Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
NOTICIES » 01-05-2010  |  PROJECTE LLETRES CATALANES
5345 lectures

El Lazarillo de Tormes és valencià

Un estudi de Jordi Bilbeny i Josep Maria Orteu corrobora l'autoria valenciana de la novel·la i fa un repàs exhaustiu de les catalanades, i denúncia un procés de deslocalització de la història original. Així, el llàtzer seria de Tormos i no Tormes, i la seua mare filla de Teulada i no Tejares.

Ja fa anys que molts hispanistes atribueixen el 'lazarillo de tormes' a l'humanisme valencià. No només pels girs lingüístics i expressions utilitzades, sinó sobretot per la visió que es té de la societat. Professors universitaris com el doctor de la UNED Francisco Calero atribueixen l'autoria del 'Lazarillo' a Joan Lluís Vives, en llibres pagats pel mateix Ajuntament de València. Però què passa si Vives mai va escriure en castellà? Com s'explica que la novel·la estiga plena de catalanades i errors de traducció?

Acaba d'apareixer un estudi signat per Jordi Bilbeny i Josep Maria Orteu que a part de corroborar l'autoria valenciana de la novel·la (Joan Timoneda o Joan Lluís Vives) i fer un repàs exhaustiu de les catalanades, va més enllà, i denúncia un procés de deslocalització de la història original. Així, el llàtzer seria de Tormos i no Tormes, i la seua mare filla de Teulada i no Tejares.

La població on viu la seua mare amb un negre seria Dénia i no Salamanca. (a Salamanca no hi havia negres, mentre Dénia era un important port de tràfic amb Àfrica). Seria des del pont romà d'entrada a Dénia des d'on s'acomiadaria Llàtzer de sa mare, i Gandia i no pas Escalona la 'vila ducal' on passa l'escena en la que Llàtzer fa xocar el cec contra una columna, als porxos que encara ara existeixen.

La versió castellana que ens ha arribat parla d'un 'Regne de Toledo' que mai ha existit, seria la traducció que els censors de la Inquisició van posar a 'Regne de València'. En la mateixa línia, un per un tots els carrers de la novel•la s'han localitzat en l'entramat urbà de la València de l'època.

Tot això explicaria la incongruència de la localització castellana, que ha fet que els hispanistes sempre hagen sostingut que l'autor mai havia estat als llocs on passa la història, o que no coincidís cronològicament els anys en què es feren corts a Toledo amb les Corts que apareixen al llibre, però si amb les Corts celebrades a València, per posar un altre exemple.

Un altre enigma de la novel•la que l'acadèmia mai ha sabut explicar és la mateixa estructura del llibre. Un orfe explica a 'vostra mercè' tots els amos amb els qui ha estat. Només s'entèn si coneixem les institucions valencianes de l'època de protecció a la infància, com son el Pare d'Òrfens i l'Afermamossos. Aquestes institucions no tenen un equivalent castellà, i es dedicaven a donar amos als orfes, i a les quals un cop grans els mossos havien de rendir comptes.

L'estudi de Bilbeny i Orteu aporta més dades. Explica que tots els originals que ens han arribat són edicions d'estat. És a dir, són llibres que el mateix estat posa en circulació. S'explica com funcionava la censura, i els processos d'impressió, distribució i venda de llibres al segle XVI, i apunta que aquesta apropiació de la literatura catalana per part de Castella podria extendre's a d'altres obres valencianes com són 'la Celestina' o tota la producció de Cervantes-Sirvent.

+info:
La Vida de Llàtzer de Tormos - Llibres de l'Índex
http://llibresindex.com/llibresindex/node/324




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Santo Job
    21-04-2019 08:57

    No son las primeras ediciones oficiales, son las ediciones más antiguas de que se conservan ejemplares. Sin embargo, sabemos por ecdótica y por documentación que hubo al menos dos ediciones en Amberes en 1553, una en Alcalá en 1553, la princeps que es de 1550 impresa fuera de España, y varias ediciones intermedias.
    En la edición autorizada por la Inquisici9n se suprimió el tratado IV (el del fraile mercedario), el tratado V (el del buldero), y algunas expresiones heréticas aquí y allá.

  2. Leandre Martí
    20-04-2019 19:46


    Les primeres edicions oficials són las de Burgos, Alcalà i Anvers edicions de 1554, i va ser prohibida per la Inquisició cinc anys després i torna apareixia l'any 1573, amb algunes supressions segons José Manuel Blecua diu a la seva "Historia y textos de la literatura española" pag. 188 AULA, Zaragoza 1969.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17816 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]
La façana de l'ajuntament d'Ulmn ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+]
Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]
Un mapa interactiu permet descobrir els noms de carrers i places de la ciutat californiana, alguns dels quals...[+]