Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 22-06-2022  |  MEMòRIA HISTòRICA
1928

'Die Presse' revela el passat comú de Catalunya i Àustria

El diari àustriac 'Die Presse' recorda el passat del comte Ramon Frederic de Vilana Perles. Article de Na Marta Sànchez Iranzo.

El diari austríac Die Presse ha recordat el passat comú de Catalunya i Àustria a principis del segle XVIII, especialment, el comte Ramon Frederic de Vilana Perles, el que va ser la mà dreta de l'emperador Carles VI d'Àustria. En l'altre bàndol, Castella estava del costat de Felip V de Borbó, mentre que els catalans eren austriacistes. El rotatiu parla de la famosa escola Espanyola d'Equitació, a l'anomenada Schwarzspanierstraße, però el que destaca és l'escut d'armes del seu emblema, que és precisament d'un comte català i es pregunta per què aquest símbol es troba a l'església de Biedermannsdorf, al sud de Viena. I encara més el motiu pel qual hi ha un Cafè, que s'anomena Perles en honor a l'aristòcrata.

Participació a la guerra de Succesió

Fent un repàs pel seu paper a la guerra de Succesió, s'explica que amb l'adveniment del canvi dinàstic i l'entronització de Felip d'Anjou com a nou monarca espanyol, Ramon Frederic de Vilana va ser un dels participants de la conferència del Tres Comuns que va rebutjar la petició del rei Felip V d'Espanya de modificar les còpies del testament de Carles II. Acusat d'austriacista, fou empresonat pel virrei Velasco el 20 juny del 1704 juntament amb l'historiador i home de negocis Narcís Feliu de la Penya. Esclatada la Guerra de Successió Espanyola, foren alliberats el 1705, després de l'alineació de Barcelona amb les forces austriacistes, i aquell mateix any l'arxiduc Carles d'Àustria el nomenà Protonotari de la Corona d'Aragó.

El 19 de març de 1713 Ramon Frederic de Vilana va marxar a Viena. El comte va tenir una participació decisiva en el famós Tractat de Rastatt, tot i que no va servir per resoldre satisfactòriament les aspiracions catalanes de mantenir l'ordenament constitucional. Participà finalment en el Tractat de Baden i, anys després, en les negociacions de pau a París i en el Tractat de Viena, pel que s'acordà, a costa de renunciar al tron espanyol i no restituir les Constitucions Catalanes, una amnistia general i autorització perquè els exiliats austriacistes poguessin retornar a Catalunya i recuperar propietats i béns. El 1723 el seu germà, Pau Vilana-Perles, s'instal·la a Nàpols i confia a Ramon de Vilana Perles la colònia d'exiliats austriacistes espanyols anomenada Nova Barcelona. El comte va morir l'any 1741 a Viena, presumptament, a causa d'una tuberculosi.

L'any 2021, la població de Biedermannsdorf, situada a l'àrea urbana de Viena, va inaugurar un petit museu dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, que és considerat com el català amb més poder de la història.

Marta Sànchez Iranzo

https://www.elnacional.cat/ca/politica/die-presse-revela-passat-comu-catalunya-austria_771351_102.html?utm_source=telegram&utm_medium=telegram&utm_campaign=telegramgroc



Autor: Marta Sánchez Iranzo




versió per imprimir

  1. Guerau
    30-06-2022 02:28

    Els catalans sempre han jugat "a casetes", puerils i innocents, encara es creuen que el català és una llengua oficial, quan la realitat tossuda, diu dia a dia que és una llengua prohibida, reprimida, minoritzada fins a límits grotescs. El mateix això dels Àustries, van enganyar com a nens petits els catalans de l'època, de la mateixa manera que els nostres polítics ens enganyen ara.

  2. Pedrito Prat
    24-06-2022 11:41

    Edmund, gràcies també a tots vosaltres.

    M'agradaria afegir que amb la guerra anomenada de successió, els de sempre, ens tracten de fer veure que no era una guerra de Catalunya ( o corona catalanoaragonesa ) en clau nacional, ja que era un conflicte internacional. Doncs bé, situat en perspectiva històrica és un argument absurd, pel fet que la 2ª Guerra Mundial (de fet el nom ja ho diu) era també un conflicte internacional i Alemanya i el Japó van ser considerats perdedors i els seus futurs governs van ser condicionats.

  3. Edmund Cooke
    23-06-2022 18:44

    Pedrito, gràcies per ensenyar a pensar….

    Alvaro, et posso un altre exemple….

    El real madrid club de futbol el van fundar dos germans catalans de barcelona…. Però això no vol dir que sigui un club català de catalans…. oi?



  4. Pedrito Prat
    23-06-2022 16:55

    Alvaro,

    Cuando la Alemania nazi invade Francia en la 2ª guerra mundial también hay franceses que colaboran con los alemanes, pero eso no significa que Francia fuera nazi.

  5. Alvaro Prim
    23-06-2022 14:26

    "En l'altre bàndol, Castella estava del costat de Felip V de Borbó, mentre que els catalans eren austriacistes."

    Esto es sencillamente mentira. Hubo Catalanes a favor del candidato de los austrias y los hubo a favor del Brobon. Por poner un ejemplo, la ciudad de Cervera. Por no hablar que tambien tuvo apoyo el candidato austricista en castilla. De hecho las haciendas confiscadas en Castilla tenian un valor superior que en el reino de aragón:"el valor de las haciendas confiscadas a los austracistas fue el siguiente: en Castilla, 2 860 950 reales de vellón; en Cataluña, 1 202 249; en Aragón, 415 687; en Valencia, 207 690»"

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]