Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 06-09-2014  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
8438 lectures

Sobre la història, la guerra de successió i l'abducció premeditada de la nostra consciència

Recuperem el parlament que En Jordi Bilbeny va pronunciar al Fossar de les Moreres, el 10 de setembre del 2006

Pebeter del Fossar de les Moreres
Font: barcelonaturisme.com

De jove creia que els espanyols eren “tan dolents” que només ells podien haver estat la causa de l'extermini dels pobles d’Amèrica. Llavors, jo estava convençut que ser català era un orgull i que, una gran part d’aquest sentiment provenia del fet de no haver pres part en el genocidi americà. Era sabut de tothom que els espanyols eren “tan dolents” que no ens havien deixat participar en aquella gesta conqueridora. I, fins i tot, he arribat a llegir d’algun historiador de començament del segle XX que “els catalans ens podíem comptar entre les gran nacions del món perquè no vam participar en la conquesta d’Amèrica”.

Amb els anys, però sobretot amb els estudis, he anat veient que no només no era cert que no tinguéssim res a veure amb el Nou Món, sinó que en vam ser els descobridors i els evangelitzadors, conqueridors i pobladors primigenis. I que una lectura ingènua, crèdula i submisa dels llibres d’història, sense cap mena de sentit crític ni rigor intel·lectual, ens havia portat a crear una visió idíl·lica, quasi paradisíaca, de nosaltres mateixos. I a fer que llancéssim en contra nostra tota una sèrie d’energies universalitzadores, perquè, convençuts com estàvem de la certesa de la història espanyola, no ens adonàvem que anant contra alguns aspectes d’Espanya, no fèiem res més que esdevenir l’escamot d’execució dels nostres propis símbols i de la nostra pròpia història.

Estic convençut que les relacions polítiques amb Espanya, sempre tenses i perilloses, llevat dels moments d’enfrontament ideològic total o de guerra oberta i sublevació armada permanent, ens portessin cap a aquesta lectura dels fets. I és més que probable que, preveient sempre la Independència de Catalunya a la cantonada, Espanya va preparar la història perquè en quedéssim exclosos en certs episodis i en restéssim abduïts per d’altres.

Això ho he observat ja de més gran. Amb la traducció sistemàtica de la majoria d’obres d’autors catalans dels segles XV, XVI i XVII al castellà, i la seva naturalització castellana –o, en el menor dels casos, l’anonimat–, ara tot un gruix de catalans han quedat presos per aquelles glòries literàries i d’altres camps de l’art, el pensament i la ciència, i han dedicat la seva vida a glossar-les i lloar-les, amb el menyspreu subsegüent per la Nació Catalana i la seva tan exsangüe com decadent cultura, i han ajudat a conformar, polir i augmentar les glòries de la Nació espanyola, que, avui dia, no és altra que Castella.

Però aquell camp dual entre una Espanya “dolenta”, exterminadora, genocida i una Catalunya treballadora, resignada i pacífica; aquella dicotomia entre una Espanya universal, imperial, d’arts divines i una Catalunya tancada, bonyeguda i decadent, al·lèrgica a tot esperit artístic universal, ¿era un visió real, exacta del món o una imatge preparada, any a any, segle a segle, perquè donés exactament el fruit que hem acabat introduint en les nostres consciències i que ha fet que llegíssim la realitat tal com els espanyols havien insidiosament pensat?

Llavors, si la historia d’Espanya estava pensada per anul·lar-nos personalment i col·lectiva, els catalans, en tant que súbdits vençuts i acoblats dins de la nova realitat espanyola, érem capaços de poder contrarestar aquella allau d’informació? Com que és més que evident que no, perquè no es podia editar re que no passés per una censura prèvia, dictaminada pel Consell Reial, el que vam acabar fent es agafar aquells fragments de la història que encara es podien interpretar en clau catalana, i fer-los coincidir amb les nostres il·lusions més sensates i les més legítimes esperances. Espanya ens havia pres els grans mites: els grans navegants, els grans cosmògrafs, els grans militars, els grans místics, els grans escriptors, els grans artistes. I calia redefinir-nos en funció de les escorrialles que havien quedat d’un gran tiberi.

Ja he dit que ens sentíem quasi àngels per haver restat al marge de la colonització d’Amèrica. I ens venia com l’anell al dit l’explicació que, sense aquell Nou Món, tancats a la Mediterrània, i empestats fins al coll, vam caure en una decadència multisecular. Miràvem de no fer gravitar sobre el bandolerisme cap mena d’actitud llibertària, ni ideologia política independentista, encara que a tots els regnes de la monarquia hispànica hi haguessin moviments de secessió i secessions efectives, com la de Flandes o la de Portugal. Miràvem de fer quadrar la indeturable immigració occitana amb unes terres ermes interiors i sense productivitat, a despit que, en aquells moments, Catalunya era més productiva que mai i que la major part dels immigrants se situaren a les grans conurbacions costeres. Miràvem de comprendre com és que Espanya ens havia sigut tan hostil i ens havia declarat una guerra rere una altra, sense pensar que dins l’estructura imperial espanyola hi havia centenars de catalans, que hi vivien a cos de rei, i que, per tant, la necessitaven i, alhora, l’avidaven.

I miràvem de justificar la derrota de la Guerra de Successió i la fi de l’Estat català, com una mena de complot internacional contra nosaltres, en un conflicte com si Catalunya no hi hagués tingut art ni part. I no va ser ben bé així. Tot i que els historiadors catalans moderns, sovint a nòmina de l’Estat espanyol, ens asseguren, en un intent interessat de negar qualsevol connotació ètnico-nacional, que aquella guerra va ser realment una guerra europea, o el fruit de modernitzar les estructures institucionals catalanes, anquilosades en el món ja periclitat medieval, el cert és que hi va haver un xoc entre dues nacions, entre dos grans estats, entre dues filosofies polítiques, entre dues cultures: la catalana i la castellana. Amb tantes aliances europees com es vulgui, amb tants interessos monàrquics com calgui, però, al capdavall, va ser una guerra per l’hegemonia espanyola. Es tractava de dilucidar, tal com s’esdevenia des de feia dos segles, a mans de qui havia de quedar definitivament el govern d’Espanya.

Salvant totes les distàncies, és la mateixa lectura que els historiadors actuals fan sobre la “guerra franquista”. S’entesten a dir-ne “guerra civil” i a interpretar-la com una gran conflicte bèl·lic entre espanyols, sense voler llegir totes les múltiples traces que posen a palès que es va tractar d’una croada despietada contra Catalunya, per haver-se atrevit a autogovernar-se. Els documents, en aquest sentit són tants, infinits els textos que parlen en el sentit d’exterminar la Nació Catalana al preu que sigui, que em provoca una gran autovergonya intel·lectual haver-ho d’exposar com si es tractés d’una novetat interpretativa o d’una troballa arqueològica recent.

Però els fets són els fets. La Guerra de Successió va ser exactament això: una guerra de successió. Entretenir-me en les causes i els conflictes que la van desencadenar no és ara mateix el meu propòsit. Endinsar-me en les realitats polítiques en què estava immergida Catalunya al segle XVI és –em sembla– prou conegut de tothom, perquè ara hi insisteixi. Els conflictes entre la monarquia i els regnes, entre el poder reial i les institucions dels diversos regnes de la Nació catalana han estat, darrerament, objecte d’unes quantes monografies. Fins i tot, el nou llibre d’En Josep M. Torras i Ribé, Felip V contra Catalunya, que tracta la repressió política de la postguerra, exposa “amb sorpresa” la brutalitat amb què el rei i el govern espanyol es van encarregar de netejar la dissidència.

Però el que molts de nosaltres no ens plantegem o no volem assumir és que es va tractar, des de l’estricta estratègia catalana, ni més ni menys, que d’una operació reformista, d’un conflicte purament espanyol, on els catalans van fer tots els possibles i tots els impossibles per desempallegar-se d’un rei borbó i posar un àustria al capdamunt de la Corona. En cap moment no es va tractar d’una guerra de separació, reconduïda, per les adversitats i les contingències bèl·liques cap al federalisme o cap on calgués. No. Em causa un gran estupor espiritual observar els pactes que els catalans van fer en aquells moments i les exigències que van fer estampar sobre els documents a fi i efecte de posar la capital imperial espanyola a Barcelona, de controlar els ports del comerç americà, de detenir càrrecs importants de la maquinària del poder espanyol.

Fins i tot, un historiador tan assenyat com En Ferran Soldevila s’estranya que en un moment tan delicat i crucial del conflicte, com va ser l’any 1710, l’estratègia catalana fos conquerir Madrid. Al preu que fos, abans d’assegurar la integritat dels estats catalans i assegurar-nos, amb aquella força i seguretat, la independència política. No. Els fets són els fets. Les estratègies són les estratègies, els moviments militars són els moviments militars. I la derrota va ser la derrota. Una derrota per excés d’intervencionisme. Una derrota per manca de grans estrategs. Jo sempre he dit que, després d’En Pere II, Catalunya no ha tingut cap altre gran estrateg fins a En Macià. I aquest, encara, va acabar integrant Catalunya a la Federació de Repúbliques Ibèriques, que va ser un subterfugi com un altre per no dir que incorporava novament Catalunya a l’estat espanyol. La qual cosa va provocar que milers de milers de Catalans, en lloc de donar la vida per la llibertat de Catalunya, l’oferissin a la República espanyola. I en lloc de cercar aliances internacionals per mantenir l’estat lliure acabat de proclamar, destinessin tots els esforços a coordinar-se amb els republicans espanyols, els mateixos que havien inventat la República espanyola perquè Catalunya no pogués ser independent.

Si fa no fa, aquest és per mi el greu problema de fons de la Guerra de Successió. Per més voltes que hi faig, per més que rellegeixi els textos coetanis i les interpretacions modernes, no hi sé veure que hi hagi res que s’assembli a una lluita per les llibertats nacionals. És clar que aleshores els catalans no van fer altra cosa que identificar el rei Carles amb les llibertats. Però això és el mateix subterfugi i el mateix parany polític que identificar la democràcia espanyola i la reialesa espanyola amb les llibertats catalanes actuals. Com si el rei no fos el Cap Suprem de tots els exèrcits d’Espanya, com si s’hagués abolit el Decret de Nova Planta o com si el franquisme, el genocidi i la neteja ètnica no haguessin existit mai.

No he entrat a fons en tots els intrínculis de les negociacions catalanes a nivell internacional. Però estic convençut que entre ser la capital d’Espanya, conquerir Madrid i decidir quin rei volíem instaurar per a tota Espanya i res de res, hi hauria d’haver hagut d’altres opcions. Potser hi van ser i, justament per això, no van ser tingudes en compte. Com mai no s’ha tingut en compte l’ocupació francesa de Catalunya del XIX auspiciada per catalans, en un intent d’alliberar Catalunya del jou espanyol i fer-ne un satèl·lit protegit de França; com tampoc no s’ha rellevat l’independentisme revolucionari d’aquest mateix segle, on despunta especialment En Josep Narcís Roca i Ferreras. Els historiadors han preferit sempre presentar-nos una Catalunya menestralera, romàntica, que volia recuperar l’idioma, sense aspiracions de llibertat nacional, quan aquesta llibertat estava intrínsicament lligada i era consubstancial a la mateixa naturalesa de la independència política. ¿O no recordeu En Verdaguer exclamant que volia la independència literària de Catalunya, mentre entronitzava la Moreneta com a estel i guia de tots els espanyols? O no ens han entaforat fins a la sacietat, fins al mateix forro de les orelles, una renaixença que comença amb un Aribau que viu a Madrid i que de la seva llengua en diu llemosí?

Per contra, ens han mirat de fer veure que aquelles grans gestes destinades a fer-nos immensament espanyols, fossin les gestes que haguéssim de perpetuar i commemorar com a últim reducte de llibertat: la República, que, encara, la majoria de catalans quan veiem aquest nom escrit, no sabem del tot a quina ens referim; la democràcia, que no deixa de ser una democràcia espanyola, preparada pels feixistes, dins d’una estructura feixista maquillada i que té per símbol suprem el Cap dels Exèrcits espanyols. O sigui, el rei. I, per què no: la Guerra de Successió.

Em sembla tot plegat d’un cinisme subtilíssim, que hauríem de combatre amb tota la nostra energia, però també amb tot el nostre coneixement de les fonts i amb la comprensió més profunda del fet que servint un miratge de llibertat no incendiem la nostra memòria i que destruint un miratge d’espanyolitat que tenim per certa no cavem el nostre propi fossar. El de les moreres i tots els altres fossars de la consciència.

Jordi Bilbeny

Escriptor i investigador

Vigília de l’Onze de Setembre al Fossar de les Moreres de l’any 2006




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. albert
    23-09-2014 00:02

    pensava que havies llegit més estudis o assistit a alguna de les xerrades que regularment fem: Al final del document que t'adjunto http://data.jordibilbeny.com/files/files/120625120602441.pdf

  2. albert
    22-09-2014 13:07

    La neboda ja em va dir que se li escapaven coses per tal com està escrit el Quixot. De fet encara no li deu tocar per edat escolar. Sobre la lectura de les prestigioses revistes, la majoria estan força bé. Uns no toquen temes que sí es tracta a l'INH, i d'altres els tracten però amb la repetició de documents totalment adulterats, per més que ho negueu fent passar bou per bèstia grossa.

  3. albert
    21-09-2014 23:36

    tu sempre manipulant, el que pots, és clar. La partida de baptisme del Carvantes, que heu d'ignorar (eliminar) perquè no deixa de ser una atzagaiada dins la vostra oficialitat, no és "la prova". Eddison ja va posar a la pràctica involuntària descobrir mil maneres de no descobrir la bombeta de llum. Tu ens dius que la falsa i burda manipulada del CARVANTES és la prova de la catalanitat.... Ja Ja, no home no, és una de les mil que indiquen que NO és el vostre Cervantes!

  4. albert
    21-09-2014 13:23

    per cert, ¿quin és el punt o la part del document que no has entès?

  5. Xavier
    18-09-2014 12:50

    No dic que ningú estigui obligat, però 75 anys després de la seva "fundació", l'home que va escriure això potser ignorava lo de d'Aytona i va veure factible que fos pel Mathias Day.

    Precisament els d'Aytona tenien a Gandia enginys de sucre conforme indiquen que hi havia a Daytona Beach.

    Però tranquil, que he de trobar el títol manuscrit de propietat d'aquelles terres americanes, en mans de la família Montcada, ja els hi he trucat, espero contestació, :-))))

  6. Xavier
    17-09-2014 19:43

    Mathias Day pare, el suposat fundador, es va estar al poble només un any perquè el negocis li van anar mal, no em sembla temps ni mèrits per fer-li aquest honor. Penso que en aquest cas no hi ha censura sinó un ànsia per encontrar una explicació satisfactòria al nom de la ciutat, que si és el que pensem alguns, seria anterior al Mathias i en temps d'aquest, amb cap significat pels habitadors.

  7. Xavier
    17-09-2014 11:45

    Saps massa que la, com vas dir, arcaica forma "ton", quan apareix als pobles dels EUA, o bé és perquè la copien d'un poble del "vell món" o bé perquè l'agafen d'un cognom de persona amb aquesta fórmula fossilitzada. Em quadra més l'explicació del Dayton d'Ohio (Jonathan Dayton) que la del Daytona Beach (Mathias Day). Ens trobem al 1850, l'època del ferrocarril, en aquesta època ja no existia la fórmula "ton", com bé ens ho mostra la gran quantitat de localitats EUAenques amb el modern "town", sense anar-hi més juny, l'assentament anglès més antic dels EUA, Georgetown (més de 200 anys abans que Daytona) i menys encara amb "L'INVENTAT" FEMENÍ.

    Sí, de nou, no em crec la història oficial, hahahaaaaa: no em refio ni de la meva ombra!!! :-)))




    I rectifico, l'Albert Pujols no és una bèstia, és un figura, la bèstia és el Lawrence Taylor.

    Per cert, fa dos dies que vaig boig trucant a un telèfon que vaig trobar a Internet del Taylor: salta el contestador, deu de ser el telèfon per als fans.
    Algú em pot facilitar el seu particular? Pleeeeeeeeeeeeeease!

  8. Xavier
    16-09-2014 20:34

    De quina censura parles!!!

    Daytona, Washintona, arlingtona, charlestona, Darlingtona, Newtona, Northamptona, Bostona, Cranstona, Lewistona, Burlingtona, Huntingtona, Covingtona, Angletona, Galvestona, Pleasantona, Lovingtona, Templetona, Stocktona, Beavertona, Sheltona, Willistona..............., saps que has fet trampa, ho saps i ets conscient, i jo sé que ho saps! :-)

  9. Xavier
    15-09-2014 13:51

    Hua, huaaaa! Qui és aquest nearden?

  10. Jaume Marquet
    15-09-2014 01:15

    És tan veritat que els EUA eren a darrere de la independència d'aquestes repúbliques com que la independència es va produir trencant la legalitat establerta, en aquell cas la de l'URSS. La constitució espanyola del 1812 establia la indissoluble unitat d'Espanya i en menys de 30 anys a Amèrica només els quedava Cuba. Si de tot això no n'extreus que gairebé totes les independències exigeixen saltar-se la llei en un moment determinat, pleguem.

    Si el que em vols dir és que els EUA impediran que siguem independents, això ja ho veurem. Em sembla que atorgues a Espanya molt més pes internacional del que té en realitat. Em fa gràcia, per això, que els únics arguments que em dónes perquè no ens independitzem tinguin a veure amb la coerció i la negació. Això és el millor que tens, per convèncer-nos?

    No milito en cap partit, em sap greu. Si hi milités i hi tingués poder, no hi hauria ningú de Terra Lliure, però et puc assegurar que el pes que aquesta gent hi té és nul. El PP el va fundar un ministre franquista i cada dos per tres hi ha regidors del partit que es fotografien amb una esvàstica o el braç enlaire; i el PSOE té els González, Vera i Barrionuevo. Molt bons xicots.

    Sí, no hi ha feixistes independentistes; els teniu tots vosaltres. Em sembla que un dia vas dir que eres d'esquerres, però el que dius ho firmaria qualsevol militant d'ultradreta. Et deixo en aquest enllaç una notícia molt il·lustrativa sobre la concentració de Tarragona. Com que éreu tan pocs, gairebé em vénen ganes de preguntar-te si surts al vídeo.

    http://www.vilaweb.cat/noticia/4210629/20140914/video-societat-civil-catalana-pactant-grups-nazis-tarragona.html

  11. Xavier
    14-09-2014 20:34

    T'enyoro, troll, ets le que jo un dia ,o dos dies , vold¡ria esser. Us estimo a tots, stots sou, l'avanguarda del capiutalisme redentor. Estimo al Jaume, bing jump, pim pam pum, riu fillat, que deu,. en tota la savas miisericordia 't'aestalvie de tants improperis i insils, penalitats i ........

  12. Xavier, que diu algú que va begut, mentida.
    14-09-2014 19:36

    Eles servis nón no pas meés qie selkvatges de praduria, assassins de ratolins, puntxes al cul.
    mo cagon tots els angelels del lo firmament.

    Fins i tyot açò val per atots els lituans.

  13. Xavier
    13-09-2014 12:51

    (a tort i a dret)

  14. Xavier
    12-09-2014 21:55

    Només estava dient-te que el que no passa a d'altre llocs sí que passa aquí. Després ja venen les investigacions més exhaustives per determinar perquè diuen això. Però el que es evident és que el que passa aquí, no passa enlloc!
    No ha d'estranyar-te tant que, a partir d'un autor que diu que Bosch es Toledà, des d'aquí es digui que és català. EL COGNOM ES CATALÀ!!! Altra cosa és que n'hi han moltes altres proves que diuen que era de Bramant, tot s'haurà de estudiar molt més, AIXÒ ESTÀ BEN CLAR!!!

  15. Lluís
    12-09-2014 21:51

    Jaume Marquet: gràcies per escriure amb el teu nom. T'honora, especialment veient el bestiar que corre per aquí. Bé, el temps posarà a tothom al seu lloc, doctorats i gent de l'INH. Esperem que no ens vingui imposat per fora, en tot cas.

  16. Xavier
    12-09-2014 21:34

    I amb Erasme.

  17. Xavier
    12-09-2014 21:30

    D'alguna forma (molt exhaustiva, :-) ) sí que l'has contestat, però encara m'ho has posat més fàcil.
    Tenia gal·licismes, podia haver escrit en francès i malgrat això, no ha sortit mai cap autor francès que digui que era de Marsella. Per què això si que passa amb Bosch i Rafael?

  18. Xavier
    12-09-2014 20:54

    Per dir-ho d'un altra manera.

    Hi ha cap autor francès del XV, XVI, XVII, XVIII, XIX, que digui que Chaucer era de Marsella?

  19. Xavier
    12-09-2014 20:27

    La Torre Tarragona a Daytona Beach.

    http://en.wikipedia.org/wiki/Tarragona_Tower

  20. Xavier
    12-09-2014 18:54

    No ja, ja sabia que era un nom, el que m'estranyava era que ho posaren així a la Wiki i sense els punts, potser, pensava, quan veu eixes sigles un euaenc, :-), de seguida diu "això vol dir Ignacius Coburn" o alguna cosa així.

    El collins està molt bé, és un eufemisme, aquí ho diem continuament, "es más fisno". ;-)

  21. Xavier
    12-09-2014 18:17

    Collins!!! Al Dayton de Texas si el fan venir d'un tal IC Day, terratinent. El que passa és que diuen que la ciutat es deia originalment West Liberty i més tard, degut a aquest terratinent, Day's Town, però no la fossilitzada Dayton. Ja veurem... Per cert, què vol dir o té alguna significació facilment comprensible per un estatunidenc l'IC (Day)?

    Disculpeu el "M'he" d'abans, :-(

  22. Guerau
    12-09-2014 16:51

    També deien que Pensacola (Florida) era dels indis Pensacola, però resulta que hi han diferents contradiccions, alguns apunten que el nom original ve de Peníscola i no són catalanistes precisament.

  23. Xavier
  24. Xavier
    12-09-2014 14:28

    M'he cago en l'ou! Aquest Pujols és una bestia! I què catalans que tenim!!! :-)

    Les dades dels Dayton no confirmen al Mathias Day. No hi ha cap Pepito Day que fundés aquestes poblacions.
    És més, per a fundar el Dayton d'Ohio, van remuntar el riu Miami, van passar per la Xenia i el fundador Jonathan Dayton, al contrari dels "blanquets" que l'acompanyaven, té tota la cara d'una persona d'origen mediterrani: té una cara de català que l'òstia! De fet, se li assembla un munt al Bilbeny!!! :-)

    Prego a aquesta prestigiosa revista i la seva junta d'experts avaluadors, que si no volen publicar el D'AYTONA-DAYTONA, al menys equilibren de nou la balança. :-)

  25. Xavier
    12-09-2014 13:25

    Els Pujol a Amèrica!!!

  26. Xavier
    12-09-2014 13:03

    Bé, abans de res, agrair als lectors (hahahaaaa) les oportunes informacions que, humilment, reconec que desconeixia respecte a Daytona (per cert, en aquesta platja les guiris són totes com aquesta?). Suposo, benvolgut lector (hahahaaaa), que s'haurà confirmat aquesta teoria amb els semblants fundadors dels Dayton (Ohio) i el Dayton (Texas). Si és així, no queda altra que rectificar i reconèixer que el pes es decanta per aquesta opció, es a dir, que Daytona no es deu als D'Aytona sinó al Mathias Day i que el nom complet seria, La Daytona dels Pujols, haahaahahaaa!


    Respecte a Bayona, ara li rectifico jo: Em refereixo al marqués de Bayona, inexistent, tant a la Bayona gallega, com a la Baiona d'Euskadi.


    PD: Els esparrecs són els de Tudela, no? Hahaahaaa!

  27. Xavier
    12-09-2014 11:41

    Daytona no està emmascarat, és un bou. El que està emmascarat és BASAN (besant) per BAÇAN i AYTONA per BAYONA.

    El que us falta explicar és el per què es confirma la Teoria Bilbeniana, AMB TANTA FACILITAT (wiki), quan l'apliques a algun personatge sospitós...

  28. Xavier
    11-09-2014 21:47

    Ah! I va acabar dient-me, "És ucraïnès, ben segur!"

  29. Xavier
    11-09-2014 21:38

    Bé, doncs aquí i per a aquests temes, aquesta es la revista de divulgació i pel que s'estudia aquí, terra verge i amb els màxims i únics experts en la destrossa cultural de Catalunya des de la obligada submissió a Castella.

    Recordes a la noia de Crimea? hahahaaa! Li vaig enviar un correu amb les teves paraules sobre el que pensaves del que havia dit i em va dir:
    - Ui, ui, uiiiiii! Qui és aquesta persona tan desagradable que no es pren seriosament les meves declaracions i les rebutja d'aquesta manera? Ui, ui, uiiiiii, vaja, vaja, de tot hem de veure al món. :-)

  30. Xavier
    11-09-2014 21:05

    No, si no ho dubtava que aquesta fos la fórmula per arribar a ser papa: m'ha fet gràcia.

    I si baixes, com has dit, algun escalafó en la revista a publicar i segueixen sense publicar aquest article que tu consideres, com a major i únic expert, ja immillorable, què passaria? Hahaahaaaaa!

  31. Xavier
    11-09-2014 20:41

    HAHAHAHAAAAAA! EL PAPA! HAHAHAAAHAAAAAA!

    Sí, però has dit que en aquest darrer article, tu ets el màxim i únic expert, com explicaries que te'l rebutjaren una i altra vegada en aquesta MILLOR i MÉS PRESTIGIOSA revista?

  32. Xavier
    11-09-2014 19:58

    Se m'oblidava:

    Respecte al que dius dels edificis renaixentistes, absents o "poc importants" segons tu, per al que havia de ser la potència del moment i que si són però, presents a la potència oficial del moment, Castella/espanya, com senyales amb El Escorial (ben curiós el nom)..., com expliques que existeixin tants i tants monuments renaixentistes a Florència i a Roma? Eren La Toscana i La Romania les potències del moment o era Castella/Espanya? En que quedem? És tan certa tal relació, potència-edificis?

  33. Xavier
    11-09-2014 18:46

    Bé, sí, suposo que en alguna cosa de les que dius tindràs raó!!!, però que jo recordi, només en la contra-argumentació que vas fer de LES MALVINES és amb la que em vaig decantar per la teva explicació. De la resta de temes no: aquí t'has limitat a criticar articles sobre alguna qüestió puntual, suposo que alguna cosa hauràs desmuntat, però el gros de la qüestió no l'has abordat, els temes realment més clars, més evidents, els ignores. I això no només t'ho he fet notar jo, molts més ho han fet, aquí hi és el teu pecat. Aquí a sota tenim l'exemple, per no anar-hi més lluny. Et pregunten el per què d'aparèixer "cardonesi" en les primeres edicions i "cordovesi" a l'última i contestes amb MARCO POLO!!! I d'en Bosch no recordo que hagis desmuntat res!

    Pel que fa a mi, mantinc el que he dit: les poques proves que t'he mostrat jo, primer les has obviat, al recordar-te-les, les has depreciat sense entrar en elles i finalment el "jejeje" del dimoniet!!!

    Per totes aquestes actuacions et tractava amb paraules malsonants com a puta o actor.

    La censura de que parles.
    Penso que en general aquí s'ha parlat de tot i se'ns a permet fer-ho a tots. Que alguna vegada se t'ha esborrat, doncs tens raó. Aquella ocasió que esmentes la recordo però no recordo de que parlavem, això sí, recordo que em vaig quedar amb ganes de respondre't i no em semblava que n'hi havia el per què esborrar-te. Ara, segur que un poquet ho comprens: amb la de pàgines de "pseudo-ciència" que hi han i HAS TINGUT QUE VENIR A PARAR A "AQUESTA"!!! Hahaaahaaaaaaa! També serà per alguna cosa, penso... (de fet, tinc 3 teories del per què hi ets aquí, una quasi descartada: de les altres dues, falta que diguis una segona vegada una sèrie de paraules màgiques per decantar-me finalment. Bé, açò no és important).

    Al final, tota aquesta història del que tracta es d'acudir als especialistes, a la jerarquia (suposo que tu ets el bisbe i ho envies al cardenal, no?).

    Bé, t'ho explico.

    Has dit que quan eres estudiant et van rebutjar un article, però fa poc temps, en una revista SUPER-ESPECIALITZADA, te'l van admetre un de recent. Què hagueres pensat si te l'hagueren rebutjat, amb les raons pertinents, suposo? Recorres la decisió i t'ho rebutgen definitivament. Al final acabaries passant d'ells, no? Els enviaries a algun lloc no molt agradable, no?

  34. felip
    11-09-2014 11:17

    Trigre i Troll, us convido a una lectura de l'article d'en Pep Mayolas en la secció ARTICLES d'aquesta web del dia 21-10-2009, que exposa El cas JRFC IV, i la meva conferència en la secció ARXIUS en el 3er cicle de la falsificació de la història, amb el títol de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán, indicis bibliogràfics d'un Cardona.

  35. Guerau
    10-09-2014 21:21

    Ras i curt: Gran Capità és un càrrec i denominació tradicional catalana de l'armada reial de Catalunya i aragó, Roger de Llúria era "Gran capità" anys abans, no hi cap denominació en la tradició castellana d'anomenar "Grans capitans" abans del famós "Gran capitán" manipulat i simplement traduït per la censura de la inquisició reial castellana.

  36. Xavier
    10-09-2014 20:17

    Jordi Ferragut era català! Els EUA existeixen gràcies als catalans! Tu mateix existeixes gràcies als catalans! Oh Captain, my captain! Ven segur!!!

    VONA DIADA A TOTHOM!!!

  37. Xavier
    10-09-2014 12:37

    Aquest lema es meu, "Xavierº, ltd.", no del INH. :-)))))))))))))))))

  38. Xavier
    10-09-2014 12:25

    Ha, ha, haaaahaaaaa! Eixa cançoneta està molt bé! Qui la va escriure, Len.nó o Carní? Hahaaaaaa!

    És simplement una intuïció que m'acaba de venir, res més.

    Recorda que les coses s'havien de fer "con cuidado y sin que se note", o alguna cosa així. Tu, clar que ho hagueres fet així com dius: no he conegut mai a ningú tan maquiavèl·lic i retorçat com tu, hahahahaaaaa!

  39. Xavier
    10-09-2014 11:30

    Pere Huguet? Per_uguet?

  40. Xavier
    10-09-2014 11:24

    I tant que sí, Cesc! D'aquest Ber Huguet de Palència hi ha molt que traure. Potser del taller dels Huguet.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Huguet

  41. Cesc
    10-09-2014 11:21

    Trigre. No puc pensar?

  42. Cesc
    10-09-2014 10:49

    Pedro Berruguete de Paléncia penso que és Pere Berruguet de València. "Pietro Spagnuolo". Se li suposa una formació i estada italiana del pintor que no és acceptada per tota la crítica castellana. No els encaixa que Pedro Berruguete tingués una formació italiana. Respira catalanitat per tot arreu perquè el cognom és una castellanització de Berruguet, perquè Palència (vila minúscula) s'assembla massa a València (ciutat gran i artística), perquè Berruguet es projecta cap a Itàlia en un temps que Itàlia estava plena de catalans . Perque va pintar a Sixte IV (FRancesco della Rovere).

    En el nom de Carvantes no em trobat res sospitós. Simplement Carvantes no és Cervantes i tot el que penja d'questa investigació que va fer En Bilbeny.

    He de fotre al camp ara. Potser al vespre torno a obrir el web.T'has oblidat de parlar de la creativitat de Barcelona. Vine demà a la V - sector 54-




  43. Cesc
    10-09-2014 10:22

    Pots parar de repetir el que jo escric?

  44. albert
    10-09-2014 00:02

    Hola, jo sóc l'albert (A), un de tants que escriu segons se'ns etziba. Pudé m'excedeixo quan dic que no val la pena seguir als tots els "nicks" contra el que més de 30 investigadors sense "remuneració" dinerària estudien-analitzen-plantegen-sospeses-escriuen al web-INH i a d'altres espais de comunicació. Ara bé, també ens agradaria que, des dels dubtosos-crítics-insultadors que sovintegen en aquests espais que són oberts i a disposició per a aquells que ho considereu, aportéssiu alguna cosa o element més de crítica constructiva (ni que sigui per a poder contradir o corregir el que escrivim), o bé evidències dels nostres punts dèbils o errades. Mai heu estat capaços d'integrar elements com la falsa partida de baptisme del tal CARVANTES i que defenseu com a un Cervantes a Alcalà. Mai comenteu els planisferis del Cantino o del Teixeira. Mai ens il·lustreu sobre el perquè de la novel.la TIRANTE EL BLANCO com a novel·la-anònima-castellana fins que.... En fí, que només sou producte de fòbies o de sous defensors de la legalitat vigent, enaltint antes roja que rota, o la ley està por encima (oye, y que muy por encima, igual hasta en el duodécimo piso) de la democràcia y la libertad. No pretenc barrejar naps amb ànecs (per cert, exquisits a molts restaurants), però és que no n'hi ha per on començar amb les vostres allunyades i despistades respostes. Sovint ens retraieu amb dades d'obres-i-cites d'autors traduïts/illetrats/manipulats/desinformats. No ens integreu cap CLAM dels autors que durant el XVI denuncien la censura d'imprempta i l'obligació de la traducció de les seves obres al castellà, bedel que s'exposa, amb més neïu al Lope (el de Vega) com autor de centenars d'obres i us quedeu tan amples, amagueu les banderes catalanes al llarg del Pacífic, amagueu i menyspreeu els mots catalans al llarg dels actuals estats sudamericans, etc etc etc. Si-us-plau, o sigui, per favor, afineu-vos més i entreu als detalls, no intenteu defensar magnes-sentències oficialistes sense ni haver-vos llegit cap contingut, que, amb més o (ai làs, ara el que diré...:) o menys encert us mostrem, fruit d'anàlisis, lectures, hores de debat, autocrítica, revisió comuna, etc.
    Per cert, em dic Albert Codinas, o sigui, el presi del Patronat que només intenta afavorir la recerca a partir de l'anàlisi del que es revisa. I, moltes de les lectures amb esperit crític, no són ni esmentades encara perquè ens cal temps per encaixar i ubicar. Au, vinga, un petó de cordialitat, i un altre per la paciència. I, com a fí de discurset, ens és igual tractar la manipulació als fets i relats de la història del regne (o principat confederat....) de Catalunya, o la de qualsevol altra història manipulada, on, per cert, mai us hi hem vist en comentaris trolero-tigrtons. P.ex.: http://derrumbandolosmurosdelsistema.blogspot.com.es/2013/01/piramides-de-egipto-otra-manipulacion.html

  45. cigronet
    09-09-2014 17:33

    Neus Manresa trobo que fas servir un llenguatge molt masculí per ser aquella senyora que es preguntava inocentment per el complexe d'inferioritat dels catalans en anteriors posts. Neus ves a prendre pel mul

  46. Rassvet
    09-09-2014 16:24

    Us enllaço un artícle que he llegit fa poc sobre el tema de la Guerra de Successió i el que recordem i que celebrem:
    El Principat: "Onze de Setembre de 2014. Què celebrem?"
    http://www.elprincipat.cat/onze-de-setembre-de-2014-que-celebrem/

    Penso que complementa bé el text d'en Jordi Bilbeny.

  47. Neus Manresa
    09-09-2014 13:43

    Si és cert tot el que es publica en INH, i per tant Castella ha alterat durant segles la història de Catalunya, apropiant-se de tots els assoliments dels catalans, inclòs la conquesta d'Amèrica, les obres literàries del segle d'or, el primer "best-seller? de la història (El Quixot), etc., etc., i ha aconseguit enganyar durant segles a milers d'historiadors de tot el món, excepte al gran Bilbeny, escolta tú, jo em dic aquests castellans són gent prodigiosa, són uns genis, és un poble excepcional
    I com quedem els catalans? Doncs usant un vocable castellà com uns "gilipollas?.
    Però jo crec que ni els castellans són aquesta gent portentosa, gairebé extraterrestres, que ens vol vendre INH, ni els catalans som tan "gilipollas?.

  48. Francesc
    09-09-2014 03:40

    Ttoll, m'hi jugo un pèsol que no contestes en Blbeny perquè no saps què respondre-li. Pots contestar-li argumentadament si us plau?: Per què no t'ha convençut absolutament res del que ha dit? Per què no és seriós el seu treball? Et penses que no tenim en consideració els historiadors que cites? I tant que sí. Però llurs obres no són dogmes de fe. No les d'en Bilbeny ni les meves humils aportacions ni la dels altres membres de NH n les dels investigadors en general. Tot està subjecte a revisionisme constant, que és la manera de fer avançar el coneixement. Per què hi ha mediocritat i insult i en els discurs d'en B. i dels altres investigadors?.Ho pots raonar, per favor? Em faràs la mercè de dir per què és poc seriós el web de Numericana? És que ho espero en candeletes..

  49. albert
    08-09-2014 12:43

    El patetisme -no artístic- es pot arranjar amb reconeixements i resituacions intrínseques. Trol, no costa res acceptar que l'atac al Bilbeny no té cabuda dins l'opció d'èxit en el procés d'anorrear i anihilar la tesi de la manipulació dels fets, dels elements, i del relat històric de períodes de la història concentrats en la Catalunya confederal dels XV al XVII. Us heu descuidat al pare modern del desmantellament de la vostra ridícula-pseudo-història: Luis de Ulloa. Ell ja us va repassar, amb recursos migrats, a finals del XIX. I punt.

  50. uri
    08-09-2014 12:02

    Sepharad : quins són els beneficis econòmics a curt termini de prohibir una llengua? I com és que al llarg dels segles diferents governs i règims coincideixen en prendre aqueta mesura?

  51. albert fortuny
    08-09-2014 11:15

    Dissabte vaig esmorzar un entrepà de pa amb tomàquet i pernil, una Moritz i després un tallat.

  52. Lluís
    08-09-2014 01:08

    Separat: t'ho mires tant de lluny que no hi veus res clar. Si no entres a estudiar-ho, no ho entendràs. I si creus que la versió que anem construint a mesura que estudiem "no puede ser", no podem més que pensar que el que vas perdut ets tu. Ara, si ens assenyales errades concretes, llavors en podem parlar en concret.

  53. albert
    08-09-2014 00:44

    Per als Sepharads, Neus, Trols, i d'altres. Després d'uns anys d'investigació -més de 20-, amb Simposis, publicacions, projeccions, debats, i d'altres, encara no hem trobat a ningú que encaixi tots els elements que mostrem i aportem, dins de la història oficial que defenseu. Poden haver-hi errades d'interpretació, línies confoses, i tot el que correspon a la investigació i l'avaluació de les dades. Però, el paradigma, agradi a les morses o a les coloraines, està ben dibuixat: hi ha una munió de dades que no les podeu encaixar si no és a partir d'altres reflexions i deduccions. El relat pot tenir matisos i complementarietats. Però, digueu el que digueu, sempre us escapoliu a l'hora de cremar les proves que encara perviuen.

  54. Annibal
    07-09-2014 21:38

    sepharad23. Jo penso que hi ha una dualitat ontològica i gnoseològica fonamental. Hi ha dos ordres ontològics diferents per complet i per tant, dos ordres gnoseològics també igualment diferents per complet: el món visible, i el món sensible.

  55. sepharad23
    07-09-2014 16:39

    Entender en terminos de intencionalidad de naciones , la mucho mas dinamica, compleja e idiosincratica historia de cualquier parte del mundo cuyas motivaciones cronicas nunca son ideologico-politicas a lo largo de un periodo largo de tiempo, es una simplificacin y una reduccion de tal calibre que solo puede indicar una finalidad en el presente, donde en la actualidad si que podria interesar ese discurso, pero no porque sea verdad

  56. sepharad23
    07-09-2014 16:33

    Si sois tan mayorcitos, en que cabeza cabe considerar una reinterpretacion de la historia en que la ideologia la rige por 500 años, cuando eso no ocurre nunca,?la ideologia es muy dinamica. Y los periodos muy largos. No se sostiene, eso por decir que el criterio de odio al catalan se aplica retroactivamente.

  57. Lluís
    07-09-2014 16:08

    Separat: no facis trampes, que ja som grandets. Parlant amb termes generals no pots arribar a conclusions particulars.

  58. sepharad23
    07-09-2014 15:47

    Estoy diciendo que el rango de politica ideologica es muy limitado y acotado en el tiempo, y que la variable que regula todo es la economica, La historia podra tener mas variables , pero los movimientos geopoliticos son una funcion donde la variable economica es la preeminente. Tratar de redefinir la función historia, haciendo que la variable que la define sean ciertas intenciones politicas y por un muy largo espacio de tiempo, es ridiculo. No existe esa intencionalidad ideoloógica , general, dilatada en el tiempo por la que las decisiones de los goviernos se guian. Excepto si es de orden religioso. Las motivaciones son a corto plazo, y los intereses no son nacionales, sino particulares. Siempre ha sido así. Por tanto tratar de decir que lo que en realidad pasa es que hay un comportamiento basado en ideologia a lo largo de 500 años, es hilarante.

  59. Annibal
    07-09-2014 14:59

    sepharad23. M'ho pots torna a explicar?

  60. sepharad23
    07-09-2014 14:29

    Dotamos de voluntad a la historia, segun nuestros intereses. Las conspiraciones surgen por estar descontento con la realidad. Y para ello se le atribuye una conciencia global, y linea politica a entidades a lo largo de 500 años, que no es sino una invencion. En la historia la politica es momentanea, y a corto plazo, como son siempre los intereses, que son siempre en definitiva economicos. Buscar una causa ideologica a una realidad de 5 siglos, es como decir que los zurdos, estan endemoniados. Y sorprende el recurrente victimismo, insostenible. En fin.

  61. Annibal
    07-09-2014 14:18

    Neus la marciana ets tu

  62. sepharad23
    07-09-2014 14:08

    la abduccion de vuestra conciencia se ha producido mucho mas recientemente, y por vosotros mismos. 4 gatos iluminados

  63. Guerau
    07-09-2014 02:24

    Si, els altres també, però la nostra elit estava construïnt Espanya, durant segles i segles, es va equivocar d'estratègia per complet.

  64. Neus Manresa
    07-09-2014 00:05

    Nostra consciència va ser abduïda. Ara ho comprenc tot, els castellans són en realitat marcians.

  65. FRANK DUBÉ
    06-09-2014 23:05

    Som l´únic pais al món que no es pot independitzar perque tenim una classe alta aburgesada? Tots els altres paisos lliures no en tenien? No tenian banquers, ni rics, ni burgesosa l´hora de declarar la seva llibertat?
    Collons!!! som diferents, eh??

  66. Guerau
    06-09-2014 18:25

    Però l'única manera d'entendre la posició a favor d'una Espanya imperial de la classe dominant catalana, és perquè aquesta va ser la que va construir l'imperi espanyol en els segles XV-XVI, i així s'entén el perquè de tot plegat.

  67. Guerau
    06-09-2014 18:14

    Sí totes les nacions del món han lluitat per la seva pròpia existència com a estat independent, Catalunya ha lluitat, pense jo, per uns interessos molts obscurs de la classe dominant catalana, que solen ser, la seua avarícia de diners i poder. I efectivament aquesta estratègia de la seva classe dominant ha estat un fracàs rotund per la nació catalana en general.

  68. Lluís
    06-09-2014 11:47

    Sí, és collonut aquest parlament.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
22499 lectures

Aconseguits 5930€
de 6000€
Campanya finalitzada

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]
L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]