Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 31-03-2016  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
4441

Qui és Maquiavel?

En Lluc Martí posa damunt la taula, en una primera aproximació al personatge, les incoherències, contradiccions i inversemblances al voltant de la biografia oficial d’en Niccolò Macchiavelli.

Retrat de Maquiavel fet posterior a la seva mort (font: Vikipèdia)

Després d’una lleu recerca per Internet sobre el personatge d’en Maquiavel i la seva biografia oficial, no n’he tret res de clar. Més aviat al contrari. Comencem.

Ens assabentem que El Pr√≠ncep, l‚Äôobra mestra de Maquiavel, est√† dins la llista de llibres prohibits per l‚ÄôEsgl√©sia Cat√≤lica. ¬ŅI no havien de saber en Ferran el Cat√≤lic o n‚ÄôAlexandre VI, en C√®sar Borja o en Juli della Rovere qui era aquest relatador d‚Äôalta pol√≠tica tan proper a ells?

√Čs Maquiavel un pseud√≤nim? Possiblement. D‚Äôantuvi, ens hauria de posar en gu√†rdia el fet que en Maquiavel tingui ‚Äúuna vida enigm√†tica‚ÄĚ. Tal com ens han arribat la d‚Äôen Colom o la d‚Äôen Lleonart. I aix√≤ ja ho coneixem. I, per tant, se‚Äôns estan donant les primeres pistes. √Čs com la prova del cot√≥. No falla.

Tamb√© se‚Äôns diu que en Maquiavel √©s un personatge sinistre, posse√Įt per pensaments diab√≤lics per tal d‚Äôarribar a fer reals les seves ambicions frustrades. Ja ho veieu: un √©sser malalt√≠s. Tal com els Borja. No us sona tot aix√≤? ¬ŅO √©s que, si tan malament en parlen, d¬īell, potser no √©s itali√†?

Un tipus tan intel.ligent, preparat, que √©s funcionari p√ļblic, diplom√†tic, fil√≤sof, te√≤ric de la pol√≠tica, historiador, escriptor‚Ķ I, √©s clar, tamb√© gran patriota florent√≠... Patriota. Per aix√≤ li tenen tanta estima. Com a en Ferran el Cat√≤lic i a en C√®sar Borja. Qu√® en devien dir a Flor√®ncia, d‚Äôen Maquiavel?

El devien aplaudir pel carrer. I una altra pregunta: les mateixes autoritats dels estats italians, els cercles de poder, la jerarquia eclesi√†stica d‚Äôaquests estats enfrontats amb Catalunya, que constru√Įen la llegenda negra dels Borja i la dels catalans invasors, ¬Ņsegur que consideraven en Maquiavel com un patriota per haver lloat en C√®sar Borja o en Ferran el Cat√≤lic?

En Maquiavel parla sobre temes de poder i sobre interessos d‚Äôalta pol√≠tica en un moment de reequilibri de for√ßes als estats italians i amb l‚Äôaterratge dels catalans al centre del poder, √©s a dir, al del poder papal en pugna per tractar de guanyar influ√®ncia cap al nord. Des del punt de vista itali√†, el poder catal√† √©s de clar domini. Per tant, ¬Ņno seria m√©s l√≤gic --essent com era florent√≠!-- que parl√©s malament d‚Äôun Borja? I amb la fama que els estats italians acaben encolomant als Borja! D√©u meu!

¡I amb la proximitat geogràfica i d’interessos que hi havia entre Florència i Gènova! ¡I, mentrestant, en Maquiavel tirant floretes a tort i dret a les principals figures del desembarcament estranger! No té cap sentit. ¡Unes floretes per als dominadors de la Península Itàlica arribats feia un segle i mig, competidors de Gènova i obrint rutes comercials amb una marina i un poder militar arreu del món! Quin disbarat!

En Maquiavel, tard o d‚Äôhora, s‚Äôha d‚Äôexiliar. Potser pel seu amor als catalans. ¬ŅO √©s que potser l‚Äôexili no va existir mai perqu√® mai no va estar a Flor√®ncia? No ho s√©. Per√≤ el que s√≠ que tinc clar √©s que la fama d‚Äôen Maquiavel com a √©sser diab√≤lic nom√©s pot tenir sentit en alg√ļ important dintre l‚Äôengranatge de poder ali√® als estats italians. I, per tant, en un pro-catal√† evident.

Crec que la construcció d’aquesta biografia de llegenda negra és ben possible que sigui pel que he dit. Talment com passa amb la de n’Alexandre VI i la dels Borja en general. El biografiat i el biògraf porten la mateixa llufa a l’esquena. El que ara diré es només una conjectura. Tanmateix, penso que els Borja i tot el poder reial català eren benefactors i protectors d’en Maquiavel. Vull dir que no té sentit que romangués a Florència.

Ara b√©, √©s pura deducci√≥. O, millor dit, √©s veure el vincle d‚Äôalg√ļ que escriu amb unes idees pol√≠tiques que en aquell moment estan essent importades a It√†lia, unes idees que provenen de la Corona d‚ÄôArag√≥ i que reflecteixen de molt de prop com respira i pensa la cancelleria catalana de N√†pols i dels Estats Pontificis. Diguem que en Maquiavel no est√† apartat del poder a Flor√®ncia, sin√≥ que hi √©s dintre: al rovell de l‚Äôou. I el coneix b√©.

Per√≤ aix√≤ no √©s, a primer cop d¬īull, el m√©s incre√Įble. El mes incre√Įble √©s que tenim un observador privilegiat de l‚Äôalta pol√≠tica, una persona que diu que ‚Äúel fi justifica els mitjans‚ÄĚ. El secretari florent√≠ t√© l‚Äôhonor d‚Äôelaborar un manual de superviv√®ncia basat en pr√†ctiques gens exemplars i‚Ķ agafeu-vos fort: no en treu cap profit. Cap ni un. Sona incre√Įble. Inversemblant.

En Niccol√≤ Machiavelli, l‚Äôautor del Pr√≠ncep, no va ser capa√ß d¬īaplicar ni tan sols una mica les seves pr√≤pies receptes per ascendir. No va saber enriquir-se, ni viure dels c√°rrecs p√ļblics, ni conspirar per un c√†rrec (sembla molt estrany que a un home tan important i amb un cap tan ben dotat no li donin finalment el c√†rrec que ansiava a Flor√®ncia). Ni sap tampoc fer servir les seves influ√®ncies. Ni el seu talent li serveix per a res. Ni tampoc l‚Äôexperi√®ncia o els contactes acumulats o les influ√®ncies. Res de res. Oblidat. Devia ser un te√≤ric.

Si en Maquiavel és un pseudònim, tenen sentit la seva biografia o la seva nacionalitat tal com ens han arribat. Va fracassar estrepitosament. L’autor del Príncep va néixer i va morir pobre. I això d’una banda, en una època on només una elit molt petita podia adquirir els seus coneixements (i per tenir aquesta gran cultura havies de ser ric). I de l’altra, en una època en què pujar l’escalafó social era pràcticament impossible. I baixar-ne, encara mes difícil. Qui era en Maquiavel?

Lluc Martí




versió per imprimir

  1. David2
    09-04-2016 15:02

    Una correcció. Maquiavel mai no va dir "el fi justifica els mitjans". Això és una simplificació burda del seu pensament polític amb intencions vexatòries, segons el meu parer.

  2. Arturo Rodriguez
    03-04-2016 15:56

    Lo llamaría "Pao de Bembibre" porque es a lo que más o menos le sonaba un apellido como Bellviure o Benviure, no por mala fe. En el texto lo menciona como autor catalán, de hecho. Igual que otros autores hablan del conde de La Paliza (La Palice), el conde de Laxao (La Chaulx), etc.

  3. Guerau
    03-04-2016 14:31

    De com un Pau de Bellviure al segle XV es converteix en Pao de Benbibre pel Marquès de Santillana. Una práctica habitual en les lletres castellanes en el segle XV, una gran tradició cultural que cal tenir en compte.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Pau_de_Bellviure

    https://books.google.es/books?id=kJKC764rEVwC&pg=PA324&lpg=PA324&dq=Pao+de+Benbibre&source=bl&ots=RO7UmEKgEi&sig=kQwEvR9rhmvPKy7LXmyCirnv_ck&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjPna33uPLLAhUBcBoKHd84CLAQ6AEIMTAD#v=onepage&q=Pao%20de%20Benbibre&f=false

  4. Àngel Daniel
    01-04-2016 15:20

    La Viquip√®dia esmenta que Maquiavel va coincidir amb Leonardo, mantenint amb ell llargues converses. Si el veritable Leonardo es movia entre N√†pols i Roma, poder Maquiavel tamb√© est√† despla√ßat geogr√†ficament. Per altra banda, tamb√© sorpr√®n que quan al final de la seva vida cau en desgr√†cia decideix replegar-se a la seva finca r√ļstica, on malviu de llenyataire tot convivint amb els seus obrers. Se'm fa estrany que tot un diplom√†tic acostumat als luxes de les corts europees acabi d'aquesta forma. La Viquip√®dia acaba dient que, per molt dura que fos la seva nova vida de llenyataire, per les nits es vestia de diplom√†tic, llegia Dant, Petrarca,... i va acabar escrivint 8 llibres. Estem novament davant dues persones fusionades? una pobra i una arist√≤crata?

  5. Gracienc
    01-04-2016 13:58

    Tenint en compte el ritme que portem (i pel que cal felicitar-nos) no és estrany que fins i tot els més partidaris de l'INH i de la metodologia de treball i de les veritats que aneu desvetllant, s'enneguitin per tantes evidències.
    Potser caldria pensar que no hauríem d'omplir el sac amb tants descobriments si després no podem posar-los a disposició de tothom de manera fefaent (i de manera fefaent no vol dir només publicar-ho a la pàgina web) i amb la certesa de que s'arriba al fons de les consciències dels que poden usar argument d'autoritat per certificar tots aquests coneixements.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17379

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]
Article publicat al butllet√≠ ¬ęSobirania i Just√≠cia¬Ľ, n√ļm. 20 el 14 d'octubre del...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]