Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 29-05-2018  |  PROJECTE SERVENT
1215

‛Els pares mercedaris vam rescatar milers de presos’

Entrevista d’en Victor Amela per a «La Vanguardia» al religiós mercedari José Juan Galvé. Membres d’aquest orde, fundat pel català Pere Nolasc enguany fa 800 anys, varen redimir En Cervantes del seu captiveri a Alger. L’escriptor Tirso de Molina també hi va pertànyer.

Escut de l'orde de la Mercè

800 aniversari
Vaig a la cúria de l’orde de la Mercè, a la plaça Castella de Barcelona, i el seu provincial em mostra un quadre de Sorolla (és una còpia): hi veig com el pare Jofré protegeix un malalt mental en un carreró de la València del segle XV. L’orde –750 religiosos en tot el món– redimia materialment presos del seu captiveri, i avui els redimeix ben altrament: amb  afecte, els ajuda a reinserir-se a la societat. De primer va ser orde militar, després mendicant, bolcada sempre amb els marginats. Ja abans de la Guerra Civil, el mercedari pare Lahoz va obrir pisos-llar per a ex-presos, i en José Juan Golve continua fent-t’ho, juntament amb els monjos d’un orde que enguany celebra el seu 800è aniversari.

José Juan Galve, religiós mercedari. ′Tinc 54 anys. Vaig néixer a Letux (Saragossa) i visc a Barcelona. Sóc sacerdot, capellà de presons (vaig exercir a la presó Model) i provincial de la Província d’Aragó de l’Orde de la Mercè. Sóc cèlibe. ¿Política? Centrista. ¿Creences? Tots som fills de Déu.′

Què fa un capellà de presons?
Acompanya el pres, li dóna escalf, l’escolta, el confessa, el conforta humanament, l’ajuda en l’aspecte material i anímic, fa de mitjancer amb familiars, advocats, fiscals i jutges, intercedeix...

Tot això?
Ho he fet a la presó Model de Barcelona durant molts anys, i abans a València, i avui en un pis amb xicots que han sortit de presó.

És una vocació?
Fill de camperols aragonesos, vaig rebre educació perquè als deu anys  em van ingressar en un seminari de l’orde de la Mercè, la tradició del qual és atendre i alliberar presos.

Alliberar presos?
Cristians capturats per andalusís, moriscos, turcs, barbarescos: els venien com esclaus o captius fins a cobrar-ne rescat.

I l’orde de la Mercè els rescatava?
Monjos de l’orde de la Benaventurada Mare de Déu de la Mercè viatjaven fins a davant del captiu per alliberar-lo. Pagant.

Quant va néixer l’orde de la Mercè?
A l’any 1218.

D’això en fa tot just 800 anys!
Els mercedaris celebrem aquest any el nostre 800 aniversari, sí: vuit segles redimint captius, milers de presos! El fundador va ser En Pere Nolasc, un mercader barceloní que amb els seus béns rescatava captius cristians a la València islàmica.

Així, per lliure?
Sí. I una nit, acampat davant València, al  Puig, la Mare de Déu li demana de fundar un orde per redimir presos.

I en Nolasc obeeix.
Funda l’orde de la Mercè en una cerimònia a la catedral de Barcelona, el 1218, beneïda pel bisbe de Barcelona i el rei d’Aragó.

Que aleshores eren... 
En Berenguer de Palou i En Jaume I. Matar un mercedari podia desfermar una represàlia militar del rei. Els mercedaris anaven armats, ...i molt barbats! Imposaven respecte.

Com vestien?
Hàbit blanc amb cinturó i escapulari, i un escutet amb les quatre barres del rei, un salconduït per tota la Mediterrània.

Degueren córrer molts de perills... 
S’hi jugaven la vida, en cada missió. Havien jurat els tres vots habituals –pobresa, obediència i castedat– i el vot de sang.

Què era el vot de sang? 
Per alliberar un captiu, el mercedari està disposat a bescanviar-se. Aíxí n’alliberaren molts, de captius. I així en van perir molts, de mercedaris.

D’on treien els diners per pagar els rescats?
De donacions particulars, i era un diner sagrat: només el tocaven per redimir, tal com diem els monjos mercedaris.

En quina zona redimien preferentment, els mercedaris?
De primer a Al-Ándalus, part islàmica de la Península Ibèrica. En acabat, Tunis, Argèlia, el nord d’Africa, el llevant mediterrani...

Des de tant lluny arribaven els pirates barbarescos?
Si, i per això hi ha torres de guaita per tot el litoral mediterrani. Segrestaven nens i dones, i cavallers rics, si podien.

Citeu-me algun redimit il·lustre.
En Miguel de Cervantes, l’anaren a redimir els mercedaris i els trinitaris, en una presó d’Alger. I, ja redimit, va escriure El Quixot.

Gràcies!
Alguns monjos mercedaris, segons els nostres documents, no retornaren mai més després de travessar les Portes...

Quines portes?
Constantinoble, a l’actual Turquia: tots els monjos que s’hi endinsaren mes enllà, desaparegueren per sempre!

Citeu-me un mercedari eminent.
El literat Tirso de Molina. ¡O el fundador del primer manicomi del món, el 1410!

Qui va ser?
El monoe valencià Joan Gilabert Jofré. De camí a la catedral topa amb dos xicots que apedregaven un boig. S’hi fica entremig, el posa a estalvi en el seu convent, torna a la catedral i predica que els bojos no són posseïts pel dimoni, que no són sinó  malalts de qui cal tenir cura.

Algun altre mercedari insigne?
Sis sants, tenim! Com sant Ramon Nonat: a Portell (Segarra) la seva mare mor i treuen el nadó del seu ventre...

Ah, vet aquí  això de no nat!
Quan era monjo mercedari a Alger, sense diners per redimir, es lliurarà com ostatge. Predicarà a la presó, i els musulmans el martiritzaran segellant-li la boca amb un forrellat! Tant bon punt és alliberat arribarà a cardenal... A hores d’ara n’estem cercant les restes, desaparegudes...

Desaparegudes, per què?
En esclatar la guerra del 36, el capellà els amaga en una paret de l’ermita del Portell. Però els mossos d’esquadra van venir a buscar-los.

Ah, sí?
La Generalitat republicana buscava l’arqueta amb els seus ossos, qui sap si pel seu valor artístic o material: sota amenaça de mort, el manobre va cantar. Se n’endugueren els ossos i... no se n’ha sabut res més! Si la Generalitat els trobés en qualque magatzem oblidat..., ens faria el millor regal del 800è aniversari!

La Vanguardia
Secció:  La contra
VÍCTOR-M. AMELA
16/04/2018 01:28
Actualitzat el 16/04/2018 02:43
Fotomuntatge de portada: Llibert Teixidó
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180416/442607699457/los-padres-mercedarios-rescatamos-a-miles-de-presos.html




versió per imprimir

  1. Santo Job
    01-06-2018 20:46

    En italiano llaman "tocco" a lo que llevan puesto esos caballeros mercedarios. Tocco es un birrete, mientras que a la barretina la llaman "berretto" (o sea, boina). Tengo la impresión de que es una particularidad de los mercedarios italianos. En España se usa un birrete blanco alto como este:
    http://www.militariabcn.com/img/400/300/27440
    Lo que llevan los italianos es esto:
    http://maurelli.eu/image/cache/catalog/Mantelli%20e%20Insegne%20per%20Ordini%20Equestri/Schede%20prodotti/Tocco%20Mercede-500x500.jpg
    Imagen sacada de Maurelli, que es quien fabrica cosas para toda clase de religiosos y órdenes. No es tan buena casa como Gammarelli, pero no está nada mal.
    Por lo que veo, ese birrete/gorro rojo viene de lejos en el caso de los mercedarios. Adjunto un cuadro de finales del siglo XVII de la iglesia de la Merced en Sanremo (Liguria). El caballero tiene el gorro ante sí, y el niño lo lleva puesto.
    http://www.sanremonews.it/typo3temp/pics/m_88de3b27fe.jpeg

  2. CescT
    01-06-2018 17:50

    Us passo una pagina mercedària alemanya a on s'hi veuen cavallers mercedaris actuals. No son capellans.
    Podeu entrar al YouTube chanel, si voleu. Si mireu les fotografies observareu que el barret dels cavallers mercedaris és una barretina vermella. No n'estic segur, però em sembla que aquests cavallers mercedaris son de Catania. Jo penso que En Cristòfor Colom era un cavaller mercedari

    http://mercedarier.blogspot.com/2008/11/der-hhepunkt-des-heurigen.html

  3. Santo Job
    01-06-2018 07:44

    Según Alfonso Remón (Historia de la Orden de la Merced, tomo II, fol. 88 v y siguientes), en la primera expedición a América había dos padres mercedarios: el padre Solórzano, fray Jorge de Sevilla, y fray Juan Infante.
    Sin embargo, la información que pueda dar Remón hay que tomarla con ciertas reservas pues su orden es parte interesada en este asunto, con lo que siempre va a arrimar el ascua a su sardina.
    Lo que plantea es que hubiesen estado ya los mercedarios en el primer viaje y fuesen esos tres, porque supone que en una expedición así ha de haber necesariamente al menos un religioso.
    En la segunda expedición sí tenemos constatada la presencia de religiosos, en concreto en número de 12, bajo la autoridad de fray Buyl, a quien le fue conferida por un breve apostólico de Alejandro VI. En la segunda expedición, o primera expedición evangelizadora según lo entendían los religiosos, tres de los doce religiosos eran mercedarios: Solórzano, Infante, y Jorge. También estaban Buyl (benedictino), y Pané (jerónimo), así como varios franciscanos.

  4. CescT
    31-05-2018 16:58

    Estava pensant que la resposta donada per Alfons Ramon, sobre quina llicencia o quin permís necessitava un mercedaris d'aquell temps per desplaçar-se a una missió , quant diu:
    - ....y por los años de (mil cuatrocientos) noventa y dos, habiendo entrado a gobernar la Religión (de la Merced) por Maestro General de ella Fray Juan Urgel, prior que era de Barcelona, y catalán de nación como queda dicho, la licencia que llevarían estos primeros pa¬dres, claro está que sería suya». –
    Llavors, entenc que si es refereix a l'any 1492, vol dir que en el primer viatge hi anaven uns primers pares mercedaris ( en plural), i els mercedaris segons ens diu José Juan Galvé havien fet un vot de sang. I si havien fet un vot de sang em sembla molt que podien fer ús d'armes. Així que penso que les missions perilloses les començaven els mercedaris, eren els primers clergues en arribar, després venien franciscans i benedictins, per això també Hernan Cortès va amb un mercedari, Joan D'ampies, Diego de Almagro.....

  5. Santo Job
    30-05-2018 16:23

    No he dicho que llegasen los últimos, sino que no tuvieron particular relevancia en el descubrimiento y conquista. Como se ve por las fechas que pones, asientan conventos cuando ya los territorios americanos están asegurados.

    En cuanto a su producción dramática, fue abundante, y se conservan bastantes cosas. A partir de éstas obras se puede determinar su usus scribendi en función de la métrica y ver si hay alguna obra mal atribuida por ahí. Lo que no se puede hacer es afirmar alegremente por divina inspiración, como por ejemplo hacía Blanca de los Ríos.

    ¿Cuántas obras escribió? Un dramaturgo dedicado por entero a su oficio producía entre 100 y 200 obras, caso de Pedro Calderón (que escribió unas 110 piezas entre comedias, entremeses, jácaras, y autos sacramentales) Luis Vélez de Guevara (del orden de 200 piezas), por poner un par de ejemplos. Remón, en cambio, tuvo que ocuparse de ser cronista y tuvo problemas con la jerarquía de la orden. Además, no tenía el incentivo económico de Lope para estar escribiendo como un descosido, pues tenía una posición económica tranquila, mientras Lope no lo llevaba tan bien al tener familias paralelas que mantener. Con estas referencias, se podría estimar que habría escrito unas 50-70 obras teatrales, de las que conservamos una veintena, aproximadamente. No es el autor que peor parado sale, desde luego, que se lo digan al pobre Galarza.

  6. CescT
    30-05-2018 15:17

    Penso que el nom Remon, amb (e), ja diu que Alfons Ramon era català. Alguns castellans senten una (e) quant els catalans pronunciem Ramon.

    Vaig llegir fa temps que quedaven molt poques obres escrites per Alfons Ramon ( Alonso Remon), unes 10 u 11. On son la quantitat de comèdies que va escriure, segons diu Cervantes?

    A Alfons Ramon evidentment també li agradava la història com diu Lope de Vega i possiblement aquest li va furtar les comèdies escrites. Aquí ve un fragment de la Història General de l'Orde de la Mercè, escrita per fra Alfons Ramon, respecte del descobriment d'Amèrica. No s'amaga.

    "Ante la duda de algunos por saber cómo entraron y con qué licencia los primeros mercedarios, respondía el cronista Alon¬so Remón «que nuestro instituto es el ir a rescatar cautivos; y como en semejantes conquistas y guerras es ordinario haberlos siempre, desde el principio de nuestra fundación se acostumbró a que la Orden enviase alguno o algunos religiosos a semejantes jornadas y empresas, y la licencia para eso no se pedía ni a los Pontífices, ni a los Reyes, como tampoco la pedía la Orden para ir a rescatar cautivos a tierra de moros y turcos […]; y por los años de (mil cuatrocientos) noventa y dos, habiendo entrado a gobernar la Religión (de la Merced) por Maestro General de ella Fray Juan Urgel, prior que era de Barcelona, y catalán de nación como queda dicho, la licencia que llevarían estos primeros pa¬dres, claro está que sería suya».

    Els mercedaris van arribar els primers a Amèrica, no els últims con dius.
    Més dades de la Història General de l'Orde de la Mercè,

    S'ha fundat un Convent mercedari a Santo Domingo (1514), un a Panamà (1522). Francisco Marroquín, primer Bisbe de Guatemala escriu que els mercedaris van ser els primers religiosos que van arribar a aquesta regió el 1535.
    El primer sacerdot que va trepitjar terra mexicana va ser el mercedari fra Bartolomé de Olmedo, amic, capellà i conseller d'Hernan Cortés. Arribava a Amèrica el 1516: tenia 31 anys.

    El primer mercedari que va trepitjar Veneçuela va ser Antón Merino, capellà del conqueridor Joan d'Ampiés, fundador de Coro el 1527 (escric Joan, perquè a la història de Veneçuela he llegit que signava Joan).

    Amb el pare Francisco de Bobadilla havien desembarcat els mercedaris a Colombia el 1527.

    A Equador els mercedaris fra Hernando de Granada i fra Martin de Victoria es troben presents a la primera fundació de Quito (28 d'agost de 1534).

    A Perú els mercedaris fra Miguel de Orenes, fra Diego Martínez i fra Sebastián de Castañeda funden primer a San Miguel de Piula (1532).

    A Argentina van ser presents a la fundació del port de Buenos Aires, el 2 de febrer del 1536, els pares Juan de Salazar i Juan de Almasia.

    A Xile, Diego de Almagro porta com a capellans els mercedaris fra Antonio d'Almansa i fra Antonio de Solís (1535). Aquí, també l'any 1548 fra Antonio Correa funda el convent de Sant Jaume.

    I tot seguit, encara, hi fundarien els convents de Concepción (1550), Imperial (1550), Villarrica (1550); Valdivia (1552); La Serena 1556; Mendoza (1562).


  7. Santo Job
    30-05-2018 10:36

    Lope de Vega no censuró ese libro, y tampoco se inventa que sea de Cuenca. La aprobación y revisión del libro en cuestión la hizo el padre fray Pedro Ortiz de Luyando, y el consultor de la Inquisición que lo supervisó fue Fray Francisco de Jesús, de la orden de los carmelitas calzados, como consta en las aprobaciones del libro.Lope de Vega le puso una especie de prólogo con consideraciones varias.
    https://books.google.es/books?id=SpKhzEHLVdwC

    El elogio que le dedica en el Laurel de Apolo no es una advertencia de nada, de hecho es un altísimo elogio, comparando la gloria que da Remón a Cuenca con las riquezas que llegan de las Indias.

    Aquí está una ilustración del libro "E Etymon hieron", de Alonso Remón, hecha en vida del buen hombre, y lleva la siguiente inscripción alrededor del retrato:
    "F. Ildefonsus Remon, ex regali et redemptoria familia B. Mariae de Mercede, praedicator et chronographus generalis, oppido de Vara de Rey diocesis chonquensis. Etatis sue 52".

    La orden de la Merced no tuvo particular relevancia durante el descubrimiento y conquista, aunque sí lo tuvo después en la evangelización, ganándose la fama de ser los peores frailes que hollaban aquellas tierras. Baste ver la imagen de Felipe Guamán Poma de Ayala en su "Nueva Corónica y buen gobierno" donde aparece un fraile mercedario obligando a golpes de palo a un indio a trabajar en un telar.
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Guaman_Poma_-_Fraile_mercedario_Morua.jpg
    Transcribo:
    "El p. fraile merzenario Morua. Son tan brabos y justiciero y maltrata a los yndios y haze trauajar con un palo. En este reyno. En las dotrinas no ay remedio."

  8. CescT
    30-05-2018 09:07

    Lope de Vega va ser el censor d'Alfons Ramon ( Alonso Remon).
    Aquest text que ve a continuació es refereix a Lope de Vega. :
    - El mismo máximo dramaturgo, censor del " Gobierno humano sacado del divino” de Remón (Madrid: 1624), le encareció en los siguientes términos en el Laurel de Apolo:

    Fray Alonso Ramón, puesto que olvida
    Las musas por la historia,
    Cuenca le ofrezca duplicada gloria,
    A sus letras debida, Pues le ha dado más frutos, más tesoro
    Si los libros son más que plata y oro,
    Entrando más por ti, dichoso Júcar,
    Que a España por la Barra de Sanlúcar.

    ( queda clar que Lope de Vega va advertir a Alfons Ramon y queda clar que Lope de Vega s'inventà que Ramon era originari de Cuenca)

    https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/02/aih_02_1_059.pdf


    Evidentment l'Ordre de la mercè tenia massa convents a tot arreu ( i encara en té molts per tot el mon), especialment a Amèrica, la qual cosa ens diu que van formar part del Descobriment d'Amèrica d'una manera protagonista.
    Jo penso que la creu que sempre es pinta a la caravel•la Santa Mª d'En Colom, és la creu de la Mercè. I fins hi tot és possible, que En Colom fos un cavaller mercedari, per això portava en el segon viatge un clergue confessor mercedari.

  9. Santo Job
    29-05-2018 21:54

    Lo de 500 comedias es una exageración colorista. El único autor que llegó a esa cifra fue Lope de Vega, y de esas 500 hay 400 que son insalvables: refritos, textos refundidos, comedias hechas a base de fórmulas, porcentajes absurdos de romance, etc.

    En el caso de Tirso de Molina tenemos abundantes datos: su partida de bautismo, las partes de comedias que él mismo editó, los problemas legales que tuvo siendo profesor en Santo Domingo, su trabajo como cronista de la orden de la Merced, su destierro por disensiones con el provincial, su admisión de que hay obras que llevan su nombre sin ser suyas, la fecha exacta de su muerte, etc etc.

    La orden de la Merced tenía abundantes conventos en un buen montón de lugares. Obviamente no en todos se dedicaba la gente por entero a la redención de cautivos. Los conventos tenían una jurisdicción, y tener muchos conventos le resultaba útil para llenar los cofres de la orden con los que realizar sus pías obras.

  10. Francesc 2
    29-05-2018 21:04

    Bé, en Tellez o Tirso de Molina ens trobem amb el de sempre. Poques dades, gran quantitat d'obres (500 segons he llegit) que hom li atribueix i...mercedari a Guadalajara.... on realment no sé quins captius s'hi podien redimir...

  11. Antón Martín
    29-05-2018 19:13

    ¿Gabriel Téllez 'nadiu o dependent de la monarquía catalana'? ¿Qué monarquía catalana había en el siglo XVII?

  12. Santo Job
    29-05-2018 18:40

    Te voy a sorprender gratamente, Johan: Andrés de Claramonte y Corroy era murciano, nacido sobre 1560, hijo de Andrés Lorente y Andrea de Claramonte (adaptación del catalán Claramunt) murcianos hijos de gente de la Cerdaña asentados en Murcia. Si mi memoria no me falla, su abuela materna se llamaba Isabel Pujol (a veces escrito Puxol).

    Volviendo al intrigante Galarza, la hipótesis habitual es que fue un dramaturgo joven que tuvo 3 o 4 éxitos en Madrid y se murió. Es posible que sea el Antonio de Galarza que obtuvo una plaza de juez de registros en La Palma en 1619 y que murió ese mismo año en Las Palmas. Como los dramaturgos tenían muy poco control sobre sus obras, es posible que pasasen al repertorio de otras compañías teatrales que le pusiesen el nombre de otro autor que estuviese más de moda, práctica corrientísima para atraer público.

  13. Johan Padró
    29-05-2018 18:17

    Vaya Vaya... un altre sospitós de ser català. I dic nomé sospitós, per que no s'enfadi el personal.
    I aquest ... Andrés de Claramonte?
    no serà un Andreu de Claramunt?
    Sospita només.

  14. Santo Job
    29-05-2018 18:16

    Estuvo muy ligada a la realeza hasta que se expandió ampliamente, no necesitando ya ese amparo. Cuando ya se convirtió en una orden de envergadura, la realeza no movía un dedo por la orden.
    Colón llevó algún mercedario suelto, pero quienes tenían la voz cantante eran los franciscanos.

    De Alonso Remón queda un buen puñado de obras y Cervantes le tenía en alta consideración, pero lo pone muy por debajo de Lope (o a Lope muy por encima de todos los demás, más bien). En cuanto a la labor de Lope de Vega como censor, poquita cosa hizo, un total de 41 obras llevan aprobaciones o prólogos suyos, de hecho hay un estudio titulado "Lope de Vega censor de libros", que analiza ese aspecto en detalle. Estoy hablando de memoria, pero creo que nada de Remón pasó por la aprobación de Lope.
    El misterio real de los dramaturgos que menciona Cervantes en el " Viaje del Parnaso" es quién rábanos era Antonio de Galarza, a quien Cervantes dedica altísimos elogios. No tenemos la más leve idea de quién puede haber sido, es como si se lo hubiese tragado la tierra.

  15. Francesc 2
    29-05-2018 17:19

    O nadius o depenents de la nació catalana, de la monarquia catalana o de la casa central catalana de l'orde. És un orde molt lligat a la nostra reialesa. Fundat per Jaume I, Sant Pere Nolasc, Sant Ramon Nonat, l'entrevistat, el pare Jofre, Sant Pere Pasqual, San Pere Ermengol, Santa Maria de Cervelló, Sant Serapi, Llegeixo que en el segon viatge en Colom va anar acompanyat de frares mercedaris, com diu en CescT.

  16. Santo Job
    29-05-2018 16:48

    Ahora resulta que sólo los catalanes pueden ser mercedarios. Lo siguiente será que los basilios sólo pueden ser griegos o italianos, o que los franciscanos sólo pueden ser italianos.

  17. Francesc 2
    29-05-2018 16:31

    En Tirso, essent com era mercedari, havia de pertànyer a la nació catalana. En fi, l'escut dels mercedaris així ho dóna entenent.

  18. CescT
    29-05-2018 15:46

    El que ha fet la història oficial ha estat esborrar els Mercedaris de l'episodi del rescat de Cervantes i atribuir-ho als Trinitaris.
    Dubto que els Mercedaris y els Trinitaris anessin plegats a rescatar en Cervantes. Els Mercedaris i els Trinitaris es portaven a matar. Tinc un llibre d'uns plets entre Trinitaris i Mercedaris que m'ha deixat el Leandre que es digne de veure. Els Trinitaris acusen els Mercedaris dient que no els deixen captar en territori propi . Els Trinitaris aporten un munt de dades per demostrar que ells també van néixer al Regne d'Aragó, i a més a més, abans que els Mercedaris. També esmenten un episodi, em sembla que és a la República dominicana, a l'època de la colonització, a on succeeix que en un moment de la història arriben els Mercedaris i maten els Trinitaris que hi havia. ( escric de memòria ) . Molt mal rotllo entre ells.
    Penso que els Mercedaris no van passar de cop i volta a ser una Ordre mendicant, es a dir, penso que combinaven la captació de diners amb l'enfrontament armat.

    No tinc coneixement de que Cervantes esmenti mai a un monjo Trinitari, però, en Cervantes a " El viaje al Párnaso " si que fa un elogi d'un escriptor Mercedari al que anomenen "Alonso Remón” . Bilbeny em sembla que l'identifica com a " Alfons Ramon "

    Un licenciado de un ingenio inmenso
    Es aquél, y aunque en traje mercenario,
    Como a señor le dan las musas censo.
    Ramón se llama: auxilio necesario
    Con que Delio se esfuerza y ve rendidas
    Las obstinadas fuerzas del contrario.

    I Cervantes també cita a Alfons Ramon d'una altra manera:
    ...y entró luego el monstruo de la naturaleza, el gran Lope de Vega, y alzóse con la monarquía cómica... llenó el mundo de comedias propias... y si algunos, que hay muchos, han querido entrar a la parte y gloria de sus trabajos, todos juntos no llegan en lo que han escrito a la mitad de lo que él solo. Pero no por esto, pues no lo concede Dios todo a todos, dejen de tenerse en precio los trabajos del doctor Ramón, que fueron los más después del gran Lope...

    Lope de Vega va ser el censor d' Alfons Ramon. Alfons Ramon va escriure molt, però ha quedat molt poca cosa.

  19. Joan Català
    29-05-2018 14:29

    En aquella època, capturaven cristians per cobrar-ne el rescat. Ara, capturen polítics honrats per poder seguir cobrant sense fotre brot. Turquia i Espanya, cada cop més a prop!

    ·X·

  20. Santo Job
    29-05-2018 10:14

    Tirso de Molina era un escritor muy bueno, pero las mejores obras que se le atribuyen no son suyas. De las suyas, las mejores son "El vergonzoso en palacio" y "Don Gil de las calzas verdes".
    El problema es que las mejores que suelen llevar su nombre no son suyas: "El condenado por desconfiado" (Andrés de Claramonte), "El burlador de Sevilla" (Andrés de Claramonte), "La Ninfa del cielo" (Luis Vélez de Guevara), y "La venganza de Tamar" (Andrés de Claramonte).

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23208
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+]
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]