Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 01-12-2014  |  PROJECTE LLEONARD
3538

Conferència d'en Paolo Pellegrino sobre els enigmes d'El Sant Sopar de Leonardo da Vinci

Molts amants de la història es van donar cita una vegada més al cicle de conferències de l'INH.

Fotografia durant la conferència

Què amaga El Sant Sopar de Leonardo da Vinci? Aquesta és la pregunta que es va fer el passat dimarts 26 de novembre del 2014 l'investigador de l'Institut Nova Història, Paolo Pellegrino, a la seva conferència a la Seu de l'Associació Nova de Barcelona. La xerrada, que forma part del 'Cicle de conferències de tardor de l'Institut Nova Història', va tenir una notable assistència de públic, i va iniciar-se amb una anàlisi detallada de l'obra del genial pintor renaixentista, observant tots els aspectes tècnics possibles: dimensions, estat de conservació, material, perspectiva, intencionalitat, tècniques de treball de l'artista, etc.

A partir d'aquí, en Paolo Pellegrino va passar a plantejar i argumentar la seva hipòtesi, que aporta una interpretació diferent a la típicament religiosa de l'obra d'en Lleonard. L'investigador considera que El Sant Sopar denuncia de manera encoberta l'assassinat del marit d'Isabel d'Aragó, Gian Galeazzo Sforza, per part de Ludovico Sforza, més conegut com 'Ludovico il Moro'.

Les ambicions d'expansió de la corona catalana pel territori italià, porten Ferran I de Nàpols a lligar les noces de dues de les seves més destacades dames familiars. I ho fa amb els dos pretendents al tron milanès: Beatriu d'Este i Aragó es casarà amb Ludovico il Moro i Isabel d'Aragó es casarà amb Gian Galeazzo. D'aquesta manera, fos qui fos qui heretés el ducat estaria emparentat amb la casa reial catalana. Les noces de Beatriu amb Ludovico seran organitzades per Leonardo da Vinci, qui arriba a Milà de la mà de les dames napolitanes.

D'altra banda, la història ens explica que aquest Ludovico Sforza, quart fill de Francesc Sforza, no tenía accés al tron de Milà. Però després de l'assassinat del seu germà gran, Galeazo María Sforza, el 1476, la corona va passar al seu nebot menor d'edat Gian Galeazzo Sforza. Ludovico llavors es va apoderar del control del govern de Milà durant la minoria d'edat de Gian Galeazzo. Però el jove un cop casat amb Isabel d'Aragó va començar a reclamar-li el poder. Quan Gian Galeazzo mor inesperadament el 1494, Ludovico rep la corona del ducat de mans dels nobles milanesos el 22 d'octubre.

Tanmateix, per en Paolo Pellegrino, aquesta no és la versió que es dedueix del quadre de Leonardo, que estaria denunciant l'assassinat del jove Gian Galeazzo, enverinat, per part de Ludovico il Moro. Alguns detalls de l'obra revelen que no és un Sant Sopar com els habituals, perquè a diferència de la majoria de quadres amb aquest motiu religiós, cap dels comensals no té aurèola sagrada, ni Jesús celebra l'eucaristia. Comparant retrats, Paolo aconsegueix demostrar que el model per a la figura de Jesús és el malaurat Gian Galeazzo, i que Sant Joan, amb rostre femení, és Isabel d'Aragó. A la banda esquerra del quadre, hi hauria representat el bàndol dels Sforza, amb un personatge (el Sant Pere) amenaçant amb un ganivet a Isabel, i amb Ludovico, caracteritzat com a Judes, amb un color de pell més fosc. A la banda dreta, també trobem un retrat del mateix Leonardo, figura amb barba blanca, a la qual se li han arrencat els ulls, per evitar que es percebi que mira a l'espectador, delatant així que és un autoretrat del pintor.

Amb nombrosos documents gràfics, de les cròniques i dels relats d'aquell temps, i l'anàlisi de cadascuna de les figures, en Paolo Pellegrino demostra que Leonardo va explicar en el quadre allò que sota la tirania de Ludovico no es podia explicar sense córrer perill de mort. I el quadre, que fins ara hem considerat unànimement una obra d'art per la seva bellesa estètica, amb la interpretació de l'investigador de l'INH agafa un nou interès pel fet de revelar-nos el seu veritable significat ocult.

Daniel S Bello




versió per imprimir

  1. Detox
    08-04-2016 20:46

    Vaig aprofitar una visita a Milà, per anar a veure: Il Cenacolo o L'Ultima Cena. La visita està molt ben organitzada i els guies donen molts detalls sobre el mural d'en Lleonard. Entre ells vull destacar:
    * la tècnica utilitzada era innovadora i denominada 'fresc' o 'al fresc'. Pregunta al guia: què significa fresc? Resposta: en italià antic significa 'freddo'.
    * aquesta tècnica no es va utilitzar més a Milà, perquè no és adequada pel seu clima.
    * un dels principals ingredients utilitzat en aquesta tècnica és la saba de l'olivera!!!

  2. Isidre
    10-12-2014 00:12

    en aquest web es dedica massa esforços a contestar i intentar neutralitzar personatges camuflats a qui el coneixement els importa ben poc. Només pretenen provocar i malintencionar respostes per desviar el tema. Aquí es mostra exemples, elements, analítiques i comparatives que, fins ara, mai havien traspassat l'anècdota. Els hi molesta..., ells sabran. Els qüestiona a ells?? No pas, es qüestiona un relat que ha imperat durant segles i que, mica en mica, anem desgranant i desmuntant.

  3. Xavier
    08-12-2014 17:49

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  4. PAolo
    08-12-2014 08:23

    Jo no tinc cap mèrit ni culpa, és el sol que entra per la finestra al matí que il·lumina la meva ment...

  5. Isidre
    06-12-2014 23:57

    Osti SIURANA, doncs ja està, pleguem!!! quina vergonya que ens assenyalin amb "cachondeo"... ui, avui no dormo. Ara, t'asseguro que si ens arriba a lloar, hagués flipat més que amb tota la maria de la bíblia

  6. SIURANA
    06-12-2014 22:51

    Por fin lo habeís conseguido; ya sois conocidos internacionalmente.El corriere della sera os dedica un articulo y se mofa de vuestras teorías sobre la catalanitat de Leonard , de Colon y de Americo

  7. Cesc
    06-12-2014 20:55

    Això que has dit t'ho apliques a tu

  8. David
    06-12-2014 00:14

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Cesc
    05-12-2014 15:02

    Perquè escrius aquests rotllos. No veus que ningú té ganes de llegir les teves llargues i tendencioses explicacions ?. Si t'agrada escriure i investigar t'aconsellaria que busquessis una pàgina d'erudició. Estic convençut que la teva corda els encantarà

  10. cesc
    05-12-2014 12:55

    No confiïs. Quan els signes són catalans te les dónes d'intel·ligent (ja, ja, ja), però quan els símbols són espanyols llavors subratlles el fet. ¿Perquè Zurbarán havia de pintar a catalans a la rendició de Sevilla si encara no existia el nacionalisme català? .¿ Perquè Zurbarán no pintava banderes d'Espanya o castells? .¿ Això són preguntes ridícules ?. No lliga, no encaixa. Això són preguntes pròpies d'algú que està interessat en conèixer la veritat.

    Pel que fa a Dalí. Imagina per un moment que Dalí surt a TV i diu que el descobriment d'Amèrica va ser català. No tenia suficients ous en el seu teatre museu per dir això en ple franquisme. Dalí és de l'Empordà i coneix de viva veu que el descobriment d'Amèrica s'ha dut a terme per gent de la seva comarca. Doncs ho pinta en un quadre. Jo penso això

  11. Cesc
    05-12-2014 11:41

    " Dalí y Surbarà también lo sabían, y lo explican en sus cuadros" . En aquest cas no s'han de fer inerpretacions. Si mires - La rendición de Sevilla- no has de fer cap interpretació. Zurbarán pinta qui va conquerir Sevilla, els mercedaris catalans al 1247 aprox. (altra cosa es el que diu la història oficial). Si mires el quadre d'en Dali - El descubriment d'Amèrica- no trobaràs cap castell ni cap lleó

  12. Arnau Mir de Tost
    05-12-2014 08:41

    La conferència d'en Pellegrino excel·lent: no sols va descobrir els lligams de tots aquells personatges entre si i amb els personatges històrics; no sols va demostrar que el quadre tenia intencionalitat política i social, no sols va demostrar que havia fet una recerca en profunditat; és que a més va ser molt didàctic ! (deu ser perquè és professior d'universitat).

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23737
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
l'Estat creat pels catalans -durant els segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena- mai no...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]