ARTICLES » 11-03-2024 | MEMòRIA HISTòRICA
 1577
|
Conangla i Fontanilles
«El redactor de la Constitució provisional de la República Catalana proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava mesures molt avançades per a l'època».
L’escriptor i advocat Josep Conangla i Fontanilles va néixer a Montblanc el 1875. Ja de ben jove descobrí la seva vocació de publicista i col·laborà en periòdics republicans com La Autonomia i en revistes com La Renaixença, Joventut, L’esquella de la Torratxa i Teatre Regional. Quan feia els estudis de dret a Barcelona la seva lleva va ser cridada la guerra colonial menada per Espanya contra les aspiracions independentistes del poble de Cuba. Conangla simpatitzà d’immediat amb la causa alliberadora dels cubans i, acabat el conflicte bèl·lic, tornà a Catalunya, però ja del tot seduït per l’illa que havia deixat una empremta tan profunda en la seva persona. Després d’uns pocs anys d’estada al seu país, on va ser secretari del periòdic El Pacto i de l’entitat federal Els Girondins, decidí de fixar la seva residència a Cuba, on arribà amb la muller el 1905. Aquí, el 1840, s’hi havia fundat la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, l’entitat catalana més antiga al nou continent, de manera que l’illa tenia una presència catalana molt nombrosa en tots els àmbits de la societat, amb noms particularment destacats en el món de la indústria i el comerç. L’heroi nacional, José Martí, era fill de valencià i havia viscut a la ciutat del Túria, mentre que el barceloní Ramon Pintó havia estat afusellat pels espanyols per fer costat als cubans en la seva lluita per la independència, mentre que el sitgetà Josep Miró i Argenter s’implicà militarment en el procés de descolonització de l’illa i fou ascendit a general cap d’estat major com a combatent al costat d’Antonio Maceo, un dels líders militars de l’exèrcit “mambí”, com eren coneguts els membres de l’exèrcit alliberador.
Conangla, doncs, trobà un ambient receptiu a l’illa, amb un teixit associatiu català molt potent, i s’establí a l’Havana. En el context de la jove república que just havia començat a caminar en llibertat feia tan sols tres anys, es dedicà inicialment al comerç, un sector força dominat per catalans, si bé de seguida s’abocà al periodisme. Cronista de les sessions parlamentàries, va ser cap de redacció d’El Nuevo País i, més endavant, d’El Día que arribarà a dirigir. Corrector d’estil de la Cambra de Representants i director de la Revista Parlamentaria, el seu nom serà habitual entre les publicacions més destacades de l’illa. El prestigi personal que anà adquirint entre els cubans el convertí en membre de l’Acadèmia de la Història i altres institucions destacades d’aquell país. De l’Havana estant participà com a capdavanter en l’activisme patriòtic català dels seus compatriotes establerts a Cuba, mitjançant iniciatives constants i diverses. Amb el pedagog Claudi Mimó, originari de Vilanova i la Geltrú, fundà la revista independentista La Nova Catalunya i fou el puntal més ferm del Club Separatista Català número 1, constituït el 1922 als locals del Centre Català de l’Havana, casal que presidí en tres ocasions i que adoptà la bandera estelada com a oficial de l’entitat.
Conangla i Fontanilles entre V. Gassol i F. Macià, el 1928. En el mateix viatge a Cuba, les estelades cubana i catalana i Macià reunit amb membres de la colònia catalana Foto: Cedida.
Després de mantenir relació epistolar amb Francesc Macià, a qui animà a viatjar a Amèrica per establir contacte amb la diàspora catalana, com l’irlandès Eadmond de Valera havia fet amb els seus compatriotes als Estats Units, li proposà de celebrar a la capital cubana l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, que va tenir lloc entre el 30 de setembre i el 2 d'octubre del 1928, sota la presidència de Macià, i s’hi aprovà la Constitució provisional de la República Catalana que el mateix Conangla, advocat i bon coneixedor dels mecanismes legislatius, havia redactat. El text proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava tot de mesures molt avançades per a l’època: prohibició de la pena de mort i la cadena perpètua, extradició de catalans, curses de braus i boxa. Establia la igualtat jurídica d’home i dona, el no reconeixement de títols nobiliaris i l’abolició del passaport i la censura. Ningú no podia anar a la presó per deutes i tothom, rendistes inclosos, havia de treballar. L’ensenyament era obligatori i no tenir caràcter memorista o passiu, sinó actiu i de desvetllament de la intel·ligència. La Constitució fixava un termini per a l’enderrocament de tot vestigi arquitectònic de la dominació espanyola i assenyalava que, en el futur, a mesura que s’anessin produint arreu del món avenços en les prestacions socials, drets i llibertats, aquests havien de ser incorporats al text amb una reforma constitucional. A la mateixa Assemblea va tenir lloc la fundació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, imitant l’antecedent homònim cubà, si bé l’acord quedà en simple intenció per l’existència ja consolidada de l’organització Estat Català.
Els anys 30, Conangla i els catalans d’Amèrica, desencisats pels esdeveniments polítics produïts al Principat que consideraven una concessió nacional a la República espanyola, refredaren les relacions amb Macià i altres dirigents. Tanmateix, l’escriptor montblanquí va ser nomenat Delegat de la Conselleria de Cultura de la Generalitat per a Cuba i Centreamèrica i continuà la seva relació epistolar amb personalitats catalanes, com ara A. Rovira i Virgili, un dels pocs amb qui el tarragoní es tractava de “tu” i no de “vós”. El 1944, Conangla presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’Havana, com ho havia fet ja, el 1923, amb uns Jocs locals. Els seus compatriotes establerts a l’illa van obsequiar-lo amb una ploma d’or per la seva dedicació constant a defensar els drets del país i la seva llengua, així com a difondre’ls amb els seus escrits. Conreà la poesia amb Elegia de la guerra, Eternal, Montblanquines i El meu pare i escriví una vintena llarga d’obres d’assaig entre les quals Martí y Cataluña, Conspiración y martirio de Pintó, Paladines catalanes en defensa de los derechos y de la libertad de Cuba, Cataluña y su voluntad, etc. El 1957 va aparèixer Els altres sentits, el seu darrer llibre, escrit en català com el primer. Va morir a l’Havana el 1965 i és enterrat al cementiri de Colón d’aquesta ciutat, on una mica de terra catalana procedent de Montblanc l’acompanyà en el seu darrer viatge. La biblioteca de la capital de la Conca de Barberà duu el nom de qui va ser el referent inqüestionable de l’independentisme català a Amèrica, durant dècades.
Josep Lluís Carod-Rovira
Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.naciodigital.cat/noticia/259396/conangla-fontanilles
Autor: Josep Lluís Carod-Rovira
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
En les formes catalanes, "fesol", "fresol" i l'aragonesa "fresuelo", les tenim documentades des de almenys meitat de s. XIV (i sense disposar d'un CORDE que faciliti la cerca).
Per recopilar una mica la qüestió del fesol en les formes castellanes fins arribar a la més estesa a Amèrica de "frijol", tenim que a una zona concreta d'Extremadura i Toledo se li diuen "fréjoles", esdruíxula i sempre en plural, que refereixen al fruit amb beina, però no a la llavor, i no la tenim documentada en dates pels voltants del s. XVI com a molt promte almenys.
Tenim documentada o suposadament documentada de la Casa de Contractació de Sevilla en 1527 la forma "frejoles", ara plana, sense saber a què es refereixen, si al fruit o a la llavor.
A continuació tenim la forma "frijones" o "frijón", que és la més estesa a Extremadura i a Andalusia occidental.
Tenim a més a un gramàtic d'aquesta zona andalusa i sevillana, Nebrija, que es qui primer la documenta en castellà, llevat de Ferrer Saiol un segle abans, a l'any 1492, però la documenta amb la forma "frisoles", no amb la seva suposada forma andalusa i sevillana.
I per últim tenim a Coromines, que documenta la forma americana "frijol" al 1557, pero no sabem si a partir d'un document americà o del castellà peninsular.
La resta de formes castellanes les documenta el CORDE com a molt prompte a la fi del XVI, en molts casos en base a textos americans.
No s'ho prengue-ho massa a pit el que us he dit, trolls, però a vegades em dona la impressió que amb la vostra retòrica verborreica seríeu capaços de defensar la tesis contraria amb la mateixa contundència, però heu de fer la punyeta.
Les dones asturianes portaven arrastrant un càstig preromà o previsigòtic al 1500, del que els consellers del Carles contesten que haver-ho reclamat al Ferran i la Germana???
Realment es fa increíble de creure.
Per no parlar de que en català, el mot, està abastament documentat abans i molt abans del 1492, mentre que a Castella, Sevilla, etc., no ho està, cosa que es fa estrany.
Dos anys no, me n'he passat d'un any. Juraria que ho havia vist a altres a articles amb data 93.
Per a mi el "frisol" nebrixà l'agafa del català tal com va fer Saiol.
Si fins i tot a Xile ho saben!
https://etimologias.dechile.net/?fri.jol
No confongueu l'objecte amb la paraula. La novetat és el llegum, però se li aplica un nom espanyol, probablement d'origen gallec-portuguès o asturleonès, com a gran part del vocabulari de l'Andalusia occidental, per la senzilla raó que aquesta va ser la procedència d'una gran part dels repobladors després de la conquesta del regne de Sevilla, per això l'andalús occidental està ple de trets lleonesos i no castellans, com l'aspiració de l'hatx procedent d'efe llatina, que el castellà pròpiament dit, en ser un romanç de base probablement eusquèrica, a penes va arribar a assimilar.
Fe de errates.
Abans he posat Sutter Island on havia posat Shomer Shabbatsh!!!.
Ha estat el traductor.
A més, la cita de Nebrija és del 1492, abans del viatge colombí. Has fet trampes afegint-hi dos anys per si colava.
Sant Isidor un romàntic??
El que arriba un a llegir aquí.
Feu el ridícul trolls!!
No sabeu res!!
Crec que has de llegir amb més atenció. El que li estranya al conseller és que, ja que tant els desagradava als marits els extravagants morrions de les seves esposes, com no se'ls havien demanat al rei d'Aragó (Fernando, que en efecte, era rei d'Aragó) oa la reina, després d'haver-li dit que per fer la petició a Carlos seria millor fer-ho quan visités les seves ciutats castellanes rebent en audiència pública els seus súbdits. Es veu que has vist "Aragó” i t'has saltat la resta del paràgraf que li dóna context. Això és precisament el "cherry picking”.
D'altra banda, en aquesta pàgina 42 no hi parla res de moriscs. Això de la reducció a la fe cristiana fa referència a la llegenda que atribuïa l'origen dels tocats a l'antiguitat pagana, molt abans que sorgís l'Islam.
I això de Nebrija té tota la lògica, perquè encara avui en el curs baix del Guadalquivir -on se situa la ciutat natal d'Eli Antonio, Lebrija- segueixen trucant als fesols "frijones", i sent d'aquelles terres la majoria de les tripulacions en els primers viatges, el més coherent és que apliquessin la paraula que utilitzaven a la novetat que els van mostrar allà. No cal aclarir que el 1494 encara es desconeixia a Europa gairebé tot sobre els productes americans, per la qual cosa no cal suposar origen ultramarí al vocabal que coneixia el gramàtic sevillà.
Pel que fa als fesols, és Coromines qui anota la possibilitat que el nom, una vegada assentat a Amèrica, s'estengués per Canàries i la península. També apunta a un Frisoles de Nebrija del 1493.
Està una mica enrevessat el relat, però això entenc jo.
https://www.rae.es/tdhle/frijol
Doncs Antoni, pel relat que fa Vital a la pàgina 42 del segon enllaç que has deixat referit a Astúries, a mi sí que em sembla que parlen de moriscos i fins i tot de terres del rei i reina d'Aragó.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2979223
Lluís si us plau, llegeix aquests articles abans de seguir deixant-te en evidència:
https://www.lne.es/oriente/2013/03/07/citricos-fuente-riqueza-ribadesella-20694838.html
https://www.lne.es/aviles/2016/01/17/concejo-azahar-19643717.html
És clar que sí, Lluís, és més fàcil negar-ho nèciament que anar a Villaviciosa a veure-les amb els teus ulls i tocar-les amb les teves mans; i si vols, tastar-les amb la teva boca. Al·lucinant, no et val ni una notícia del diari sobre això, no hi ha més ceguesa.
Quina fortuna, LluisLluis, que l'INH compte amb tu, tot un expert en agricultura del s. XVI.
I en tot, no?
Ets un pensadó molt i molt profund. Com l'Edmund.
I per això mai penses que potser t'equivoques en tot, i que tots els experts saben més que tu, i que no és gens sorprenent que et dediques a ensenyar a nens.
Com has explicat, Barcelona té el monument a Colom més monumental de tots, i això és una prova de...janoemrecordu.
Taronges? Astúries?
Amb què sortiu el ramat d'espanyolistes que escriviu en aquest web?
De què parleu?
Això és un desgavell.
Segurament és el vostre objectiu.
Per altre banda i seguint el fil inicial,
Fernando si em cites Goebels en la nostra conversa com m'ha fet veure l'Edmund, ja podem plegar
Arrivederci
Però cal que expliquis l'abundància de dibuixos i gravats alemanys, flamencs, francesos, italians, etc. que reflecteixen la xocant vestimenta de les dones del Cantàbric. ¿Tan poderosa era Castella per haver alterat massivament tota la documentació històrica d'Alcegiras a Istanbul i d'Estocolm a Tombuctú, sense deixar rastre de substitució tan portentosa?
No facis paranys. No eren morisques, és el cronista Laurent Vital el que diu que vestien "la morisca”:
"[...] todas vestidas a la morisca"
"[...] llevaban un gran turbante COMO LO LLEVARÍA UNA MORISCA."
No és tan difícil llegir allò que està escrit. Pots cercar també la versió original sense traduir, que diu exactament el mateix.
De tota manera, en la distribució dels haplogrups peninsulars l'àrea on és palesa l'empremta nord-africana és el quadrant nord-oest, especialment a Galícia i Lleó i una mica menys a Astúries, mentre que als marcadors genètics valecians no n'hi ha ni rastre, perquè els moriscs vivien apartats i van ser expulsats gairebé íntegrament. Insisteixo que Vital no diu en cap moment que fossin rebuts per moriscs ni morisques, es tracta més aviat de l'estereotip que ja es tenia llavors de l'espanyol, el mateix dels viatgers del segle XIX que veien morisma per tot arreu perquè això era allò que els dictava el tòpic.
Als magnífics quadres de Vicent Mostre no hi ha res de tocats coriformes, són barrets femenins de palma o de drap, tal com està àmpliament documentat a la zona. També mostres el teu desconeixement en indumentària històrica.
Aquí tens en primer pla replet de morisques valencianes amb el tocat coniforme
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/La_Expulsi%C3%B3n_en_el_Puerto_de_Denia._Vicente_Mostre.jpg
Morisques a Astúries? Però si no en hi havien ni a Sevilla!!
Sutter Island!!!
L'enllaç a l'article basc no funciona.
Sobre els tocats corniformes del Cantàbric:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3422484
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2979223
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8176201
Per contra, res semblant s'ha documentat ni per escrit ni iconogràficament a terres valencianes. No n'hi ha cas.
Les taronges asturianes segueixen allà, igual que fa segles, igual que les llimones de Novales (Cantàbria), i en general a tota la costa del nord, des de la desembocadura del Miño fins a Sant Sebastià, als terrenys assolellats de les valls marítimes. Seria tan senzill com sortir del llogaret i fer una volta per allà. Per descomptat, al concejo de Villaviciosa no hi ha quintana o casa de pagès que no tingui un llimoner o un taronger al costat de l'horri.
https://www.lavozdeasturias.es/noticia/asturias/2022/11/14/temible-psilido-africano-amenaza-naranja-asturiana/00031668451295408254579.htm
I pel que fa als tocats alts de les dones de la cornisa cantàbrica, estan àmpliament documentats, molt especialment per autors estrangers, però també en la nombrosa i reiterada legislació destinada a la seva prohibició, fins que ho van aconseguir a principis del segle XVII.
Això per no parlar del disbarat de venir des de Flandes a desembarcar fent una volta a tota la Península, quan el comerç entre els ports castellans del cantàbric i els de l'atlàntic nord feia diversos segles que estava vent en popa.
De traca.
Lluís, millor explica'm això que no hi ha taronges a Astúries. Aquest és el nivell de l'INH, es veu que Jordi Bilbeny va fer una feina impecable de recerca però se li van escapar les taronges asturianes rodant per l'escala o com és això?
Encara estic esperant que em refutis la Nació Espanyola dels reis gots, que sembla que has quedat en xoc, des d'aquest post no m'has tornat a esgrimir ni un sol argument, només em surts per la tangent.
El la portada de la web de l'INH hi ha dues publicacions: un llibre del Bilbeny del 2020 i un llibre del Mayolas del 2023.
S'ha publicat (o millor dit, "auto-publicat") un llibre del Mandado fa uns mesos, i mai ha aparegut en la portada. I el Bilbeny, curiosament, no ha escrit el prefaci. Curiós.
Algú té una explicació?
Algú ha llegit els llibres del Mandado? Mai ha aparegut cap ressenya dels llibres sobre Ariost.
I tu, Edmund, des de l'anonimat, defenses el Mandado.
I ets l'únic.
Molt i molt curiós.
Pepsi, enlloc de citar goebels tantes vegades, faries millor en lleguir les referencies que Lluis dona de la RAE…
Pepsi, ets màgc!
L'espanyolisme com a moviment polític o cultural em referia. Novament espanyolisme és un terme monopolitzat pel secessionisme com a forma despectiva.
El nacionalisme espanyol no existeix, el darrer partit nacionalista va ser Fuerza Nueva, un altre fantasma del nacionalisme català per espantar el seu ramat.
I de nou, pots mirar-ho als llibres de text de secundària o batxiller, el nacionalisme català sorgeix al segle XIX. Mira que sou tossuts, que al contrari del que deia Goebels, una mentida repetida mil vegades no es converteix en realitat.
… sí sí … és clar! Mandado és el particifi del verb mandar…
I per que saps això dius que has guanyat què?…un debat?…
Enhorabona màgic pepsi!!
"Per començar l'espanyolisme no existeix, és un altre molí de Quixot creat pel nacionalisme català per personificar l'oposició a la secessió de Catalunya. "
(Fernando dixit)
Fals Fernando, molt fals.
Mira que diu la Real Académia Española:
españolismo
1. m. Palabra o uso propios del español hablado en España.
2. m. Cualidad o condición de español.
Sin.:
españolidad, españolía.
3. m. Amor o apego a lo español.
Sin.:
españolía.
Ant.:
antiespañolismo.
4. m. hispanismo.
Sin.:
hispanismo.
Vulgarment cantat com "yo soy español, español, español..."
Però bé, el que havia dit al principi d'aquest fil, és ben cert: l'independentisme català no és un invent actual, com afirma el nacionalisme español, sinó que ja es manifestava fa un segle, com a mínim.
Salut i fins la propera
T'agraeixo la concessió, he guanyat el debat.
Mandado és un cognom castellà de tom i llom, traducció las narices. Un mandado és un subordinat de tota la vida. De nou Lluís, no cal que t'inventis res, ja existeix! Et recomano que compris un diccionari que vas fluix de lèxic castellà.
… volia dir pura…sorry!
Quina obsessió amb el Sr. Mandado!…
No pepsi…No entens res…
Mandado es una barreoera traducció de Manat…la paraula castellana correcta seria " manojo "… si t'en passes com de genoll feu "hinojo” no tindràs problemes per discernir entre mandado i manojo i manat…puta màgia castillana!
I parlant d'Extremadura, no és Mandado un cognom extremeny?
Desconeixes la teva pròpia història, per això arribes a dir que la Nació Espanyola no existeix. Espanya és territori geogràfic, polític i cultural, i el conjunt conforma una nació. No és la primera nació a sorgir a la península ibèrica, després de la caiguda de l'Imperi Romà, durant l'Alta Edat Mitjana, es consolida el Regne Visigot, que durant un "breu" període es consolida com una nació sens dubte, tant en la seva organització política com a legislativa. Tenim bones fonts contemporànies, una de les millors és Sant Isidor de Sevilla, que escriu una oda a Espanya i en parla com a nació. I no és l'únic. Per descomptat, aquesta nació goda es remunta segles abans del sorgiment dels romanços i l'organització territorial moderna que prendrà forma a la Baixa Edat Mitjana, i Catalunya és a segles d'existir. Efectivament el territori de la moderna Catalunya estava inclòs en aquesta Nació Espanyola, capital Toledo.
Efectivament tens raó que español és un préstec lingüístic, no és una paraula d'origen castellà sinó provençal, i és possible que arribés al castellà per mediació del català, però és difícil de saber. No és cap secret, està així descrit al diccionari. L'espanyol és una barreja de diverses llengües ibèriques que pren com a base el castellà, i incorpora paraules de l'astur-lleonès, el gallec, l'aragonès i per tant el català. De totes maneres erres a la teva "predicció" del terme castellà per a espanyol. No has d'inventar res, ja n'hi ha, és hispano. Així apareix a l'Estòria d'Espanya d'Alfonso X, ell ens anomena "los yspanos":
"O espanna si tomas los dones que te da la sabiduria del Rey rresplandeçeras. Otro si en fama &
formosura creçeras. el Rey que es formosura de espanna & thesoro de la filosofia. ensennanças da a
los yspanos tomen las buenas los buenos & den las vanas A los vanos."
https://youtube.com/shorts/GRsLheV2e10?si=6ca1lJEp5aHJ7QAG
Xavi. Y aqui tiene un link interesante de una zona de extremadura.
https://raicesdeperaleda.com/diccionario/frajoles/p-2672
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
"No s'ha d'estudiar res per ser expert."
"L'únic monument a Colom és ell de Barcelona."
"El castellà és un dialecte del català."
Lluís Maria Mandado. Ups! Volia dir "Edmund Cooke".
Vinga, no t'ho prenguis així, si t'entenc. T'entenc amb el que vols dir del CORDE i amb la resta del que dius, però DEIXA DE RECORDAR-ME JA DE UNA ALS ANALFABETS!!! Jo te'n trobo un d'analfabet abans de les cinc.
Mira, per començar, aquí tens variats exemples de les formes Fresoles, Fresols i Fesols a l'Aragó DEL XV(1). Però sembla que son molt complicades de trobar a l'ampla Castella...
I aquí tens l'explicació de la transició o variació de Fesol a Fresol(2)
1. https://an.wikipedia.org/wiki/Phaseolus_vulgaris
2. https://www.migjorn.cat/historic/20131004.1427.php
SHUMMER SHABATSH!!!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Sr. Lluís, efectivament el PP no representa l'espanyolisme. Per començar l'espanyolisme no existeix, és un altre molí de Quixot creat pel nacionalisme català per personificar l'oposició a la secessió de Catalunya. Fora de catalunya, l'oposició a l'independentisme és generalitzada independentment de l'afinitat política. Fixeu-vos que poc representatiu és el PP que en les últimes eleccions nacionals va obtenir 8 milions de vots, això és el 17% de la població d'Espanya, i això que és el partit més votat... Un altre dia podríem comentar sobre aquesta estafa mal anomenada democràcia, que no és res més que una partitocràcia classista i ultracorrupta. Ni el PP, ni l'Ayuso ni cap polític representa absolutament cap majoria en aquest país, per això és fal·laç tractar-los com a referents de res, són tots uns farsants. Crec que he deixat clar el meu profund menyspreu als polítics i buròcrates.
Efectivament, el nacionalisme es basa en la construcció d'un relat històric, i el català no n'és menys. En aquest cas dono tota la raó a aquests malvats espanyolistes, és el que va passar a Alemanya, a Itàlia ia Catalunya, trola va trola ve. I aquesta pàgina n'és la mostra prefecta, es construeix un relat històric a mida per al relat nacionalista més recalcitrant i radical. En mètode del nacionalisme és sempre el mateix, a l'època de l'Alemanya Nazi tot el que era bo d'Europa havia estat fet per la raça ària germànica: l'imperi romà, el classicisme grec, etc.
Per vosaltres tot el bo que ha passat a Europa ha estat fet pels catalans! El renaixement, l'època de les descobertes, etc.
Vinga, posa aquest munt d'exemples en català. Però no us oblideu d'argumentar tant el pas de faseolus a fesol i el pas de fesol a fréjol (oa qualsevol de les variants gallegues, portugueses, asturleoneses o castellanes del vocable). És així com s'indaga en l'etmilogia d'una paraula, documentant els estadis intermedis, quan és possible, o aplicant les lleis d'evolució en els diferents romanços, que solen ser força estables. Perquè no sé si ho saps, però per rastrejar l'origen i el procés històric d'una paraula no n'hi ha prou que et sonin semblants a l'orella. I recorda que el CORDE només documenta la primera aparició ESCRITA d'un terme, no la seva antiguitat efectiva.
A Sevilla, és a dir, EN QUALSEVOL POBLE DE SEVILLA, CADIS O HUELVA I EN QUALSEVOL FAMÍLIA AL MARGE DEL SEU NIVELL D'INSTRUCCIÓ, INCLOUENT LES PERSONES ANALFABETES, a les mongetes blanques se les anomena 'frijones', i aquesta és l'explicació més plau de la paraula a Amèrica. Si tens qualsevol altra hipòtesi no n'hi ha prou amb formular-la, calgui argumentar-la i justificar-la, i això ho has de fer tu, que ets el que ho discuteixes, no llançar la pilota als altres. Es veu que ignores com s'investiga. A qualsevol camp.
El que s'ha dit, comença per enumerar els exemples del pas històric de 'faseolus' a 'fesol', treballa una mica.
SHOMERS SABATSH!!!
Doncs posa'm variats exemples en el castellà dels segles XIV i XV. No serà tan difícil. En el català en hi han a montons i sense tenir el CORDE, on tots els diners van només per al castellà.
Sí, no fa massa. No comprenc com no l'havia vist. Es una peli que no posaven en les tv's convencionals. Molt bona, entre moltes altres, la escena dels Eagles i el taxiste negre, hahaha.
Si no entens res de shomer shabbat (o shomer shabbos), no hauries de parlar del tema.
Bé...tampoc entens res de la filologia, doncs...
Has vist "The Big Lebowski"?
SHOMER SHABASH!!!
Però ahí estan referint-se a la bajoca sencera, la bajoca plana més concretament. No té res a veure amb el que s'entén a Amèrica per frijol.
https://www.udea.edu.co/wps/portal/udea/web/inicio/udea-noticias/udea-noticia/!ut/p/z0/fYyxDoJAEER_xYbS7Kp4akksTIyFhTGwjdnARVbhFo6T-PmCFsbG5mVmMjNAkAI57uXKQdRxNfiMzGW92c5nSYwHNLHBxBzj5Wq-W5zOCHug_4XhQW5tSwlQri7YZ4C0UR-4ehSWI-Tu15Va248eOXEaJBfuInyvnRQ6tr5xY71oIblyVXPNwfoIS_bieNrzQGjulL0ATq6QJw!!/
1527. Podria ser que el mot ja creat a Amèrica retornés a la península. Hi han autors que així ho consideren. A veure si recordo on ho he llegit i ho poso.
"Calabaza de frejoles", Carabassa com a recipient?
https://raicesdeperaleda.com/diccionario/frajoles/p-2672
A les 19:59 h del dissabte, ningú és shomer shabbat.
Perquè avui és Shomer Sabbash..., que sinó coneixereu el que és el dolor!!
no
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
El que m'ha xocat és per què el protonotari de Pere III, Ferrer Saiol, es dediqués a fer la versió castellana.
Donaria certa verosimilitud a la teoria aquesta de que no hi havien dos Peres ni cap guerra dels dos.
A més, la forma asturiana nomás es refereix a la vaina, pero no al fruit, fresol o mongeta, que en diuen faba.
No apareixen aquestes formes al CORDE sr. Abat. No estan per a res documentades.
Sí clar, el traductor. A mi també em fa moltes malifetes de tant en tant.
I fresols de garrofó als de la paella, els grans que fan 5x3x1cms.
I fresols de garrofó als de la paella, els grans que fan 5x3x1cms.
Ah, i al Baix Camp tarragoní també en diuen "fresols".
Mongetes jo anomene a les blanques de pot de vidre.
Això que no estan documentades les variants asturianes o sevillanes ho hauràs de demostrar. Negar l'evidència no et servirà de res, perquè segueixes sense tenir raó.
És el traductor, que ha interpretat 'fresol' com 'maduixa'. Com que la meva llengua materna és el búlgar, em veig obligat a recórrer a la traducció automàtica. Pero vaja, així no baixa el nivell de disbarat, que ho poseu molt alt.
I a més a més, no estan documentades aquestes formes sevillanes, asturlleoneses, etc, i si ho estan són molt tardanes. Això de que aquestes formes eren parlades al s. XV a Sevilla o a Astúries es pur conspiracionisme.
Aleshores els castellans són un veritable portent, perquè van aconseguir estendre un neologisme entre tota la població analfabeta de la meitat occidental de la Península, cosa que inclou Galícia, Astúries, Portugal, Lleó, Extremadura i tota l'Andalusia occidental, generant variants ligüístiques i dialectals conformes als mecanismes evolutius de cada àrea romanç (fréjol, fréjul, frísol, feixó, feijó, feijão, frijón, frejón, fijo...), mentre que a la terra d'origen del vocable només trobem una forma dialectal valenciana (que ja sabem que parlen un català castallanitzat), maduixot, que a més no es refereix a la mongeta, sinó que es tracta d'una variant local de pèsol. Veritablement, el teu coneixement filològic és molt limitat. Prova de confrontar-lo en un fòrum especialitzat, a veure què et diuen.
Està clar que la forma asturlleonesa "Frejol" la va dur l'occità Rodrigo Pérez de Lara o la van agafar de Saiol.
Antoni, jo crec que la desinència "ol" que comparteixen totes les formes americanes desmenteixen la teva teoria sevillana.
Malfia't i encertaràs!!, com em deia ma tia Vicentica. Encara que sigui a mitges.
He vist que el "fesol" castellà del 1380 a que es referia o, millor dit, el "fresoles" castellà a que es referia, es tracta d'una traducció del clàssic llatí "De re rustica" de Pal·ladí, que realitzà Ferrer Saiol al 1380(1), del llatí al català i al castellà, va fer ambdues traduccions d'aquest clàssic(2)(3). Per tant aquest "fresoles" castellà del 1380 es tracta només d'una catalanada, de la que aquesta traducció castellana n'està plena.
1.http://corpus.rae.es/cgi-bin/crpsrvEx.dll?visualizar?tipo1=5&tipo2=0&iniItem=0&ordenar1=0&ordenar2=0&FID=160324\010\C000O16032024102916715.1012.1008&desc={B}+{I}+fresoles{|I},+en+todos+los+medios,+en+{I}CORDE+{|I}+{|B}{BR}&marcas=0
2.https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/58571/1/RST_TESI.pdf
3.(pàg. 204) https://roderic.uv.es/rest/api/core/bitstreams/a4aca509-ced9-4a29-bc17-333b6a69e1f5/content
Xavi, resulta que a Extremadura i Andalusia occidental a les mongetes se les anomena 'frijones', segurament per herència de l'asturleonès (fréjol) que, com el gallec (feixó, feixón) i el portuguès (feijó), deriven totes directament de l'ètim llatí. No et sembla significatiu que sigui precisament la forma sevillana la que va arribar a Amèrica, substituint en alguns casos les paraules prehispàniques?
De totes maneres, vés amb compte, perquè a Lluislluis no li agrada que parlem de mongetes en aquest fil, i en qualsevol moment ens castigarà.
"El uso más común en nuestra región paisa es o era frisol y frisoles, así como en otros lugares se habla de fríjol, frijoles o fríjoles, y hasta de frejoles. Es una locución que puede emplearse conforme con la propia cultura regional. Se ha dicho que el nombre de esa planta leguminosa, frisol, viene del español antiguo, del catalán fresol y del latín que suena faseolus, o del griego faselos."
https://www.elcolombiano.com/opinion/columnistas/el-sabor-unico-de-los-frisoles-BC15240089
Sí, sr. Abat, entenc el concepte que explica, però, ahh, tindrà que referenciar-me el "fesol" castellà del 1380 del que parla i que no surt al CORDE, perquè veig que a continuació dona al "fesol" català la data d'aparició del 1558, que la extret de Dicc.Alcover-Moll, quan aquest mateix diccionari a la mateixa entrada i just abans de la que diu vosté, dona una data anterior a l'obra Spill, 1460, i quan aquest diccionari no té una finalitat o caràcter temporal i exhaustiu com les funcions del CORDE, i per això em fa malfiar-me de vosté si no aporta la referència.
Respecte a la política de tancament setmanal de comentaris, jo ja vaig mostrar la meva contrarietat, perquè es fa curtíssim, jo demanava almenys un mes, i no sé realment què és pretén aconseguir. Però el que s'hagin tancat no té res a veure amb el que vosté reclama, sinó a que es fa setmanalment o cada vuit dies i punt, hagin com hagin quedat els comentaris.
Jo, com que sabia que els comentaris anaven a tancar-se a les 00:18 hores d'avui, perquè recordo que es va publicar el dia 6 a aquesta mateixa hora, e intentat de totes totes fer el comentari i publicar-lo abans i, la veritat, ha quedat un tancament de comentaris niquelat, i a l'ultim minut del partit. Pa enquadrar, hahaaaa.
Sr. Fernando,
No faci trampes, si us plau.
Vosté va acabar l'institut al 2019, jo al 1984 i fa molts anys que m'afaito... i que vitajo. Segurament he viatjat molt més que vosté. Però aquest no és el tema.
M'està dient que Ayuso, davant d'un congrès nacional del PP, no representa l'espanyolisme? Ni tant sols una part?
Bé, crec que vosté no ha estat encertat en dir que l'Ayuso no representa l'espanyolisme. Que a vosté Ayuso no el representa? ni ho se, ni m'importa, però també trobarà en l'espanyolisme d'esquerres la mateixa tesi sobre le nacionalisme català (que els polítics actuals s'han inventat una història i unes reivindicacions nacionals; Lambán, Leguina...Psoe dixit).
Que el segle XIX és el segle dels nacionalismes? estem d'acord. No he dit el contrari, ho he afirmat en el meu anterior missatge.
Però no faci trampes, sr. Fernando, l'indepententisme català fa molts anys que juga en el terreny polític. I aquest article, n'és una prova.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
...per cert, respecte a l'article d'en Carod, ben trabat, però penso que s'ometen, voluntariament o involuntaria, fets capdals que van provocar aquest impuls o reacció de la societat catalana a la independència, tots conseqüència directa de decisions, errors i actuacions de les èlits del moment, èlits totalment foranies a catalunya i fins i tot a castella, és a saber:
- la abolició oficial de la santa inquisició (juliol 1834)
- la desintegració i caiguda lliure durant tot el segle XIX de l'imperi colonial de les espanyes
- la creació oficial de Regne d'Espanya (Amadeu I de Saboya, 16 de novembre de 1870)
- la creació oficial del Regna d'Itàlia ( Victor Manuel II de Saboya, març 1861, el pare d'Amadeu I d'España - tot queda en la família Saboya)
- el retorn dels Borbon, a finals del 1871 amb Alfonso XII, un cop fallida la restauració dels Saboya...i tot continua en família fins avui...amb felipe vi
...Fets que un republicà (d'esquerra republicana de catalunya), no hauria d'ometre quan parla del seu pais, la seva nació, i les seves aspiracions d'autodeterminació per a arribar a ser un estat independent...més màgia, oi Abat?
… i també màgia vaticana, ja que a Roma no surt ni el Vaticà ni el papa de Roma, quan oficialment tenim papes a Roma des del segle primer de la nostra era…i aquest gran cronista oficial dels reis catòlics, Diego Hernandez (o fernandez) de Mendoza, enlloc del papa catolic vaticà hi reflecteix el Preste Juan amb els mateixos simbols que avui fa servir unicament i exclusiva el papa de roma?….
És màgia per a nens!… els nens s'ho creuen tot!!!
I podem dir més …Espanya es un invent català que castella va destruir ja en època del Reis Catòlics …
I no ho dic jo..,ja ho va dir i deixar reflectit en DOCUMENTS que tothom pot llegir l'historiador Diego Hernandez de Mendoza, primer i preferit escribà de Ferran el catolic, al seu llibre "el becerro general”.,, i això és oficial, però ni s'ensenya ni s'explica a ningú…
http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000135656
Màgia castellana!
Lluis, les generalitats són molt vulgars. Jo ni sóc Ayuso ni em representa, així que et pots estalviar la fal·làcia d'autoritat. El nacionalisme català com tots els nacionalismes del món són un invent del segle XIX que sorgeix en una conjuntura social i política molt particular. Qualsevol expert del món, qualsevol, de qualsevol país, et dirà que la concepció de nació com la coneixem avui és molt recent.
Se'm fa divertit com associeu Madrid com si només això fos espanya, com si Ayuso fos la presidenta d'aquest país. És que us és impossible ser seriosos, no concebeu que una persona que visqui a Burgos oa Corunya se la porta al paire Ayuso. Als instituts és el que s'ensenya, que el nacionalisme català com tots sorgeixen al segle XIX, t'ho dic perquè jo en vaig anar a un fins al 2019. Us falta viatjar, conèixer, interactuar amb els malvats castellans per desfer molts dels vostres prejudicis que a més són contraproduents a la vostra causa sobirana, ja que us exposen com a ignorants.
Sr. Fernando:
El 21 de maig del 2022, l'espanyolista Ayuso al discurs de cloenda del 17è Congrés Autonòmic del Partit Popular a Madrid, va afirmar:
"La Generalitat és una administració autonòmica que s'ha inventat una nació".
I aquesta afirmació és la tesi de l'espanyolisme d'avui en dia.
Altra cosa és el segle XIX, moment en que tots els estats escriuen la història a la seva conveniència, com també va fer Espanya.
Igualment Catalunya que també revisà el seu passat i l' interpretà en clau nacional, fet que evità la seva desaparició de la història.
I justament aquest article desmunta la tesi de l'espanyolisme actual
S'agraeix aquesta lliçó d'història del catalanisme del sr. Carod-Rovira, però sento rectificar-li, encara que sigui en clau d'humor intra-INH.
L'heroi cubà José Martí era fill d'un valencià i va viure a València, però senyor meu, és València de Don Juan, Castilla Lión.
L'espanyolisme no ho diu aixo, l'espanyolisme diu que el nacionalisme català és un invent des del segle XIX que és el que aquest article està mostrant. Fal·làcies d'home de palla no, he Lluis?
Un altre fet que desmunta la tesi espanyolista actual, que l'independentisme és un invent dels polítics d'avui.
Els motius que impulsen el desig independentista, fa molts anys que estan presents.
Una altre cosa és com incideixen en la societat catalana