La meva experiència personal amb la història de Catalunya

En Cataluña, una de las editoriales con mayor presencia en los pupitres escolares es La Galera, perteneciente al grupo Enciclopèdia Catalana. Su libro de Historia de 4º de ESO dedica una página completa al estudio de los grafiti, con ejercicios extraescolares incluidos. También se explaya en el género de la entrevista con cuatro fotografías de una llorosa Lady Di ante las cámaras de televisión.Un joven puede rebuscar en ese libro de "historia" el Siglo de Oro y no hallarlo. O interesarse por los Juegos Olímpicos del 92, el mayor acontecimiento internacional y deportivo celebrado en su Cataluña, y solo encontrar que ?fueron el punto álgido en la reconstrucción nacional [de Cataluña]'. De la lluvia de medallas y del oro que España logró en fútbol en el Camp Nou, ni una palabra. Pero sí un extenso ejercicio para la asignatura de Lengua catalana con la simulación, por parte del alumno, de la retransmisión radiofónica de la final de la Copa del Mundo entre Brasil y Cataluña. Brillante.

Només vull plantejar un aspecte. I és que alguns dieu que, com ens imposaven els llibres des de El Ministerio de Educación, no podíem estudiar la història de Catalunya perquè estava manipulada. Us diré que estic d'acord. Però d'altra banda, sota quina base us fonamenteu per poder estar segurs de que, si els llibres de text fossin fets a catalunya i per la Generalitat, per exemple, aquests no estarien manipulats? Amics ho sento molt, pero molt em temo que ni a Madrid ni a Catalunya es fan les coses de forma objectiva. Per tant sortiu i coneixeu món i amplieu els vostres horitzons. Dels catalans abans se'ls desrivia com a trevalladors i emprenedors, avui dia com a "garrepas" i ploraners. Alguna culpa també tindrem a casa, no?

Proposo que, quan siguem independents, l'Institut Nova Història promogui la escriptura dels llibres d'història de Catalunya per a diversos nivells dels alumnes de Catalunya. En un sol volum no enciclopèdic, sinó per a ús corrent.

@Uno que pasaba: Precissament a escola s'ensenya molt abans el que podria anomenar-se "Història Universal" que Història de Catalunya. Però perdona que sigui tremendament escèptic amb aquest concepte d'Història Universal perquè ja m'explicaràs quina capacitat d'aprofundiment tens en una asignatura on pretens explicar uns 12.000 anys d'Història de tot el món... Per a fer-ho mínimament bé necessitaries tota una vida pràcticament. Com a molt pots explicar moltes coses molt per sobre i això és el que es fa amb la Història Universal que es dóna a escola... i de fet ni això! perquè aquesta història es sol basar bastant en Europa i una mica en EEUU. Cal conèixer la realitat de tot el món però no oblidem que som ciutadans d'un lloc concret i que per poder entendre als altres, primer cal saber entendre's a un mateix!

Por cierto, el parlamento más antiguo de Europa no fue en Cataluña, si no uno más de 300 años más antiguo:el de Islandia, desde el año 930. Esto refuerza lo que escribí sobre el beneficio de conocer el entorno a través de Historia Universal, en lugar de a través de la historia local.

Los programas educativos los crean en cada comunidad, en este caso la Generalitat. Los libros los eligen los profesores a cargo de la asignatura o como mucho pueden venir impuestos por el propio colegio. Ahora ya sabeis a quien podeis quejaros. En mi caso, gustandome la historia me ocurrió lo contrario, me hubiera gustado que me enseñaran Historia Universal (no solo la de mi comunidad y un poco la de toda españa), ya que solo desde un punto de vista global se puede conocer bien. Está bien saber tu propia historia, pero si no la relacionas con el entorno corres el peligro de no entenderla, o lo que es peor, entenderla erroneamente.

Me sorprende lo que leo en este arículo sobre el desconocimiento de la época de explendor de Cataluña y de la Corona de Aragón así como de sus formas de gobierno, yo como aficinada a la Historia es algo que no me resulta nuevo y leido en libros hace la pila de años. Entiendo lo importancia de que los pueblos conozcan su Historia, pero no de que esto sirvs para el enfrentamiento de unos contra otros, desagravios y desprecio los hubo, de los que dominaron por una serie de circunstancias,sobre otros de eso no hay duda; soy de una comunidad española a la que eso no le falta, pero pienso humildemente que es tiempo de construir un mundo mejor, si es que se puede, en este mundo globalizado, que el capital nos está imponiendo, ese es nuestro problema ahora mismo ya que nos están quitando infinidad de derechos adquiridos.

A mi el més trist de tot em sembla que els mateixos catalans amaguem la nostra història als nens del país, per por a que l'amo espanyol no t'acusi de nacionalista o manipulador. Quan fins i tot amagant la nostra història ens ho diuen! En Cristòfor Despuig ja deia que "els castellans grans paraulistes són..." i nosaltres els hi estem fent el joc!

A mi també m'ha passat el mateix. Jo no sóc de l'època de l'ESO, sinó del que abans es deia EGB I BUP. Us puc dir que moltes coses les he hagut d'aprendre llegint fora d'hores d'escola aquelles coses que ens explicaven els professors d'història. Havia de ser extremadament crític quan feia aquella cosa. Ens deien que Martí l'Humà havia mort sense fills, cosa que no era del tot certa, i això només és un exemple. Quan veus que no t'expliquen la sentència de Guadalupe que abolia la remença a catalunya, quan no t'expliquen les germanies de València o d'altres situacions així, comences a sospitar que ens volien colonitzar. Ara bé, també vaig tenir un professor que em va dir que havia de posar en dubte tota la història, ja fos del meu país, ja fos d'altres països quan hi ha coses que encara es donen per certes en l'elit intel·lectual. No van parlar per exemple del bombardeig de Barcelona el 1843 i d'altres coses que omplirien tota la pàgina web

És veritat. A mi tampoc em van ensenyar història de Catalunya a l'escola, tot i que ja teníem la Generalitat. Només història d'Espanya, d'acord amb el programa d'ensenyament que estableixen a Madrid. La gent aprenem la història del nostra país fora de l'escola. Llavors no sé pas què s'empatolla Wert, i cal entendre que el que vol és que s'ensenyi una història del espíritu nacional. I el que caldria fora a l'inrevés, amb justícia, que s'ensenyés història de Catalunya a les escoles.

A molts ens ha passat el mateix. I actualment encara passa. Els llibres són fets per editorials castellanes (Santillana,..etc). A més a més, la Generalitat només pot influïr en un 45% dels llibres de text (el 55%, el Ministerio de educación). I en el 45% que tenim, no es posa res d'important... quatre vagateles, per anar tirant i prou. Posen molt més la seva historia altres comunitats com Andalusia, Extremadura,... que nosaltres. Es que tenim por que ens diguin "nacionalistes"... encara ens falta molt per aprendre'n...