda del Arca de Noé o del Santo Grial, es decir, la estéril persecución de un mito de tomo y lomo. Desde que se aplica el método científico el origen de Aragón está más claro que el agua, y obviamente nada tiene que ver ni con Tarraco ni con Tarragona. Las imaginativas etimologías al respecto propuestas por el INH son por completo indocumentadas y carentes del mínimo rigor, y serían rechazadas en cualquier foro de lingüistas en el remotísimo caso de que les prestasen la menor atención.

  14. Santo Job
    25-10-2018 22:16

    Iván, yo me refería a lo que pone en el Vocabulario Español-Latino (Salamanca, 1495):

    "Aragón, región de España. Tarraconensis.
    Aragonés, cosa desta región. Tarraconensis".

    http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/vocabulario-espanollatino--0/html/003fb036-82b2-11df-acc7-002185ce6064_28.html

  15. Ivan Gimenez
    25-10-2018 21:59

    Perdoneu la irrupció i sense voler desviar els comentaris respecte de l'article. Només un apunt, on Santo Job diu:

    En las breves pàgines descriptives de països, a los que les dedica algún que otro párrafo, se menciona Castilla y también Aragón. De Aragón dice que el nombre procede de Tarraconensis, como era cosa comúnmente aceptada desde que Nebrija propusiese esa etimología.

    No. Molt abans d'En Nebrissa a la seva història de Ferran i Isabel, editada l'any 1545, ja hi ha autors que ho diuen. I no. No és una teoria àmpliament acceptada. Hi ha un debat intens al llarg de segles respecte a l'origen del nom Aragó.

    Salut!

  16. Santo Job
    25-10-2018 13:32

    En cuanto a la ortografía del nombre, lo que nos dice el Nuevo Diccionario Biográfico Holandés es lo siguiente:
    "[Colom, Jacob Aertsz (1)]

    COLOM (Jacob Aertsz) (1), noemde zich ook wel Kalom of Calom, geb. te Dordrecht 10 Oct. 1599 (volgens na te noemen portret), begr. te Amsterdam in de Oude Kerk 13 Mei 1673 [...]"

    COLOM (Jacob Aertsz) (1), también se llamaba a sí mismo Kalom o Calom, nacido en Dordrecht el 10 de octubre de 1599 (según el conocido retrato), enterrado en la Oude Kerk de Amsterdam el 13 de mayo de 1673 [...]


    Por supuesto la diferencia Colom/Calom/Kalom no es nada rara. En WorldCat tienes referencias a todas las formas en que su nombre ha aparecido escrito, que incluyen: Jacobus Arnoldu Columna, Jacobus Arnoldi Columna, Jacob Aertsz Kalom, Jacob Aertsen Kolom, Jacob Aertsz, y hasta Jan Aertsz.
    https://www.worldcat.org/identities/lccn-n88139703/

    Un ejemplo de Calom lo tenemos en la edición que hizo del Palamedes, de Vondel, en 1626.
    https://i1.wp.com/www.neerlandistiek.nl/wp-content/uploads/2016/02/018PalamedesHuygens.jpg

    Aquí en la página 24 puedes ver el signo de la columna llameante en su librería
    https://pure.uva.nl/ws/files/2605489/173598_01_2_.pdf

  17. Santo Job
    25-10-2018 12:43

    Me acaba de dar por ponerme a leer el Zee-Atlas de Arnold Colom, y cuenta esto sobre Cristóbal Colón en la página 10:

    Want seker Spaensch Edelman, in Andalusien gheboren, dins naem noch tot aen dese tijdt onbekent is ghebleven, was d'eerste, die voorby Madera, een de Canarische Eylanden, zeylde, en aen de kust van America, daer tegen over ghelegen quam, en op soo lang en kommerlijck een reys veel van de seynen verloren hebbende, keerde weder te Madera daer hy, af gemat zijnde, overleed in de armen van Christoffel Columbus, een Italiaen, te Genua geboren, die op diet Eylandt sijn tijdt met zeekaerten te teekenen versleet, aan de welcke hy voor sijn doodt onderrichthingh gaf hoe men met onderwijs, dat hy naliet dit werck ter handt kon nemen. [...] [Columbus] versochte hier toe onderstant eerst by sijn Landts-lieden, de inwoonders van Genua, die hem van de handt wesen. Hy keerde sich dieshalven naer Hendrick de VII, Koning van Engelandt, en daer na tot Alfonsus de V, Koning van Portugael, en niets van hen verwerven konnende, eyndelijck tot Ferdinandus en Isabelle, Koningh en Koningin van Castilien, by de welcken versochte onderstandt van vertuygh verkreegh, daer mede hy, in her Jaer onses Salighmaekers 1492 de Landen, die soo langh obekent hadden geweest, eerst ontdeckte; te weten d'Eylanden van America, als Hispanjola, Cuba, Iamaica, S. Domingo, etc, en daer hy de Inwoonders die in dese Lande in rust en vrede leefden, grotte schatten en rijckdommen ontroofde, ende hen naer Spanjen voerde.

    No hay en el texto mención alguna a Cataluña, ni a la catalanidad de Colón, ni nada por el estilo, ni tampoco a la catalanidad de origen de los Colom holandeses. En las breves páginas descriptivas de países, a los que les dedica algún que otro párrafo, se menciona Castilla y también Aragón. De Aragón dice que el nombre procede de Tarraconensis, como era cosa comúnmente aceptada desde que Nebrija propusiese esa etimología. Dice que de Aragón la capital era Zaragoza y que cada tres años se reunían cortes en Monzón, que está en el medio del reino, para que el rey solicitase dinero.
    Cataluña aparece indicada en los mapas del Mediterráneo, igual que aparece Valencia, Provenza, y otras regiones, sin ninguna indicación especial.

  18. Antón Martín
    25-10-2018 07:54

    Francesc, el día que te decidas a acudir a un archivo a examinar cualquier documento, comprobarás con tus propios ojos cuán frecuentes son los bailes ortográficos en los manuscritos, en las fuentes primarias de las que tan machaconamente te hablamos y que tan machaconamente ignoras. Y esto sucedía en neerlandés, en catalán, en castellano y en klingon, llegado el caso. Es lo que tiene hablar sin conocimiento.

  19. Santo Job
    25-10-2018 01:04

    Si mantenían la referencia a la columna es porque se identificaban con ella. Bien podían haber cambiado de nombre a su establecimiento, cosa nada rara. Martín Nucio (Maarten Nuyts) regentaba un sitio llamado El Unicornio Dorado, pero luego cambió por Las Dos Cigüeñas.

  20. Santo Job
    25-10-2018 00:56

    Que no aparezca la marca tipográfica tiene una razón clara: eran impresores. Las marcas que se ven en las portadas de los libros corresponden a los libreros (que no siempre son impresores). Por ponerte un ejemplo sin salirme de la zona: Arnold Birckmann era un importante librero y los libros llevan su marca en portada. Si te vas al colofón, verás que los libros los imprimían Augustin Frisius, Hans de Laet, o Jan Steels. Todos estos eran también libreros, pero la marca de portada no siempre era la suya.
    Volviendo a los columnarios, los Colom seguían regentando un negocio que hace referencia a la columna, y tal cosa se vería en la fachada de su establecimiento, así que no renunciaron a la columna, no fue una excentricidad de Jacob Aertszoon Colom, sino una constante en el linaje.

  21. Francesc 2
    24-10-2018 23:32

    Home, la impremta, abans que res duu el cognom de la família. Després hi podem afegir els altres significats. El cas és que la columna ja no és un símbol tipogràfic, els descendents deixen d'usar aquest diguem-ne dibuix. Les noves generacions ja no l'usen com a símbol parlant. Això és cosa del fundador i els descendents ho deixen estar. Pel que fa al mot, és profundament ambigu. "la columna que il·lumina" també pot ser "el colom que il·lumina". Totes dues coses alhora. I quan es van traslladar el que van fer, abans que res, és mantenir el propi cognom, cosa del tot lògica.

  22. Santo Job
    24-10-2018 22:58

    Pero es que sí que lo mantienen, su imprenta seguía teniendo como nombre y símbolo la columna "de lichtende colom" (la columna iluminada), aunque ya no la pusiesen como marca tipográfica. Incluso mantuvieron el nombre de columna al trasladarse al Texelsche Kay.
    Por cierto, ahí van otras dos variaciones ortográficas del holandés medio al moderno: Licht pasa a ser Ligt, y Kay pasa a ser Kaai. De igual manera, Colom se convierte en Kolom.

  23. Francesc 2
    24-10-2018 22:43

    Si els descendents no segueixen el motiu de la columna, sembla que això és senyal que no s'hi senten identificats.

  24. Francesc 2
    24-10-2018 22:40

    Els descendents deixen de banda el símbol de la columna. Només en quedaria el cognom. Per tant, sembla que és una cosa adventícia: una ocurrència del fundador que els descendents no segueixen. Es queden merament amb el cognom Colom.

  25. Santo Job
    24-10-2018 22:22

    Sólo Jacob Aertszoon usaba la columna en sus mapas, pero la imprenta seguía tomando el nombre de la columna, pasando de Vuyrige Colom a Lichtende Colom cuando se trasladan de la plaza Dam al canal de Texel (Texelsche Kay).

  26. Francesc 2
    24-10-2018 22:18

    Però potser sí. El cas és que sembla que la cosa de la columna fa referència al primer membre de la generació. No sembla que continuï en la descendència. En Johannes escriu també Jacob amb C, és calr que també per etimologia. També podria escriure Colom per etimologia.Per origen.

  27. Santo Job
    24-10-2018 22:09

    No necesariamente lo habría escrito con K. En holandés medio se daban ambas grafías, con más presencia de "colom" que de "kolom". Se prefería la forma "colom" por ser más cercana a la etimología latina "columna", y por tanto era considerada más culta.
    Cuando se codifica la lengua holandesa, en cambio, se prefirió la forma "kolom" por ser menos latina.

    Lo que tú denominas juego de palabras, en heráldica se denomina "armas parlantes". Armas parlantes son aquellas cuyo dibujo coincide con mayor o menor exactitud con el nombre al que aluden: así, las armas de Castilla son un castillo; las de León, un león; las de los Tassis, un tejón (tasso, en italiano); las de los Coloma y los Colom tienen palomas; y las de los Colonna (columna, en italiano), una columna.

  28. Francesc 2
    24-10-2018 22:08

    Aprofita l'homofonia de les dues lletres. Però el cas és que l'editor, el responsable de l'edició, escriu el seu propi cognom i, evidentment, sap com s'ha d'escriure. D'altra banda, la simbologia de columna, no la trobem en els mapes de l'Arnold Colom. En tot cas, és significatiu el símbol de "columna". Una columna és el fonament. Fonament de què? De la descoberta d'Amèrica? De la nova manera de fer mapes? Pot ser: però hi ha la C del seu cognom, la responsabilitat del qual recau a ell mateix.

  29. Francesc 2
    24-10-2018 21:57

    Potser està fent un joc de paraules entre "columna" i "colom". Totes dues a la vegada. Amb la particularitat que fa començar el seu cognom amb C. Columna ardent, colom ardent. Si volgués indicar només "columna", aleshores hauria escrit directament una K: columna ardent.

  30. Santo Job
    24-10-2018 21:50

    Pero ese nombre, y esa palabra, se podía escribir indistintamente con C o con K. El cartógrafo prefería la versión con C, pero es evidente que el apellido corresponde a la palabra holandesa para "columna", como queda patente por el hecho de que él usase una columna como símbolo.
    En este caso, el apellido Colom es una homonimia casual.
    Otra columna llameante:
    http://www.maritiemdigitaal.nl/index.cfm?event=search.getdetail&id=100030068

  31. Francesc 2
    24-10-2018 21:38

    Qui pot saber millor com s'escriu un cognom, si no el mateix que el porta?

  32. Francesc 2
    24-10-2018 21:36

    A la imatge tercera, a peu de pàgina, llegim "by Johannes Colom BoecK verKooper". Per què el mateix impressor no va posar una K, com era normal en holandès, en lloc d'una C? L'impressor reprodueix el seu cognom i ho fa amb una C, tot i havent pogut posar una K. Però no ho fa? Per què? Doncs per això: posa una C perquè reprodueix el seu cognom.

  33. Santo Job
    24-10-2018 21:31

    No tiene nada que ver con palomas sino con columnas. Fíjate bien en la primera ilustración de este artículo: una columna envuelta en un halo de llamas ("de vuyrige colom"). Ese mismo motivo aparece en el "Colom de la mer", en la parte alta de la portada.
    https://www.joh.cam.ac.uk/sites/default/files/images/library/special_collections/colom.jpg
    También está en la versión holandesa del libro:
    https://bit.ly/2O1y4cd
    Hago notar aún más la irregularidad ortográfica, pues en la portada de la versión holandesa que adjunto no aparece escrito como "vuyrige" sino como "vyerighe".
    Aquí tienes otro montón de mapas del amigo Jacob Aertsz. Colom, todos con su columna envuelta en un halo de llamas:
    https://www.lbrowncollection.com/world-charts-jacob-colom-1668/

  34. Santo Job
    24-10-2018 21:22

    No falta. Si acaso, en "boeck-verkooper" sobra una C, pero la ortografía del holandés era particularmente irregular, pues no se fijó de forma efectiva hasta una fecha muy tardía. Por eso en textos antiguos puedes encontrar dos o tres formas gráficas para una misma palabra, e incluso a día de hoy está el famoso caso de la alternativa "IJ" frente a "Y", siendo " IJ" la forma clásica o arcaica. Cruyff, por ejemplo se puede escribir indistintamente Cruyff o Cruijff.
    También en textos antiguos se puede encontrar una alta alternancia de G y CH pues ambas cubren el mismo sonido.
    Lo mismo para las alternancias C/K/CK.

  35. Francesc 2
    24-10-2018 21:16

    De vuyrige Colom: "El Colom de foc, el Colom ardent".

  36. Francesc 2
    24-10-2018 21:13

    Hi falta la K, com en "almanak", no? O "BoeK-verKooper"......

  37. Santo Job
    24-10-2018 21:04

    Colom no tiene nada de raro para la época en Holanda, pues en holandés significa "columna", aunque la grafía en neerlandés moderno es "kolom". Para el nombre de su librería usó lo que en heráldica llamaríamos variación sobre armas parlantes. "De vuyrige colom" se traduce como "la columna de fuego". Compárese "vuyrige" con el alemán "feurich", que significa "de fuego".

    Lo de los nombres Jacob y Johannes es un argumento particularmente flojo. Son nombres extraordinariamente corrientes en todos los lugares de religión cristiana.

  38. Francesc 2
    24-10-2018 20:00

    Possiblement aquesta nissaga devia fundar -- o tenir-hi un paper molt important-- l'escola Holandesa de cartografia.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]