Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
NOTICIES » 24-04-2012
5142 lectures

Amèrica, un descobriment català

El periodista i escriptor Víctor Alexandre, dedica un article, el dia de Sant Jordi, a elogiar i recomanar el llibre d'Enric Guillot "Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica. Una història reescrita pels castellans".

Exquisit el llibre d'Enric Guillot Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica. Una història reescrita pels castellans, que s'acaba de publicar en una luxosa edició trilingüe, català-anglès-espanyol, amb pròleg de l'historiador Jordi Bilbeny. Exquisit perquè és una petita joia que conté una documentació valuosíssima -farcida de luxosos testimonis gràfics en color- sobre la falsificació espanyola de la història i perquè ha arribat el moment de desemmascarar la magnitud del frau comès sobre aquesta qüestió. Com és lògic, el desemmascarament no és obra d'una sola persona sinó que al darrere hi ha un equip d'investigadors que treballen per mostrar els extrems a què van arribar els censors i falsificadors així com les seves incoherències i les errades monumentals que van cometre gràcies a les quals la veritat està sortint a la llum.

Aquestes són paraules de Jordi Bilbeny en el pròleg:

  • "L'obra de Guillot es dreça per sobre de segles de silenci i de silenciament com una flama encesa de pensament i de raons. Els escuts i les banderes no parlen. Algú els ha de fer parlar. I per no repetir tots els tòpics apresos, totes les mentides inoculades amb precisió genocida, totes les bajanades que s'han arribat a escriure amb l'única finalitat de netejar-nos la ment de tot record verídic, en Guillot ha hagut de recórrer a la lògica, a la raó, a la subtilitat dialèctica, al pensament vivificador."

I l'Enric Guillot diu:

  • "Abans del 1714, Catalunya era un Estat nacional i independent de Castella. Tenia un govern, unes lleis, unes corts, unes institucions polítiques, un exèrcit i una marina mercant propis que res tenien a veure amb els del regne de Castella. [...] Els catalans eren estrangers a Castella, i els castellans també ho eren a Catalunya."
  • "Quines gestes i exploracions navals castellanes es van dur a terme abans de l'any 1492? Quina tradició marítima van acumular els castellans entre els segles XIII i el XVI? Quines eren i on estaven situades les seves internacionalment conegudes escoles de cartografia, de pilots, de navegants, de bruixolers... abans del 1492? Amb quines lleis 'castellanes' sustentaven el seu comerç marítim, abans del 1492, si a tot Europa s'utilitzava el dret marítim català o els drets i lleis marítims basats en el dret marítim català? [...] De quina estructura militar marítima disposava Castella i en quines batalles i conquestes va participar la seva poderosa marina de guerra? Quins eren els grans ports de referència castellans coneguts internacionalment que sustentaven el gegantí comerç marítim castellà abans del 1492? On estaven situades les seves grans drassanes?"
  • "També s'ha pogut comprovar l'escassa potencialitat científica de la nació castellana per dur a terme una gesta marítima que estava tècnicament molt lluny del seu abast. Si s'hi afegeixen els potentíssimes interessos econòmics contraposats entre la monarquia, la Inquisició, les diverses nacions de les quals el rei era monarca i la família Colom, s'obté el brou de cultiu per a unes relacions entre regnes més que tenses, que van culminar segles més tard amb el triomf castellà sobre la resta de nacions hispàniques. És per això que la nació resultant, Espanya, ha confeccionat una història unidireccional, la dels guanyadors, intentant esborrar per tots els mitjans possibles la resta de nacions peninsulars no castellanes. Però, per sort, les proves gràfiques del que veritablement va succeir comencen a sortir a la llum."

Recomano vivament la lectura d'aquest llibre. Descriu fil per randa, amb tot luxe de detalls, la falsificació escandalosa d'un capítol clau de la història de Catalunya i les vils maniobres espanyoles per atribuir-se com a pròpia una fita de caràcter universal que, com les proves demostren, va ser genuïnament catalana.


Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. J. Maupí
    21-03-2020 21:34

    A vore, Ramon, en tots los respectes...

    BOCAIRENT ÉS UNA NACIÓ! i no cap part del cony de País Valencià eixe, que d'altra banda respecte molt eh. Tota la meua simpatia a tots els valencians, i a favor del PSOE semprre contra el PP, (siga PP, PPCV, PPCC...) eh, sempre eh! Te advertisc que no sóc cap estanquero ni espanyolista ni blavero etc. que tinc una gran estima per a tot lo valencià i inclús Valéncia, però te vaig a dir que Bocairent és una nació més de l'estat. I tu no me vas a dir "quin estat?" Perquè tu i jo sabem a quin estat me referisc: a l'ESTAT, a l'ESTAT xe! A l'únic que hi ha! Doncs què volia dir jo... Que Bocairent som una nació com tantes puga haver on vulgues tu. Però si tu vols que algun dia els bocairentins passem a formar part d'una federació anarco-pan-bocaireno-valenciano-etc. etc. (que s'afig qui vulga), doncs no ho van a assumir els bocairentins si no rebutjau ni abandonau la denominació imperialista violent, xonofoba i altres pestes que ací no me cabrien, de dir-ne País Valencià i de defensar que Bocairent forma part d'eixe País Valencià que tant reivindiquen els del Bloc Nacionalista eixe.

    Si no parau de dir eixes animalades ningú vos va a fer cas o podeu tenir molta oposició.

  2. admirador
    18-03-2020 00:33

    Ramon, bona nit, és curiós: no podies escollir una entrada pitjor per criticar NH. Has fullejat mai aquest atles? No? Doncs et convido a fer-ho. Es que hi veiem tot un seguit de mapes que reprodueixen un litoral americà ple de banderes barrades en groc i vermell. Alguns amb escut quatribarrat dels comtes de Barcelona, reis de València, Aragó i Mallorques. I això, per exemple, a Amèrica del Sud. O a les Antilles. O al Perú. Què vol dir, això? Doncs que els "conqueridors" van prendre possessió d'aquelles terres no pas en nom de Castella, sinó en nom dels reis de la nació catalana. I en Baydal i companyia no ho diuen, això, en el seu llibre. No reprodueixen CAP dels mapes que aquest llibre conté. Això és mentir per omissió, no?

  3. Ramon Sanchis Montesinos
    17-03-2020 23:53

    Vaya tela
    COM EVIDENCIES QUE ERES UN ULTRANACIONALISTA ESPANYOL.
    Malgrat de que Catalunya no era un estat totalment independent- i més després de ser vençuda - junt als altres estats de la Corona d ´Aragó- com la Nació Valenciana- la consciència de sentir-se nació i poble era reivindicada i assumida pel poble català- com ho evidèncien nombrosos documents .
    Els botiflers catalans espanyolistes i unionistes ja sabem el que sou.
    vixca Catalunya lliure i sobirana!
    PER UNA FUTURA CONFEDERACIÓ DE LES NACIONS CATALANA I VALENCIANA.

  4. Ramon Sanchis Montesinos
    17-03-2020 23:16

    EL PAÍS VALENCIÀ ÉS UNA NACIÓ, LA NACIÓ VALENCIANA I NO NI UN PAÍS CATALÀ NI PART INTEGRANT DE LA NACIÓ CATALANA I LA CATALUNYA ESTRICTA .
    Des de el País Valencià- la Nació Valenciana- hola a tots!
    Vull deixar-vos ben clar, que pel que vos vaig a dir , ni soc un valencià anticatalà, ni blavero , ni espanyolista , sinó un nacionalista valencià militant del Bloc Nacionalista Valencià des de la seua creació, que sempre he tingut per Catalunya i Ses Illes Balears i Pitüses una gran estíma per tot el que ens unix i agermana històricament, com va ser la conquesta del regnes de taifes andalusins que hi havien al PV i el seu repoblament fet majoritàriament per catalans i la llengua catalana que ens van dur i el sentiment de germanor que va romandre fins al segle XVII,com també el meu suport al procés sobiranista català , on he estat quatre vegades en les manifestacions de Barcelona donant suport als presos polítics i contra el Juí -farsa del franquista i anticatalà Tribunal Suprem.

    Vos haig de manifestar, que des d´esta pàgina pseudohistòrica del´INH, la història de Catalunya, de Castella i de la opressora nació castellanoespanyola- s´estan difonent i propagant falses teories i històries de la història de Castella, com les de que Colom , Cervantes , Santa Teresa de Jesús, Quevedo eren d´autors catalans- que com el llibre publicat per l´historiador valencià- i no català- Vicent Baydal - cronista de València- i Cristian Palomo, Pseudohistòria contra Catalunya, que ha compatat amb la col.laboració i participació dels historiadors Xavi Camprubí, Stefano M. Cingolani,Guillem Fornés,Cèsar Sànchez,Lluís Ferran Toledano, i Alberto Velasco, edesmonten tant les falsetats que els unionistes xenòfobs anticatalans i l´ INH esteu difonent, on ambdues estan fent mol de mal a l´independentisme i a la vertadera història de Catalunya - que els unionistes i xenòfobs anticatalans - estan aprofitant per a dir que els catalans esteu falsificant la història de Catalunya i adoctrinant als infants escolars que Catalunya no va ser ni una nació, ni inclús que el nom no va existir i totes les mentides que hem d´aguantar d´estos ultradretans espanyolistes, que jo no m´ature de dir-los que estan mentint i defensant una pseudohistòria falsa contra Catalunya, a la pàgina web - o mur de facebook ´´ Nosom país Valencia```i altre de ´´ Lo Rat Penat`` murs dels secessionistes i anticatalanistes blavers valencians.

    El País Valencià és una nació més de l´estat , com ho son Galiza, Catalunya- Balears, i Euskal Herria- la Nació Valenciana- que el nacionalisme català- influït per les tesis nacional pancatalanes de Joan Fuster, - que va ignorar el nacionalisme estricte valencià de principis del segle vint i de la segona república- que defensava i reivindicava que el País Valencià és una nació- huí nega el fet nacional valencià que huí defensa i reivindica el partit nacionalista valencià majoritàri- el Bloc Nacionalista Valencià primcipal partit de Compromís, que al Congrés nacional de L´Eliana de 1996 va abandonar les tesis nacionals pancatalanes de Fuster i va tornar a assumir el marc nacional valencià , assumint la unitat de la llengua catalano-valenciana i tot el que ens unix històricament com a dos pobles i nacions germanes.
    La de Nació Valenciana va apareixer en un document que més aviat fa un ús de l´expressió amb evident sentit patriòtic, i apareixer l´any 1391 va apareixer la primera aparició d´esta expressió al Regne de València- en un document de l´escrivà de la Sala, on recollía la satisfacció de la corporació valenciana pel valerós comportament militar de la familia valenciana dels Centelles i dels valencians en la guerra civil catalana, afirmava: ´

    ´´ E QUE ELL, ENTRE.LS ALTRES E AB LOS ALTRES VALENCIANS, HAVIA FET EN ARMES TANT, QUE TOTA LA NACIÓ VALENCIANA ERA STADA D´AQUÉN NOTABLEMENT LOADA SPECIALMENT PER ALCUNES VICTÒRIES D´AQUÉN OBTENGUDES`` .
    Els nacionalistes valencians de primcipis del segle vint i de la segona república espanyola varen reivindicar i defensar el fet nacional valencià - i no el català- com ho evidencien nombrosos documents fels partits nacionalistes valencians, i varen denominar al nostre català , com des de el nostre segle d´or valencià va denominar-se la llengua catalana a la Nació Valenciana : Llengua Valenciana, sense cap intenció de secessionisme, cosa que va passar a l´Itàlia , Servia i Croàcia i entre Portugal i Galiza.
    Si de veres voleu , o vos agradaria que algún dia valencians , catalans i ´´balears `` pogam constituir una possible federació d´estats catalanoparlants - i no de ´´ països catalans `` o nació catalana , aixó només ho assumiran els valencians fins que deixeu d´usar la impresentable i rebutjada denominació de ppcc i de reivindicar que el PV és Catalunya , i part integrant de la ´´ naciócatalana sencera``, que tant reivindiquen ERC. PDeCAT, CUP , ANC i l´OMNIUM CULTURAL. així els valencians mai voldran associar-se amb els altres països germans de la nostra àrea lingüistica Catalana- Valenciana- Balear.
    VIXCA CATALUNYA LLIURE I SOBIRANA ! !
    LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

  5. Vaya tela
    13-09-2014 11:44

    Que Enric Guillot diga que: "Catalunya era un Estat nacional", antes de 1714, choca con los nuevos principios revolucionarios surgidos en Francia durante, y tras, el año 1789. El Estado-nación es el mayor éxito de la "Revolución Francesa", pero ahora resulta que en Cataluña estaban más avanzados que en el resto del mundo. ¡Vaya tela! Una mentira más en nombre de la "construcció nacional de Catalunya".

  6. Ramon
    27-04-2012 01:09

    Víctor, gràcies per donar la cara per l'INH i per ajudar a difondre la veritat ocultada durant segles...

  7. Pierre Laurent
    26-04-2012 18:49

    Sempre es aixi, l'historia son sempre els vencedors que l'escriuent. I els catalans van perdre el compromis de Caspe. Es d'aleshores que Catalunya va malament, fa dons bastants secles...Es desde llavors que catalunya ha estat regida per una dinastia castellana, els Trastamara.per qui catalunya era unicament una peça del conjun Catalano-aragonés-valencia i mallorqui, a més de les possessions italianes.de la corona d'arago. Ferran el Catolic, no era català, era castellà,i dons la conquesta d'America, la va considerar com seva, castellana.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
20374 lectures
2019 INH 11 Quim Gibert/ «Traces catalanes a Puerto Rico_ Notes d’un viatge d’estiu»
2019 INH 15 Pol Bragulat/ «La casa d’En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quantes persones vivien a cada casa a la Catalunya del segle XV? Quatre? Cinc? Els còmputs oficials s’acostumen...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]
Van ser traduïts els autors catalans dels segles XVI i XVII sistemàticament al castellà? Ho van ser alguns de...[+]