Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 25-01-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1685

Bandera pre-catalana a Northumbria 3/3

Tercera i darrera part de l’article d’en Xavi Llobet i l’Eva Jiménez, en què han desenvolupat la comunicació que van presentar al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya (2016).

Gotolàndia, al sud d'Escandinàvia

Regne de Northumbria
Quan vam veure la sèrie de televisió Vikings[1], vam començar a buscar per internet les localitzacions de les ciutats i regnes on passava l’acció, per a situar-nos geogràficament. Doncs bé, quina no va ser la nostra sorpresa quan vam topar amb la bandera del desaparegut regne de Northumbria (593867) i vam veure que és pràcticament calcada a la catalana! L’única diferència amb la nostra és que aquella és asimètrica, acabant amb una franja groga per l’esquerra i amb una de vermella per la dreta. Això enfortiria la hipòtesi que els catalans, a més de venir en part dels visigots[2], també tenim alguna relació amb els normands —els germànics que van conquerir Northumbria—. De fet, totes dues poblacions són d’arrel germànica i provenen del nord d’Europa. Totes dues van cercar terres fèrtils i un lloc on assentar-se.


1. Bandera de Northumbria. Font: Viquipèdia catalana: Northúmbria
2. Regne de Northumbria. Font: Related Keywords &
Suggestions for knowledge sharing in teams: Northumbria

Ràtzies normandes per l’Est
Els visigots provenen de Gotland, Escandinàvia, i, per tant, podem dir que tenen el mateix origen que els normands. Els visigots són el primer poble germànic que va baixar per l’est d’Europa i van aconseguir penetrar a l’Imperi Romà d’Occident fins arribar al Mediterrani. A començaments del segle V, una part d’aquest poble es va assentar als Alps: els ostrogots. I una altra part al nostre territori, al voltant dels Pirineus: els visigots. El poble visigot va arribar a pactar amb l’emperador d’Occident Honori d’instal·lar-s'hi com un regne vassall a Roma. La seva primera capital fou Barcelona. Ara bé, el poble “visigot-català” no va arribar a eclosionar com una cultura pròpia fins a voltants de l’any 1000. Ara ja com a Catalunya.

El paisatge glacial d’Escandinàvia, els Alps i els Pirineus
Per a nosaltres, té sentit que els primers assentaments gots tinguessin lloc als Pirineus i als Alps. I això per dos motius. D’una banda, Bizanci, o l’Imperi Romà d’Orient, era una cultura molt diferent de la nòrdica i els gots no hi van arrelar. Bizanci era una cultura naixent i molt propera al que seria l’Islam i l’Imperi Otomà, amb els quals s’integraria posteriorment. D’altra banda, els Pirineus i els Alps són dos paisatges glacials, molt semblants al paisatge original d’Escandinàvia, d’on procedien els gots i la seva cultura. Així doncs, als Pirineus i als Alps podien retrobar-se amb el seu paisatge original, d’on provenien les seves creences derivades del paganisme nòrdic i la seva cultura del gel i del foc.

Tal com ens va comentar en Jordi Bilbeny, hi ha una coincidència geogràfica entre la Gòtia i Catalunya. Tothom n’és conscient, que l’origen de Catalunya el trobem als Pirineus.

Ràtzies Normandes per l’Oest
Els víkings, en canvi, van ser el darrer poble nòmada d’estirp germànica que va baixar cap al sud cercant terres fèrtils. Però, en aquest cas, els víkings van fer un tomb de cent vuitanta graus i van començar a baixar per l’oest. Primer, van assentar-se a l'Anglaterra i a França i, després, van continuar baixant cap el Mediterrani i van arribar a Barcelona, Pisa i Sicília. Ens trobem en els temps de Guifré el Pilós (c. 840-897).

3. Paisatges glaciars d’Europa. Font: País Global. Una web de la República Argentina:
Mapas Historia Universal: Mapa I - El Paleolítico Superior

4. El viatge per l’est i els reialmes ostrogots i visigots a Europa, segles I-V.
Font: Wikiwand (fr): Goths

5. Les incursions Mediterrànies per l’oest de Håstein i Bjorn Járnsíða, 859-860.
Font: Crimsons History: The Vikings of France

La comtessa Ermessenda
Hi ha constància que cap a l’any 1000 hi torna a haver contacte entre els normands i Catalunya. El comte Borrell II (927-992) havia declarat de facto la independència de Catalunya respecte de l’Imperi Carolingi l’any 988, i, lògicament, hauria volgut fixar uns signes d’identitat propis, com l’idioma, la bandera o el nom del futur regne. És especialment significatiu que la primera bandera catalana que es coneix apareix a la tomba d’Ermessenda de Carcassona, nora del comte Borrell II. També és el moment que probablement comencen a aparèixer textos en català i la paraula Catalunya. També és el moment que l’Abat Oliva fa les Assemblees de Pau i Treva per a pacificar el territori i organitzar-lo.

La comtessa Ermessenda va disposar d’una guarda normanda entre el 1018 i el 1024 i va ser tan gelosa d’aquesta guarda que va intentar evitar que tornés a Normandia. Així, va casar la seva filla amb el capità de la guarda normanda anomenat Roger de Tosny. Voldríem fer notar aquí la semblança de la bandera de la tomba d’Ermessenda amb les ratlles vermelles i grogues de les veles dels vaixells normands. No seria estrany pensar que els normands van influir en la nostra simbologia. En definitiva, es podria pensar que la trobada entre catalans i normands seria una trobada fructífera i que l’afinitat cultural, religiosa i de pensament facilitaria l’entesa.


6. Cinc vaixells reconstruïts. Roskilde, Denmark. Font: Roskilde Viking Museum
7. Sepulcre romànic d'Ermessenda (c. 972, 1058): Font: Viquipèdia: Ermessenda de Carcassona

Xavier Llobet
Eva Jiménez

Notes:
[1] Vikings. Canal History
[2] Blog catalaunia /gothalaunia




versió per imprimir

  1. Antón Martín
    27-01-2018 16:17

    No lo dudo. La ignorancia precisa aislarse de cualquier elemento que la disturbe para poder mantenerse incólume.

    (Cogombres y figues... hum, no está mal)

  2. Joan Català
    27-01-2018 12:59

    Antón... t'has plantejat dedicar-te al cultiu dels cogombres o a l'estudi de la pol·linització de les figues de Fraga? Segur que t'ho passaries molt millor i a nosaltres ens faries molt feliços.

    ·X·

  3. Albert Gispert Ganduixer
    26-01-2018 15:15

    El porpre te moltes tonalitats diferents. Una d'elles i curiosament la mes usada per distingir reialesa era la variant que els catalans anomenem grana o granat, que es roig fosc.

  4. Santo Job
    25-01-2018 17:06

    La bandera de Northumbria no tenía el color rojo.
    Beda el Venerable, en su "Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum", libro III, dice que la bandera del rey Oswald era de colores oro y púrpura. Cito:

    "et ut regia uiri sancti persona memoriam haberet aeternam, uexillum eius super tumbam auro et purpura conpositum adposuerunt"

    Traduzco: "Y para que la regia persona de este santo varón tuviese eterna memoria, pusieron su bandera, compuesta de oro y púrpura, sobre su tumba".

    Probablemente el púrpura acabase siendo cambiado por rojo con el tiempo, habienda cuenta de lo obscenamente caro que era el tinte púrpura. Tenemos, entonces, que la bandera del reino de Northumbria precede ampliamente a los vikingos y a la bandera catalana. El rey Oswald muere en el año 642, que es 150 años anterior a la primera aparición de los vikingos en la historiografía con el saqueo de Lindisfarne del año 793.

    Por lo demás, la bandera es muy anterior a los normandos, pues quien la usa es un rey de los anglos y sajones que por allí arriba moraban.

  5. Antón Martín
    25-01-2018 16:49

    Enhorabuena. Habéis conseguido poneros a la altura de la más delirante pseudohistoria europea, aquella que exagera hasta el disparate la raigambre germánica de los reinos que surgieron por fragmentación del Imperio Romano (y que seguimos hablando un latín vulgar muy transformado). La peor historiografía postromántica castellano-españolista nos dio la matraca con la interminable lista de los insignificantes 'reyes' godos, y ahora salen émulos catalanes por el mismo sitio. Aquellos por lo menos tenían la disculpa de vivir en el siglo XIX. Lo vuestro, en pleno XXI, no tiene perdón.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22257
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]