SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
![]() | Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE |
|
EDITORIAL
|
|
AGENDA
|
|
Al web de Numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ara que quasi és imparable el reconeixement de la catalanitat d'En Colom a nivell internacional, ara l'Estat...[+]
A la segona part d'El Quixot (1615), En Servent escriu: "En el dia d'avui hi ha impresos més de dotze mil...[+]
Sempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era...[+]
Entre les infinites catalanades, catalanismes i errors de traducció que hi ha al Quixot que ens remeten a un...[+] |
EL MÉS LLEGIT
EL MÉS COMENTAT
ENIGMA CERVANTES
"Thanks to that movie we're infected by the virus that take us to investigate more about the fascinating life of one of the best writers, whose life is (absolutely) unknown."
Llegeix-ne més...
Llegeix-ne més...
YOUTUBE
Nova Història a Youtube









Vídeos
Audio MP3



RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Aquí podeu llegir l’origen de l’escut quadribarrat: http://elprincipatdecatalunya.blogspot.com/2010/11/escudo-y-bandera-cuatribarrada.html
Afirmar aquestes coses és ignorar els principis bàsics de l'història heràldica. Els reis de Mallorca van fer servir armes semblants, però no iguals, en un temps en què l'heràldica estava molt consolidada i tenia unes normes molt clares i respectades. Els comtes de Foix, que no descendeixen dels Bel·lònides, la casa de Carcassona de la qual provenen tots els comtes catalans excepte els de Pallars, no estaven realment vinculats amb el Casal de Barcelona, ni amb el d'Aragó. És temptador relacionar els seus pals amb els nostres, però no hi ha bases per fer-ho. Els pals i les barres eren càrregues heràldiques molt comunes a Occitània i Llombardia. La gamma d'esmalts és limitada, i repetir escuts tan senzills no és estrany. Especialment si és heràldica de la més primerenca, quan les normes no estaven establertes i la gent feia més o menys el que volia, on fins i tot les armes no s'heretaven, i el fill se'n feia de noves si li venia de gust. Les de Ricard Cor de Lleó, que va variant el nombre i la composició dels lleopards/lleons, n'és un bon exemple.