Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític
ARTICLES » 03-08-2022  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
294 lectures

Sifante, noble català de Barcelona, un alter ego de Colom a «Il Mondo Nuovo» de Tommaso Stigliani?

En Pau Mora tanca els cicles de conferències de la 9ª edició del UNH analitzant el poema "Il Mondo Nuovo" sobre la descoberta d'Amèrica, de Tomaso Stigliani.

Pau Mora

En aquesta conferència, En Pau Mora ens parla d’Il Mondo Nuovo de Tommaso Stigliani des d’una perspectiva històrica. Aquest poema heroic de principis del segle XVII, que conté 34 cants i unes 4.000 octaves en la seva segona i definitiva edició, és un dels primers poemes en italià que tracta sobre la descoberta i conquesta d’Amèrica.

Tot i contenir elements fantàstics com monstres i canviar alguns aspectes històrics, com que En Colom va a Amèrica amb un nombrós exèrcit cristià després d’una revelació d’un àngel, l’obra està basada en els fets reals de la gesta colombina.

Primerament, es repassa la biografia de l’escriptor napolità i després d’un breu resum de l’obra s’examinen els versos que contradiuen la història oficial. Un d’ells és que a Ferran el Catòlic se l’anomena ‘’senyor de l’empresa del Nou Món’’, i no Isabel la Catòlica, la qual és referida simplement com a ‘’muller del rei Ferran’’. Un altre és el fet que no passin per Palos quan tornen del primer viatge, sinó que, després de parar a Lisboa on el rep el rei portuguès, En Colom segueix per mar, passa l’estret i no para fins a posar el peu a terra prop de Barcelona. De passada, es detallen algunes catalanades sintàctiques i de vocabulari que hi ha en aquests versos seleccionats.

També s’hi observen altres curiositats, com una trobada i un estrany diàleg entre Colom i Sifante, un noble català de Barcelona. Sifante i la seva esposa Giselda, de Burgos, després d’un llarg periple i un naufragi, arriben a l’illa de Bermuda i seran retornats a Barcelona. A banda del diàleg, s’analitza la referència d’Aprosio, que creu que Stigliani ha tret els fets de la història entre Orio i Pulicastra, una novel·la de Celio Malespini, i que ambdós l’han tret a la vegada de Mambriano.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    30334 lectures

    9a-UNH

    Víctor Cucurull - Gelmir, el misteriós bisbe fundador de Santiago de Compostel·la
    Montse Camps - La primera carta d’En Colom demostra que era català
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]
    Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
    Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+]