Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una galeria de quadres en què hi ha pocs originals i moltes còpies."
Charles AIexis de Tocqueville
OPINIó » 30-08-2020  |  MITOLOGIA CATALANA
2318

Reconciliació amb el pessebre

En Xavier Llobet ha quedat agradablement sorprès per l'article d'En Jordi Bilbeny sobre una figura tan nostrada com El Caganer del pessebre i el tipus de religiositat que s'hi amaga. Ens ha fet arribar la seva opinió sobre l'article.

La lectura de l’article Apunts sobre «el Caganer» del pessebre. Furgant entre els abismes d'una sacralitat perduda[1], d’En Jordi Bilbeny, m’ha reconciliat amb el nostre pessebre.

Abans de llegir l’article, jo havia fet saber personalment a l'autor el meu parer sobre el Pessebre. Considerava el Pessebre més aviat com una representació del món arameu premusulmà. Hi veia, més que qualsevol altra cosa, Israel, la Meca o el Marroc.

D’aquest article, me n’ha sorprès agradablement una afirmació. En Bibeny ens advera que el pessebre és una variant d’un larari romà. Jo, a aquesta asserció, hi afegiria que es tractaria d’un larari de la Roma cristiana —la qual cosa és una contradicció en si mateixa, perquè els romans eren politeistes i, per això mateix, les havien de passar magres per acceptar una religió monoteista—.

Així, doncs, el pessebre havia d’haver estat, en principi, una mena de «larari» romano-cristià sobre el qual s’hi afegiren un seguit de «figuretes catalanes» precristianes o paganes. En altres paraules, les figuretes catalanes van colonitzar una escena d’una altra cultura.

És com allò que el mateix Bilbeny havia escrit sobre Els Pastorets[2]: els Pastorets són una representació cristiana farcida de simbologia i de personatges mitològics catalans: dimonis, pastors, bruixes, àngels, etc.

Ara ja em puc reconciliar i mirar el pessebre d’una altra manera.

Gràcies, Jordi!


(Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)
Imatge 1: Déus estàtics d’un larari romà. Foto: Pinterest
Imatge 2: Escena aràbiga amb pastorets del pessebre vivent de Castell d’Aro. Foto: Menuts de Girona, 2017
Imatge 3: Mitologia catalana dels Pastorets de Granollers en un bosc al fons. Foto: Som Granollers, 2016

Xavi Llobet, Doctor Arquitecte
Barcelona 21 de juliol del 2020

Notes bibliogràfiques:
[1] Jordi Bilbeny: “Apunts sobre ‘el Caganer’ del pessebre. Furgant entre els abismes d’una sacralitat perduda”. Web de l'INH, 18-07-2020
[2] Jordi Bilbeny: “La sardana i la religió de les bruixes”. Barcelona: Librooks, 2015



Autor: Xavi Llobet



versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35166

    Aconseguits 1400€
    de 8000€
    Queden 21 dies

    Més informació
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]
    Sabies que la dona del gran compositor rus Seguei Prokófiev va ser la catalana Carolina Codina? En Bartomeu...[+]
    Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
    En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
    2.  De la Inquisició al 155
    3.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
    4.  Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
    5.  La persecució de la religió catalana al segle XIV
    6.  El català, llengua de Sardenya
    7.  Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll
    8.  Els Cabot penedesencs medievals
    9.  Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília
    10.  La finalitat última de la Història
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  Nostra Senyora de Montserrat a Portugal
    2.  Conangla i Fontanilles
    3.  Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
    4.  Una altra història de les Drassanes de Barcelona
    5.  De la Inquisició al 155
    6.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
    7.  Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?
    8.  Els Cabot penedesencs medievals
    9.  Avança l'ocupació
    10.  Aquest és el primer mapa de la història que reconeix Catalunya com a país
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    2.  Miquel Servet, català universal
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Cervantes, català
    5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
    8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla