Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » 05-08-2021  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1727 lectures

8a universitat: El Gran Capità, el foment del català, el monestir de Sant Francesc de Barcelona i els kibbutz

Continuem explicant-vos alguns dels actes que van tenir lloc el 31 de juliol d'aquest 2021 en el marc de la 8a Universitat Nova Història. En Pol Bragulat ens ha fet un resum de dues conferències i una presentació de llibre. Així mateix, vam tenir l'avinentesa de visionar un film sobre els kibbutz dels primers anys de l'estat d'Israel.

En Felip Rodríguez durant la seva conferència

Conferència d’En Felip Rodríguez: Els escuts dels Cardona demostren que al mausoleu de Bellpuig hi ha enterrat el Gran Capità

Havent dinat hem assistit a la primera conferència de tarda. És dedicada al mausoleu de Bellpuig, lloc de repòs mortuori de la família nobiliària Cardona i, en concret, del Gran Capità.

En Felip Rodríguez aporta un seguit de testimonis per  mitjà dels quals prova que el mausoleu de Bellpuig alberga les despulles mortals de l’anomenat “Gran Capità”: En Ramon Folch de Cardona, el primer duc de la família. Efectivament, arriba a aquesta conclusió després de visitar el convent i l’església de la vila, on hi fotografià extensivament els escuts de les tombes dels membres de l’esmentada família enterrats allí i després de resseguir-ne cronològicament i geneològicament el contingut heràldic de llurs escuts.

Per refermar la seva tesi el conferenciant s’ha servit, també, de cròniques històriques que relaten les vides dels familiars del Gran Capità. En les primeres edicions d’aitals cròniques els personatges són citats com «Cardona», però en les posteriors la denominació és canviada per «Còrdova». Això no només s’esdevé en llibres en castellà, sinó també en publicacions estrangeres.

En Felip Rodríguez Badia ens fa saber, a més a més, que a la visita guiada pel mausoleu el guia hi explicita que a la Guerra del Francès la soldadesca robà el Toisó d’Or o l’ espasa cerimonial que hi havia a la tomba de Ramon Folch de Cardona. Que un Cardona posseís el Toisó o l’espasa cerimonial confirma la identificació del Gran Capità amb Ramon Folch de Cardona, ja que aquest detall ve corroborat per afirmacions que surten en cròniques sobre el conqueridor de Granada. Ningú més no tingué aquest honor.

També cal mencionar el paral·lelisme entre els casaments dels parents del Gran Capità «cordovès» i els membres de la família Cardona. Les persones amb qui els Cardona es van casar són les mateixes amb qui, segons la documentació matrimonial, ho van fer els Còrdova.

Finalment, anotem que En Felip Rodríguez ha pouat part de les seves proves documentals, per al cas del soterrats al mausoleu de Bellpuig, en d’altres d’utilitzades per altres investigadors de l’Institut Nova Història. És a dir, que l’investigador ha pogut completar de forma coherent el relat històric gràcies a cadascuna de les recerques prèvies dels nostres investigadors quant a aspectes concrets de la família Cardona.

Presentació del llibre d’En Quim Gibert: Qui estima la llengua la fa servir

El mestre i psicòleg Quim Gibert va presentar dissabte a les 6 de la tarda la seva obra Qui estima la llengua la fa servir (Editorial Barcanova, 2003). L’autor hi defensa com n’és d’important que els membres d’una societat girin, pel que fa a l’idioma, a l’entorn de la llengua pròpia d’aquesta societat i del territori on aital llengua es desplega i com n’és de necessari que aquesta hi sigui usada en prevalença si volem que sobrevisqui.


Llibre d'En Quim Gibert

A la presentació, En Gibert s’ha servit del coneixement popular de la llengua i ha establert un diàleg amb el públic per mostrar didàcticament la manera de potenciar l’ús pràctic del català, la llengua pròpia del país. Per a la seva mostra ha passat de les expressions rimades de l’àmbit popular fins a les referències religioses de la mitologia catalana.

Sempre amb un to optimista davant la situació tan complexa que pateix el català actualment, l’autor aposta amb aquest llibre per fer servir l’enginy i per mantenir un activisme positiu, un activisme que s’encomani a la gent de forma natural. I això amb l’objectiu de retornar al català la salut prèvia al procés de substitució a què actualment està sotmès.

Conferència d’En Josep Prats: La desaparició del monestir barceloní de Sant Francesc: una raó d’estat

El torn de conferències de la primera jornada d’aquesta 8a Universitat Nova Història ha acabat amb la xerrada d’En Josep Prats. En Prats s’ha centrat en la destrucció del convent de Sant Francesc de Barcelona. El cenobi, afirma el conferenciant, s’enderrocà només per raó d’estat. L’investigador ha començat la seva conferència manifestant la seva estranyesa pel fet que no existeix a peu de carrer cap indici material o simbòlic que recordi l’existència del monestir, tant important per a la ciutat de Barcelona. Precisament el seu objectiu ha estat provar de reconstruir-ne una mica la història.

El monestir, diu Prats, va gaudir d’una vàlua arquitectònica cabdal per a la ciutat. Va ser un magnífic exemple del gòtic català del segle XIII. Va arribar a tenir un valor històric immens. Allí s’hi establí el panteó reial, s’hi guardà l’obra completa de Ramon Llull i també s’hi enterraren figures prominents de la noblesa catalana. Pel que fa a l’enderroc, aquest cal emmarcar-lo en el procés de conversió dels convents de la ciutat de Barcelona en edificis que oferissin serveis administratius a la població. I això en el marc de les desamortitzacions eclesiàstiques que el ministre Mendizábal va ordenar de dur a terme. El monestir de Sant Francesc va quedar totalment arranat l’any 1837, tot i que els barcelonins s’hi van oposar de valent. En substitució, al terreny s’hi va bastir una caserna, malgrat que el lloc no té cap mena d’interès militar.


Antic gravat del claustre del convent de Sant Francesc de Barcelona amb militars

En la seva disertació En Josep Prats ha presentat gravats, plànols i recreacions arqueològiques fetes amb la poca informació que ha quedat. Amb tots aquests elements els oients ens hem pogut fer una idea general de l’aspecte que el convent tenia dins el conjunt de la ciutat.

És, però, a través de l’estudi de les personalitats que hi foren enterrades que a hores d’ara podem arribar a capir la força simbòlica que va projectar el monument entre els barcelonins. En Prats defensa que molts d’aquests personatges sebollits a Sant Francesc havien estat figures de gran rellevància en general. Sense anar més lluny, en aquest recinte religiós s’hi va fer enterrar la família del descobridor Colom i ell mateix ―fins que les seves restes mortals foren traslladades a la Catedral.

Ara bé, també crida l’atenció el fet que no pas poques nissagues allí enterrades s’havien oposat a la política reial pel que fa a les colònies americanes. Ens referim als llinatges Cervelló, Bernat o els Colom mateix. Comsevulla que sigui, aquestes tombes posaven a palès per a qui ho sabés interpretar que el monestir fou un dels espais simbòlics més importants a l’època moderna pel que fa a la resistència dels catalans davant del poder polític reial espanyol. Vet aquí perquè l’estat espanyol estava interessat a eradicar-lo de soca-rel, cosa que va dur a terme l’any 1837.

Generació Kibbutz

Hem posat fir a la jornada visionant un documental que l'Albert Abril va muntar per a Televisió de Catalunya a través de la productora Altervideo SL, El mateix Albert Abril i el productor Martí Sans n'han fet la presentació. Es tracta del següent (copiem la sinòpsi que en va fer TV3 per presentar-lo a l'audiència el 28 de gener d'enguany): 


Martí Sans i Albert Abril presentant Generació Kibbutz a la 8a Universitat Nova Història

"L'aventura dels joves catalans als Kibbutz d'Israel dels primers temps. Dotzenes, potser centenars de joves catalans de mitjans del segle XX, van optar per anar a viure l'aventura del socialisme dels kibbutz, en un Israel que s'havia constituït el 1948 en un nou Estat.

"El kibbutz era una unitat de desenvolupament agropecuari que els nouvinguts instal·laven a les àrees més ermes i improductives del territori de l'antiga colònia britànica de la Síria Otomana, el Protectorat Britànic de Palestina.

"Joves d'arreu del món anaven als kibbutz israelians a viure la seva aventura iniciàtica a la recerca del model comunal, tan de moda en aquella època, i a viure una experiència de socialisme real.

"D'altres, com molts dels catalans que s'hi van traslladar, s'emmirallaven en el retrobament amb un estat independent recent constituït com el que desitjaven per al seu propi país.

"Finalment, d'altres eren joves catalans jueus, que les seves famílies enviaven a conèixer i familiaritzar-se amb l'Israel modern i tradicional i estar en contacte amb el model de vida dels seus ancestres".

Pol Bragulat (per als tres primers resums)
Per al darrer resum ens hem servit de la sinopsi de presentació d'aquest documental a TV3.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    10-08-2021 12:32
  2. Xavi G.
    10-08-2021 12:31

    Estic llegint l'article de la wiki "Conquista de Navarra".
    Vas llegint aquesta història i t'apareix el Juan II el mamó, el Príncep de Viana, Ferran el Catòlic (no surt per a res el César Borja), l'Alfons arquebisbe de Saragossa, un altre cunyat del Nàjera Beaumont comtes de Lerín..., i de cop i volta et surt que el primer virrei que va nomenar Ferran el Catòlic es un tal Diego Fernández de Córdoba marqués de Comares sense més aclariment.

    Vas a l'entrada d'aquest Diego i et posa que va estar en varies batalles, que era un fill d'algo i algú de Córdoba i sa mare també Córdoba, una tal Leonor sense afegir més. Després te n'adones, gràcies als teus apunts particulars, que aquesta mare Leonor es la germana del Gonzalo Gran Capità i que per tant aquest Diego és nebot del Gran Capità, però que vamos, el Gran capità no surt enlloc, t'ho has de currar tu per saber qui son aquest Diego i aquesta Leonor perquè la Wiki no fa ni la menor referència per cap costat.

    Segueixes en la wiki castellana i cliques en una d'aquestes batalles on diuen que va estar el Diego aquest, la Toma o Conquista d'Orà.
    Collons!!, en el text de l'article no surt aquest valerós cavaller, surt de resquilló i en última fila entre els comandaments de la batalla, però al cos del text res de res.

    Bé, seguim indagant a veure on ens porta aquest Diego i canvio d'idioma al català en la Presa d'Orà aquesta. Sorpressaaaaa, ens surt aquest Diego perdedor d'una batalla, però acompanyat de Ramón de Cardona el de, se suposa, Bellpuig.

    HALEEE, a veure qui va ser el primer virrei de Navarra, si el Diego aquest perdedor d'una batalla i que d'hijo d'algo se l'enalteix de cop i volta, no a compte, sinó a marqués (HALAAA), o el Ramon de Cardona o un altre Cardona. A qui ho adivine li done un sugus de pinya....

  3. Xavi G.
    10-08-2021 11:26

    Estic llegint l'article de la wiki "Conquista de Navarra".
    Vas llegint aquesta història i t'apareix el Juan II el mamó, el Príncep de Viana, Ferran el Catòlic (no surt per a res el César Borja), l'Alfons arquebisbe de Saragossa, un altre cunyat del Nàjera Beaumont comtes de Lerín..., i de cop i volta et surt que el primer virrei que va nomenar Ferran el Catòlic es un tal Diego F

  4. Xavi G.
    10-08-2021 11:26

    Estic llegint l'article de la wiki "Conquista de Navarra".
    Vas llegint aquesta història i t'apareix el Juan II el mamó, el Príncep de Viana, Ferran el Catòlic (no surt per a res el César Borja), l'Alfons arquebisbe de Saragossa, un altre cunyat del Nàjera Beaumont comtes de Lerín..., i de cop i volta et surt que el primer virrei que va nomenar Ferran el Catòlic es un tal Diego F

  5. Xavi G.
    10-08-2021 11:14

    Buff, quin fàstic. Quant més llegeixes sobre la història on apareixen els Fernández de Córdoba més te n'adones de lo impostats i impostors que són i que la història ha estat reescrita per l'imperi castellano-espanyol controlant la imprenta per als propis interessos del puto imperi carpetovetònic.

  6. Xavi G.
    09-08-2021 14:01

    Acabo d'adonar-me que Pedro Manrique de Lara, duc de Nàjera, és consogre i CUNYAO del Duc de Cardona JRFC IV.

    Ara s'explica aquest llibre de Diálogo de cunyaos...

  7. Xavi G.
    09-08-2021 13:35

    Veig que tenen un llibre de cartes i documents del Gran Capità, CARTAS Y DOCUMENTOS RELATIVOS AL GRAN CAPITÁN..SEP. DE LA REV. DE ARCH. BIB. Y MUS., de 59 pàgines.

    Seria bo poder consultar-lo.

    https://bibliotecamanuelruizluque.org/catalogo/?wpv_view_count=14051&wpv-wpcf-autores=&wpv-wpcf-titulo=gran+capitan&wpv-wpcf-lugar-de-impresion=&wpv-wpcf-editores=&wpv-wpcf-fecha=&wpv-wpcf-registro=&wpv_paged=4

  8. Xavi G.
    09-08-2021 13:31

    M'ha cridat l'atenció el llibre de Diego de Salazar del 1590, Brussel·les titulat, TRATADO DE RE MILITARI, HECHO A MANERA DE DIALOGO QUE PASSO ENTRE LOSILLUSTRISSIMOS SEÑORES DON GONÇALO FERNANDEZ DE CORDOVA LLAMADO GRAN CAPITAN, DUQUE DE SESSA, ETC Y DON PEDRO MANRRIQUE DE LARA, ..

    Pedro Manrique de Lara, duc de Nàjera, és consogre del Duc de Cardona JRFC IV.

    https://bibliotecamanuelruizluque.org/catalogo/?wpv_view_count=14051&wpv-wpcf-autores=&wpv-wpcf-titulo=gran+capitan&wpv-wpcf-lugar-de-impresion=&wpv-wpcf-editores=&wpv-wpcf-fecha=&wpv-wpcf-registro=&wpv_paged=3

  9. Xavi G.
    09-08-2021 13:25

    He vist que tenen l'obra de Paulo Giovio "La vita di Gonsalvo Ferrando di Cordova detto el Gran Capitano" en diverses edicions. De moment no he pogut visualitzar cap.

    He vist que el traductor al castellà, contemporani i amic del Giovio no surt molt ben parat i l'acusen de plagi, falta de rigor i superxeria.

    https://dbe.rah.es/biografias/4335/alfonso-de-ulloa

  10. Xavi G.
    09-08-2021 13:15
  11. Ramiro Romero
    09-08-2021 00:03

    Vale, si así eres más feliz, lo que tu digas, toda la historia es mentira, menos lo que diga esta página,,,,, y cuatro alucinados que le siguen,,,, vale, has ganado, Pizarro, Hernan cortes, santa Teresa de Ávila, colon, Cervantes, el siglo de oro, el descubrimiento, Shakespeare, San Ignacio de loyola, todos, todos, todos, eran catalanes, sois el centro de la historia, del mundo, sois el pueblo elegido, sois el único pueblo puro, el comercio, tartessos, la bandera de América y todas las del mundo, son de origen catalan, Roma, la Grecia clásica, todo, todo, todo, es vuestro, si así eres Féliz, te doy la razón, suerte en la vida, chaval, suerte en la vida

  12. Xavi G.
    08-08-2021 23:44

    Jordi Bilbeny ara que recordo també indaga en aquest tema.

  13. Xavi G.
    08-08-2021 23:41

    Ah no? No dius tu al català idioma de merda? Doncs seràs dels poquets. O tu directament el tractes com a dialecte de merda que és lo més habitual??

    Jo a tu no el conec, no se com penses al respecte. Potser eres una excepció i una bellíssima persona, però home!, que vivim en un context on no podem ignorar aquesta situació de menyspreu i intolerancia espanyola-castellana, que qui més qui menys dels d'aquí ha patit aquest despreci vostre, aquesta prepotència carpetovetònica, per a que surtis tu ara com si fosis un querubí asexuat i damunt fen-te la víctima.

    En el tema del Gran Capità es porta llarg temps de indagacions i treballs, no es cosa de una sessió fotogràfica. Pel que conec han estat treballant el Josep Mayolas, el Juan Josep Albinyana, el mateix Felip Rodríguez que aquí s'esmenta, i no sé si hi ha algú més en aquest tema.
    La meva reacció i primer comentari també s'explica pel fet que jo mateix, en cosa dels darrers 15 dies he trobat com qui no vol la cosa i sense massa esforç, dos indicis que van pel mateix camí de senyalar als Folch de Cardona i en la manipulació documental que s'ha portat a terme per ocultar-lo i falsificar-lo, i que segurament aquestes persones que hi treballen a fons ja savien, però jo no.
    Fa uns 15 dies em trobo, i tot gracies al troll Bernal Francès que va deixar un extracte d'un article de la wiki sobre Castell de Ferro, i que em va puntxar per a que furgara, doncs furgant a partir de la bibliografia de la mateixa wiki ( no és que em trencara els cuernos tampoc...) va i veig que tal castell i població estava sota jurisdicció del Gran Capità des de 1489 i durant 170 anys va ser de la família.
    Clar, ara veus a uns acadèmics cercant explicacions per a aquest topònim granadí, i uns que si del mossàrab, uns altres que si del Klingon, però que s'explica de forma sencilla si aquest Gran Capità era un català, que és el que es sospita des d'aquí.
    Fa 5 o 6 dies pego una mirada a les Decadas de Fernandez de Oviedo i veig a una nota a peu de pàgina en la entrada de Joan de Cardona, que en la copia manuscrita havien posat Joan de Córdoba!!!.....

    Ara, gracies al Felip Rodríguez, que la dona de l'Alfons d'Aragó només pot ser una, la Cardona, i no la Córdoba..., i tot el que es porta i porta explicant sobre aquest tema.

    Què vols, que em quedi callat i no exprese les meves sensacions???
    Això vols? Fer callar a la gent?
    Ets un querubí o un torquemada amb unes grans ales de voltor?

  14. Ramiro Romero
    08-08-2021 22:56

    Casa de las aguas montilla, cientos de cartas del gran capitán,,,, andalucia, existe, lo siento, y ningún idioma es una mierda,,,, lo siento por usted,,,

  15. Xavi G.
    08-08-2021 17:15

    I com havien d'eixir d'Andalusia, si llavors Andalusia no existia, existia el regne de Sevilla, de Jaen, la fins feia dos dies taifa de Granada i hòsties, què collons d'Andalusia!!

  16. Xavi G.
    08-08-2021 17:11

    A vore, per començar veig contradictori el teu discurs.
    Per una banda ens dius que fem vergonya aliena, que diem sandeces i que se'ns prenen a catxondeo, i per l'altra sembla que'ns prens molt seriosament desplegant un victimisme ridícul.

    Els que estem fins als collons de vosaltres els espanyols som nosaltres, que vosaltres sí que no ens deixeu en pau per a res imposant el vostre idioma de merda, invadint el nostre territori i enviant-nos a les forces d'ocupació de la Guardia Civil i la policia nacionalista per apallissar a les nostres àvies, PALLA.. i no dic més...

    Les revistes serioses no es mouen per prejudicis com tu, valoren els treballs basant-se en les proves que es presenten, i d'aquestes ens en sobren per al cas del Gran Capità, que la única dona que es va casar amb l'Alfons d'Empúries i Sogorb va ser la Joana Folch de Cardona i no cap Còrdova!!

    A veure si et penses que els acadèmics son mig subnormals que no son capaços de veure això.

    Au, a fer la mar.

  17. Ramiro Romero
    08-08-2021 12:59

    El gran capitán nació en montilla, provincia de Córdoba, Andalucía, España, dejadnos en paz, dejadnos en paz, tenéis una rica historia, no queráis apropiaros de la de los demás, que dais vergüenza ajena,,,, el gran capitán, catalán, las naves no salieron de Andalucía, si no de catalauña, Pizarro no era extremeño sino catalán,,,,,, DEJADNOS EN PAZ!!!!!!!!!!!!!!!

  18. Ramiro Romero
    08-08-2021 12:54

    Las revistas especializadas no publican sandeces, os toman a cachondeo, venga, ahora me lo borrais, me da igual,,,, un paseo fotográfico,,,,,,??? Y los miles de legajos que demuestran de donde vienen el gran capitán,,,,,, habéis pasado a, consultar los archivos andaluces??? Si es que,,,,,, estáis,,,,, mejor me callo

  19. Xavi G.
    06-08-2021 12:39

    Vinga va!!, que per al Gran Capità penso que ja ho teniu a tocar amb suficients proves per presentar-ho a una revista especialitzada i pegar el gran tro.

    Enhorabona!!!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27115 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original...[+]