Crea el teu compte
Accedeix
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
ARTICLES » PROJECTE CONTRA LA CENSURA I LA MANIPULACIÓ
Data de publicació: 01-05-2010  7176 lectures

Bernat Dedéu / Filòsof i músic

Recuperem els nostres músics

El guitarrista Francesc Tàrrega

Viatgem al Montgrí per tornar al Festival de Torroella, on l'Ensemble Zefiro presenta un concert dedicat a Händel i als germans Joan i Josep Pla. El director i solista Alfredo Bernardini hi desenterra de l'oblit musical el Doble concert per a dos oboès en re major i l'estratosfèric Concert en do major. La conjunció dels compositors no era casual; els Pla, genials oboistes, van visitar Londres quan Händel encara hi triomfava, per engreixar fama a la capital musical del món. Mentre el Caro Sassone seguia fidel al seu estil llampant, els Pla van intuir perfectament el gust cantabile i galant que portaria ben aviat al classicisme. Històries a banda, la seva música és preciosa; Bernardini, un dels millors oboistes del món, va suar de valent per cruspir-se l'endimoniat Allegro del Concert en do. Pura trempera! Ho comprovaran ben aviat, si no hi eren, perquè l'italià es disposa a gravar aquesta i altres peces en un disc impulsat pel Centre Robert Gerhard, salvífica institució que recupera incansablement el patrimoni musical del país. L'entitat, conduïda pel meu bon amic Oriol Pérez, continua sumant troballes impagables. Fa ben poc, ressuscitava l'esplèndida òpera Artaserse -del barceloní Domènec Terradellas- en un disc immaculat que va comportar un premi Orphée d'Or per al director Juan Bautista Otero (amb la repercussió mediàtica imaginable en un país musicalment subnormal com el nostre...). Cal insistir-hi: el cas dels germans Pla o de Terradellas no és l'únic brot verd de músics catalans que van tenir renom mundial i que hem oblidat al calaix. Exemples no en falten: ¿qui recorda enguany que el teatre Bolxoi de Moscou es va inaugurar amb el ballet Cendrillon, del compositor Ferran Sors, que la tècnica de la guitarra moderna es deu al castellonenc Francesc Tàrrega, o que un dels millors operistes de la tradició occidental té per nom Martín i Soler i era valencià? Per què et sents tan idiota reivindicant aquesta excel·lència tan incontestable? Per què no hi havia cap autoritat cultural del país escoltant els Pla a Torroella? Per què ens preocupen quatre duros prestats d'Espanya i no ens amoïna pertànyer encara al Tercer Món musical? bernatdedeu@gmail.com



Autor: Bernat Dedéu / Filòsof i músic




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

  1. Joan soldevila
    20-05-2016 11:25

    Molt interessant per entrar en un món completament desconegut a les nostres contrades

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Aconseguits 3150€
de 5000€
Queden 22 dies

Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
38792 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]
Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]