Portada
 Enguany tornaré a la Universitat Nova HistòriaN’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.»
 Margarit Esmenard (1379-1411), agent del Papa, decapitat a AvinyóResseguim la trajectòria vital d’un sabadellenc, Margarit Esmenard, que operà com a agent del papa Benet XIII, que ha passat a la història com el papa Luna. Després d’un ràpid judici, Esmenard fou condemnat a mort i executat a Avinyó seguint les ordres del rei de França.
 Les bíblies catalanes medievals: una visió panoràmica i comparativaQuè en sabem els catalans de la història de la nostra pròpia Bíblia en català? En disposem d’una riquesa documental per bé que no extensa, sí que amb un enorme significat, i això malgrat la implacable persecució i destruccions comeses per tota la classe de poders. I contextualitzada en el temps i presa en totes les seves parts, aporta coneixements imprescindibles per a la història del pensament religiós, de la lingüística i d’altres camps importants de la història del poble català.
|
 Inscripcions obertes a l'11a Universitat Nova HistòriaJa us podeu inscriure a l'11a Universitat Nova Història dels propers 3-7 d'agost a Montblanc.
 Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència ArtificialEn Bienve Prados ha fet un seguit de preguntes a la Intel·ligència Artificial sobre la censura i la manipulació de la història. Aquí us en presentem les respostes.
 Catalans en les independències americanesLa presència de catalans, o de patriotes americans d’origen català, en els processos d’independència nacional dels nous estats d’Amèrica és una constant al llarg de tota la durada d’aquests.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 La casa “Cervantes” de BarcelonaArticle d'En Pol Bragulat en què desenvolupa la seva comunicació al '19è simposi sobre la Història Censurada de Catalunya'. La peça escultòrica de la casa 'Cervantes' de Barcelona —peça que pretén reproduir la cara del novel·lista— hi va ser instal·lada quan es va ampliar l'edifici al segle XVIII.
 “Ver y beber” i “veure i beure” a «La vida es sueño»Article redactat a partir de la comunicació que En Francesc Magrinyà va presentar al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya d’Arenys de Munt (17 i 18 de novembre del 2017). Al text castellà de «La vida es sueño» de Calderón de la Barca s’hi amaguen algunes evidències homofòniques que només fan ple sentit en un text original català.
 Guia per descobrir algun dia la Roma més nostradaEl gener passat, abans que caiguera sobre els nostres caps la pandèmia, el geògraf Josep Vicent Boira publicava ‘Roma i nosaltres’ (Pòrtic), una mena de guia per sondar, com figura en el subtítol ‘La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna’. Tot just ara, quan la COVID-19 ens colpeja brutalment, esbudellem aquest curiós volum, amb l’esperança que, quan tot acabe, podrem veure (o tornar a veure) Roma amb una mirada renovada. Com a petit homenatge.
 Salvador Puig Antich, 45 anys desprésRicard de Vargas ens presenta a la conferència següent el llibre del mateix títol sobre la lluita política de Salvador Puig Antich i el context del seu assassinat.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]  No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]  Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+]  Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube