Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 03-05-2017  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1378

Dret a la nostra història

Article d'En Sebastià Sardiné i Torrentallé al diari "Avui", dins l'espai "Tribuna" del 29 d'abril d'enguany. "La nostra història ens l'han reescrit, tergiversat, esborrat, manipulat i amagat".

L'autor de l'article

Una nació es conforma, dins d'un territori concret, sobre la base d'anys d'evolució social, cultural, lingüística i econòmica, amb estructures d'estat pròpies i autogovern. Grecs i romans influïren en la nostra forma de ser, fer i cultura. Érem carolingis. Ens defensàrem de sarraïns formant comtats i nació, desenvolupant llengua pròpia, usos, costums, usatges i constitucions, amb Corts/Parlament propis, les primeres del món, autogestionant-nos com a nació i estat, a banda i banda dels Pirineus i per la Mediterrània, amb Consolats de Mar arreu. Hi hagué conflicte d'interessos i ideològics entre la manera de ser, fer i pensar de Castella i la de Catalunya. També, pel que feia al dret públic català, basat en el costum i el pactisme, en Corts, i el castellà, on imperava,“que és la ley, lo que manda el rey”.

Quan Catalunya compartí reis forans, aquests començaren a decidir contra nosaltres. Així, el tractat dels Pirineus (1659); Rijswijk (1697); amb traïdoria, Utrecht (1711-1713). Neix el Cas dels Catalans. Tractat de Londres (1718 en contravenir Espanya el tractat d'Utrecht). Fins avui. De res no serviren els Memorials de Greuges, ni la Mancomunitat, ni repúbliques federalistes i unionistes, ni l'Apel·lació a les Nacions Unides (1945). La nostra història ens l'han reescrit, tergiversat, esborrat, manipulat i amagat en tots els plans d'ensenyament i des de càtedres oficials, amb excepcions.

D'ençà de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut català, els catalans hem pres consciència que som els titulars de la sobirania nacional, amb apoderament democràtic per exercir el dret a l'autodeterminació i, dins d'aquest dret, el dret a conèixer la pròpia història, la nostra, la de tots, no com la varen escriure els vencedors, sinó tal com la història fou, per bé i per mal.

Sent així, cal que algú patrocini un moviment transversal per exigir que, dins de totes les constitucions del món, sigui reconegut com a dret fonamental, el dret a conèixer la pròpia història, la individual, la familiar, la col·lectiva. Objectiu: recuperar de voreres i fosses comunes els ossos dels familiars executats en indecents processos sumaríssims. Del Valle de los Caidos, els cossos segrestats impunement dels nostres cementiris. També, qui ho demani, els dels exiliats i represaliats en la guerra de Successió (1714-1725) o Guerra Civil (1936-1939), amb dret a recuperar llurs històries, documents i béns. Dret col·lectiu de tota nació a conèixer i ser-nos ensenyada en escoles i universitats, la nostra pròpia història (no pas la història “oficial”, oficiosa i manipulada) que, per acció i omissió, ens ha estat mal ensenyada o amagada, fins ara.

Sebastià Sardiné i Torrentallé

Advocat-fiscalista
Investigador històric
Escriptor

29 abril 2017 2.00 h




versió per imprimir

  1. Lluíslluís
    11-05-2017 19:16

    Anton, los asesinados y enterrados en fosas comunes en todo el territorio del estado español, son un rosario de muertos, no de tópicos.

  2. Lluíslluís
    11-05-2017 19:13

    Un article que resumeix, sintetitza amb les paraules justes el que cada vegada més catalans pensem.

    Segles de resistència que resorgeixen avui, en forma de desig d'una nació pròpia.

    Enhorabona a l'autor

  3. Joan Català
    04-05-2017 19:44

    Quina pena que em fan els espanyolets... pobrets, no saben que se'ls hi acaba el xollo per moments i que no hi haurà ni oblit ni perdó.

    Desperta ferro!

    ·X·

  4. Antón Martín
    03-05-2017 23:39

    De los griegos a la Guerra Civil, una 'unidad de destino en lo universal'. Hacer Historia con los mimbres decimonónicos es lo que tiene, que la cuenta siempre cuadra a tu favor. Un rosario de tópicos retorcidos a conveniencia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21426
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]