Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 25-01-2023  |  MEMòRIA HISTòRICA
1371

Un pagès de remença apunyala Ferran el Catòlic

Joan de Canyamars se sentia profundament traït pel difunt Joan II i pel seu fill i hereu Ferran el Catòlic.

Quadre retrat del rei Ferran el Catòlic.

El 7 de desembre de 1492, fa 530 anys, a les escales del Palau Reial de Barcelona; el pagès de remença Joan de Canyamars apunyalava Ferran el Catòlic. Segons les fonts de l’època, abans de cometre l’intent d’assassinat, Joan de Canyamars havia passat moltes hores a les proximitats del Palau; fins a quedar inadvertit, com un captaire més dels molts que es congregaven als accessos dels grans edificis de la ciutat. Segons les mateixes fonts, quan Ferran el Catòlic va sortir a la plaça per la porta principal de l’edifici, Joan de Canyamars el va atacar per sorpresa amb un punyal de grans dimensions. Algunes fonts afirmen que li va clavar el punyal al pit i d’altres a l’esquena.

Sigui com sigui, el rei Ferran va caure greument ferit. Joan de Canyamars va ser detingut en aquell mateix escenari; i conduït a les masmorres del Palau, al soterrani de l’edifici, on va ser sotmès a un brutal interrogatori. Les fonts revelen que en un primer moment, la guàrdia del rei va sospitar que actuava per ordre d’alguna poderosa conspiració; i van treure Ferran de Barcelona perquè van estimar que, a la capital catalana ja no estava segur. Va ser ingressat al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, on es recuperaria de les ferides durant quatre mesos. Per aquest motiu quan Colom va retornar del primer viatge, s’hi va entrevistar en aquell monestir jerònim.

Finalment, la guàrdia del rei va estimar que Joan de Canyamars havia actuat per iniciativa pròpia i el va catalogar de pertorbat mental. No obstant això, va ser brutalment torturat, amputat en vida, executat i esquarterat. La investigació historiogràfica moderna ha esbrinat que Canyamars era un pagès de l’elit remença (un dels dirigents locals del moviment revolucionari a la zona de l’Alt Maresme), que se sentia profundament traït pel difunt Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic, que s’havien compromès amb la causa remença a canvi del suport de la pagesia a la corona en la Guerra Civil catalana (1462-1472); i després, la monarquia no havia complert amb els pactes subscrits.

Marc Pons

Podeu lllegir l'article original en el següent enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/pages-remensa-apunyala-ferran-catolic_929970_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35161
    Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
    Catalunya i el Mediterrani
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
    Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega i dona la data de 1450,...[+]
    No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]