OPINIO » PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
Data de publicació: 30-08-2020 3171

Xavi Llobet

Reconciliació amb el pessebre

En Xavier Llobet ha quedat agradablement sorprès per l'article d'En Jordi Bilbeny sobre una figura tan nostrada com El Caganer del pessebre i el tipus de religiositat que s'hi amaga. Ens ha fet arribar la seva opinió sobre l'article.

La lectura de l’article Apunts sobre «el Caganer» del pessebre. Furgant entre els abismes d'una sacralitat perduda[1], d’En Jordi Bilbeny, m’ha reconciliat amb el nostre pessebre.

Abans de llegir l’article, jo havia fet saber personalment a l'autor el meu parer sobre el Pessebre. Considerava el Pessebre més aviat com una representació del món arameu premusulmà. Hi veia, més que qualsevol altra cosa, Israel, la Meca o el Marroc.

D’aquest article, me n’ha sorprès agradablement una afirmació. En Bibeny ens advera que el pessebre és una variant d’un larari romà. Jo, a aquesta asserció, hi afegiria que es tractaria d’un larari de la Roma cristiana —la qual cosa és una contradicció en si mateixa, perquè els romans eren politeistes i, per això mateix, les havien de passar magres per acceptar una religió monoteista—.

Així, doncs, el pessebre havia d’haver estat, en principi, una mena de «larari» romano-cristià sobre el qual s’hi afegiren un seguit de «figuretes catalanes» precristianes o paganes. En altres paraules, les figuretes catalanes van colonitzar una escena d’una altra cultura.

És com allò que el mateix Bilbeny havia escrit sobre Els Pastorets[2]: els Pastorets són una representació cristiana farcida de simbologia i de personatges mitològics catalans: dimonis, pastors, bruixes, àngels, etc.

Ara ja em puc reconciliar i mirar el pessebre d’una altra manera.

Gràcies, Jordi!

(Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)
Imatge 1: Déus estàtics d’un larari romà. Foto: Pinterest
Imatge 2: Escena aràbiga amb pastorets del pessebre vivent de Castell d’Aro. Foto: Menuts de Girona, 2017
Imatge 3: Mitologia catalana dels Pastorets de Granollers en un bosc al fons. Foto: Som Granollers, 2016

Xavi Llobet, Doctor Arquitecte
Barcelona 21 de juliol del 2020

Notes bibliogràfiques:
[1] Jordi Bilbeny: “Apunts sobre ‘el Caganer’ del pessebre. Furgant entre els abismes d’una sacralitat perduda”. Web de l'INH, 18-07-2020
[2] Jordi Bilbeny: “La sardana i la religió de les bruixes”. Barcelona: Librooks, 2015

Autor: Xavi Llobet

Descarregar PDF de l'article

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Videus recentment publicats:

	Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
	Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH

HO SABIES...?

Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Catalanismes al Planisferi d'En Sebastià Cabot
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]

Esclat occità a Carcassona
Prop de 30.000 manifestants occitans han recorregut els carrers de Carcassona. Els carrers han estat bloquejats...[+]

Don Quijote va passar per Terrassa, Matadepera i Sant Llorenç del Munt
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]

Ferran Soldevila i la descoberta d'Amèrica
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]

	1.	Recuperant les arrels catalanes de Malta
	2.	La bandera espanyola: història d’una apropiació
	3.	Madrid sí que paga els traïdors
	4.	Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
	5.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola
	6.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	7.	El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
	8.	Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
	9.	Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
	10.	Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall

	1.	Miquel Servet, català universal
	2.	Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
	3.	Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
	4.	Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
	5.	Cervantes, català
	6.	“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
	7.	La barretina i la seva implicació a Amèrica
	8.	'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
	9.	La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
	10.	Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA

Reconciliació amb el pessebre

En Xavier Llobet ha quedat agradablement sorprès per l'article d'En Jordi Bilbeny sobre una figura tan nostrada com El Caganer del pessebre i el tipus de religiositat que s'hi amaga. Ens ha fet arribar la seva opinió sobre l'article.