Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 10-10-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
595

Sobre les músiques del país que resten per explorar

En Jordi Segarra s’ha adonat, des de diferents fonts, que la música popular catalana dels segles XV i XVI està molt relacionada amb la hispanoamericana —la mallorquina amb la cubana, per exemple— i, alhora, que aquella és un àmbit de recerca pràcticament verge.

Caràtula del grup de música antiga ‘La capella reial de Catalunya’

Fa uns quants anys vaig assistir a una conferència del músic i musicòleg Joan Vives al CosmoCaixa de Barcelona. En Vives duu uns quants programes a Catalunya Música.

Hi deia que la música que es tocava a la cort dels Àustries hispànics s’alimentava, tant en el vessant popular com en el culte, de les músiques, ritmes i melodies de les terres de la Península. Per contra, els Borbons, quan van arribar, les van bandejar de les sales de palau i les van substituir per la música que es feia llavors a Itàlia. I van promoure aquesta moda arreu.

Després, molt més tard ―va venir a dir―, aquestes músiques populars de les Espanyes que havien estat bandejades dels ambients on es feia música culta ens han tornat per mitjà de les músiques sudamericanes  ―més o menys empeltades, suposo, de les formes i l’esperit musicals dels nadius―.

Era la primera vegada que ho sentia a dir. Em va sorprendre. I per això m’ha quedat gravat.

Empalmant amb això, l’altre dia em vaig mirar el llibret que acompanya el CD Ultramar de la Maria del Mar Bonet, dedicat especialment a Cuba. En la presentació que en fa, hi trobo un paràgraf molt significatiu. És el tercer, que tot seguit transcric:

“En el meu primer viatge a Cuba vaig descobrir la seva [la dels cubans] música del camp i em vaig adonar que compartíem moltes harmonies, que la seva instrumentació i la construcció poètica dels versos eren, en algunes danses i melodies, molt semblants a les cançons populars de Mallorca. Això em va ajudar a acostar-m’hi i a cantar-les. Als dos temes del camp anomenats Zapateo i Amorosa guajira, que eren només peces musicals, els vaig posar lletra de cançons que vaig trobar en el Cançoner popular de Mallorca del Pare Rafel Ginard, les quals parlaven de Cuba i del comerç de teixits o de tabac, de relacions amoroses, d’enyoraments...”



D’altra banda, aquest Sant Jordi vaig visitar un moment la parada de l’Institut Nova Història per recollir-hi un llibre que em guardaven, i vaig tenir l’oportunitat de parlar amb En Lluís Ma. Mandado. Vaig aprofitar l’ocasió per fer-li una o dues preguntes sobre música que m’havia encomanat un fill. Entre d’altres coses, En Mandado va afirmar que el moviment de redescoberta de la història del país que encapçala a hores d'ara l’INH, no fa gaire recerca sobre els nostres músics i la nostra música. Llàstima! És enorme el camp per redescobrir a l’entorn de la música catalana i en català!

I en efecte, a part del que queda insinuat en aquest escrit, tinc entès que hi ha per revisar als nostres arxius i biblioteques una extensíssima producció de madrigals, ensalades i tota mena de formes musicals dels segles XV i XVI. No s’han pràcticament ni mirat, llevat d'alguna excepció.

I ja no cal dir si considerem els segles anteriors. O, fins i tot, els posteriors.

Jordi Segarra


Edició de les Ensalades d'en Mateu Fletxa el Vell (1481, Prades, Baix Camp,- Poblet 1553),
dedicades a En Joan de Borja Catanei. Edició feta per En Mateu Fletxa el Jove (Prades,
Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 1604)




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    15-10-2018 13:26

    Tu sempre tan simpàtic, Anton.

  2. Antón Martín
    14-10-2018 14:03

    No, no hay ningún rastro de imprentas en Fraga. Cuando Flecha el Joven manda a la imprenta las obras de su padre, Praga era de los Habsburgo, y un par de décadas antes estaba bajo mandado del emperador Carlos, I o V según se vea. Dicho de otro modo, cuando el castellano era la lengua del poder, y por ende de prestigio, en toda Europa.

    Con todo, veo que no te has leído el artículo de Moll, donde se detalla cómo funcionaba el mundo editorial de la época. Un consejo: yo no me atrevería a intervenir en un debate acerca de asuntos de los que no tuviese ni repajolera idea, y mucho menos cuestionando a los expertos. Para rebatir a quien sabe, primero hay que ponerse a su altura en conocimientos. Más que nada, para no hacer el ridículo.

  3. Francesc 2
    14-10-2018 13:20

    Això dels alienígenes és moolt menys probable.

  4. Francesc 2
    14-10-2018 13:19

    És que a Praga en castellà.... I no en txec o en alemany.. es fa estrany, no? Praga, una ciutat que no tenia res a veure ni amb Castella ni amb Catalunya. Què hi fa un llibre escrit en castellà? Un llibre imprès a Parga a tres mil Km dels possibles compradors. El llibre resultaria caríssim! Praga.... I si fos la vila catalana i aragonesa Fraga?

  5. Antón Martín
    14-10-2018 13:18

    Sí, también puede ser cosa de los alienígenas ¿verdad?

  6. Francesc 2
    14-10-2018 13:11

    Pot ser una falsificació del peu d'impremta....

  7. Antón Martín
    14-10-2018 13:10

    No, no puede ser Poblet. ¿No lo entiendes? Jorge Negrino está sobradamente identificado, así como el hecho comprobado de que las imprentas europeas producían encargos de todo el continente, con independencia de la lengua. Negarse a ver esto es muy gordo, oye.

  8. Francesc 2
    14-10-2018 12:15

    Potser Poblet: trenta quilòmetres més avall.

  9. Antón Martín
    14-10-2018 11:50

    Jorge Negrino era un famoso y perfectamente documentado impresor de PRAGA:

    http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-libro-espanol-impreso-en-europa/html/74afee3d-91ea-4546-b57a-30adf648bb90_2.html

    Que se sepa, en Prades (Baix Camp), cuna de Mateu Fletxa, jamás ha habido imprenta ni producción editorial alguna.

    La ignorancia es la madre del atrevimiento.

    Hay que estudiar más.

  10. Johan Padró
    13-10-2018 19:23

    Brutal la manipulació.

  11. Frede
    10-10-2018 21:57

    He, he. La censura? L'edició és a Prades.

  12. Johan Padró
    10-10-2018 17:20

    Tots els camins porten a Roma (o Catalunya).

  13. Francesc 2
    10-10-2018 16:09

    Praga? Curiós....

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23275
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]