Reconciliació amb el pessebre

En Xavier Llobet ha quedat agradablement sorprès per l'article d'En Jordi Bilbeny sobre una figura tan nostrada com El Caganer del pessebre i el tipus de religiositat que s'hi amaga. Ens ha fet arribar la seva opinió sobre l'article.

La lectura de l’article Apunts sobre «el Caganer» del pessebre. Furgant entre els abismes d'una sacralitat perduda[1], d’En Jordi Bilbeny, m’ha reconciliat amb el nostre pessebre.

Abans de llegir l’article, jo havia fet saber personalment a l'autor el meu parer sobre el Pessebre. Considerava el Pessebre més aviat com una representació del món arameu premusulmà. Hi veia, més que qualsevol altra cosa, Israel, la Meca o el Marroc.

D’aquest article, me n’ha sorprès agradablement una afirmació. En Bibeny ens advera que el pessebre és una variant d’un larari romà. Jo, a aquesta asserció, hi afegiria que es tractaria d’un larari de la Roma cristiana —la qual cosa és una contradicció en si mateixa, perquè els romans eren politeistes i, per això mateix, les havien de passar magres per acceptar una religió monoteista—.

Així, doncs, el pessebre havia d’haver estat, en principi, una mena de «larari» romano-cristià sobre el qual s’hi afegiren un seguit de «figuretes catalanes» precristianes o paganes. En altres paraules, les figuretes catalanes van colonitzar una escena d’una altra cultura.

És com allò que el mateix Bilbeny havia escrit sobre Els Pastorets[2]: els Pastorets són una representació cristiana farcida de simbologia i de personatges mitològics catalans: dimonis, pastors, bruixes, àngels, etc.

Ara ja em puc reconciliar i mirar el pessebre d’una altra manera.

Gràcies, Jordi!

(Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)
Imatge 1: Déus estàtics d’un larari romà. Foto: Pinterest
Imatge 2: Escena aràbiga amb pastorets del pessebre vivent de Castell d’Aro. Foto: Menuts de Girona, 2017
Imatge 3: Mitologia catalana dels Pastorets de Granollers en un bosc al fons. Foto: Som Granollers, 2016

Xavi Llobet, Doctor Arquitecte
Barcelona 21 de juliol del 2020

Notes bibliogràfiques:
[1] Jordi Bilbeny: “Apunts sobre ‘el Caganer’ del pessebre. Furgant entre els abismes d’una sacralitat perduda”. Web de l'INH, 18-07-2020
[2] Jordi Bilbeny: “La sardana i la religió de les bruixes”. Barcelona: Librooks, 2015

Autor: Xavi Llobet

versió per imprimir

Comentaris publicats

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Videus recentment publicats:

	Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
	11a UNH - Presentació de la universitat

HO SABIES...?

Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
París custodia la Bíblia Valenciana
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]

El programa Té de Tot (tdt) de Televisió de Girona, entrevista En Lluís Maria Mandado
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]

L'independentisme segrestat d’En Joan Salvat-Papasseit
Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia...[+]

La increïble doble vida d'En Martin Behaim
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]

	1.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola
	2.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	3.	El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
	4.	Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
	5.	Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
	6.	Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
	7.	Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
	8.	Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
	9.	Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo
	10.	La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català

	1.	El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
	2.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	3.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola

	1.	Miquel Servet, català universal
	2.	Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
	3.	Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
	4.	Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
	5.	Cervantes, català
	6.	“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
	7.	La barretina i la seva implicació a Amèrica
	8.	'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
	9.	La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
	10.	La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla

SECCIONS

PROJECTES

L'INSTITUT

A LA XARXA

Reconciliació amb el pessebre

En Xavier Llobet ha quedat agradablement sorprès per l'article d'En Jordi Bilbeny sobre una figura tan nostrada com El Caganer del pessebre i el tipus de religiositat que s'hi amaga. Ens ha fet arribar la seva opinió sobre l'article.

Comentaris publicats