Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 17-11-2017  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
2689

Tot a punt per al 17è Simposi sobre la història censurada de Catalunya

L'institut Nova Història es complau a presentar als seus simpatitzants, adherits i al públic en general el programa del 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya que s'esdevindrà a Arenys de Munt. Hi incloem, també, llocs on es pot fer nit i la manera com els interessats poden reservar places per assistir al simposi.

Ja tenim aquí el programa del 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. Com sempre, se celebrarà a Arenys de Munt. Enguany les dates s'escauen entre el vespre del divendres 17 de novembre i el dissabte 18 de novembre del 2017. Divendres es farà la presentació, mentre que tot el dia del dissabte es llegiran i s'exposaran les comunicacions. Aquest any hi intervindran trenta-set persones entre comunicants i conferenciants. Tot seguit, us fem a mans el programa. 



17è SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA
ARENYS DE MUNT
Sala Municipal
17 i 18 de novembre del 2017

DIVENDRES, 17 DE NOVEMBRE
(Entrada gratuïta)
7 de la tarda: Presentació del Simposi
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història
Joan Rabasseda, Batlle d’Arenys de Munt
Jordi Bilbeny. Escriptor i investigador
Krystyna Schreiber. Escriptora
Ernesto Álvarez Blanco. Museòleg i historiador cubà
Joan-Pere Le Bihan. Exdirector General de les Escoles La Bressola

2/4 de 9: Brindis d’obertura
9 vespre: Sopar

DISSABTE, 18 DE NOVEMBRE
9 matí: Acreditacions
2/4 de 10 matí;
Tònia Vila Regidora de Cultura: Benvinguda
Conferència inaugural
Anna Miñarro. Psicòloga clínica i psicoanalista:
El rostre i el rastre de la violència (1936-2017)

10 matí
Jordi Castellà: El llorer de la victòria del monument a En Colom
Jordi Miravet: Pot créixer una societat sense aportacions crítiques
a la cultura establerta?
Andreu Marfull-Pujadas: La Nova Cronologia d’Anatoly Fomenko (3a part)
Marcel Mañé: Tres proves curioses de la catalanitat d'En Cristòfor Colom
Daniela Strauss: Els vincles catalans dels Merode alemanys

11 matí
Paolo Pellegrino: Maquiavel desvela quina llengua emprà Dant a la «Comedia»
Josep Prats: La desaparició premeditada del Convent de Sant Francesc
de Barcelona
Marc Anglí: La genealogia catalana del papa Benet XIV
Josep M. Orteu: Un metge universal dels regnes catalans d’Itàlia:
Hieronymi Castellioni Cardani
Lluís Botinas: Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui

12 migdia
Belinda Parris: L’Avenc de Tavertet, el cacau i les Amèriques
Sergi Turiella: Toponímia catalana d’origen gòtic
Cesc Garrido: Néstor Lujan i la cuina catalana dels segles XV i XVI
Francesc Magrinyà: «La vida es sueño» va ser escrit en català: l’evidència
Albert Fortuny: L’estada d’En Colom a Badalona al 1493

1 migdia
Gemma Bufias: Algunes consideracions sobre la xamfaina
Felip Rodríguez: Joan d’Agramunt i el secret de la sobrecarta de la Terra Nova
Pere Baladron: Quatre generacions d’holandesos cognomenats «Colom»
Miquel Izquierdo: Shakespeare, Cervantes i el Tirant lo Blanc
Lluís Batlle: Casos pràctics de traducció sistemàtica al Segle d’Or castellà

2 tarda: DINAR

5 tarda
Dolors Marín: La psicoanàlisi i el conflicte del coneixement de la història
Lluís Maria Mandado: L’agosarat ús de sexe per encriptar missatges
dins l’«Orland Furiós»: una meravellosa i sorprenent historieta valenciana
Manel Capdevila: Censura anticatalana: de Rico Sinobas (s. XIX)
a la FAES (s. XX)
Pere Alzina: Algunes reflexions sobre la recuperació del passat
per encarar el futur

6 tarda
Mercè Pijoan: La casa del Marquès de Pinçon a Sarrià
Pere Coll:
Cervantes i la moneda catalana
Joan Cassola: Teresa de Jesús, Ramon Llull i els trobadors
Pep Mayolas: La jerarquia de l’Emperador en la Cristiandat
i els vincles de Catalunya amb l’Imperi
Rafel Mompó: Aportant una mica de llum sobre el «Persiles y Segismunda»
de Cervantes

7 vespre
Dani S. Bello: Benedetto Bonfigli i el possible assetjament català de Perusa
a l’any 547 dC
Joanjo Albinyana: Vides paral·leles entre els Mendoça castellans
i els Vilanova de la Ribera
Francesc Jutglar: El cas del «dragó». Com s’amaga una identitat canviant
la síl·laba tònica
Víctor Cucurull: «El Pelegrino Curioso»: un cas molt curiós
Montse Camps: Algunes frases del «Lazarillo» suggereixen que va ser escrit
en català

8 vespre
Pep Comajuncosa: La decadència literària catalana del segle XVI:
llei de mercat o censura d’estat?
Jordi Bilbeny: Joan Boscà, poeta en llengua catalana d’obra segrestada i perduda

2/4 de 9 vespre
Lliurament del «9è Guardó Nova Història» a En Pep Andreu, batlle de Montblanc
Conferència de clausura:Sebastià Sardiné, advocat
i membre de «Juristes per la Independència» i de
«Constituïm»: La independència de la història

(Entrada dissabte per a no adherits: 10€)

ALLOTJAMENTS A ARENYS DE MUNT:
- Art Print Residence: 937938397
- Pensió Garrido: 937951224
- Habitatges turístics a Arenys de Munt:
http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=6734

ALLOTJAMENTS A ARENYS DE MAR:
-Hostal La Lluna: 937959788
-Pensió La Premsa: 937921808
-Sa Voga: 937959293

Si hi voleu reservar plaça, ompliu el formulari d'inscripció entrant a l'enllaç següent: 
http://www.inh.cat/contacte

La reserva no és obligatòria, però us la recomanem perquè l'aforament és limitat.




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    06-11-2017 08:27

    Basta, por favor. Esto no tiene ni fin ni sentido. Catalán y castellano son romances desarrollados en condiciones de vecindad y convivencia, según la época, y eso hace que compartan el 90 % de su fondo lingüístico, incluyendo vocabulario, construcciones y expresiones CALCADAS que es absurdo atribuir en exclusiva a una u otra lengua. Y esto vale igualmente para el portugués, el francés, el italiano o el sardo campidanés, o sea, para TODAS LAS LENGUAS NEOLATINAS. Enredarse en estas bizantinas disquisiciones para probar el supuesto origen catalán de la literatura en castellano es estrambótico y falaz.

  2. Santo Job
    05-11-2017 20:30

    La expresión "antes de ahora" no es la más corriente del mundo, pero aparece unas cuantas veces para el período 1620-1650 (15 veces en 10 documentos). Curiosamente el prólogo de la Primera Parte no está en el CORDE.
    Los autores que la usan en ese período (recogidos en el CORDE): María de Zayas, Gonzalo de Céspedes, Pedo de Solís, Diego Rodríguez Docampo, Juan de Castro, Bartolomé Jiménez Patón, Álvaro Alonso Barba, y Pedro Calderón de la Barca.
    El uso de la expresión está documentado repetidamente desde el siglo XIV (con la forma "antes de agora"), y es un estilema de carácter fundamentalmente legal, vista la naturaleza de la mayoría de los textos: acuerdos, testamentos, sentencias, leyes, relaciones...
    El primer uso documentado en el CORDE corresponde al año 1260, y aparece en una traducción del Nuevo Testamento.
    El contexto es el siguiente: "E non seamos ya ninnos ondeantes e traydos en derredor de ningun uiento de doctrina ni de la maldat de los ombres, en arteria pora enganno de error. Esto es, que non seamos ninnos de seso cuemo fumos antes de agora".

  3. Francesc 2
    05-11-2017 19:53

    Moltes mercès, Santo.Sí, m'has ajudat molt. Prenc nota de la bibliografia que cites. Només una qüestió i segur que tornem a entrar en polèmica. Es tracta de l'expressió "antes de ahora", que fa servir en José per presentar les 12 obres d'en Pedro. Aquest "antes de ahora" recorda molt a l'expressió catalana "abans d'ara". És a dir "fa un moment", "recentment", "fa poc". En fi, què hi diu el corde? Qui fa servir en castellà "antes de ahora"?

  4. Santo Job
    05-11-2017 18:41

    Con las obras de Calderón no debería haber mucho problema en cuanto a la fijación textual, pues él mismo cuidó su repertorio publicando varios volúmenes con sus obras. El problema fundamental con "La vida es sueño" es que desde el año mismo de su representación hubo varias ediciones "piratas", la primera de ellas atribuyendo la obra a Lope de Vega. El texto "canónico" habría de ser el de la "Primera parte de las comedias de Pedro Calderón de la Barca", organizada por su hermano.
    Como bien dice el propio José Calderón, hermano de Pedro, en el prólogo de la Primera Parte:

    "La causa que me ha movido a haber juntado estas doce comedias de mi hermano, no ha sido tanto el gusto de verlas impresas, como como el pesar de haber visto impresas algunas de ellas antes de ahora, por hallarlas todas erradas, mal corregidas, y muchas que no son suyas en su nombre, y otras que lo son en el ajeno".

    Te aconsejaría el artículo "La fecha de "La vida es sueño". Composición y estreno de "La vida es sueño" y el entremés "La maestra de gracias" atribuido a Belmonte:1630-31, por la compañía de Cristóbal de Avendaño", de Alfredo Rodríguez López-Vázquez.

    También es relevante el de Don William Cruickshank titulado "La historia del texto de "La vida es sueño" en el siglo XVII". Don es uno de los mayores, por no decir el mayor, experto en tipografía de los siglos XVI y XVII.

    También hay que considerar que de "La vida es sueño" hay dos versiones, pues Calderón en un momento dado hizo correcciones y mejoras al texto, cambiando cosas aquí y allá.
    Espero haberte sido de ayuda.

  5. Francesc 2
    05-11-2017 18:07

    Santo, bona tarda. Et voldria demanar un favor. Què en saps de les primeres edicions de les obres d'en Calderón i, en concret, de la vida és sueño? En l'enllaç que t'adjunto hi trobo diferències molt importants amb el text considerat canònic. Em podries fer un petit resum de la història textual de les obres d'en Calderón en general i, en concret, de la Vida és Sueño? Afegeixo enllaç. Mercès a la bestreta!

    https://books.google.es/books?id=bZpmpNzf_WcC&pg=PT10&dq=la+vida+es+sueño+intitle:la+intitle:vida+intitle:es+intitle:sueño+inauthor:Calderón+inauthor:de+inauthor:la+inauthor:Barca&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiZvrmGwN_WAhVFD8AKHZHxAI4Q6AEIMDAC#v=onepage&q=la%20vida%20es%20sue%C3%B1o%20intitle%3Ala%20intitle%3Avida%20intitle%3Aes%20intitle%3Asue%C3%B1o%20inauthor%3ACalder%C3%B3n%20inauthor%3Ade%20inauthor%3Ala%20inauthor%3ABarca&f=false

  6. Santo Job
    01-11-2017 11:10

    Estoy casi seguro de qué frases se van a usar para argumentar sobre el Lazarillo:

    -Del Prólogo: "Y esto, para que ninguna cosa se devría romper ni echar a mal, si muy detestable no fuesse [...]". El texto original debía de poner "Y esto para en que ninguna cosa [...]". También se argumentará el "devría"/"deuría"/"debría".
    -Del primer tratado: "Y acuérdome que estando el negro de mi padrastro trebejando con el moçuelo [...]". Estoy seguro de que se usará la lectio con errata de Burgos de 1554, donde pone "trebajando". Se complementará guiándose por Rico que dice que Burgos es la princeps, con lo que se concluirá que ponía "treballant".
    -"Yo oro ni plata no te lo puedo dar, mas avisos para bivir muchos te mostraré".
    -"Jamás tan avariento ni mezquino hombre no vi". Estas dos frases se argumentarán juntas en base a la doble negativa.
    -"¡Sus, saltá todo lo que podays, porque deys deste cabo del agua". Se argumentaría que el imperativo sin acabar en -d es una catalanada, y que "cabo" también lo es.
    -"No supe más lo que Dios dél hizo ni curé de lo saber". El argumento iría en función de "curar de".

  7. Santo Job
    31-10-2017 17:11

    Así que ahora Girolamo Cardano, Dante, y Calderón también serían catalanes. Próximamente: Tartaglia, Navagero, Peruzzi, y Vélez de Guevara.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19340
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]