Qui era Almodis de Mortain, l’altra comtessa vikinga del Casal de Barcelona?

Barcelona, algun dia de l’any 1105. Fa 919 anys. Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona, es casava amb Almodis de Mortain. La investigació historiogràfica sempre havia sostingut que Almodis era una infanta de la casa comtal de Melguèlh, un petit però ric domini situat al bell mig del Llenguadoc. I que aquell matrimoni estava emmarcat en les maniobres de projecció expansiva del comtat de Barcelona cap al nord. Els comtes de Barcelona exercien la seva independència des del 987 i l’ambició de la cancelleria barcelonina sempre havia estat reunificar, sota l’autoritat dels Bel·lònides catalans, tots els comtats de l’antiga Marca de Gòtia (Llenguadoc i Catalunya Vella).

Però una investigació recent, que ha estat acceptada per la majoria del món acadèmic actual, desmenteix la filiació d’Almodis amb la casa de Melguèlh i en situa l'origen a la cort ducal de Normandia. La que havia creat, dos segles abans (911), el mític Rol·lo quan es va establir, amb el seu poble viking, a la desembocadura del riu Sena. I la que havia prestigiat el també mític Guillem, que havia conquerit Anglaterra (1066) i havia esdevingut el primer rei anglès de la nissaga normanda. Ara sabem que Ramon Berenguer III, fill de la vikinga Mafalda de Pulla, es va casar amb una altra vikinga, Almodis de Mortain, que ha estat oculta fins que la investigació moderna n'ha destapat el veritable origen.

Guillem el Conqueridor, Guillem II i Enric I / Font: Museu de Bayeux i British Library.

Com arriba Almodis a Barcelona?

El cert és que la documentació que va generar Almodis és molt escassa. La qual cosa no impedeix confirmar-ne l'origen viking. Però, en canvi, un estudi del paisatge social i polític de les classes dominants d’aquella Catalunya primigènia (segle XII), revela que la casa comtal de Barcelona tenia molt bones relacions amb la de Pulla-Calàbria, creada pels Hauteville, uns empresaris de la guerra (uns mercenaris) originaris de la Normandia, que havien creat un domini propi a la punta i al taló de la bota italiana. A cavall dels segles XI i XII, quan Ramon Berenguer II es casa amb la vikinga Mafalda, i quan Ramon Berenguer III es casa amb la vikinga Almodis, Barcelona i Calàbria són dos petits dominis independents que tenien moltes coses en comú.

Barcelona (nucli embrionari de la futura Corona catalanoaragonesa) i Calàbria (germen fundacional del futur Regne de Sicília) compartien amenaces (els àrabs al sud i els francesos al nord) i compartien protecció (la del Pontificat). El matrimoni de Ramon Berenguer II i Mafalda no havia estat fruit de la casualitat, ni tan sols de l’amor, sinó de les maniobres diplomàtiques vaticanes, que treballaven teixint aliances polítiques, militars i comercials entre els seus protegits. Després de Mafalda (1077) va arribar Almodis (1105), i després van arribar els Aguiló, una família d’empresaris de la guerra normands que van tenir un paper molt rellevant en la conquesta i restauració de la seu arquebisbal de Tarragona i en l'ocupació i reorganització del Camp de Tarragona (1114).