Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
ARTICLES » 26-02-2024  |  ALTRES FIGURES CATALANES
1333 lectures

Catàleg d’invents catalans

Joan Cortada deixà escrit: “Catalunya i particularment Barcelona han estat les inventores o les introductores a Espanya de moltes coses en l’ordre legislatiu, en el religiós, en l’econòmic, en l’agrícola, en el caritatiu, en el marítim, en el mercantil, en l’industrial i en cent matèries diferents”.

Joan Cortada, polifacètic professor d'universitat i museògraf.

Una de les formes d’autoreconeixement de les societats modernes és la identificació de les invencions en tots els camps dutes a terme per cada societat, seguint el fil del temps.

Aquesta necessitat de conèixer les invencions originades al propi país va ser satisfeta en el cas català per l’estudiós Joan Cortada i Sala (1805-1868), polifacètic professor d’universitat, assagista, col·leccionista i museògraf. La primera aparició del seu catàleg fou dins d’una sèrie d’articles publicats, el 1859, al diari El Telégrafo de Barcelona. Titulada Cataluña y los catalanes, fou editada com la revista La Barretina, creada aquell mateix any.

Segons Cortada, “Catalunya i particularment Barcelona han estat les inventores o les introductores a Espanya de moltes coses en l’ordre legislatiu, en el religiós, en l’econòmic, en l’agrícola, en el caritatiu, en el marítim, en el mercantil, en l’industrial i en cent matèries diferents... Tot Europa li ha degut molts coneixements, ha imitat les seves obres i ha seguit les seves petjades.”

El catàleg del 1859 de Joan Cortada va incloure una quarantena del que ell mateix anomena invents. D’entrada, el Codi Consuetudinari Complet del 1068 (de Ramon Berenguer I), és a dir, l’aprovació d’una constitució oberta, flexible, acumulativa. I, el 1200, el Privilegi de Pau i Treva, l’inici de l’autolimitació de les guerres senyorials.

Tot seguit, les lleis que regularien el comerç marítim internacional: l’establiment de tribunals consulars el 1279 (amb Pere II) i la primera formulació global del que serà conegut com a Llibre del Consolat de Mar. Editat, reeditat, traduït, vigent fins al segle XIX. Tres d’entre les quaranta i escaig invencions, foren signades per Jaume I: 1) La prioritat per als vaixells nacionals en els carregaments fets en ports catalans (1227); 2) La prohibició de l’apropiació privada de les restes dels naufragis (1286); 3) L’entrada dels artesans al govern, al Gran Consell (1257).

Cortada explica, amb un punt d’erudició, la confecció, el 1336, de la Carta geogràfica plana de Jaume Ferrer. La cartografia catalana serà, durant tres segles, modèlica, capdavantera a Europa i al món. En paral·lel, dues organitzacions religioses originals de llarga durada: el Reial Ordre de la Mare de Déu de la Mercè, des de l’any 1218, i l’Ordre dels Frares Caputxins, fundada el 1576. I un orfenat: Guillem de Pau, agent bancari, fundà, el 1370, la Casa d’Infants Orfans, una institució mixta, privada (d’entrada, la seva família) i pública (el Consell municipal de Barcelona).

El 1401, “Barcelona fou la primera a establir un banc de canvis amb el nom de Taula de Canvis, i l’assegurà amb el crèdit i les rendes públiques de la ciutat, administrat per comerciants i amb empleats que gratificava l’erari municipal”, escriu Cortada. Un banc públic, doncs. Segons l’Enciclopèdia Britànica en línia, el primer banc central del món.

El catàleg inclou només tres peces de la primera reinvenció de Catalunya en els segles XVI, XVII i XVIII. Són: la impremta, la Foneria de Canons de la Rambla de Barcelona i les càtedres de la Junta de Comerç de Barcelona, que foren una universitat politècnica, organitzada pels grans comerciants. En canvi, de la Segona reinvenció (que és la que viu Joan Cortada) inclou molts invents i/o introducció d’innovacions: enllumenat de gas (1826), foneria de ferro (1832), fàbrica de vapor (1833), vaixell de vapor (1836), daguerrotip (1839), Teatre del Liceu (1847), pólvora blanca (1848), Casa de Maternitat (1854), vaixell de vapor amb buc de ferro (1857) i telègraf impressor (1857).


Francesc Roca

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç: 
https://www.leconomic.cat/article/2309261-cataleg-d-invents-catalans.html



Autor: Francesc Roca




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    04-03-2024 20:03

    Estic quasi a la fi d'acabar-lo de llegir, Primado des Panya!!

    Però en qualsevol cas, els documents, el que són els DOCUMENTS, no existeixen.

  2. Alvaro Prim
    04-03-2024 19:56

    En el articulo que referencia Xavi y que no se ha leido confirma que existio el archivo y explica porque desaparecio.

    "Que la corona de Castilla tuvo archivo ptopio no puede ponerse en duda"

    Cherry picking de manual

  3. Xavi G.
    04-03-2024 13:36

    Documents?? Quins documents??

    Si't plau, tio Pep, que n'opines sobre aquests paràgrafs d'aquest estudi.

    "Si se examina, aun someramente, la documentación conservada en los archivos
    de nuestros reinos peninsulares (Navarra y Corona de Aragón), se comprobará que
    comienza a ser abundante a partir de mediados del siglo XIII. ¿Y el archivo del otro
    reino peninsular, la corona de Castilla? Ni siquiera han permanecido sus registros(12)" (pàg. 278)

    "12. El único registro antiguo de la corte castellana pertenece a Sancho IV, y este con muchas posibilidades de no ser el original. Así lo cree M. Gaibrois de Ballesteros,
    Historia del reinado de Sancho IV, Madrid 1922, vol. I, p. X,..." (pàg 278)

    "II. INEXISTENCIA DEL ARCHIVO REAL. POSIBLES CAUSAS

    Simultánea a la constatación de un innegable interés por la generación y guar-
    da de documentos [....], pareja a esta certeza es la palmaria y triste realidad de la ausencia de
    un archivo real en la Corona de Castilla." (pàg 289)


    https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/34/08/09rodriguezdediego.pdf




  4. LluísLluís
    03-03-2024 17:31

    De sempre els països catalans han estat capdavanters d'invents, avenços i descobriments hsitòrics.

    Una altra cosa és que aquests hi quedin registrats. La història l'escriuen els estats i mentre no tinguem el nostre, no podrem reivindicar-los.

    Les Canàries descobertes i colonitzades per mallorquins, però a les universitats s'explica que van ser els castellans. Ric per no plorar

    L'invent del submarí és d'en Monturiol o d'en Peral? M'agafa un atac de riure...

    Un coruupte president espanyol recent que volia quedar bé amb Catalunya deia: "los catalanes hacen cosas"...

    I jo hi afegeixo: "...i l'estat espanyol se les apropia".

    Hem de perseverar amb la reivindació del nostre talent i la nostra història

  5. Xavi G.
    28-02-2024 11:06

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  6. Antoni Abat
    27-02-2024 08:56

    La primera impremta d'Espanya es va instal·lar a Segòvia el 1472.

    Per descomptat, el títol de l'article és genial, perquè sembla que es tracta d'un catàleg de grollers "invents”.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35164 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]
L'escut de la US Navy amb els colors de la...[+]
Josep Maria Vall Comaposada ens parla sobre l'origen de la bandera...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]