Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
NOTICIES » 21-10-2015  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
8140 lectures

Catalunya Ràdio informa de la catalanitat de Santa Teresa

Catalunya Ràdio recull els estudis d'En Jordi Bilbeny i En Pep Mayolas sobre la catalanitat de Santa Teresa i n'informa la ciutadania perquè se'n comenci a crear una opinió.

Podeu escoltar l'audio aquí (amb Flash):

També el podeu descarregar: mp3 (3min, 3MB).

Enllaç a la notícia al web de Catalunya Ràdio.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc
    10-11-2015 19:56

    Vols/exigeixes una informació oi?. Et diem on la pots trobar --perquè la hi trobaràs--. Doncs busca, caram!

  2. Francesc
    09-11-2015 13:24

    Agor, et dic el mateix. Compra'l i llegeix-lo. El llibre és al mercat. Ja ho he dit: jo no el tinc a mà en aquests moments.

  3. Francesc
    08-11-2015 22:04

    No cal que el compris si no vols. Però llegeix-lo.

  4. Eduard Baró
    06-11-2015 14:11

    HOstia JO, com m'has fet riure noi. Tanmateix he trobat una part positiva a que hi hagi gent que llegiu i contesteu a mixetes i mixons, gibrells i llucies. Sabeu quina és? que encara que no llegeixo ni un dels comentaris d'aquests animalons per mantenir-me una mica net i positiu. Tanmateix llegint les respostes de persones entenimentades com en Jo o d'altres disfruto com les hi foteu a aquesta colla de galifardeus. Jo desisteixo per no fer creixer la meva part fosca. Fa mesos, quan els llegia els bomits a aquests pallusssos, em provocaven molta basarda. I tenir aquesta sensació no m'agradava. Oi que encara no han canviat, i les bestioletes segueixen intentant omplir la web d'excrements per a empastifar-ho tot?Ja us ho dic jo, han de ser del CNI que els paguen per a bombardejar amb merda aquest espai. No se pas si és bó per tots plegats (plegados), que mantingueu massa relació amb aitals animalons. Ara bé, el que és evident és que si hi aboquen tantes hores de policia en aquest espai, deu voler dir que anem per bon camí, no? Els estem rebuscant, i trobant coses, amagades i tancades amb pany i forrellat, que els esquerdant tot allò que el imperialisme o nacionalisme espnayol s'han vanagloriat.

  5. Francesc
    05-11-2015 20:46

    Tu cerca el llibre, llegeixte els 60 fragments i després opines.

  6. Francesc
    05-11-2015 17:57

    I tant que existeixen... Ja ho saps.

  7. Raul
    05-11-2015 16:07

    Una duda, que espero que me resuelvan...

    Si mi padre es de Avila y mi madre de Madrid y yo he nacido en Madrid, ¿soy también Catalán?

  8. Francesc
    04-11-2015 18:34

    Agor, l'emigracio cap a Amèrica va despoblar Portugal? No. O la de la mateixa Portugal en els temps moderns cap a Europa: tampoc Ni l'emigració del Sud d'Itàlia cap al nord d'Itàlia. Una dismnució tan terrible. no. L'emigració anglesa cap a Austràlia, Nova Zelanda i els EUA va despoblar Anglaterra? No. Sí que va despoblar força Irlanda ---però no amb la quantitat tan bèstia com la que sembla que segons les dades es va produir a Castella-- a mitjan segle XIX. I en tenim registrat el motiu pel dret i pel revés: la Gran Fam. La immigració cap a Catalunya des de les altres zones de l'estat no ha produit --ni de bon tros!!!-- la baixada tan descomunal de població com la que indiquen les dues xifres abans esmentades. Les poblacions d'Extramadura, Castella s'han, en tot cas, mantingut. I no cal dir les d'Andalusia.

  9. Marquesito
    04-11-2015 18:05

    Pep: Acabo de comprobar en mi tomo del Madoz (págs. 442 y 443), y lo que dice don Pascual es una burrada en lo que a historia se refiere, aunque no por ello vamos a cuestionar las estadísticas que aporta, que resultan muy valiosas y contrastadas con los datos justicia, catastros, etc. Supongo que tu edición del Madoz es una versión hecha extractando todo lo tocante a la Comunidad Valenciana de los volúmenes de la obra, lo cual es muy práctico, seamos sinceros.
    Para más claridad a los lectores, que dudo tengan el Madoz a mano, copio aquí un par de epígrafes.
    "Valencia y su reino en la Corona de Aragón. El sistema de conquista y los grandes privilegios concedidos a los habitantes del antiguo estado valenciano, unido todo a su hermosura y riqueza naturales, le dieron pronto una población cristiana muy considerable. Don Pedro IV aumentó el recinto de la ciudad hasta darle el ámbito que hoy presenta. Las armas de Castilla en sus guerras con el Aragón trabajaron repetidas veces, especialmente acaudilladas por el rey Don Pedro. También las guerras civiles lo fatigaron, con particularidad las de la unión que largo tiempo regaron con sangre todo el país valenciano, y ocasionaron los mayores desastres a la capital. El enlace de los reyes Católicos la puso en la corona de Castilla.
    Valencia y su reino en la monarquía castellana. Puede fecharse su incorporación en 1479. Entonces empezó gobernándose por un virrey en la observancia de sus leyes, privilegios, y fueros: las causas se seguían en los tribunales propios, y últimamente en el Supremo Consejo de Aragón. En 1520 y 1521pareció asolarla la sangrienta guerra tan conocida por de las Germanías. [...]"

  10. Pep
    04-11-2015 17:40

    Pascual Madoz, al seu "Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia", Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València, 1987, Tom II, p. 315-316. A l'entrada corresponent a "Valencia", escriu que "El enlace de los Reyes Católicos la puso en la corona de Castilla". Després, sota el subtítol "Valencia y su reino en la monarquía castellana", diu textualment "Puede fecharse su incorporación en 1479".

    Els acadèmics catalans, espanyols i internacionals solen escriure que València pertanyia a la Corona d'Aragó, si més no fins a primers del segle XVIII. Què fem amb en Madoz? Ens el creiem? És una font fiable o, en segons quines qüestions, podem dir que és una font lleument esbiaixada?

  11. Marquesito
    04-11-2015 17:24

    Más datos de Madoz. Población de los territorios bajo la jurisdicción de las audiencias territoriales de Valencia y Valladolid:
    Audiencia de Valencia (provincias de Valencia, Castellón y Alicante): 956.940
    Audiencia de Valladolid (provincias de León, Palencia, Salamanca, Valladolid y Zamora): 970.345

  12. Marquesito
    04-11-2015 17:04

    Aquí os traigo los datos de población de Valencia y Valladolid que aporta Pascual Madoz en su "Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar", tomo 15 (Tol-Vet), edición de 1849.
    Valencia.
    Provincia- 388.759 habitantes.
    Ciudad- 95.707 habitantes.
    Valladolid.
    Provincia- 286.147 habitantes.
    Ciudad- 58.733 habitantes.

  13. Marquesito
    04-11-2015 16:34

    Pep y Francesc:
    ¿Puede ser que las diferencias entre los ocho millones del siglo XV y los tres del XIX se deban a que en un caso se está tomando por Castilla a la Corona de Castilla y en el otro se entienda por Castilla a la región de Castilla la Vieja?
    Voy a consultar el Madoz, que es una obra absolutamente ingente y de la cual tengo un tomo en casa.
    En un rato os pongo los datos de población de Valencia y Valladolid de 1849, tanto ciudad como provincia.

  14. Lluís
    02-11-2015 17:20

    Marquesito: sóc en Batlle, no en Mandado. En Mandado signa per Lluís Mª Mandado.

  15. Marquesito
    02-11-2015 15:36

    Lluís:
    Supongo, corrígeme si me equivoco, que tú eres Lluís María Mandado y Pep es Pep Mayolas.

  16. Lluís
    02-11-2015 10:30

    orto: amb l'anonimitat aquí només feu que insultar (excepte comptadíssims comentaris, com alguns d'en José Ignácio recentment). No feu cap debat. El debat es podria fer quan algun dia aparegués una publicació no-anònima, on sigui, que critiqués alguna de les investigacions de l'INH.

  17. Lluís
    01-11-2015 23:39

    Tota la merda que llencen aquests aquí se sustenta en que puguin mantenir l'anonimat per sempre. Saben prou bé que el que fan és tan miserable que faran el que sigui perquè no se'ls conegui. Si mai els enganxem, quedaran ben retratats.

  18. Francesc
    01-11-2015 22:16

    El Pep té raó. Saps molt bé que no és qüestió que en Jordi sigui profeta. Ho saps molt bé. En Pep parla d'una persona que ha tractat amb pregonesa i li mereix tota la credibilitat a nivell humà, ètic, professional i científic.Per això parla de "sagrat", és a dir, que li té l'admiració i l'afecte més pregon, cosa que, no cal dir que jo també comparteixo. Per què? Senzillament perquè en Jordi Bilbeny s'ho ha guanyat en tots aquests àmbits I és cert: per què no et deixes veure? S'acosta el nou simposi. Va vinga, home, fes-te conèixer.

  19. Marquesito
    30-10-2015 22:34

    ¿Sería mucho pedir que se cejara en esta digresión y se volviese al tema del artículo? Por el bien de la cordura, digo.

  20. José Ignacio
    30-10-2015 21:59

    Tramontana ¿qué nación es Estados Unidos donde el idioma oficial es el inglés? ¿O Suiza, a la que os queréis parcer, que tiene cuatro idiomas oficiales y ninguno es el suizo?



  21. Tramontana
    30-10-2015 20:29

    QUE ESPAÑA NO ES CAP NACIÓ HO CERTIFICA LA PROPIA CONSTITUCIÓ ESPAÑOLA.
    "ARTICULO 3: EL IDIOMA OFICIAL ES EL CASTELLANO"
    UNA NACIÓ (ESPAÑOLA) NO POT EXISTIR SINÓ EXISTEIX UN IDIOMA (ESPAÑOL)...
    O SIGUI L'IDIOMA ESPAÑOL NO EXISTEIX, PER TANT LA NACIÓ ESPAÑOLA NO EXISTEIX!!!
    EXISTEIX L'IDIOMA CASTELLÀ, PER LA NACIÓ CASTELLANA!!
    PER AIXÒ ELLS S'ENTESTEN A DIR "IDIOMA ESPAÑOL"... PERÒ VAN TENIR L'ERRADA QUE A LA CONSTITUCIÓ POSA IDIOMA CASTELLANO... O SIGUI L'IDIOMA ESPAÑOL ES UN IDIOMA INVENTAT IGUAL QUE LA NACIÓ ESPAÑOLA?
    DES DE QUAN EXISTEIX UNA NACIÓ QUE NO TE IDIOMA PROPI???
    Hispania (España) es un nom geográfic com pot ser Europa. No es cap nació, com Europa no es cap nació?
    ES COM SI ARA DIGUESSIN QUE HAN APROVAT QUE EXISTEIX L'IDIOMA EUROPEU? I QUE RESULTA SER L'ALEMAN?

    Pero si fins la bandera española està copiada de la Catalana!!! España no tenia bandera hasta el año 1843!!! Vaya nación tan antigua que no tenia bandera!!! ... Els únics colors grocs-vermells de l'actual escut español són els colors catalans!


  22. Tramontana
    30-10-2015 20:21

    Pobrets els de l'intitut nova historia!!
    Haver d'aguantar tants castellans o catalans de tarannà castellà que escriuen en aquesta web!!!
    No sigueu tant democrates, home!! ... cal ser autocrítics, però sense caure en el sadomasoquisme!!!...Tots els comentaris que no vagin dirigits a millorar o aportar coses... cal prohibir-los!... per evitar que els vostres lectors de bona fe perdin el temps llegint comentaris de quatre indocumentats de ment tancada....

  23. Eduard Baro
    30-10-2015 19:26

    Felicitats inh per anarnos facilitant tot dinformacio que les intervencions danimals i mixons ens confirmen la bona direccio.
    No contesteu a gibrells lussos i mixons q pic entenen de raons

  24. Lluís
    30-10-2015 17:22

    Molt bona, Pep! És prou intrigant. :)

  25. IO Pisspo
    30-10-2015 15:30

    Siguiendo con Pere Laio, recientes descubri-mientos arqueo-lógicos han demostrado que tenía antecedecentes familiares de Atila. Recordemos que la batalla de los Campos Catalaúnicos acaecida en el s V, el tal Atila copuló con una catalana de Palafruguell y de ahí viene su estirpe.

    Naturalmente, los campos Catalaúnicos estaban en los alrededores del Baix LLobregat, que no se nos olvide que la derrota de Atila fué conseguida por los catalaunes...

  26. Francesc
    30-10-2015 14:18

    Potser ets tu qui no saps de què parla, Agor. El sí un 47,8%. El no un 39,1% I el Sí/No un 11,45%. És el No qui va perdre amb el 39% davant del 47,8%. Sou els del No qui va perdre les eleccions. I en democràcia els que perden accepten les lleis dels que guanyen.... Els del Sí/No ho condicionen tot a fer un referèndum vinculant. És a dir, exercir un referèndum d'autodeterminació. I ho saps perfectament. Tens un mal perdre, noi.
    .

  27. Francesc
    30-10-2015 11:36

    El llibre, noi, el llibre! Petit manual de la descobert catalana d'Amèrica. Aquest és el llibre que has de llegir per trobar els textos que demanes.

  28. Armando Camorra
    30-10-2015 11:32

    Sta. Teresa (viquipèdia): més d'un cop va escapar de casa seva per a anar a "terres de moros" a ésser martiritzada per la fe.

  29. IO Pispo
    30-10-2015 10:33

    En el S. VIII, en Asturies, hubo la resistencia a los moros en el sitio de Covadonga...

    Recientes estudios han descubierto que D. Pelayo era catalán. En realidad se llamaba Pere Laio i Fortuny. Había nascut en Solsona y era hijo de un Agrodimensor catalán que había tenido que salir por piernas de allí por su afición al juego.

    Su hijo Pere dió un braguetazo con una gorda asturiana con grandes posesiones -la tuvierón que exorcizar- en tierras y ganado vacuno...

    Luego vino lo que todos sabemos...

  30. Francesc
    30-10-2015 00:44

    Cmpra't el llibre, home!!!!

  31. super
    29-10-2015 21:38

    tothom sap que gràcies a l'arribada dels borbons, catalunya i tot el conjunt d'espanya van resultar "beneficiades" per les seves reformes... donem gràcies al nou premio nacional per recordar-ho... quan pugui treure'm les mans del cap aniré a dormir...

  32. Tramontana
    29-10-2015 19:00

    pobrets els de l'intitut nova historia!!
    Haver d'aguantar tants castellans o catalans de tarannà castellà que escriuen en aquesta web!!!
    No sigueu tant democrates, home!! ... cal ser autocrítics, però sense caure en el sadomasoquisme!!!...Tots els comentaris que no vagin dirigits a millorar o aportar coses... cal prohibir-los!... per evitar que els vostres lectors de bona fe perdin el temps llegint comentaris de quatre indocumentats de ment tancada....

  33. Tramontana
  34. tRAMONTANA
    29-10-2015 18:52

    ELS CATALANS VAN DESCOBRIR AMERICA.... MÉS TARD ELS CASTELLANS VAN DOMINAR ESPAÑA, VAN PROHIBIR ALS CATALANS ANAR-HI I VAN PERPETRAR EL GENOCIDI... TAL COM SEMPRE HA ESTAT EL SEU TARANNÀ!

  35. joan
    29-10-2015 01:35

    Us copio el post de Llum i us recordo mireu la pintura del segle XVII sota on són tots els posts. Els bilbenys i cia ja s'ho inventaven tot el 1622, des dels títols de les obres a les pintures de Teresa de Jesús abassa . Com es pot argumentar amb els que neguen la realitat i es dediquen només a insultar?

    Me acaban de pasar Obra poètica de Teresa de Jesús. He visto los titulos de los libros de Teresa en catalán que se presentó la semana pasada, escrito en catalán:

    Discurs de ma guerra ... libro de la vida
    Camí de la perfecció.... camino de perfección
    castell interior.... castillo interior
    Cantars (quedaba un quaderno en 1614) no existe ahora en español

    A partir de ahora nombremoslos por el titulo original, no la traducción

  36. Francesc
    28-10-2015 18:09

    Per cert, als EUA s'ha estudiat sistemàticament el genocidi més gran comès en la història de la humanitat, és a saber des del segle XVII, en època colonial, passant per la conquesta de l'oest del segle XIX fins a l'actualitat? Ho han fet a la manera dels alemanys en aquests darrers quaranta anys, amb els arxius oberts a tothom,amb publicacions especialitzades, amb llibres que parlen del tema cada setmana, amb informacions als diaris dia sí dia també, amb pel.lícules de cinema, amb debats a la ràdio o TV o amb sèries de televisió o bé recordant i indicant llocs on es van cometre les més grans atrocitats, amb monuments a cada lloc on surten els noms de les persones empresonades, torturades i assassinades? En resum, hi ha un debat públic diari, al carrer, sobre aquesa terroible qüestió als EUA? tLa resposta és no! I amb el franquisme, doncs tampoc. I reconec que quan els catalans tinguem les coses del tot clares del nostre paper a Amèrica aquest debat hi haurà de ser. I l'han de fer, també, els castellans, els francesos, els portuguesos i els holandesos i els seus hereus dins els països que es van fer independents el segle XIX. Un debat que abasti tota la societat i que salti al carrer. I, es clar, també a la Xina i a la antiga Unió Soviètica. I a Bèlgica pel que fa al Congo.

  37. Lluís
    28-10-2015 00:21

    Doncs sou pastats. Que jo sàpiga, en Bilbeny no té cap document dels XV-XVII que digui la frase "Cristòfol Colom és català". Té documents que prenen sentit només si Colom és català. Has caçat en Bilbeny: publica'n un article. Que ningú te'n prengui la glòria.

  38. Francesc
    27-10-2015 23:15

    Compra't el llibre!!!!! Jo en aquests moments no el tinc a mà.

  39. Aps
    25-10-2015 21:05

    Eso no es cierto, Joan, aquí te dejo el "Compendio de las solemnes fiestas que en toda España se hicieron en la Beatificación de N.M.S.Teresa de Jesús"
    https://dl.dropboxusercontent.com/u/848435/Santa_Teresa/Fiestas_de_la_beatificacion.pdf

  40. joan
    25-10-2015 15:31

    Alps, sobre las fiestas que reseñas en todas partes son sarmones,no fiestas; excepto catalunya i valència

  41. Francesc
  42. Francesc
    25-10-2015 11:27

    Finals del segle XV, XVI, XVII, XVIII.

    http://www.inh.cat/articles/Petit-Manual-de-la-Descoberta-Catalana-d'America.

  43. Cesc
    25-10-2015 10:09

    Vols textos?, prem la pestanya de publicacions i trobaràs tots els textos que vulguis.
    Aprofito per repetir :

    S'ha trencat el monopoli de la veritat.
    La socialització del coneixement i la intercomunicació de tots, i el que Manuel Castells anomena "l'autocomunicació social" fa que ciutadà disposi de la seva pròpia informació, produeixi la seva pròpia informació, que és desinteressada, i trenca el monopoli de la veritat.

  44. Cesc
    24-10-2015 12:51

    S'ha trencat el monopoli de la veritat.
    La socialització del coneixement i la intercomunicació de tots, i el que Manuel Castells anomena "l'autocomunicació social" fa que ciutadà disposi de la seva pròpia informació, produeixi la seva pròpia informació, que és desinteressada, i trenca el monopoli de la veritat.
    La veritat ja no és un monopiti del Estat. Bilbeny no menteix

  45. Joan
    24-10-2015 09:33

    2:28: "He recullit textos del XVI, del XVII del XVIII on expliquen que Colom es català i...."


    DONDE ESTAN ESTOS TEXTOS, BILBENY?

    SI NO ERES MENTIROSO, DINOS DONDE ESTAN ESOS TEXTOS.

  46. Aps
    24-10-2015 01:44

    Entre otras falsedades y medias verdades.. La canonización de la Santa. se celebró en Barcelona y Valencia- Pero también en los lugares que la carmelita había fundado conventos y otros donde fue celebrado. Unas muestras:
    Las fiestas en el convento de Medina del Campo
    "La misma tarde que fue 25 de mayo ordenaron una gran demostración de
    regocijo en las iglesias con general repique de campanas, fuegos y por la villa
    con muchos fuegos y luminarias mandaron al corregidor que se pusiesen no
    sólo en plazas y calles públicas, sino también en casas particulares??.
    Las fiestas en el convento de Valladolid
    "? Para lo cual se ordenó un certamen poético y con ocasión de su publicación
    lo hicieron de las fiestas por todas las calles y plazas de la ciudad no personas
    de cualquier calidad sino que con público y solemne acompañamiento llevaba
    un pendón D. Alonso Nuño chantre de la Iglesia Catedral acompañado de los
    grandes y titulados que aquí había??.
    Fiestas Literarias
    La beatificación fue celebrada en toda España con numerosos festejos.
    Señalemos algunos perfectamente reseñados:
    En 1615, en Córdoba, se celebraron fiestas teresianas como lo atestigua la
    "Relación de las fiestas que se hicieron en Córdoba a la Beatificación de Santa
    Teresa? impresas por el Licenciado Juan Páez de Valenzuela, en 1615.
    También en 1615 se publica en Salamanca la "Relación de las fiestas de la
    ciudad de Salamanca en la Beatificación de Santa Teresa?, por don Fernando
    Manrique de Luján.
    Fueron frecuentes los certámenes literarios, en los que participaron algunos de
    loa más destacados nombres del Siglo de Oro español, como Miguel de Cervantes con
    su soneto "Los éxtasis de la bienaventurada Madre Teresa de Jesús? o Luis de
    Góngora (bajo el seudónimo de "Vicario de Trasierra?) con el romance titulado "De la
    semilla caída?, en la ciudad de Córdoba

  47. Ol
    23-10-2015 22:25

    Permeteu-me un incís. És significatiu que a l'ACCIÓ treballada i argumentada d'aquest grup de valents reconstructors d'un passat que ens han esmicolat, s'hi oposi tanta REACCIÓ, en rapidesa de resposta, en nombre i en quantitat de ràbia implícita. I això diu molt de la magnitud de l'acció: com més reacció, més força ha de tenir l'acció, és a dir, la reconstrucció de la veritat. Entenc que és dur acceptar que les veritats axiomàtiques es van ensorrant, que es pot quedar la cara de "tonto", que hi ha por d'haver llençat a les escombraries hores d'estudis i anys d'ignorància. Apel·lo a qui se senti al·ludit que transformi aquesta por en valentia i que argumenti a través de l'estudi i no de la ràbia.

  48. Çanera
    22-10-2015 13:05

    El barroc és una época de floriment extraordinari a Catalunya. Tenim un munt inacabable d'esglésies, retaules i edificis en aquest estil, val a dir que a Catalunya, menys agosarat potser, en inspiració i mitjans, que algunes construccions romanes de Borromini o Bernini. Però és un temps que està actualment sotmés a una forta revisió per part de molts estudiosos i encara no en tenim tots els fruits. La façana de la catedral de Girona és un gran retaule barroc, l'església de Sant Celoni al Montseny, un munt d'esgrafiats repartits per façanes de cases i esglesies. Retaules com els del Riner, el d'Arenys de Mar, acabat de restaurar, l'esglesia de Betlem a Barcelona o la de la Mercè. Sant Felip, a Vic, una ciutat que tota ella és un tresor barroc, A Manresa, visitar el Museu Comarcal o la Santa Cova. I cal tenir en compte que un 90% d'aquest patrimoni ha estat destruït, en les diverses revoltes socials, molt notablement els primers mesos de 1936. Diuen també que per fer-nos una idea de com eren les esglésies catalanes abans d'aquesta destrucció cal mirar les de la Catalunya Nord o Andorra, no afectades ni per la revolució ni per la guerra.

  49. Cesc
    22-10-2015 12:30

    Fins al segle 15 tot transcorre amb normalitat. Hi ha molts autors que escriuen en català:

    Blaccasset, Guillem de Bergueda, Johan Boscà, Andreu Boxadors, Juan de Castellvi, Diuez (Rodrigo), Aranau de Erill, Jaume Escrivà , Andreu Fabrer, Fransesch Ferrer, Pere Galvany, Mossen Johan Garau, Martí García, Iohan ( Lo Duch), Iohan ( Perot), Arnau March, Ausias March, Jaume March, Pere March, Fransesch de Mescua, Miquell (Bernat), Monestir (N. del), Mossen Pere Navarro, Francesch Oliver, Pons de Ortafá, Iohan de Pedralves, Luis de Requesens, Rey (En Pere), Rocaverti ( Los vesconta de ),
    Jordi de San Jordi, Ramón Savall, Lleonart Sors, Sunyer (N), Pedro Torrellas, Juan de Torres , Vaqueiras ( Rimbaud), Bernat del Ventadorn, Fransesch de la via, Luis de Vilarasa, Jaume Zafont ????..

    Durant el segle XVI desapareixen tant els autors en llengua catalana com la literatura catalana.
    Vull remarcar que també desapareixen els autors catalans, és a dir, tota aquella tradició literària catalana per art de màgia s'esfuma. Els autors pasam a ser únicament castellans
      Això si, Lope de Vega va escriure 600 comèdies o 6000

  50. Lluís
    22-10-2015 11:36

    La primera animalada és pensar que el castellà deriva del llatí sense passar pel català, com volen fer creure diccionaris com el DRAE. Ni que hi hagués un túnel d'Itàlia a Toledo.

  51. orotgraféitor
    22-10-2015 09:56

    venga, vamos a ir analizando una por una las dues-centes catalanadas:

    en castellano muchas raíces pierden el diptongo al derivar en algunas formas, y así, de 'vieja' decimos 'vejestorio', 'avejentar', y no 'viejestorio' o 'aviejentar'; por tanto 'vejecita' es perfectamente regular; incluso los diminutivos en -ete/-eta son posibles en algunas variedades, no precisamente las orientales en contacto con el catalán; a fin de cuentas, una mínima diferencia de timbre los separa de -ito/-ita, y la alternancia de e/i está igualmente documentada y probada; por ahí nos quitamos de un plumazo unas diez "catalanadas": mijor, siguir, primitir, lición, mijorando, hallábame mijor, desgusto, train, debujo... formas propias y bien arraigadas en el castellano vulgar, el del nostro carrer castellá, no el que sale por la tele
    y como esto es harto fatigoso, os reto a que propongáis cualquiera de las otras doscientas a vuestro gusto, y así dosificamos el asunto

  52. Francesc
    22-10-2015 01:02

    Agor, no et sembla que ja n'hi ha prou?

  53. Joan del riu
    21-10-2015 22:25

    Passeu per la pestanya ARXIU d'aquest web i mireu l'entrevista d'ahir en el programa El Trencadís de 8TV a en Jordi Bilbeny, parlant clar i català de Santa Teresa catalana, d'en Colom català, de la censura d'estat i dels llibres de text de l'ESO, etc etc

    http://www.inh.cat/arxiu

  54. Aps
    21-10-2015 21:25

    En http://www.elcorreo.com/bizkaia/culturas/201510/20/quien-catalan-20151019193351.html bajo el título ¿Quién no es catalán? Óscar B. de Otálora decía ayer:
    "Dentro de la tensión que el nacionalismo catalán y su plan secesionista despierta en la política española, las denuncias de este hipotético compló por parte de la fundación Nova Historia son un anécdota que se mueve principalmente en Internet, ya que el mundo académico no entra ni siquiera a rebatirle".

  55. Andrea
    21-10-2015 20:56

    Del tot encertat Francesc pel que fa al "mal de corazón" del llistat del CorDE del Marquesito. Cal veure el significat que es dona a l'expressió en cada una de les cites. L aque es refereixi a mal d'amors o taquicàrdia quedaria descartada en principi com a catalalisme, però si hi ha d'alguna en la que es refereixen al ventre, a més de poder-la catalogar com a expressió catalana, reforçaria la hipòtesi.

  56. Joan del riu
    21-10-2015 20:45

    Mal de corazón?
    passem per la prèvia
    "Tenir coragre" (cor agre): tornar-te el menjar a la boca
    http://elrefranyer.com/ref/tenir-coragre
    Coragre és una sensació de cremor a l'estómac i cor agre deu ser un cor amb una acidesa desagradable.
    http://reflexionsencatala.blogspot.com/2008/05/cor-agre.html

    "Tenir mal de cor": Sentir una buidor a l'estómac,
    http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/09/frases-fetes-del-cos-huma-12-cor.html
    El que és una catalanada és emprar "mal de" per "dolor de"
    És evident i tothom sap que en castellà hom té "dolor de cabeza", "dolor de barriga" mentre que en català tenim "mal de cap" i "mal de panxa"

  57. Francesc
    21-10-2015 20:37

    Em permeto a tornar a suggerir que el que cal és donar compte de més de les dues-centes, i de llarg, expressions mal traduïdes i que s'assemblen molt a locucions catalanes. És el conjunt allò que cal rebatre.

  58. Marquesito
    21-10-2015 19:25

    Voy a entrar un poco más en detalle con el "mal de corazón".
    Lo usan:
    Fernando de Mena, 1 vez.
    Pedro de Luján, 1 vez.
    Melchor de Santa Cruz de Dueñas, 1 vez.
    José de Acosta, 1 vez.
    Cristóbal Pérez de Herrera, 1 vez.
    Pedro Simón Abril, 3 veces.
    Felipe Guamán Poma de Ayala, 2 veces.
    Pedro Malón de Chaide, 1 vez.
    Santa Teresa de Jesús, 6 veces.
    Alonso de Cabrera, 2 veces.
    Bernal Díaz del Castillo, 1 vez.
    Bartolomé de las Casas, 1 vez.
    Conde de Villamediana, 1 vez.
    Luis de Belmonte, 1 vez.
    1 vez en el Inventario de bienes muebles que pertenecieron a Felipe II, anónimo de 1600.
    Datos del CorDE.

  59. Aps
    21-10-2015 18:45

    En referencia a la imagen del cuadro que acompaña este provocativo titular, en cuanto al tema de la abadesa Teresa podemos seguir discutiendo. Pero Santa Teresa de Jesús no está considerada como mártir de la Iglesia Católica. Son 232 mártires y entre ellos no esta la santa.

  60. Frederic
    21-10-2015 18:29

    Tal com tu mateix dius, "ROSER", ves que el tal Jesús no fos també català.... Ara bé, celebrem que frueixis i et diverteixis amb els continguts d'aquest web, quan sovint, els de l'INH n'entrem a un munt, i plorem.

  61. Francesc
    21-10-2015 18:10

    Vinga, prou. Orto... No comencem de nou. Una mica d'educació. Prou d'atacs "ad hominem". Seguim tots el codi de conducta.

  62. Aps
    21-10-2015 17:54

    Tanto "llama" como "flama" vienen de la palabra latina "flamma" e "inflamar" tiene el mismo origen latino "inflamm?re". Lo demás es opinable

  63. Francesc
    21-10-2015 17:51

    I, es clar, mireu la foto que acompanya aquesta entrada. Diu clarament que era abadessa, la qual cosa no apareix en la biografia oficial de Teresa de Jesús. Per què?

  64. Francesc
    21-10-2015 17:44

    Manoles, l'arquitectura barroca catalana cal anar a cercar-la a ciutat de Mallorca. L'única que es conserva prou bé perquè no ha estat bombardejada ni cremada.. De Velázquez.... deixem-ho córrer

    Marquesito: t'oblides de la inmensa quantitat de poemes amb tota mena d'estructures i temàtica que han estat atribuïts a Lope. Quants, dos mil? Tres mil? I també encara va tenir temps d'escriure la Dorotea i també El arte nuevo de hacer comedias.... Bufffff.....

  65. Francesc
    21-10-2015 17:33

    -sea bendito por siempre: en castellà és "sea bendito PARA siempre".
    -inflamar: "inflamar" ve clarament de "flama"
    -una vejecita. En castellà és "vIejecita, mab "i". En català "velleta", sense "i".
    -se había de hacer: una estructura d'obligació que ha fet fortuna en el castellà literari, en el castellà culte. No pas en el de carrer. En català tots sabem que existeix com a estructura bàsica d'obligació.
    -no podían decir de no. En efecte, "dir de no", és una estructura molt genuïna que el català comparteix amb l'occità.
    -es casada. En català sí que és genuí. En castellà: "està casada"
    -hemos de estar: Com ja ha estat dit, és una estructura d'obligacio fonamental en català. És espúria en castellà.
    -noche de las Ánimas: per què no de "las almas"? Tot i que és cert, podria ser un llatinisme.
    -pues como lo supo. Aquest "como" és una mala traducció del "com" temporal català que equival a "quan".
    -me maravillo
    -a los principios
    -por ventura (será port aventura en catalán?). No, no és Port Aventura, si no l'interrogatiu "per ventura" o bé un sinònim de "potser", tal com l'usen els mallorquins. En castellà seria "acaso" per al primer supòsit i "quizás" per al segon.

    El que cal és donar compte de més de les dues-centes expresions mal traduïdes i que s'assemblen molt a expressions catalanes.


  66. Pep Menoles
    21-10-2015 17:24

    Es evidente que la literatura del Siglo de oro era puramente catalana...no hay mas que ver la enorme cantidad de patrimonio arquitectónico de la época en Cataluña...lo que pasa es que luego se los llevaron piedra a piedra a Salamanca, a Valladolid, a Sevilla...las iglesias de Sevilla si hicieron todas en Granollers. Y los cuadros de Velázquez eran copias de un catalán claro...no se puede ser más bobos. Si no hay arte barrocos en cataluña ( y no lo hay salvo test9monialmente)...no hay literatura barroca en cataluña...y punto

  67. Marquesito
    21-10-2015 17:16

    Cesc:
    De Lope de Vega ya dije en otro artículo que la cifra esa está hinchada. A día de hoy se le considera autor de unas 600, cifra asaz impresionante, pero no fuera del alcance de alguien que escribe un 80% de obras de una calidad ínfima, a todo correr y con el único fin de venderlas rápidamente a alguna compañía.
    Los impresores y libreros de la época eran muy dados a atribuir a Lope, Tirso, Calderón o quien estuviese de moda en el año en que imprimen, cualquier obra con el fin de vender.
    Por cierto, Lope de Vega no era inquisidor, era "familiar de la Inquisición". Es decir, colaborador externo, delator, asociado, llámalo como quieras.

  68. Cesc
    21-10-2015 16:59

    Aps.He llegit el text i sembla que el català va desaparèixer de la literatura d'una manera natural, sense cap cop de força i sense deixar rastre.
    Diu la doctora Coloma Lleal entre altres coses: - Asimismo, la reforma de las órdenes refligiosas, junto con el papel desempeñado por la nueva Inquisición supuso la presencia de numerosos clérigos castellanos al frente de las principales sedes episcopales (catalanas) - i ja se sap que d'una manera natural les persones es van adaptar al llenguatge d'aquests clergues, sense cap garrotada.

    M'agradaria que la Doctora Coloma Lleal m'expliqués com Lope de Vega o LLop de Vega o com es digués va ser capaç d'escriure 1800 comèdies tot solet.

  69. Aps
    21-10-2015 16:08

    Aqui dejó un interesante trabajo de la profesora Coloma Lleal de la UB sobre la inexplicable decadencia de la literatura catalana, tras un brillante Siglo de Oro de sus letras.http://www.ub.edu/filhis/ghcl/epos.pdf

  70. Lluís
    21-10-2015 15:43

    Cesc, no sé qui "era* en Lope de Vega, però tinc algun document de l'època que el fa de Barcelona i molt.popular entre barcelonins.

  71. Lluís
    21-10-2015 15:41

    Sí, hem d'explicar què passa amb el castellà anterior als Segadors. Jo ja ho vaig mirant de fer, però no és pas poca feina.

  72. Cesc
    21-10-2015 15:17

    Els defensors del segle d'or castellà ens creieu tan il·lusos a les persones que visitem i col·laborem en aquesta pàgina com perquè assumim que en tres segles nigú va escriure cap comèdia en llengua catalana mentre Lope de Vega - inquisidor- n'escrivia 1800 ?

    Marquesito: Evidentemente el CORDE arroja estos resultados:

    dices: del CorDE sobre algunas "catalanadas".

    "Monesterio", para el período 1500-1600: 3676 casos en 535 documentos.
    "Muy por menudo", mismo período, 44 casos en 27 documentos.
    "Nonada", 184 casos en 97 documentos.
    "La fin", 959 casos en 254 documentos.
    "Mal de corazón" 28 casos en 20 documentos.
    Añado un par, ya que estamos.
    "La color", 757 casos en 214 documentos.
    "La calor", 257 casos 78 documentos.

  73. Aps
    21-10-2015 14:40

    Comentario a Rosa: ¿Miedo? ¿A que o a quien? Ningun miedo.. Pero si lo que pretendes decir es que este es tu club privado y que estás pidiendo el derecho de admisión, podías haberlo hecho de manera menos "pretenciososa, arrogant i fins i tot insultant"

  74. Francesc
    21-10-2015 14:19

    Marquesito, vet aquí la mare dels ous. Les fonts del CORDE. Tot fa suposar que hi ha un engranatge poderosíssim que engoleix obres en català i les perboca en edicions en castellà.

  75. Rosa
    21-10-2015 14:17

    Comentari a INH,
    Em cansen molt la gran majoria de comentaris pretenciosos, arrogants i fins i tot insultants contre les persones que caracteritzen aquest Blog.
    A mes crec que no aporten gaire al bon funcionament d'INH.
    Encara no entenc, despres de tants anys, com no elimineu els comentaris, a la vegada totalment innecessaris.
    Si aquesta gent vol rebatre les vostres investigacions que ho publiquin, que vinguin a les conferencies o simposis, i aixi que donin per fi la cara d'una vegada per totes.
    Vosaltres sabreu el perque.
    Comentari a tots aquests trolls d'INH,
    Teniu por!!!!!
    Per un canto mai no doneu la cara, per l'altre canto sempre es la negacio absoluta de tot el que ignoreu, al mes pur estil castella. No he trobat mai, repeteixo mai, un comentari positiu davant qualsevol presentacio feta a INH.
    A tot vosaltres que ens festiguejeu amb la vostra il.lustracio superba i destructiva i la vostra oratoria anticatalana nomes us vull fer un raonament senzill.
    Us heu parat a pensar una vegada, nomes una vegada, que el dia que Catalunya tingui un verdader ministeri de cultura, amb diners per financiar i enriquir les investigacions de persones com les que col.laboren a INH o Histocat, com la quantitat de noves dades que sortiran anualment corregint aquesta Historia castellana tergiversada i prepotent, us hauran de fer callar i, malgrat que ho dubto, tambe us hauran de fer reflexionar?
    Per aixo teniu por!!
    i ho sabeu!!

  76. Marquesito
    21-10-2015 13:23

    Tereso: Ahí te van unos datos del CorDE sobre algunas "catalanadas".
    "Monesterio", para el período 1500-1600: 3676 casos en 535 documentos.
    "Muy por menudo", mismo período, 44 casos en 27 documentos.
    "Nonada", 184 casos en 97 documentos.
    "La fin", 959 casos en 254 documentos.
    "Mal de corazón" 28 casos en 20 documentos.
    Añado un par, ya que estamos.
    "La color", 757 casos en 214 documentos.
    "La calor", 257 casos 78 documentos.
    Antes de ver catalanismos, conviene contrastar datos, no vaya a ser que sean expresiones corrientes en castellano de la época, si bien algunas o varias pueden haber tenido su origen en la lengua catalana, pues las lenguas no son estáticas y rígidas, sino flexibles y mutables.

  77. Pep
    21-10-2015 12:36

    Jo crec que no va existir, Aps. Ja ho he explicat en altres comentaris. Són els homes de Felip II i del general carmelita Rubeo els qui funden convents carmelites. Les cartes de Teresa estan castellanitzades. Quan escrivia a Gracián (el pare Bertran de València, per a mi), feia servir el pseudònim de Laurencia, que és un nom tan poc comú que crec que es tracta d'una traducció del llatí, Laurentia. Seria per encomanar-se a sant Llorenç, el patró de les biblioteques. Però com que ens han dit que Teresa no sabia ni teologia ni llatí... tot s'ha de posar en castellà. Teresa va témer la Inquisició, i tant, però no perquè fos de família conversa (si vols, podem admetre que era descendent de conversos, com el mateix Rei Catòlic, pels Enríquez), sinó perquè la Inquisició li va perseguir els col·legis que havia fundat, va perseguir les dones que llegien Sagrada Escriptura, va intentar relacionar-la amb els il·luminats...

    Quan l'aparell de Felip II ha de construir una Teresa equivalent a la catalana, però més fundadora que ella, més santa que ella, i més adaptada als decrets de Trento que ella, per inserir-la en una família real ha d'anar a la història domèstica d'Àvila, i les famílies més ben estudiades i documentades eren les que havien estat vigilades per la Inquisició: per això, van recórrer als arxius de la Inquisició d'Àvila. I hi van trobar els Cepeda, i van fer que tinguessin una filla anomenada Teresa, però com que aquest naixement i bateig no constava en el llibre de baptismes de Gotarrendura, va ser necessari arrencar-ne les 34 primeres pàgines, perquè no ho poguéssim saber, avui.
    És una operació d'estat, Aps. Calia tancar dins del convent tota aquella explosió espiritual jesuítica que estava tenint lloc a fora dels monestirs, en plena vida civil, i que feia totalment prescindibles els oficis i la intermediació de capellans i clergues entre l'individu i la divinitat. Teresa de Jesús, la de debò, donava instrucció a dones que s'havien de casar i formar famílies. Calia abolir aquest coneixement humanístic, escripturístic, i tancar la devoció i el fogueró místic al convent. Per això fou necessari crear una Teresa d'Àvila.

  78. Aps
    21-10-2015 12:14

    Cierto, Pep, confusión y metida de para en el mismo comentario, Ahí me he lucido. Si, tienes razón he confundido a Teresa Enriquez con la de Cardona. Entonces el orden de las abadesas es Violant de Montcada, Teresa Enriquez, otra vez Violant de Montcada, al morir esta Maria de Aragón (hija de Fernando El Católico) y por fin la tan traida y llevada Teresa de Cardona y Enriquez, que según sus hipotésis es Teresa de Cepeda. Entonces la duda que me asalta es ¿Nunca existió una monja abulense que reformo las carmelitas, que escribió cientos de cartas, que temía a la Inquisición, que fundó diecisiete conventos en veinte años, que era nieta de judios conversos?

  79. Pep
    21-10-2015 11:37

    Les realitats són tossudes, Aps. Des de meitat del segle XX i fins avui, pràcticament no hi ha persona que redacti en català que no incorri en alguna castellanada, quan escriu. Això és el reflex de l'educació castellana que hem rebut molts, i sobretot de la constant immersió mediàtica, lúdica, cultural en castellà que ha viscut Catalunya en els darrers segles. De la mateixa manera, la presència constant de catalanades en les obres del Siglo de Oro castellà no és sinó el reflex de la influència cultural i l'hegemonia literària del segle d'or català, que tal com bé palesa la història, es desplegà al llarg de tot el segle XV. El XVI hauria d'haver estat una manifestació exponencial de l'esclat del XV, i en efecte es produeix, però en un castellà ple de catalanades.

    Respecte a l'abadia de Pedralbes, t'he de dir que confons Teresa de Cardona i Enríquez amb la monja palentina Teresa Enríquez, vinguda a Pedralbes el 1495 com a reformadora, primer amb el càrrec d'administradora, i el 1496 ja la fan abadessa, per ordre de Ferran el Catòlic, com bé dius. Teresa de Cardona figura com a nascuda el 1494. Alguna font diu el 1492. Però és evident que amb 1 o 3 anyets, el 1495 no podria ser l'abadessa reformadora que pretenia el seu reial cosí.
    Hi ha una petita controvèrsia, però, i és que si bé moltes versions diuen que sor Teresa Enríquez era una monja feta venir de Palència expressament per Ferran II, la Crònica franciscana del pare Jaume Coll diu que aquesta Teresa Enríquez era una dama procedent d'un convent andalús. I si entres al web de les clarisses de Santa Catalina de Saragossa, veuràs que estan molt orgulloses que d'aquell convent sortís, entre d'altres monges i per disposició igualment del Rei Catòlic, sor Damiata (o Damieta, o Damiana) de Mendoza, que vingué el 1496 per reformadora de Pedralbes i en fou abadessa durant molts anys, fins a la mort.
    La Ha oficial diu majoritàriament que sor Damiata de Mendoza fou abadessa de Pedralbes només de 1520 a 1521, i ni en això hi ha acord, perquè d'altres diuen que ho fou de 1519 a 1520. En tot cas, tots lamenten que es morís i només ho fou per espai d'uns mesos, però a Saragossa diuen que ho fou molts anys.
    Com pots veure, les versions oficials discrepen, i això ja saps que és símptoma que calia tapar alguna cosa inconvenient. La meva opinió és que es volia extraviar la identitat de la dama que va substituir Violant de Montcada al capdavant de l'abadia, i jo crec que es tractaria de la mare de Teresa de Cardona, la duquessa Aldonça Enríquez, que potser va prendre com a nom de religió "Teresa", qui sap si en homenatge a la mística Teresa de Cartagena, i per això ha passat a la història com a Teresa Enríquez. Sor Violant de Montcada va apel·lar davant del papa, com bé dius, i a la fi, va aconseguir que el 1505, Juli II excomuniqués l'abadessa imposada per Ferran II.
    La història vol que a partir de 1507 veiem a Roma una dama anomenada Teresa Enríquez -que segons les dades oficials és la vídua del comptador d'Isabel la Catòlica Gutierre de Cárdenas (Cardona?) i no té res a veure amb Pedralbes-, i aquesta senyora no pararà d'assetjar el papa perquè li concedeixi butlles per fundar capelles del Santíssim Sagrament, fins al punt que Juli II l'anomenarà "la boja del Sagrament". No estaríem davant d'una abadessa excomunicada que miraria de fer-se perdonar pel papa bo i demostrant-li una devoció catòlica insubornable?

    En fi. Intentem ser precisos, Aps, en la mesura que les dades ens ho permetin. Mercès per l'apunt.

  80. Aps
    21-10-2015 09:33

    Si todos los escritos catalanes, que tuvieran "castellanadas" en su redacción se considerara estas "castellanadas" como argumento para definir su origen, el 90% de ellos podrían pasar por castellanos. Por otro lado, es curioso que sea la Abadesa Teresa de Cardona la que pase a ser Teresa de Avila, por alguien que está inventando una mitología donde apoyar la creación de un estado, cuando Teresa de Cardona fue una abadesa impuesta por Fernando El Catolico, su primo carnal, expulsando a Violant de Montcada (desde que el convento se fundó bajo la la reina Elisabet de Montcada todas las abadesa de Pedralbes siempre fueron de la familia Montcada). Tuvo que mandarla venir del Convento Real de las Clarisas de Palencia. La expulsada reclamó al Papa Alejandro VI y este envió una requisitoria para que le fuera devuelto su cargo a Violant de Montcada, pero Teresa de Cardona pasando de todo y con el apoyo del primo siguio en su puesto, hasta que tras morir el Papa Alejandro y su sucesor Pio III, el Papa Julio en 1507 y el general de la orden franciscana restituyeron a Violant de Cardona y expulsaron a usurpadora, una Trastamara. En fin con los datos que ofrece INH no puedo en ningun momento tomarla como una hipotesis seria. Es historiografía para reafirmación y uso interno. Teniendo en cuenta que es el mismo sistema que ha usado la Escuela franquista, (imaginación e ideología) a alguien que le interese la historia y no la tergiversación interesada esta hipotésis a día de hoy carece de un fundamento sólido y de unas pruebas evidentes.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23411 lectures
Pep Mayolas - Carles I i la llengua catalana: el discurs de l'Emperador a Roma en llengua espanyola el 1536
Fabien Régnier - Des Catalauni aux Catalans. Une nouvelle approche
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]
Una nova expressió del Quixot, incomprensible del tot en castellà, porta En Lluís Batlle a trobar-hi un...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]