Defensen que 'El Quixot' realment està inspirat en paisatges de Lleó

Hahahahahaha! Potser sí que és cert que l'Albert i jo som la mateixa persona!.Ja dubto, perquè en les nostres intervencions defensem tots dos si fa no fa el mateix!

Pinetell, mercès pels teus mots..Unes quantes precisions. Els fiilòlegs escriuen història o s'abeuren de la història d'ençà que al món occidental va néixer la filologia, és a dir a Alexandria i en Bilbeny é historiador i filòleg.No, no sento discrepar de tu. Els components de Nova Història no despotriquen contra ningú. Altra cosa són alguns comentaristes, com també passa àmb la gent que defensa la història oficial. Paranoies. Perdona, emprant aquest terme em sembla que ets tu qui despotriques -i d'una manera molt grollera- una feina conscient, constant, exhaustivament referenciada i que et convido a llegir. Estelada. La pregunta és: l'estelada amaga els problemes reals o per contra n'és un símptoma? A tu et sembla que hi ha catalans de primera categoria i catalans de segona categoria? Vols dir que no ets tu qui ho viu o ho vol viure així?Nosltres no. El projecte de l'"estelada" és eminentment democràtic i pacífic, com pots comprovar. Podries argumentar en contra d'aquesta evidència? La qüestió de les tribunes mediàtiques ja ha estat contestat.Et remeto al meu comentari sobre el tema. Són poques, malauradament, les nostres. Subvencions. Bé el mateix Bilbeny ja n'ha parlat en una entrada al web. L'hauries de llegir.. És una calúmnia sorgida del Mundo. I, d'altra banda quin problema hi ha que se subvencioni un curs? On és el problema? Per què no hi poden anar càrrecs electes? Quin mal hi ha? Què passa amb els guardons al patriotisme? Que no ho fa tothom? Què són els premis prínceps d'Astúries? Que és una cosa dolenta si el que es defensa són investigacions de fets amagats de la nostra història? Podries argumentar perquè no és seriosa la recerca que es fa des de Nova Història? És el teu deure ètic demostrar que no és seriosa. Repeteixo tens el deure moral d'argumentar que el que aquí i en llibres es publica són rucades. Hi torno. La teva consciència moral t'ha d'obligar a provar les teves afirmacions. Sinó ho proves, hauré de dubtar de la teva bona fe. La posició de Catalunya i els Països Catalans era francament prou bona al segle XVI. I així ho està demostrant el senyor Garcia Espuche. És això és el que sabem prou bé! Precisament Catalunya i sobretot el País Valencià i les Ill es del segle XVI tenien una població molt gran -com encara passa ara. És l'interior de la Península que estava despoblat, tal com passa ara. Dius que els estats catalans no podien sostenir grans descobriments i conquestes. D'antuvi, ja pressuposo que acceptes i tens coll avall que aquests descobriments els varen fer els catalans de tota la Confederació. Per tant, m'imagino que aquesta "paranoia" que ha descobert en Bilbeny i Nova Història ja no és tanta "paranoia"? O m'equivoco en la meva apreciació? Com expliques els mapes i més mapes i més mapes on surt l'ensenya de Catalunya i dels estats de la confederació catalana? La pèrdua de cort es va produir perquè Felip I de Catalunya i II de Castella va voler marxar d'uns territoris i una societat rics i esplenderosos perquè se sentia massa controlat.Érem una monarquia parlamentària. Castella va rebre en candeletes Felip II i els nobles catalans de la confederació que el seguiren.El que va acabar afectant la producció cultural va ser ras i curt la repressió de la monarquia i de la Inquisició sobretot a partir de Felip II de Castella. amb l'aquiescència de les capes dirigents locals. Saps quantes universitats teníem? al XVI? Sis! Quantes Castella: una! No és que ens vulguem apropiar de res, sinó que hi ha indicis raonables i més que raonables que Lleonard i Erasme poden ser catalans. Del primer, com és que té un escut tribarrat? Del segon, com és que l'erasmisme es mou per la cort de Carles I i per tot el Mediterrani? Qui era Erasme, aquesta persona tan influent a tota Europa? Fer preguntes i mostrar dubtes raonables no desqualifica a ningú. Al contrari el requalifica, si se'm permet l'expressió. La concepció de la nació que té lNH és la que té tot poble que se sent poble. És a dir la voluntat de ser. La voluntat de ser dels que hi ha aquí i dels que vénen a viure aquí. Quant al que dius del Romanticisme alemany és, senzillament, una infàmia. Que Nova Història no entén les societats prèvies al capitalisme? I tant que les entén!. Si Catalunya és fruit del feudalisme! Ara bé, al segle XIII la Confederació va anar esdevenint una societat eminentment comercial pel comèrc marítim pel Mediterrani i per l'Europa atlàntica. I una nació/estat pot existir de qualsevol manera. No hi havia mercat interior a la Confederació? D'on ho treus, això? El que sí que va enriquir els estats catalans va ser l'experiència acumulada en conquestes i en comerç des del segle XIII fins al XVIII. D'altra banda, gran part del blat provenia, com sempre s'ha dit, de Sicília, un estat membre de la Confederació. Es pot existir perfectament com a nació/estat "allà on els senyors alt-justiciers tenen facultat per condemnar a mort i on hi ha guerres privades fins ben entrat el SVII. Que no ha passat el mateix a Castella amb la guerra civil del XIV, a França amb la Guerra dels cent anys o Anglaterra amb la Guerra de les dues Roses? Altrament, que no vam tenir l'aixecament dels Remences i les Germanies contra el despotisme dels nobles? Quant a la fiscalitat, precisament la Generalitat -les Generalitats- varen néixer com a òrgan recaptadors d'impostos. D'aquí la seva força. El poder militar català de tota la Confederació va conquerir Sardenya i Nàpols i Sicília al seu temps i al XV-XVI va recuperar Nàpols -amb en Folch de Cardona, que és el veritable Gran Capità-, va saquejar Roma, s'apoderà de Milà, va vèncer els francesos a Serignola i Garellano, va intervenir decisivament a la batalla de Lepanto, va conquerir Oran, Tunis i la Goleta al nord d'Africa, va fer la primera conquesta d'Amèrica i més endavant la va continuar amb Castella, va ser la clau perquè durant el segle XVI ni francesos ni anglesos aconseguissin endinsar-se cap a Amèrica. Fins i tot l'Armada Invencible estava constituïda per vaixells de la Confederació Catalana i Portugal, per tal com Castella no tenia marina. És precisament amb la derrota de l'Armada Invencible -una de ls fotos que encapçalen el web hi surten reproduïdes banderes catalanes dels vaixells que participaren en aquesta Armada- que Anglaterra i França van aconseguir passar a Amèrica. Qui no podia oposar un poder fiscal o militar equiparable al d´entitats estatalitzants com els absolutismes hispànic i francès van ser tots els estats catalans arran dels impostos del cadastre, imposats pel rei Felip IV de Catalunya i V de Castella. El 1640, el que va passar és que els estats catalans van deixar d'estar coordinats, de manera que els valencians ni els aragonesos no van ajudar els catalans -com tampoc els catalans i valencians van ajudar l'Aragó el 1591-. I encara més: França i Castella van pactar en una guerra per a ells també interminable. Sense el pacte de Castella amb França, Catalunya no hauria caigut ni hauria perdut la Catalunya-Nord..Al Tractat de Gènova, i tant que es considera Catalunya com un ens estat!. I al d'Utrech també.No ,no, Catalunya existeix quan es desfà del poder dels francs -no amb Guifré el Pilós, sinó amb Borrell II un segle després, i els comtats es lliguen a l'entorn del Comtat de Barcelona en termes de vassallatge. I encara més, tan era la potència de Catalunya que sotmet territoris del sud d'Occitània i adquireix com a territori vasall el regne d'Aragó.I desenvolupa lleis pròpies i no està sotmesa a ningú més i no hi ha guarnicions estrangeres que vigilin els catalans, com sí que va passar després de la desfeta del 1715 amb la caiguda de Mallorca..Quant al que dius del Comte Guifré, doncs pot resultar molt interessant. És per escoltar-te. Per cert, qui sou? Que al segle XIX la burgesia catalana no va construir el seu Estat-Nació sinó que va preferir el mercat espanyol, sí, és cert, però la voluntat d'independència hi era en moltes mentalitats i fins i tot entre el poble, -com diuen viatjants estrangers i manifesta fins i tot un Prat de la Riba i...anarquistes!. El que passava és que no la veien factible.Això de la nació com una entitat immanent, nosaltres no ho hem dit mai. És una conclusió que t'has forjat tu. La nació es tracta purament i senzilla d'un acte de voluntat de la gent de ser un cos polític diferent.. Si la gent ho vol, hi ha nació. Si la gent no ho vol, no n'hi ha. Així de senzill. I és el que demanem que es pregunti en votació. És Espanya qui funciona en termes de nació immanent, com veiem per tot arreu! Tots sabem perquè Catalunya-Nord ha perdut -i només en part- alguns dels seus trets nacionalitaris. És a causa de l'aculturació francesa. Però es pot recuperar, si hi ha voluntat es clar. Quant al País Valèncià, s'explica perquè hi va haver una lluita molt dura per al predomini a la Confederació entre Catalunya i el P. Valencià. És a dir, entre Barcelona i València. És precisament el que explicarà avui a dos quarts de 9 en Pep Mayolas a Lliçà de Munt. Corre! Encara ets a temps d'anar-hi!. Clar que entenem que una nació és un fet històric. Si és que és més que evident! Salutacions.

pinetell, despoticar o criticar a aquelles persones que avalen historia oficial podría ser un pecat. Però si el que s'avala són incongruències i mentides, a l'INH ens autoperdonem per aquests pecat calumniosos.... L'estelada s'entén, agradi o no, com una posible opció de la solución que necesita el País i la seva ciutadania, i per unir, enlloc de mantener una majoria de la societat esclavitzada a la nació castellano-española. La recerca, d'entrada, és seriosa o no en funció dels resultats. Però t'asseguro que no hem absorvit cap euro que anés destinat a investigació "seriosa". Bé, de fet, de momento, no treiem ni la son a ningú. Si haguessis llegit a l'Albert Espuche entendries el perquè a l'INH sabem que la Catalunya dels segle XVI era en posición económica i demográfica per fer el que defensem que va fer. Hauries de llegar tractats de demografía a la Península, hauries de llegir com els oficialistes heu encaixat la pobra-mediocre-tirada universitat de Salamanca com si fos el centre del coneixement europeu, hauries de poder ubicar la falsa partida de naixement del Carvantes (bé, per a tu possiblement de lectura Cervantes), o l'edició "anónima castellana" del Tirante el Blanco el 1511 a Valladolid, etc etc La pèrdua de producció cultural (imagino que en català) que ens llences caldria situar-la a l'obligació de la traducció al castellà, i al robatori d'obres per part de censors (com el mateix Lope de Vega...). Saps que no ens aporpiem de res, només mostrem la versió que considerem correcta i adequada per l'argumentari i les proves amb les que treballem. Per tant, lamento anunciar-te que no ens sentim desqualificats pels que negueu el que mostrem. Sobre la nació, no sé com encaixara-ho, de fet m'importa poc, encara que si és així perquè ho has aprofundit, no li sé veure el problema. Llavors, però, m'agradaria saber com descrius la concepció que fan els castellano-espanyols sobre la seva concepció de nació que ens llencen diàriament. No sembla que hagis llegit, tampoc, al Pierre Vilar sobre la nació, el mercat, encaixat a la nació pre-capitalista catalana. Et recordo tot el procés desnacionalitzador a partir de Felip II, quasi un segle abans del 1640. O sigui, un cop perduda la independència, fins avui, no pintes ni una aquarel.la en recaptació general d'impostos, i a nivel internacional (p.exemple). Quan dius que "nosaltres" sí que qüestionem la història oficial, a qui et refereixes?? I no entenc la introducció sobre Guifré, ni entenc el que "no entenem" la nació com a fet històric i dialèctic....

Francesc,celebro que amb tu es pugui discutir amb sereneitat.A mi no em sembla malament que els filòlegs escriguin d´història,ni que hagin historiadors que no segueixin les posicions de Carles Marx i respecto totes les sensibilitats.El que no em sembla de rebut és que hagi un senyor que es dediqui a despotricar contra la història que anomena oficial perque no avala les seves paranoies.En un moment en què l´estelada està fent-se servir per tapar en part dels problemes reals de la societat i per a dividir la societat en catalans de primera i segona categoria,a l´INH resulta que se li concedeixen tribunes mediàtiques i subvencions via Diputació de Girona i se l´avala amb la presència de càrrecs electes a la trobada de Crespià i amb guardons al patriotisme,mentre que es retalla la recerca seriosa. Encara que algunes recerques de l´INH manifestin una erudició important,vosaltres sabeu prou bé que la Catalunya del segle XVI no era en posició ni econòmica ni demogràfica per sostenir grans descobriments i conquestes,i la pèrdua de cort havia afectat la producció cultural pel que és poc probable que generés el gruix de la producció cultural de l´època com preteneu vosaltres.Apropiar-se de la literatura castellana,de Leonardo i d´Erasme desqualifica per si sol als seus autors. La concepció de la nació que té l´INH és la essencialista,etnicista,immanent i mística pròpia del romanticisme alemany del XIX de matriu reaccionària en què la nació és una entitat eterna que manifesta l´"esperit del poble" al llarg de la història,exigint la submissió dels seus subdits.Així no és estrany que l´INH no pugui entendre les societats prèvies al capitalisme.Com pot existir una nació quan on no hi ha mercat interior,allà on els senyors alt-justiciers tenen facultat per condemnar a mort i hi ha guerres privades fins ben entrat el SVII?. La Generalitat no podia oposar un poder fiscal o militar equiparable al d´entitats estatalitzants com els absolutismes hispànic i francès com es va posar de relleu el 1640-41.Als Tractats de Westfàlia i d´Utrecht no es reconeix Catalunya com entitat estatal,així amb als pactes de Gènova de 1705.Francesc diu que la nació catalana existeix des dels francs i des de Guifré el Pilòs,afirmació voluntarista.Per cert les últimes recerques diuen que Guifré no va ser comte a Girona,ni va encetar cap moviment repoblador ni va morir al Solsonès,nosaltres sí que qúestionem la història oficial!.Al segle XIX la burgesia catalana no va construir el seu Estat-Nació sinó que va preferir el mercat espanyol.Si la nació és una entitat immanent perquè Catalunya-Nord i València han perdut els seus trets nacionalitaris catalans en bona mesura? no enteneu la nació com un fet històric i dialèctic.En fi no m´extèn més.

Lluís M.Mandado, en el teu post del dia 22-10 hi dius: "En el meu proper llibre "El Sit era Català", apareixerà que el xixonenc Servent era descendent dels senyors catalans de Cervantes Sanàbria." Què vol dir "senyors catalans de Cervantes Sanabria"? Tinc entès que Cervantes-Sanabria són topònims del regne de Lleó. Per cert, els avantpassats dels Servent de Xixona, no provenien de Cerdanya? Bé, ja me'n faig càrrec que potser no és el moment i el lloc més adient per a desvelar els detalls del treball, però s'agrairia molt algun tipus d'aclariment en aquest sentit, ni que siguin 5 cèntims. Altrament, comentar que esperem amb candeletes les investigacions sobre El Sit (curiosa ortografia del nom, em va costar al principi saber a qui corresponia). Seran molt benvingudes, ens cal una mica de llum sobre l'enigma d'un dels grans mites medievals, directament emparentat, abans o després, amb la noblesa i reialesa de diferents regnes hispànics. Per acabar, no cal dir que els que hem gaudit amb els treballs d'en Lluís M.Mandado i Rossell sobre el Quixot ('El Quixote va esborrar El Quixot') estem delerosos de poder accedir a alguna nova publicació, especialment sobre l'estudi de l'obra de l'Ariost "Orland Furiós" que has anat anunciant darrerament en articles i conferències. No és per a menar la pressa, car som conscients de l'envergadura i abast d'aquest ambiciós estudi interpretatiu. Només és un avís, una aclucada d'ull, atès que no tenim altra forma d'establir contacte, perquè quedi dit que ens mantenim amatents. Res més. Ah sí, felicitar en Francesc per la seva paciència infinita amb tota mena de trolls i similars, alguns amb més bona fe que d'altres. Llarga vida a l'INH, i endavant amb la vostra tasca impagable. Fins ben aviat.

Albert, cada cosa té el seu temps i hi ha un temps per cada cosa. Cal investigació. I tant! Però cal anar divulgant, també, i polemitzar quan calgui.

Francesc, al que intentes replicar-los o discutir, a n'això se li diu "intent de genocidi". I, els qui ho neguensón negacionistes o defensors del que neguen, I es queden tant amples. per això no cal discutir amb ells, ni amb els acadèmics que ens matxuquen perquè defensen el seu salari. Ells están incapacitats per ubicar la falsa partida de naixement del CARVANTES a Alcalá de Henares. O la mateixa "oficial" edició del Tirante el Blanco-1511 a Valladolid... Temps que perdem, temps que no destinem a investigación. Això és el que volen.

Pinetell, gràcies per les teves paraules. *** No, Catalunya era un centre de civilització europea. Un. N'hi havia d'altres. com sabem. La puixança de França i Anglaterra, l'imperi austro-hungarès, Holanda, Portugal, Rússia.... El problema és que el centre civilitzatori català molestava profundament. Sobretot a França i a Castella...M'agrada això de la criptocatalonologia. Potser estem creant una nova ciènla Criptocatalanogia,.sí . ***Conspiranoica? Conspiranoica, o més aviat dir-ne conspiració tot curt. Des fer l'equívoc és cabdal. Essencialista? Descobrir, posem per cas, on algú ha amagat les sabates és essencialisme? No, és descobrir les sabates amagades i posar-te-les. Així, no vas descalç. Herois ***.Tampoc es tracta d'incrementar herois. Si hi són bé i si no també..*** Això dels Estats Nació és més vell que l'anar a peu. Que no ho era Israel uns segles abans del temps de Crist? I l'Egipte antic? I els hitites? I l'imperi romà? I els sumeris? I els inques i azteques i els maies? I la Xina? Segur que tots ells eren estats pre-nacionals i pre-estatals? Jo estic convençut que no.*** No, Catalunya és una nació d'ençà que es desempallega del poder franc. *** Riquer mai va posar damunt la taula la qüestió essencial de la censura, tot i que va fer una feinada admirable. En Bilbeny és històriogràfiacament revolucionari per això. I és que CAP estat del món s'ha posat seriosament a investigar fins a les darreres conseqüències el paper de la història en el relat de la història de l'estat en qüestió Ens trobaríem amb moltes sorpreses si això es fes..Jo no he vist mai que les investigacions d'en Bilbeny surtin a la Vanguardia o el Periódico o el País o el Mundo, o la la Revista Sàpiens o l'Avenç...ni Libertad Digital, ni la 1, ni la 2. la 4, Tele Cinco ,la Sexta ni tampoc a les universitats. Les tribunes mediàtiques a què participa són una mica TV3 i algunes ràdios de pobles o algunes vegades a Catalunya-Ràdio. El que sí que hi ha és la xarxa, que en aquest sentit és un regal del cel. ****Els historiadors nostres estan pressionats per la mateixa universitat: si defensen les tesis d'ell pot perillar-los el lloc de treball que no tenen segur, o bé la promoció. Però molts d'amagat l'ajuden.. *** Científica. El problema que veig en la teva afirmació és que estic segur que no t'has llegit els seus llibres ni els seus articles farcits de notes a peu de pàgina. I això no pot ser, Pinetell. *** Historiadors antibilbenyistes per la independència que no recolzen les seves tesis. Bé, ja he insinuat que això s'hauria de matisar, però és cert, n'hi ha. I en certa manera és humà. Costa molt desmuntar un relat sobre la història que es té molt arrelat des de petits! A mi mateix em costa però veient les proves tan aclaparadores m'hi he d'enfrontar. ****El Mundo, bé, d'aquest diari ja en sabem la línia editorial. Mira, a Catalunya li ha anat millor quan a deixat d'escagassar-se del que diu Madrid (concepte) i hem mirat ciutats i paísos molt més dinàmics i democràtics. Tota la cultura catalana del segle XX ho demostra. I és aquest el camí que cal seguir..Salutacions cordials.

Pinetell, JO, Trol, en definitiva... estimat professor. d'exemple de manipulació de la Història te'n posaré un de ben recent: "La Real Academia de la Historia canoniza a Rajoy El Diccionario Biográfico presenta a Rajoy como "amante de la lectura y apasionado de los deportes, introvertido y discreto", y destaca su papel "relevante" en las crisis de Perejil, el Prestige y la Guerra de Iraq o en la renovación del ideario político del PP". http://www.eldiario.es/cultura/Diccionario_Bibliografico_Espanol-Mariano_Rajoy_0_191781634.html ... i tu, vinga tragar i vinga tragar.

Coi, tens raó... i és Clar!!!!! pleguem, naltros som uns babaus i vivíem a ..., a l'Olimp??

Nou vingut i illetrat Trol, a qualsevol fórum públic, hom llegeix i pregunta o qüestiona sobre el que no ha entès o no quadra sobre el que el relat d'on s'ubica el fórum, exposa. Lo teu és, com qualsevol destructor que hi circula, un intent de lapidació genérica... El teu problema no és el nostre. Una munió de proves i exemples exposen clarament els elements que constitueixen la mecánica de la manipulació-aniquilació-adulteració....

Aquí és parla molt del "censor", però... Quí era? El vostre Profeta xerra molt sobre aquest tema, "l´Inquisició castellana", "la censura", però... Quí era aquesta gent? Ara resultará que l´INH s´ha tornat en un Gollem que defensa el catalans de l´historia (mal feta, oi?) dels malvats espanyols menja nens! Ei, per què no escriure un article "sobre aquesta gent" castellana i tant dolenta? M´agradaría saber noms i cognoms!

No t'emprenyis Trol. D'aqui uns dies hi tornes amb un altre nom. Vinga! Records per a en Pinetell

Pinetell: com pots veure, "no n´hi ha mes `Istória´ que la del INH, i En Bilbeny és el seu Profeta". Aqui no importa res la inteligéncia, com a José Millán-Astray ("muera la inteligencia"). Poc importa tabmé que En Cervantes digues sobre Garcilaso de la Vega a "El Quixot": "Gran poeta castellano nuestro" (cap. VI, parte 2ª). En fi, ja s´ho faran!

Un petit afegitó: en Martí de Riquer no va prlar mai d'en Servent perquè senzillament no el buscava, En M. de Riquer va ser un gran investigador i va dir que el Quixot va ser un èxit com pocs. I sobretot a Barcelona, ciutat amb permanent tensió, com tots els Països Catalans, amb la monarquia? Per què a Barcelona i no a Sevilla o a Burgos, Madrid o Burgos? Sí En Riquer diu que en Rocaguinarda era un personatge exòtic, semi-romàntic, aventurer. Però la realitat no era ben bé aquesta. En Rocaguinarda era una mena de terrorista que atacava i assassinava persones lligades amb l'autoritat reial. Altrament el gran investigador es fa ressò de la tradició que Cervantes/Servent tenia una casa davant de la platja de Barcelona -Pg. Colom núm 2- al costat de Capitania. I moltess altres coses. Tot fa cara que en Riquer no va tenir gens en compte la censura i es va creure la història oficial. Ara bé, no va parar d'investigar i això fins al punt que els seus descobriments arriben a posar en solfa la mateixa història oficial.

Pinetell, heu d'explicar d'una manera científica perquè el Quixot està ple de catalanismes, com en aquest web s'ha exposat diversos cops. Heu de donar raó des de la raó desapassionada al fet que la partida de Cervantes d'Alcalà d'Henares estigui falsificada. És el vostre deure, com a científics i investigadors, explicar perquè els documents que ens han arribat de l'època ens diuen o algu els fa dir que ningú no sap on va néixer el nostre autor, mentre la seva obra esdevenia un èxit esclatant. Us cal explicar d'una manera convincent perquè un suposat Cervantes de Castella exhalça un enemic de la monarquia com l'era en Perot Rocaguinarda i, en canvi, fa disminuir el protagonisme de Don Quixot. Han de resoldre també perquè el Quixot és vençut a Barcelona i és aquí on recupera la raó. Es necessari que des de la ciència més rigorosa s'expliqui perquè el Quixot s'anomena rei a ell mateix´i a l'Aragó es tríi a dit com a governador general -títol típic de les institucions catalanes- un pobre pagès com en Sanxo i per què es fa un gran elogi de Barcelona i de València i dels catalans en general, si figura que Cervantes, com he dit més amunt, estava compromès de cos i ànima amb el Regne de Castella. Us cal investigar amb tota rigorositat perquè la partida de naixement d'Alcalà surt un "Miguel de" al marge del text i en lletra diferent i perquè surt un Carbantes i per què apareixen obres de Cervantes a la catedral de Sevilla sense que hi aparegui el nom de l'autor. Cal que engruneu el fet que a Barcelona es facin mascarades amb don Quixot etc.... abans o mentre s'estava imprimint l'obra. Fa falta desenvolupar arguments des de la ciencia filològica que esclareixin que a tot un Lope, familiar de la Inquisició que es va enemistar acarnissadament amb Cervantes, resulta que digui que no sap d'on ve. És versemblant que algú s'enemisti acarnissadament amb algú sense conèixer-lo, oi més si és un inquisidor? Cal raonar perquè a un fill d'un metge molt pobre, amb una germana analfabeta, la seva mare faci el possible a valència per demanar diners per al seu rescat, si tenim en compte que s'empresonaven i es rescataven presoners que eren de llinatge alt. I en aquest tenor, és creïble que el nostre escriptor demani a Felip II passar a Amèrica com a recaptador d'impostos atenent el seu full de servei al rei, tal com era costum entre els seus avantpassats, a Oran, Tunis i la Goleta i a Flandes i a Itàlia, sota les ordres del valencià Miquel de Montcada? Que no era fill d'un poble metge? I si era fill d'un pobre metge, com podem explicar per lògica aquest estret contacte amb la monarquia? Resumint. Em sembla, Pinetell, que us equivoqueu. A hores d'ara no és pas tant INH qui ha d'argumentar les qüestions més amunt plantejades com sí que ho han de fer, més enllà de desqualificacions barroeres i estúpides, els seus contraris. Sí, són sobretot els contraris a les tesis d'aquest Institut qui han de fer-se càrrec dels problemes ací plantejats i entre tots mirar d'anar solucionant els enigmes. Parafrasejant Riba, és també per a vostès resoldre el magne plet. Són vostès qui, des de les seves posicions, han de respondre o ajudar a respondre científicament, desapassionadament i amb els mínims prejudicis possibles, als atzucacs que aquí hi ha plantejats. Per a vostès, doncs, va també el pollastre. Espero que siguin conscients que s'hi juguen la seva reputació científica.

Disculpes,m´he oblidat d´assenyalar que l´insigne filòleg i expert en l´obra cervantina Martí de Riquer no va detectar mai al tal Miquel de Sirvent.Per la resta em refer-m´ho en tol el dit: Bilbeny i l´INH contribueixen ben poc a la dignificació de la ciència històrica.Constitueixen el nucli essencial de la caverna historiogràfica catalana que inventa descobriments,imperis i herois de les classes dominants i mites de forma convulsiva,sense preocupar-se per la coherència interna de la història ni per les classes populars ni per els indígenes americans que van patir el "descobriment" colombí,i la imposició als supervivents de tal "descoberta" de la "lògica"de l´acumulació mercantil.

La possibilitat d´un Cervantes lleonès em sembla bastant més plausible que l´existència del tal Miquel de Sirvent.L´insigen filòleg i estudiós de l´obra cervantina no va detectar mai el tal Sirvent.El pretès fil.locatalanisme de Cervantes era degut a que des de Castella el bandolerisme català era vist com un fenomen exòtic. Lamentablement,les bajanades d´en Bilbeny serveixen per tal de desacreditar els historiadors entre la població i al propi moviment d´emancipació del poble català tal com va passar l´estiu passat. El patrioterisme essencialista,que l´INH pateix en gran quantitat,és un mal acompanyant del coneixement científic.

lector i escriptor TROL. Després de lectura diagonalística sobre l'article del Santiago Trancón que ens proposes, només una primera i inocent observació: Les persones que defensen el judaisme de personatges com Colom i Cervantes, les trobo esbiaixades a partir de la premissa que als jueus, senzillament, se'ls "marcava", i no se'ls deixava ser, i s'amagaven. Avui el tracteu de jueu, un altre dia, de maçó, i un altre dia de nanuk. Entra en els paràmetres comercials actuals d'acusar-me de qüestionar el Cervantes oficial que ens han fet empassar, per ser anti-español o independentista. Bé, si això és sentencia de cátedra, no veig el cum-laude enlloc. Defensar la llengua espanyola com a comuna, és despropòsit de colonitzadors, Cervantes llegit a partir de premisses critiques que en bilbeny i d'altres han introduït i aportat, té un sentit. LLegit com a español-castellà-hidalg-puro-y-duro, té, si més no, contra-contra-contradiccions. Rico apunta coses, i, agradi o no, des de l'INH el respectem com a investigador, investigador que queda curt, molt curt. Però sap que el Quixot i la resta de l'obra cervantina amaga coses que només encaixen amb la claredat de l'anàlisi sencer. Realment Trol, penses que en aquelles dates algú podía pasar a ser el màxim referent del que s'assenyala com a "A los nacionalistas catalanes les molesta que sea un referente simbólico que une y sostiene un sentimiento de pertenencia cultural que consideran contrario a su propósito de unificación lingüística e ideológica. Destruir o desprestigiar este símbolo forma parte de su hoja de ruta." Vinga home, que ens afaitem de fa dies. No oblidis d'emmarcar la falsedat de la partida de naixement del Carvantes, No oblidis els elogis a Catalunya i Valencia. No oblidis paraules i expressions novedoses a la literatura castellana que es van haver d'adoptar in situ, no ovlidis l'edició de Barcelona desapareguda, no oblidis la portada amb la "lletra gòtica", no oblidis els "prefacis" alterats, les expressions inconexes en castellà, el ·tonel" enlloc de tomell, la força que té a Flandes-Lisboa-Valencia-Sudamérica i Catalunya una obra anticastellana, bé.... tens feina. i naltros també.

"Amics de l´INH", deixo aqui un article al diari digital "lerrouxista"! "Crónica Global", d´En Santiago Trancón, i que vosaltres feu referència en aquest post. Us dona una mica "d´estopa", però "bueno", em sembla que ja esteu una mica acostumats: http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2013/10/rico-y-el-catalanismo-de-cervantes-1746.php

La lògica històrica diu que l'estat castellà existia al costat de l'estat català i aragonès des de 1479 fins a 1716. Els historiadors oficials que propugnen aquesta realitat històrica no poden corroborrar amb fets plausibles l'existència d'aquest estat català... a que tots els fets històrics que esdevenen són atribuïts a l'estat castellà... El que fa Bilbeny i la web inh.cat és donar contingut.. realitat a aquest estat que si que va existir, està donant solidesa històrica a un fet històric...altrament que ho neguen tot fins i tot que Catalunya i Aragó existeix... o ha existit mai...

Per aportar mes informació a la frase "los cerros de Ubeda" al capítol XXXIII, Sancho Panza diu a Dulcinea: " conviene saber: lo del encanto de mi señora doña Dulcinea, que le he dado a entender que está encantada, no siendo más verdad que por los cerros de Úbeda.” Res de "irse por...". Això segons la RAE és: estando muy lejos de la verdad. Al capitol LVII, Sancho respondon a una pregunta de Don Quijote: “Los tres tocadores sí llevo, pero las ligas, como por los cerros de Úbeda“ Aquí també res de "irse por..." como si "las ligas" fessin un altre camí vulguen dir que no les té. Entenent que fos una frase d'origen castellà esta clar que l'hi arriba a Cervantes molt distorsionada.

Per aportar mes informació a la frase "los cerros de Ubeda" al capítol XXXIII, Sancho Panza diu a Dulcinea: " conviene saber: lo del encanto de mi señora doña Dulcinea, que le he dado a entender que está encantada, no siendo más verdad que por los cerros de Úbeda.” Res de "irse por...". Això segons la RAE és: estando muy lejos de la verdad. Al capitol LVII, Sancho respondon a una pregunta de Don Quijote: “Los tres tocadores sí llevo, pero las ligas, como por los cerros de Úbeda“ Aquí també res de "irse por..." como si "las ligas" fessin un altre camí vulguen dir que no les té. Entenent que fos una frase d'origen castellà esta

LA PERLA DE LA CORONA DEL TROL::: ""Cervantes no podia ésser català perque tenia un gran coneixemente de la cultura castellana.""" Valtros sempre tant hidalgos, tant reducionistes, tant negacionistes, que, quan algú sap alguna cosa, no pot ser més que allò que sap, i d'on sap. Vaig a fer el curs de riure a veure si m'ensenyen això de l'humor castisssso... Trol, no es tracta del que hi hagi de cultura castellana, sinó d'allò que no li correspon, del mal traduït, mal interpretat, mal exposat, mal escrit, mal enfocat, desubicat política i social i culturalment. Però valtros, a la vostra, que el Pisuerga passa per Valladolid

Per cert, es parla de catalananismes, però... ón són? Teniu en compte que el castellà del s. XVI no estaba uniformitzat per la Reial Académia del s. XVIII, i el català, tampoc! Dues llenguas germanes que tenen moltes coses en comú, malgrat En Pompeu Fabra.

A veure, ja que sou uns crácks "cervantinos", deixo nous tresors d´El Qujiote de l´obra de Herández Herrero: "a coche acá, cinchado": de un lado para otro. Coche es otra manera de llamar al cerdo en La Mancha y en otras zonas. Cinchado es el cerdo que tine una lista blanca que abarca el lomo y el vientre como una cincha. Por último, "cohe acá, cinchado" era una frase con que los porqueros llamaban a los cerdos para conducirlos por el camino (cap. VIII, parte 2ª); "a la mira y a la maravilla": locución adverbial para ponderar la excelencia de algo (cap. L, parte 2ª); "a pies juntillas": frase adverbial que significa "con firmeza" (cap. LII, parte 2ª); "a sangre helada": a sangre fría, sin cólera, con premeditación. El diccionario de Autoridades explica la expresión "a sangre fría" como: frase con la que se da a entender la ejecución de alguna cosa sin la primera cólera, y de pensado, por haber ya pasado tiempo que sucedió el motivo del agravio que enciende la sangre (cap. LXIII, parte 2ª); "a trochemoche": frase proverbial; también se dice "a troche y a moche". Significa "desparatadamente", "sin cuidado o sin consideración", "de manera irreflexiva". Cobarruvias pone el origen de esta frase en el corte de lena: "troche" por trochar, que es talar o cortar por el pie; y "moche" por demochar, que es cortar la parte alta de algo. Así, "troche y moche" sería cortar de cualquier, tanto talando por el pie como podando las ramas (cap. XXXII, parte 2ª); "buscar (...) al Bachiller en Salamanca": buscar algo imposible de encontrar por no poderlo distinguir entre la abundancia (cap. X, parte 2ª); "GRAN POETA CASTELLANO NUESTRO": se refiere a Garcilaso de la Vega (cap. VI, parte 2ª); "granjería": ganancia y utilidad que se obtiene traficando y negociando (Dedicatoria al Duque de Béjar, parte 1ª); "HABER ENTRE ELLOS COMUNIDADES": haber entre ellos disturbios o levantamientos, como los de las comunidades de Castilla en los principios del reinado de Carlos V (cap. XLIII, parte 2ª), "LA MANCHA": región geográfica de España situada en el sureste de la meseta, y que comprende parte de las provincias de Albacete, Ciudad Real, Cuenca y Toledo (cap. I, parte 1ª); "LA PEÑA DE FRANCIA": es una sierra ubicada entre las provincias de Salamanca y Cáceres y que pertenece a la cordillera central. Culmina en el llamado pico de la Peña de Francia, en cuya cumbre está el Monasterio de la Peña de Francia, en el término municipal de La Alberca, pueblo de la provincia de Salamanca. En la iglesia del monasterio está la venerada imagen de la Virgen de la Peña (cap. XXII, parte 2ª), etc., etc. Imagino que per una persona que es dues (Albert/Francesc), això és poca cosa. Que el vostre Mestre... Oh, Gran Bilbeny!, totes aquestes tonteries no volen dir res. Però amb la vostra superioritat un te poc a fer! Per cent, quin ridicul ahir va fer a 8tv!

Ah! I els canvis en la toponímia estan registrats en el Llátzer, fins al punt que quan el narrador diu que el personatge avança, resulta que en realitat retrocedeix...I això en una obra realista com és el Llàtzer. Et recordo, amic Trol, que no has contestat a les preguntes.

Si això de les "Cerros de Úbeda" ja ho hem comentat tres o quatre cops! "Perlático", podria ser un catalanisme no recollit. Coneixements de la cultura castellana per part de Cervantes. Potser no és ell qui els té, ans el censor. Exemple d'Aranjuez. Escrius: "echado en la calle el Aranjuez de sus fuentes". Però què redimonis vol dir aquesta frase? Si no s'entén! I fixa't en el comentari -perquè és evident que a la frase li cal un comentari.... Fixa't, dic, que escriu el comentarista: "echar en la calle tiene AQUÏ el significado de darlo a saber o desvelar un secreto". AQUÏ. Per tant, és una deducció de significat "ad hoc", per context. I no pas una frase popular i normal en castellà. Per tant, no es un castellà genuí. Aranjuez i Úbeda poden ser molt bé un canvi de nom de poblacions efectuades per la censura. "Perlático", "Aranjuez", "Irse por los cerros de Übeda" són tres expressions, contra les centenars que en Bilbeny ha escrit i comentat més avall. Torno a dir que no hi ha color.... Ah, i no sóc l'Albert.

Albert: ja m´agrada la teva ironia, de veritat, "eres muy salao". A un altre super-post d´aquest que feu a l´INH, ja vaig deixar això: "aqui en va una mica més de "El léxico de El Quijote": "por los cerros de Úbeda: la expresión popular "salirse por los cerros de Úbeda" indica dar una respuesta incoherente o disparatada. Úbeda es una ciudad de la provincia de Jaén. Hay varias teoriías que intentan explicar el origen de esta frase. Una de ellas, quizá la más aceptable, dice que en el año 1223, cuando las tropas del rey Fernando III reconquistaron la ciudad del dominio de los almohades, uno de los capitales llamado Álvar Fánez "el mozo" desparació antes del combate y se presentó cuando la ciudad habia sido conquistada. Parece que estaba enamorado de una mora con que se econtraba cuando tuvo lugar la batalla. Y posteriormente, cuando el rey le preguntó dónde había estado, su respuesta fue "por esos cerros, señor". Esta explicación del origen de la frase encaja perfectamente con el sentido de mentira que apunta Sancho Panza al referirse a ella (cap. XXXIII, parte 2ª)". Aqui va un altre paraula: "perlático: afecto de perlesía, que es la enfermedad que cursa con debilidad y temblores. Hoy, la más habitual y conocida es la enfermedad de Parkinson (cap. XLVII, parte 2ª)". Al diccionari de l´Insitut d´Estudis Catalans, la paraula "perlesia" existeix, i diu així: "PERLESIA f. (castellanisme) Paràlisi. Se l'invoca contra les febres, perlesia, Serra Calend. folkl. 29" (per a mes consultes: http://dcvb.iec.cat/). O sigui, una vegada mes dic: Cervantes no podia ésser català perque tenia un gran coneixemente de la cultura castellana. Un exemple mes: "echado en la calle el Aranjuez de sus fuentes: echar en la calle tiene aquí el significado de darlo a saber o desvelar un secreto (cap. L, parte 2ª). Aranjuez es al Principat de Catalunya? Úbeda també?" Tu parla amb qui vulguis, del teu nano si vols, jo parlaré de la meva gossa, que te més sentir de l´humor que tu, que no en tens gaire! Llástima! "Y majete", per què no et compras el llibre tu mateix?

fins i tot el meu nanu amb 16 anys es va cruspir al profe de literatura castellana a l'escola quan li va intentar fer veure (el profe com si sentís ploure, evidentment) que qualsevol lèxic-paraula-mot-expressió donat com a novedós-nou-modern-aparegut-inventat a partir del final del segle XV es deu, bàsicament, a les males traduccions o a les presses que comportaven aquestes traduccions, d'obres escrites en català i traspassades al castellà. La resta dels nanus de la classe, evidentment, hi van prestar atenció i interès i van acabar donant aquesta raó com a vàlida. Tu, no. Però tu només xerres per provocar i ens aportes lo dels "cerrus d'úbeda". Bé, tranquil, l'INH abandona les investigacions i les conclusions amb les que treballem, gràcies al teu "cerrud'úbeda"....

D'acord, Trol. Exposa-les i les comentem.

Ah! Me n'oblidava. Del Tirant en català no se'n sent a parlar ni gall ni gallina fins al segle XIX, quan se'n troben dos exemplars. Què li va passar, essent com era una obra que va representar un autèntic best-seller? Quantes obres escrites i impreses primerament en català han patit aquestes desaparicions i posteriors traduccions? És això el que cal estudiar.

Francesc: l´altre dia vaig parlar d´un diccionari anomenat "El léxico de El Quijote". HI un munt de castellanismes propis de l´Edat Mitjana castellana, i que van arribar fins l´Edat Moderna. No et quedis amb Úbeda (que per tu no val res, però si per mi). Hi han moltes, moltíssimes castellanismes, simplement perque va ésser escrita amb aquesta llengua germana de la catalana.

bé, gràcies per la resposta, ja ens queda clar

Francesc o Albert... Sou la mateixa persona? Mireu, a l´Edat Mitjana hi ha un munt d´obres anónimes, com ja sabeu vosaltres: El Cantar del Mío Cid; El Lazarillo de Tormes (Tormes es Salamanca, oi?); el Kalevala; Les Mil i una Nits; Carmina Burana; Le Chanson de Roldand; etc. Quin és el problema? També les obres d´art son anónimes en aquell temps. Berenguer: l´Albert o Francesc parla de la versió castellana de Tirante el Blanco de 1511. Qué puc si no respondre... i? No vol dir res això! Segurament hi ha mala fe de l´editor, imagino que per qüestions económiques amb l´autor (el copyright de l´época). Però d´aquí a dir que es "catalanofóbia" en sembla agosserat!

Quan un censor reescriu una obra, la reescriu. Reescriure una obra vol dir reescriure-la. És a dir tornar-la a escriure de cap i de nou. Per tant allà on deia blanc pot escriure verd, si li convé i on diu verd pot escriure blau, si li passa pel forro del nas. Llavors, és clar, on diu València pot dir Sevilla, Valladolid, Toledo o la ciutat que més li plagui. I on diu cavall escriurà cavallo, i on diu en el qual, en el qual, i on diu lladres, lladres; i on diu tomell, tonel, i on diu finestres, fenestras, i on diu pitral, petral, i on diu escala, escala, i on diu barallen, barajan, i on diu escudelles, escudellas, i on diu pel terra, por la tierra, i on diu aterra, atierra, i on diu monstre, monstro, i on diu ni per pinso, ni por pienso, i on diu no ho sents, no lo sientes; i on diu el rat (masculí de rata), diu el rato, i on diu pestes i renecs, pésetes i reniegos; i on diu el rei Artús, el rey Artús; i on diu passar comptes, pasar cuentos; i on diu a tret de, a trecho de; i on diu se me'n dóna, se me da; i on diu bacallà, bacallao; i on diu plegar, plegar; i on diu amb tot i això, con todo eso; i on diu de dalt a baix, de alto baja; i on diu per força, por fuerza; i on diu sobrepujar, sobrepujar; i on diu vet aquí, ves aquí; i on diu encantament, encantamento; i on diu a tall de, en talle de; i on diu en el decurs de, en el discurso de; i on diu mercès a, mercedes a; i on diu adob, adobo; i on diu no-res, nonada; i on diu espantar, espantar; i on diu de mal grat, mal de su grado; i on diu mà dreta, manderecha; i on diu sóc casat, soy casado; i on diu que el menjar és bo, és bueno;i on diu posar cullerada, meter cucharada; i on diu es fa a tot, a todo hace; i on diu la fi del món, la find del mundo; i on diu el Peix Nicolau, el Peje Nicolao; i on diu color de suro, color de suero; i on diu cordellat, cordellate; i on diu les colors, las colores; i on diu fer una crida, hacer una grita; i on diu amb bon amor i companya, en buen amor i compaña; i on diu un elmet, un almete; i on diu hom sap, hombre sabe; i on diu emprenyar, empreñar; i on diu curós, curioso; i on diu a la nit, a la noche; i on diu fuig, [home] fuig!, huye, huye; I, així, fins a l'infinit, Per això En Servent, quan parla del censor-traductor escriu (2a part, cap. XL); "Real y verdaderamente todos los que gustan de semejantes historias como esta deben de mostrarse agradecidos a Cide Hamete, su autor primero, por la curiosidad [vol dir curositat] que tuvo en contarnos las semínimes [les minúcies] della, SIN DEJAR COSA, POR MENUDA QUE FUESE, QUE NO LA SACASE A LA LUZ DISTINTAMENTE". Això vol dir traduir i reescriure un llibre. Salut!

justa la fusta, excepte en la wikipèdia: diguem-ho suaument que no és de la meva máxima. I menys quan mig món que hi aporta sap com les gasten els de les FAES reescrivint i re-votant tot el que poden. Anem a pams. Uiiiii, si tampoc ens has contestat. Doncs a un altre niu, ocellets, que tenim feina ;-)

No has contestat a totes les preguntes, Troll. Document d'Alcalà que comenta Brandáriz: no és, evidentment, de Brandáriz. Fa anys i panys i segles que circula. No és que jo li doni confiança, a aquest document. És el contrari! Brandáriz mateix diu que és un document falsificat. I és veu d'una hora lluny. La pregunta és: qui el va ficar a Alcalà? Per què? Per què això de "Miguel de" al marge? Per què no trobem el nom immediatament abans del cognom, que és la cosa més normal? Qui és Carbantes? Com és que els cervantistes no han parlat a fons de la partida de naixement d'Alcalà d'Henares? Què ho fa que no s'hagin adonat -o sembla que no se n'hagin adonat- del seu caràcter espuri? I si se n'han adonat, per què no ho han escampat als quatre vents? Per què els catalanismes i males traduccions al castellà? Per què els documents diuen que ningú no sap d'on era, fins i tot Lope? Per què es fan mascarades a Barcelona sobre d'on Quixot i Dulcinea a Barcelona abans o mentre s'editava l'obra? Per què no s'ha trobat l'edició de Barcelona? Per què recupera el seny a Barcelona? Per què posa com heroi un personatge que era una mena de terrorista de l'època com en Perot Rocaguinarda? Per què s'han trobat edicions de les novel.les exemplars sense el nom del seu autor -talment com en la traducció al castellà del Tirant?-.

Albert, ja se que en saps de llegir Wikipedia, i la referència que fas a "Tirant Lo Blanc" de 1511 traduïda al castellà, peró vols saber una altre cosa: i? què vols dir amb això? Ah! La manipulació castellana i espanyola, oi? Ja deia jo... Cada vegada que escrius alguna cosa, penso amb un lloro i xocolata!

molt típic de les discussions d'aquest intent de fòrum: ANAR-SE'N pels cerros d'Úbeda enlloc d'intentar discutir alguna cosa. Lo de Palos ja no hi entra a aquest web: Palos per als contes de fades, que ja tenim sufient feina per anar desenterrant el Pals amagat i lapidat durant segles. Per cert, negant lo de la "manipulació" o teoria conspirativa paranoica dels inh'ss, on et queda lo del TIRANTE EL BLANCO?? I lo de la partida de naixement falsificada i donada per bona??? Jo intueixo que tu també ens vols fer passar bou per bèstia grossa, però baja, no tinc suficents documents legals que m'ho permetin dir alegrament,,,,

No se si hi ha una toponímia a Catalunya que s'assembli a Ubeda. Però si hi fos no voldria dir res . No s'atribueix la sortida d'en Colom a de Pals simplement perquè el nom s'assembla a Palos. Sinó perquè hi ha un munt de dades històriques que localitzen els personatges i els fets a Pals i no a Palos.

Albert, aixó ho dius de veritat? "¿De verdad de la buena?" A "El léxico de El Quijote", es parla, per exemple de "los cerros de Úbeda", i diu al respecte l´autor: "la expresión popular "salirse por los cerros de Úbeda" indica dar una respuesta incoherente o disparatada. Úbeda es una ciudad de la provincia de Jaén. Hay varias teoriías que intentan explicar el origen de esta frase. Una de ellas, quizá la más aceptable, dice que en el año 1223, cuando las tropas del rey Fernando III reconquistaron la ciudad del dominio de los almohades, uno de los capitales llamado Álvar Fánez "el mozo" desparació antes del combate y se presentó cuando la ciudad habia sido conquistada. Parece que estaba enamorado de una mora con que se econtraba cuando tuvo lugar la batalla. Y posteriormente, cuando el rey le preguntó dónde había estado, su respuesta fue "por esos cerros, señor". Esta explicación del origen de la frase encaja perfectamente con el sentido de mentira que apunta Sancho Panza al referirse a ella (cap. XXXIII, parte 2ª)". A un altre fur dius que des d´aqui es qüestiona l´origen de tot, com en el cas d´En Colón, que segons l´INH no va sortir de Palos, si no de Pals, al pais gironés, oi? "Aunque con pinzas", i "con la nariz tapada", ho podria arrivar a aceptar per la similitut. Ara bé, existeix una toponímia igual a Catalunya que Jaén (Úbeda) com la que apareix a "El Quijote". Existeix un poble català que s´asembli una mica a Úbeda?

En el meu proper llibre "El Sit era Català", apareixerà que el xixonenc Servent era descendent dels senyors catalans de Cervantes Sanàbria.

Francesc: ja dono resposta a tothom. L´hi tens confiança al document de Brandariz? De veritat? Bé, si confies amb aquest web...

El terme "baturro" es despectiu en vers als espanyols a Mèxic. Baturro, segons el DRAE, vol dir: "rústico aragonés". "Cazurro", segons el mateix diccionari, vol dir: "tosco, basto, zafio". Als de León també son anomenats "maragatos". Evidenment el terme cazurro es despectiu, però pensa en els romans. Els samnites els van humiliar amb les Forques Caudines, i després el Món Antic, i després el Món Occidental ha menjat arcs de triomf fins fa no gaire. De la humiliació es va pasar a l´orgull.

A veure, Cesc, si he posat que era cazurro entre cometes, què entens tu? D´altre banda, et diré, com cazurro que sóc, que així ens anomen els de León. M'explico? Els de Teruel son també cazurros?

A banda del que diuen els col.laboradors de més avall, cal explicar la quantitat de catalanades de l'obra i el mal castellà que s'hi usa. I encara més, la partida de naixement que C. Brandáriz reprodueix del nostre personatge on hi apareix el cognom Carbantes i el nom "Miguel de" al marge esquerre de l'obra i amb una lletra diferent. I encara el fet que ens els documents de l'època es digui -o es faci dir- que ningú sap realment d'on és, cosa no gens versemblant, com tampoc és poc versemblant que un jueu convers demani al rei de poder passar a Amèrica amb els càrrecs dels seus avantpassats, la qual cosa indica indirectament que hom sabia amb qui tractava. I no oblidem les seves campanyes com a militar pel nord d'Àfrica Flandes i Itàlia. A un jueu convers li estava permès fer carrera militar amb graduació? Dubito.

Òbviament el projecte de Martí de Riquer no era defensar la catalanitat de Cervantes. El seu estudi estava orientat en un altre sentit. L'Obra cervantina es pot estudiar de moltes maneres. Però tot i això, Martí de Riquer respectava les tesis de l'INH i com a mínim dubtava quan escoltava els arguments, perquè era una persona intel·ligent. Cosa que no es pot dir alguns fanàtics, que només pel fet de que era català, ja posen el crit al cel. En fi... temps al temps, i ja veuràs com tot això s'anirà aclarint. El temps i la ciència juguen a favor de la veritat.

Doncs! per ser que el fan de lleó,terra extrangera a catalunya,coneixia molt be Barcelona,les costums,en rocaguinarda,etc...per no citar les crítiques vers castella i els elógis cap a catalunya.

Si, Berenguer, clar que que surt en el documental, però no aporta res a la vostra tesi de la suposada "catalanitat" d´En Cervantes. També apareix un antic professor meu de la UB, el millor que he tingut mai!, però tampoco en res en la vostra línia historiogràfica. I la notícia del diari "Público", es fa ressò d'una apareguda fa temps a "El Norte de Castilla", sobre els orígens "cazurros" d´En Cervantes. Res nou! Els espanyols, com diu En Bilbeny, dubten, si, però alguns, no tots! Ja ho deia Ortega: "és un error prendre la part pel tot".

La partida de naixement del suposat Cervantes no correspon a cap Cervantes, sinó a CARBANTES, que és un nom diferent, que correspon a una altra persona. Si mires la partida de naixement, veuràs que a més a més, està manipulada i algú ha escrit a ma, a posteriori, el nom de "Miguel" al costat per tal d'intentar atribuir aquesta partida de naixement a l'escriptor, però això encara delata més l'intent de tergiversació. En canvi, si busques qui va ser Miquel Servent de Xixona, veuràs que la seva biografia encaixa perfectament, amb la del Cervantes que coneixem.

Però que dius Trol!, l'INH no ha desqualificat mai dels mais a Martí de Riquer ans al contrari, sempre hi ha hagut una bona relació. Fins i tot Martí de Riquer apareix en el documental de l'INH "Enigma Cervantes" on es parla d'allò que no té sentit en la vida i obra de Cervantes/Servent.

El llibre és un intent de nedar i guardar la roba, sí. Però a nosaltres també ens va molt bé perquè ens aporta una visió espanyola, nova --però espanyola al capdavall--, que diu ben clar que els fets de la novel·la no van poder passar on diuen que van passar. Llavors, si els situen a Lleó, Uviéu, Donosti o Ourense no té cap importància. Per la nostra tesi el que importa és que els fets no van poder passar on el llibre narra. Per tant, hi ha agut una desubicació dels fets. Això és l'important: que els mateixos espanyols diguin que els fets estan deslocalitzats de la realitat i posats en un altre indret de Castella. Això.

Esta clar que l´INH, en el seu intent desesperat per negar l´orígen castellà d´En Cervantes, s'aferra a "un clavo ardiendo" amb tal de desqualificar a l´estudios català Martí de Riquer. Riquer, en la seva obra, ens recorda els orígens gallecs d´En Cervantes, perque l'home en qüestió, va néixer a Alcalá d'Henares, i no existeix cap dubte referent a la seva partida de naixement. Sobre els orígens jueus d´En Cervantes, la veritat, em costa pensar en això. No per res especial, però la comunitat hebràica ja ho hauria reclamat fa molt temps. Penso en escriptors com André Maurois (Emile Herzog), o el compositor romàntic Felix Mendelssohn, nét del filòsof jueu-alemany Moses Mendelssohn. Si En Cervantes hagués estat jueu, ho sabríem des de fa molt temps. Penso en el sefardí León Hebreu, que va viure una mica abans que el nostre Cervantes. No li veig sentit a afirmar que Cervantes era jueu. Ho sento!

"hijo de LOL", ¿et refereixes a aquest naixement?????? http://www.inh.cat/search/carvantes

Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares, 29 de septiembre de 1547 – Madrid, 22 de abril de 1616)

A mi aquest article em sembla un intent (ja sabem de quin costat) per justificar les evidents incoherències que es troben al Quixot, que a molts deuen incomodar, i intentar-nos colar que Cervantes havia de ser lleonès -i per tant, no català-, de manera que segueixi quedant tot dins de casa seva. (La casa de Castilla y León, òbviament). Vaja, que bon intent, però no cola. I a més aquests arguments que donen son molt poc rigorosos.