Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Espanya té un problema amb la veritat."
Carles Puigdemont
ARTICLES » 09-01-2015  |  LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
15360

La catalanitat de «La Celestina» el 1842

El pròleg d'una edició de La Celestina del 1842 ens assenyala la catalanitat de l'obra i la seva importància històrica per a la Nació, tal com ho interpreta En Lluís Batlle.

Gravat a La Celestina de Barcelona, 1842

La Celestina va ser molt publicada durant el segle XVI, ja sota el control de la Inquisició. No tenim cap constància del text original, ja que les primeres edicions es consideren perdudes. Els estudiosos estan d'acord que el text castellà conegut no és la font del primer exemplar que coneixem de la Tragicomèdia, la traducció italiana del 1506. Als segles XVII i XVIII hi va haver moltes menys edicions, i a partir del 1793 l'obra estaria completament prohibida. Les corts de Cadis del 1813 van aprovar l'abolició de la Inquisició, però, a l'any següent, Ferran VII d'Espanya la va restaurar. Només al 1834 és quan la inquisició desapareix com a tal i La Celestina es pot tornar a editar.

El 1842 a Barcelona s'edita La Celestina ó Calixto y Melivea1 [sic], a la llibreria de D. Manuel Sauri, del carrer Ample, cantonada amb Regomí, impresa per D. Tomàs Gorchs. Aquesta edició es fa en particular respectant la gramàtica dels primers textos coneguts en comptes d'adaptar-la a un castellà més modern. És un fet excepcional, que exposa públicament el primer parlar castellà de La Celestina en una època on, a diferència d'avui, poquíssima gent podia tenir accés al textos conservats del segle XVI.

Aquesta edició duu un pròleg sense signar presentant l'obra i unes anotacions afegides al final. No hi trobarem el missatge explícit de la catalanitat de La Celestina, però ens sembla que els bons lectors de Barcelona en sabran captar el sentit. Us n'exposo els fragments que em semblen més rellevants pel cas que ens ocupa:

«Escrigui's ara la Celestina purament i correcta com vol la sintaxi i demana en Salvà2, i tindrem més bon llenguatge, però pitjor estil; més propietat, però menys poesia; la meitat de l'encant haurà desaparegut, i deixarà de ser un quadre històric, perquè el nostre llenguatge és per als nostres costums, i aquell per a ells; ja no serà la Celestina, sinó el seu retrat fred i sense vida; serà una traducció, i no l'obra original.

Hem dit que deixaria de ser un quadre històric, perquè, en efecte, ho és, encara que sigui l'obra d'un poeta [...].

Per això, per composar la història d'una nació fora necessari llegir abans els poetes que els cronistes, perquè aquests escriuen allò que se'ls explica, i aquells diuen el que veuen: els poetes manifesten la causa, els historiadors els efectes. Per tant, hi ha coses que a l'historiador se li escapen, perquè tal vegada no pot o no gosa dir-les; però el poeta les revela, sovint silenciant-les i fent que el seu silenci sigui un enigma fàcil de desxifrar [...].

Els romancers, la Celestina i el Quixot són excel·lents històries dels espanyols. Si de cadascun d'aquests llibres se'n fes un comentari moral, arribaríem fins al fons de les consciències dels nostres majors i, per dir-ho així, analitzaríem les seves ànimes. Aquests són llibres que mai no hauríem de deixar de les mans per estudiar les seves formes i delectar-nos en el seu fons, per recordar les belleses i no deixar-les perdre, per què amb la seva lectura la nostra parla recuperi la força, sense pidolar-ne l'auxili d'una altra d'estranya, que en altre temps ha estat la seva vassalla».

Jo només sé interpretar aquest pròleg d'una manera: hi ha censura, especialment sobre els cronistes, i que val més que reconstruïm la història a través de la literatura. Poetes i d'altres literats sabran camuflar els fets rellevants en obres aparentment buides d'aquest contingut, i els bons lectors ho sabran entendre. L'estudi de les formes dels textos de La Celestina i El Quixot permetran que la nostra parla, el català, recuperi la seva força. Això sí, cal que en mirem les primeres edicions, sense que una altra parla estranya, el castellà, ens les distorsioni més, perquè estaríem davant d'una traducció. Un parlar castellà que, ens diu l'autor del pròleg, en altre temps fou vassall de la nostra llengua. Sense dubte, quan aquest pròleg editat a Barcelona fa referència al parlar original de La Celestina com «la nostra parla» i a una d'estranya que la distorsiona, només pot tractar-se del català i el castellà respectivament.

Aquesta edició especial de La Celestina és presentada, com veiem, amb molta transcendència per a la societat catalana. Així mateix ho trobem remarcat en un passatge de les notes finals:

«[a La Celestina] fóra necessari que l'acompanyessin uns comentaris que fossin, per dir-ho així, estudis sobre la gramàtica de la nostra llengua. Aquesta seria una feina ímproba que, si bé redundaria en profit dels amants del ben parlar, no li valdria cap gran recompensa a qui se n'ocupés; tanmateix, si aquesta edició té l'èxit que és d'esperar, tal vegada donaríem cap així com puguem a la idea que acabem de manifestar».

Ens diu, doncs, l'autor que una anàlisi lingüística de l'obra revelaria una informació ben valuosa, però és conscient que seria en prejudici de qui s'encarregués de la feina. Espera, però, que aquesta edició, respectant la gramàtica dels primers textos coneguts, desveli als lectors una idea que no ens acaba de dir, però bé sabem entendre: la catalanitat de La Celestina i, com afegeix al pròleg, d'El Quixot.

Just després de les notes finals a l'obra hi trobem un diàleg en vers també adreçat als bons lectors: Un vell i l'amor3, on es barregen traïcions i remordiments, que us convido a llegir i a compartir les interpretacions.

Al 1842 ja trobem, doncs, una interpretació de la literatura del Segle d'Or castellà tal com la que, començant per en Jordi Bilbeny, diversos investigadors defensem des de l'Institut Nova Història. Això sí, al segle XIX encara cal donar-la a conèixer amb certa prudència.

Lluís Batlle

2 de gener del 2015

1 JUAN DE MENA, RODRIGO COTTA, FERNANDO DE ROJAS, La Celestina ó Calixto y Melivea; Barcelona, 1842, impreso por D. Tomas Gorchs. Libreria de D. Manuel Sauri, calle Ancha, esquina a la del Regomí. https://books.google.es/books?id=EIKCw46y1VUC&hl=ca&pg=PR5

2 Suposo que es tracta d'En Vicent Salvà i Pérez (València, 1786 – París, 1849), editor. També podria ser En Miquel Salvà i Munar (Algaida, 1791 – Palma, 1873), entre d'altres, acadèmic de la Real Academia de la Historia.

3 Uns versos semblants, no ben coincidents, són atribuïts a Rodrigo Cota, un dels suposats autors del primer acte de La Celestina. Aquest editor el cita com a coautor de La Celestina, i escriu el seu nom com Rodrigo Cotta.



Autor: Lluís Batlle




versió per imprimir

  1. El pavo catalán
    06-08-2015 20:47

    Vaya pandilla de ilustrados oligofrénicos estáis hechos.

  2. Lluís
    26-01-2015 19:56

    Merci German. Cervantes no és un cas aïllat de gaire res; això ho haurien de començar a entendre, o si no, aniran provant tots els origens possibles menys els catalans. Per què? Doncs pel mateix de sempre; tal com al s. XVII Cervantes podia ser de tot menys català, tampoc ho podia ser al XVIII, ni al XIX, ni al XX, ni mai. Aquesta sí que és la tendència no només de llavors sinó d'ara també, i la que permet entendre-hi una mica.

  3. German
    26-01-2015 16:34

    Curioso articulo sobre Cervantes publicado en el ABC, diario poco sospechos de nacionalismo catalán, algunas de las ideas expresadas coinciden con las del INH aunque las conclusiones son diferentes, pese que van contra la historia oficial de Cervantes siguen poniendo su origen en la Corona de Castilla, ¿Será por eso que no se les acusa de inventar y manipular la historia?

    http://www.abc.es/20110206/cultura/abcp-hallan-manuscrito-cervantes-anade-20110206.html

  4. No enganyeu a ningú
    13-01-2015 01:33

    1934
     
    "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos."
    Manuel Azaña. Memorias. Presidente de la República de España.

    "El decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscriptores ante los republicanos."
    Juan Negrín. Jefe de Gobierno de la República española i presidente en el exilio.

    1938

    "Catalán, judío y renegado, pagarás los daños que has causado.
    Arriba escuadras, a vencer,
    Que en España empieza a amanecer.
    "Versió del Cara al Sol cantada durant la Batalla de l´Ebre. 1938.
    ES PENSEN QUE ENS OFENEN DIENT-NOS JUEUS.

    1940

    "Primero. - A partir del 1 de agosto próximo, todos los funcionarios de las corporaciones municipales y provinciales de esta provincia (Barcelona) cualesquiera que sea su categoría, que en el acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán 'ipso facto' destituïdos, sin ulterior recurso.(...) Tercero. - Los mismos criterios se aplicarán con respecto a los funcionarios de cualquier otro servicio público, especialmente los que sean maestros y profesores del Estado, así como inspectores de Sanidad...".
    Circular del Gobernador Civil y Jefe Provincial de Barcelona, Wenceslao González Oliveros el mes de julio de 1940, comunicada a los alcaldes de Barcelona.

    "A Companys sólo hay que verle la nariz para saber de qué raza es"
    ABC.

    1968

    "Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar?
    Manuel Fraga. Ministro franquista y Fundador del Partido Popular, actual gobierno de España, hasta el 2011 Presidente de Honor.

    1983

    "Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta".
    L. Calvo Sotelo, 1983. Ex-Presidente del gobierno de España.

    2001

    Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.
    Discurs pronunciat pel rei Juan Carlos I a l'acte de lliurament del Premio "Miguel de Cervantes" a Francisco Umbral. Alcalá de Henares, 23 d'Abril del 2001.

    Això últim és una doble mentida.

  5. barbaroja
    12-01-2015 21:37

    Edmond Busquets, ESCUCHA:
    ALGUNAS PERLAS ESPAÑOLAS, Y HAY CIENTOS.
    Francisco de Quevedo
    "En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra?-
    Luis XIV de Francia (fragmento de edicto).
    "El uso del catalán es repugnante y contrario al honor de la nación francesa?-
    Felipe V de Borbon
    "He juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo, reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla?-
    Consejo de Castilla (siglo XVIII).
    "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces , sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones"-
    José Patiño, 1715.
    "Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado..."-
    Baldomero Espartero (1842).
    "A Barcelona hay que bombardearla, al menos, cada 50 años"-

    M. Menéndez Pelayo (1887).
    "El catalanismo, aunque es una aberración puramente retórica, contra la cual está el buen sentido y el interés de todos los catalanes que trabajan, debe ser perseguido sin descanso.?-
    Miguel de Unamuno (Cortes Españolas, 2 de julio 1932).
    "Hablar de nacionalidades oprimidas ?perdonadme la fuerza, la dureza de la expresión- es sencillamente una mentecatada; no ha habido nunca semejante opresión, y lo demás es envenenar la HISTORIA Y FALSEARLA. Hay que partir, naturalmente, de que la enseñanza, el conocimiento del castellano, es hoy, en Cataluña y para los catalanes, OBLIGATORIO, no porque se les haya impuesto, sino porque lo han aceptado VOLUNTARIAMENTE y cordialmente, de buena voluntad?- ("igualico?, que la ley Wert, y han pasado 83 años, y dicen que la meseta evoluciona).
    POSDATA: Esos seres religiosamente angelicales, llenos de ternura, casi místicos, con esa aura de pura bondad. ¿a qué catedrático se le puede pasar por la cabeza, aunque solo sea por un instante, que estos tíos son capaces de falsificar la historia en provecho propio, a mi y al tal Edmond no, Dios nos libre de pecar.?

  6. Lògica
    11-01-2015 10:16

    Edmon el pas dels segles i de la colaboració de les elits catalanes bé ha pogut amagar i tresgiversar les autories i fins i tot les llengües en que van ser escrites originalment. I la inquisició? I la crema de llibres? Amb temps i poder no fa falta ser massa llumbreres per aconseguir certs objectius mantinguts per un poder central concret durant segles.

  7. Frederic
    11-01-2015 00:38

    Edmon, qui dius que ets?? què dius que et diuen? dius? et diuen? et fem vergonya...?, o pobret, doncs ho sentim molt, deixa'ns de mirar i llegir, i continua amb la teva història falangista repetida per uns quants dits auto-intel·lectuals catalaníssims. Aquí som per a discutir elements i relats, no per mal interpretar el que d'Estocolm aneu sobrats.... (síndrome???)

  8. Lluís
    10-01-2015 21:53

    Edmond, a veure si encertes qui és que s'inventa la història. Que tinguis sort. :)

  9. Lluís
    10-01-2015 15:17

    Val. :) I d'això que m'has dit del francès no he pas entès res. Potser si algú altre també ho veu així ho pot elaborar més.

  10. Xavier
    10-01-2015 14:45

    Disculpa, tens raó, Lluís, he entès jo malament les teves paraules respecte a la primera edició que coneixem, la italiana. Ja t'he dit que no soc gaire bon lector..., :-), :-( .

  11. Lluís
    10-01-2015 14:34

    Jo he dit que les edicions castellanes es basen en una d'itali
    ana?

  12. Xavier
    10-01-2015 13:53

    D'altra banda, això que dius, de que la majoria de les primeres edicions castellanes, es basen en la primera traducció italiana, ho desconeixia i dona més força a que el "ce" aquest que surt a l'obra sigui el "xe" valencià.

  13. Xavier
    10-01-2015 13:42

    La relació de vassallatge l'entenc pel que explica de la influència del grec i el llatí, abans en "l'espanyol", que en el francès, o sigui que considera a "l'espanyol", superior i que, potser, penso, després de la imposició borbònica, de la Il·lustració i de la guerra del francès, aquest vassallatge s'hauria capgirat a favor del francès. No pas penso per a res, que el prologuista consideri que el francès és l'idioma de La Celestina, penso que considera que és "l'espanyol". De totes formes, n'hi hauria que veure si aquest editor i llibreter estaven influenciats o imbuïts ja per la Renaixença o no.

  14. Lluís
    10-01-2015 13:21

    Xavier: Al 1842 no espero pas que editessin una Celestina dient directament que és feta enn català, i exposant un text inèdit original, no? :)

    Creus que el prologuista defensa que l'original de la Celestina és el francès?

  15. Lluís
    10-01-2015 13:19

    El francès? Per què el francès? I la relació de vassallatge com l'entens?

  16. Xavier
    10-01-2015 12:35

    Jo no ho tinc tan clar, Lluís. El context del pròleg i de les notes finals (la llengua utilitzada, la versió on s'agafen per fer aquesta edició, la atribució de l'autoria a Juan de Mena) i de l'època (primera meitat del XIX), em fa pensar que les llengües de les que parla són el castellà i el francès.

    Respecte a la invitació per a comentar el diàleg final, obri tu la partida, que jo no soc tan bon lector i tinc els meus temors. Només comentar, si podria ser que a l'última línia li faltés una coma, "ni tú, chico vencedor."

  17. Daniel S
    10-01-2015 01:30

    Excel·lent Lluís.

  18. Lluís M Mandado i Ros
    09-01-2015 19:19

    Felicitats Noi! Molt bé.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que la dona del gran compositor rus Seguei Prokófiev va ser la catalana Carolina Codina? En Bartomeu...[+]
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català....[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]