ARTICLES » 02-07-2018 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
![]() 4022 lectures
|
Una cacatua australiana en un llibre del segle XIII desafia allò que sabem sobre l’Edat Mitjana
Un dibuix d'una cacatua d’Austràlia en un llibre europeu del XIII replanteja la història de les rutes comercials a l’Edat Mitjana. Havien de ser molt més extenses que no ens pensem. Sicília ja n’era receptora a meitat segle XIII.
Imatge de portada: Codex Ms. Pal. Lat 1071, folio 20v (2018] Biblioteca Apostòlica Vaticana
Fins fa ben poc hom pensava que la imatge més antiga d’una cacatua a l’art europeu datava d’un altar del 1496. Un dibuix trobat en un manuscrit del segle tretze ha endarrerit aquesta data uns 250 anys i planteja noves preguntes sobre com eren en realitat les rutes comercials a l’Edat Mitjana.
La imatge de l’animal ha aparegut en De Arte Venandi cum Avibus (Sobre l’art de la caça amb ocells), un llibre propietat de l’Emperador romà Frederic II de Sicília, que data d’entre els anys 1241 al 1248 i que actualment és conservat a la Biblioteca del Vaticà.
Dos estudiants de l’Institut Finlandès de Roma en col·laboració amb el biòleg Pekka Niemelä i el zoòleg Simo Örmä han identificat l’espècie com una femella pertanyent a alguna de les tres subespècies de cacatua de cresta groga que viuen només a Austràlia i en algunes zones de Nova Guinea i Indonèsia.
Imatge: Codex Ms. Pal. Lat 1071, folio 20v (2018]
Biblioteca Apostolica Vaticana
Segons les investigacions de la doctora Heather Dalton, principal autora de l’estudi, la cacatua va ser un regal del quart soldà d’Egipte (autoproclamat Soldà de Babilònia) a Frederic II quan era rei de Sicília. L’animal arribà a El Caire des de Australàsia i d’allà creuà el Mediterrani fins a Sicília. La longevitat de les cacatues ajudà al fet que l’au sobrevisqués els anys que probablement durà la travessia.
La troballa és important perquè aporta nova llum sobre l’extensió de les rutes comercials a l’Edat Mitjana, un període en què fins ara hom creia que l’exploració i viatges dels comerciants era més limitada. [via Phys.org]
Carlos Zahumenszky
2018/6/25 10:20 a. m.
Revista Gizmodo
https://es.gizmodo.com/el-dibujo-de-una-cacatua-australiana-en-un-libro-del-si-1827102440/amp?__twitter_impression=true
https://phys.org/news/2018-06-cockatoo-discovery-reveals-flourishing-medieval.html
Autor: Carlos Zahumenszky
versió per imprimir
En cada article que es publicat a aquesta casa hem de aguantar el seu qüestionament i la desqualificació per part dels trolls habituals, assignats a aquesta tasca pels seus amos ecspanyols...
Fins quan ha de durar això?
·X·
El titular es muy sensacionalista. No desafía en absoluto lo que se conoce sobre el comercio de muy larga distancia en la Edad Media sino que lo complementa un poco.
Por el aspecto de la cacatúa, como indica Francesc J., puede ser tanto una "cacatua galerita" (propia de las costas de Australia y de toda la isla de Nueva Guinea) como una "cacatua sulphurea" (propia de Sulawesi, Halamhera, y Timor, en las Molucas, al lado de Nueva Guinea).
Además, conociendo cómo llegó a manos del emperador Federico II de Hohenstaufen (no confundir con Federico II de Sicilia) vía regalo del sultán de Egipto, no parece tan sumamente sorprendente. Es un poco como la historia del "rubí de Pedro el Cruel", hoy en día en una de las coronas británicas. El berilo, no rubí, en cuestión llegó al Príncipe Negro de manos de Pedro el Cruel, quien a su vez lo tenía por haberlo confiscado a un rey de Granada. Los reyes de Granada lo tenían porque les había llegado de Túnez, a donde había llegado a través de Egipto. El berilo en cuestión se ha podido demostrar, por análisis de impurezas, que procedía del sur de Birmania.
Comento además, y un poco como nota tangencial, que el emperador Federico II hablaba con absoluta corrección casi todas las lenguas del Mediterráneo y alguna más. Por lo que se sabe en función de sus cancillerías, el tipo hablaba suabo, latín, griego, árabe, lengua de oil, siciliano, y probablemente también occitano o catalán.
Exacto. Desde Alejandro Magno, al menos, ya se documenta la presencia en Europa de productos de Indonesia. El título es muy inexacto, porque el comercio con el oriente más extremo ya lo practicaban los navegantes-mercaderes árabes antes de culminar el primer milenio d. C. No, la cacatúa de Federico II ni reescribe ni desafía nada que no supiéramos ya.
Aquest dibuix representa indubtablement una de les cacatues blanques, però no veig per què ha de ser la de cresta groga. M'encaixa més bé amb la Cacatua alba, d'Halmahera, una de les illes de les Maluques del nord. Certament és una illa llunyana, entre Sulawesi i Papua, però forma part de les illes de les espècies, amb les quals es comercia des de fa mil·lennis.