Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
OPINIó » 30-08-2020  |  MITOLOGIA CATALANA
1928 lectures

Reconciliació amb el pessebre

En Xavier Llobet ha quedat agradablement sorprès per l'article d'En Jordi Bilbeny sobre una figura tan nostrada com El Caganer del pessebre i el tipus de religiositat que s'hi amaga. Ens ha fet arribar la seva opinió sobre l'article.

La lectura de l’article Apunts sobre «el Caganer» del pessebre. Furgant entre els abismes d'una sacralitat perduda[1], d’En Jordi Bilbeny, m’ha reconciliat amb el nostre pessebre.

Abans de llegir l’article, jo havia fet saber personalment a l'autor el meu parer sobre el Pessebre. Considerava el Pessebre més aviat com una representació del món arameu premusulmà. Hi veia, més que qualsevol altra cosa, Israel, la Meca o el Marroc.

D’aquest article, me n’ha sorprès agradablement una afirmació. En Bibeny ens advera que el pessebre és una variant d’un larari romà. Jo, a aquesta asserció, hi afegiria que es tractaria d’un larari de la Roma cristiana —la qual cosa és una contradicció en si mateixa, perquè els romans eren politeistes i, per això mateix, les havien de passar magres per acceptar una religió monoteista—.

Així, doncs, el pessebre havia d’haver estat, en principi, una mena de «larari» romano-cristià sobre el qual s’hi afegiren un seguit de «figuretes catalanes» precristianes o paganes. En altres paraules, les figuretes catalanes van colonitzar una escena d’una altra cultura.

És com allò que el mateix Bilbeny havia escrit sobre Els Pastorets[2]: els Pastorets són una representació cristiana farcida de simbologia i de personatges mitològics catalans: dimonis, pastors, bruixes, àngels, etc.

Ara ja em puc reconciliar i mirar el pessebre d’una altra manera.

Gràcies, Jordi!


(Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)
Imatge 1: Déus estàtics d’un larari romà. Foto: Pinterest
Imatge 2: Escena aràbiga amb pastorets del pessebre vivent de Castell d’Aro. Foto: Menuts de Girona, 2017
Imatge 3: Mitologia catalana dels Pastorets de Granollers en un bosc al fons. Foto: Som Granollers, 2016

Xavi Llobet, Doctor Arquitecte
Barcelona 21 de juliol del 2020

Notes bibliogràfiques:
[1] Jordi Bilbeny: “Apunts sobre ‘el Caganer’ del pessebre. Furgant entre els abismes d’una sacralitat perduda”. Web de l'INH, 18-07-2020
[2] Jordi Bilbeny: “La sardana i la religió de les bruixes”. Barcelona: Librooks, 2015



Autor: Xavi Llobet



versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    33458 lectures
    10a UNH - Presentació
    10a UNH - Benvinguda del Poble que Canta
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un...[+]
    Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+]
    Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]
    Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyola
    2.  Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles I
    3.  La meva experiencia de la “Universitat Nova Història”
    4.  L’estat actual de l’ensenyament de la Història de Catalunya a Secundària
    5.  Machado contra la llibertat dels catalans
    6.  Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’Europa
    7.  Cercant el port de Pals
    8.  Cervantes, ni gai ni català
    9.  Parlament d'En Carles Camp a la presentació de la 10a Universitat Nova Història, a Montblanc
    10.  El paisatge de la Gioconda
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  L’estat actual de l’ensenyament de la Història de Catalunya a Secundària
    2.  Cercant el port de Pals
    3.  Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles I
    4.  Quan i qui comença la persecució del català?
    5.  Els censors d’El Quixot ens permeten intuir que la primera Casa de Contractació de les Índies no era a Andalusia
    6.  Machado contra la llibertat dels catalans
    7.  'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyola
    8.  La nissaga catalana dels Trastàmara i Ferran de Nàquera
    9.  La diàspora judeocatalana: sefardites o katalanim?
    10.  'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep Mayolas
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    2.  Miquel Servet, català universal
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Cervantes, català
    5.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    6.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla