Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si no som capaços de qüestionar aquells que ens diuen que tal cosa és veritat, estem a mercè de qualsevol xerraire, polític o religiós"
Carl Sagan
ARTICLES » 21-02-2024  |  ALTRES FIGURES CATALANES
2717 lectures

Sant Pere Claver i el Nou Món

En aquest article, En Sergi Lara ens exposa una història documental del missioner que va deixar petjada al “Nou Món” a partir de la Barcelona dels segles XVI i XVII.

Va ser l’any 2008, durant el meu primer viatge a Colòmbia, quan vaig entrar en contacte amb el llegat de Sant Pere Claver. Havia arribat a la mítica ciutat de Cartagena d’Índies després de viure un bon grapat d’aventures per les muntanyes de Colòmbia, des de les grans alҫades andines a més de 5.000 m d’altitud fins a la profunditat de les selves on encara viuen actives comunitats indígenes. Passejant pel monumental centre històric de la Cartagena colombiana, un dels edificis de referència de la descoberta va ser justament la gran església dedicada a “San Pedro Claver”, un dels patrons del país sudamericà. No calia fer gaire esforҫ per traduir el nom castellà del personatge a partir d’un cognom molt català, i d’aquesta manera arribar a una biografia humana que comenҫava a les terres d’interior de Catalunya, tan llunyanes en tots els sentits respecte de les terres a la vora del mar Carib.

En Pere Claver va néixer l’estiu de 1580 a Verdú, un poble molt estratègic que, des de l’Edat Mitjana, organitzava una de les fires de bestiar més important de tots els Països Catalans, gràcies a ser cruïlla de camins entre el Pirineu i la Mediterrània des de temps immemorials. La família Claver, que tenia una certa posició en aquest poble de ramaders i camperols, destacava també per tenir bones relacions amb altres famílies com els Colom del mateix Verdú, un fet que els permetia connectar amb els Colom de Barcelona. L'any 1595 en Pere Claver va ser enviat per la seva família justament a Barcelona, amb la clara finalitat d’iniciar estudis superiors a una ciutat que durant aquells anys (entre 1590 i 1606) va remodelar completament el seu port i les seves històriques Drassanes. Aquest fet, l’ampliació del port de Barcelona, demostrava una gran activitat econòmica no només de la capital de Catalunya, sinó de bona part dels Països Catalans, especialment en relació amb el comerҫ global que s’havia iniciat un segle enrere a partir dels viatges colombins.


Mapa de Catalunya al segle XVII amb el camí entre Verdú i Barcelona.


Però la Barcelona de finals del segle XVI era sobretot una de les ciutats més obertes d'Europa, amb una presència activa dels anomenats “jueus conversos” i una connexió directa amb les idees humanistes més avançades de l'època. L'ambient intel·lectual estava marcat pel lliure pensament, on regnava l'ecumenisme, la filosofia de l'amor, la visió missionera, el misticisme, el neoplatonisme, la pràctica de l'alquímia, la pedagogia i tota la lògica lul·liana. En conjunt, doncs, era un ambient òptim per a un jove estudiant procedent de l'interior de Catalunya amb ganes d'abraçar el món. A favor també hi tenia l'ajuda familiar dels parents que el van acollir per a l'estada durant un bon grapat d'anys, així com el vincle entre els Colom de Verdú i els Colom de Barcelona, amants dels llibres i de la cartografia. Als carrers del barri gòtic barceloní, tothom sabia que un segle enrere el gran pla d'obrir una nova ruta cap a les Índies s'havia gestat allà. Una altra prova de l'interès pel coneixement a la Ciutat Comtal en aquell precís moment, eren les cinc impremtes que es concentraven entre l'església del Pi i el carrer del Call. Una dada, aquesta, a la qual faria referència uns pocs anys després l'escriptor Miguel de Cervantes a través del seu cèlebre llibre delQuixot.

Gravat de Barcelona al segle XVII amb les seves grans Drassanes.

La descripció de la capital catalana d'aquell moment podria resumir-se en una cita que apareix al mateix Quixot:

«Arxiu de cortesia, alberg d'estrangers, hospital de pobres, pàtria de valents, venjança d'ofesos, correspondència de fermes amistats i lloc de bellesa única».

La monumental obra cervantina es publicaria, en una primera part, l'any 1605 i, en una segona part, l'any 1615. En aquell interval entre les dues parts, l'autor va fer una important estada a Barcelona, els mesos d'estiu de l'any 1610, on va constatar amb els seus propis ulls el gran ambient humanístic que es respirava a la Ciutat Comtal. Una capital que Cervantes qualificava com “un dels majors mercats de llibres d'Europa”.

Efectivament, les cinc impremtes que es localitzaven entre l'església del Pi i el carrer del Call del barri gòtic barceloní conformaven un centre de producció d'obres de tot tipus, capaç fins i tot d'esquivar les lleis de censura de la Santa Inquisició. La ciutat era a prop de completar les grans obres de remodelació del seu port i, sens dubte, aquest fet la situava dintre del mapa europeu del comerç com una peça fonamental, però, al mateix temps, com un pol d'atracció per al món intel·lectual.