ARTICLES » 11-02-2025 | ALTRES FIGURES CATALANES
![]() 796 lectures
|
Qui era Elionor d'Aquitània i quina relació va tenir amb Catalunya? (II)
Elionor va intentar crear un imperi que havia d’abastar des de la frontera anglo-escocesa fins al marquesat de Tortosa.
Bordeus (ducat d’Aquitània), 18 de maig de 1152. Fa 871 anys. Elionor d’Aquitània (30 anys) feia efectiu el matrimoni amb el candidat que ella, personalment, havia elegit. Per primer cop en la història medieval europea, una governant decidia qui seria el seu consort. Enric Plantagenet (19 anys) no va ser una elecció impensada. Si bé és cert que les fonts documentals el descriuen com un home jove, ric, solter i atractiu; també ho és que era una de les figures polítiques més prometedores de l’Europa de l’època. Era comte d’Anjou i duc de Normandia, que amb Aquitània (en poder d’Elionor), formaven el trident dels grans dominis feudals que actuaven totalment al marge del control reial. I, a més, era un ferm candidat a ocupar el tron d’Anglaterra, que havia estat usurpat a la seva mare, neta de Guillem el Conqueridor. Enric era una inversió amb moltes expectatives.
Dominis de l'eix Aquitània-Plantagenet / Font: Historical Atlas by William Shepherd.
L’aposta anglesa
Elionor, que mai havia perdut la perspectiva del poder, va elegir algú amb qui formar una dupla invencible. I no es va equivocar. Enric era besnet de Guillem, el duc normand que havia conquerit Anglaterra i ocupat el tron de Londres (1066). No obstant això, la seva mare Matilde (1102-1167), neta del conqueridor i legítima hereva, havia estat desplaçada del tron per un parent que tenia el suport de... Lluís VII de França!, mentre era el marit d’Elionor. Per tant, l’elecció d’Enric com a segon marit era alguna cosa més que això... era una sobirana puntada de peu al cul del francès i, sobretot, era una sorollosa declaració d’intencions: Elionor iniciava el camí de la independència d’Aquitània, que culminaria dos anys més tard de les noces (1154), quan Enric, amb l’ajut d’Elionor, reparava la injustícia comesa sobre la seva mare i obtenia la corona anglesa.
Elionor i Enric, una dupla invencible
El 25 de novembre de 1154 moria Esteve, el rei intrús; i, tot seguit, Enric era coronat a Londres. A partir d’aquell moment, la dupla Enric i Elionor passava a ostentar el control d’una suma de territoris que representaven tres vegades l’extensió dels dominis de Lluís VII de França; deu vegades els de Ferran II de Lleó, o de Ramon Berenguer IV de Barcelona-Aragó; o dotze vegades els de Sanç III de Castella. Elionor i Enric havien creat un nou gegant que, durant els dos segles posteriors, jugaria un paper protagonista. Els pesos i equilibris es redibuixarien, però la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), que va enfrontar, per una banda, la monarquia francesa i els seus aliats gascons i angevins (farts dels anglesos) contra la monarquia anglesa i els seus aliats borgonyons (tips dels francesos), en seria una conseqüència directa.